La unitat indiscriminada de les esquerres

D’El mètode Arcadi em quedo amb un fragment. És aquell en què la Montse Santolino pregunta a Arcadi Oliveres sobre el seu paper com a creador de ponts entre les diferents esquerres. Quan vam preparar el guió de l’entrevista, teníem clar que era una de les preguntes clau. L’Arcadi respon d’una forma particular: “Per mi la gran idea, i la coneixeu tots perquè no és un secret, és la unitat indiscriminada de l’esquerra al marge dels partits polítics que hi pogués haver”. Són 15 segons contundents. Després, l’Arcadi segueix analitzant el seu paper com a mediador, parla d’un balanç amb alts i baixos i reflexiona sobre el projecte del Procés Constituent, del qual va ser fundador i impulsor.

La primera vegada que ho vaig sentir em va sonar estrany. Estàvem transcrivint els bruts de l’entrevista un vespre de desembre a casa meva, amb un sopar mig improvisat amb la Montse, la Gemma Garcia, de la Directa i la Mar Valldeoriola, editora de capçalera de l’Arcadi, que ha col·laborat en la gestació d’aquest projecte i ha estat l’enllaç constant amb la família. “La unitat indiscriminada de l’esquerra”. Vaig notar com una pessigada. No era una expressió gaire usual i, a l’Arcadi, no li havia sentit dir mai res de semblant. Podria haver emprat un altre mot més lògic: la unitat total, la unitat sense fissures, la unitat d’acció… Fins i tot podria haver obviat l’adjectiu i parlar només de “la unitat de l’esquerra”. Però, en canvi, va triar la paraula “indiscriminada”. Per què ho devia fer? Era casualitat?

Per citar una expressió del professor de Periodisme Xavi Giró, aquell adjectiu grinyolava

Ja sabeu que els periodistes sempre ens acabem ocupant abans de les urgències que de les coses realment importants. I potser per això l’endemà, fet el primer esbós del guió, aquella pessigada ideològica va quedar enterrada sota l’habitual allau d’altres prioritats de CRÍTIC. No hi vaig pensar més fins a la setmana passada, quan les companyes de l’equip d’audiovisuals de la Directa (que han fet un treball magnífic amb un material molt sensible) ens van fer arribar la primera versió d’El mètode Arcadi. I allí em vaig retrobar de nou amb aquell tall, al minut 8:56. “La unitat indiscriminada de l’esquerra”. Per citar una expressió del professor de Periodisme Xavi Giró, aquell adjectiu grinyolava.

Així que vaig decidir tirar d’hemeroteca. Vaig remenar unes quantes entrevistes i perfils en què l’Arcadi parla de la unitat de l’esquerra (com el Per què és important que sàpigues qui era Arcadi Oliveres, que va escriure SergiPicazo per a CRÍTIC), però en cap no hi apareixia aquella expressió concreta. M’estava començant a obsessionar. L’Arcadi no parlava mai a la lleugera… Per què havia fet servir aquella paraula i no una altra? Hi havia alguna lectura oculta que no estava sabent veure? Tot seguit vaig fer un missatge a la Mar Valldeoriola per certificar si era normal o no que l’Arcadi fes servir aquesta expressió habitualment. Resposta negativa (i emoticona de dubte). Vaja. Si l’editora dels llibres d’Oliveres no en tenia constància, això volia dir que érem davant d’una cosa nova.

Indiscriminat: “Que no distingeix una cosa d’una altra ni estableix diferències”

Arribats a aquest punt, el més lògic hauria sigut deixar córrer aquesta recerca segurament innecessària i posar-me a treballar en algun dels dos-cents fronts oberts de CRÍTIC; però, com que m’atrauen aquesta mena de detalls, contra tot pronòstic vaig continuar. I vaig decidir recórrer als bàsics: el diccionari. Què diu la definició del DIEC sobre l’adjectiu indiscriminat? “Que no distingeix una cosa d’una altra ni estableix diferències”. I, si ho mirem a l’inrevés, com defineix discriminar? “Aïllar o rebutjar una persona o un grup de persones”. I discriminació? “Tractament d’inferioritat que es fa a una persona o col·lectivitat”. OK, aquí les peces van començar a encaixar.

Reconec que m’ha costat, però després de tot això crec que he començat a entendre una mica més el mètode Arcadi. Una unitat indiscriminada de les esquerres. Seguint el fil del que diu el diccionari: un ideal que no es basi a amplificar allò que diferencia o distingeix, sinó a posar el focus en allò que uneix. Que no impliqui aïllar i rebutjar aquells amb qui no ho compartim tot, sinó compartir amb com més gent millor allò que considerem essencial. Una unitat no discriminatòria: un projecte on aquells que no pensen com jo no siguin menystinguts, on la pluralitat sigui un actiu i no una càrrega, que desterri l’insult i el bullying de les nostres pràctiques, on ningú no se senti superior ni cregui tenir la veritat absoluta de l’esquerra.

Aquests dies d’abril he estat pensant en tot això, ho he contrastat amb la realitat i no he pogut evitar un sentiment agredolç. Però avui que ja fa un any que l’Arcadi va morir, i que ni la tele ni els digitals ni les ràdios li dedicaran aquells grans titulars d’altres moments, avui que plouen bombes a Ucraïna i ser arcadista ja no està tan de moda… Avui he pensat que potser estaria bé dedicar un article a la unitat indiscriminada de les esquerres. Demà ja tornarem a les batalles urgents, als retrets quotidians, als lemes tan grandiloqüents i buits, al dia a dia de punyals i travetes.

Segurament m’equivoco, però em sembla un tema tan urgent com important. La unitat indiscriminada de les esquerres: hi ha molts llegats de l’Arcadi; jo em quedo amb aquest, sobretot els dies que fa més fred.