Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

L’endimoniat trencaclosques de Barcelona

02/06/2015 | 07:00

Ada Colau i Gerardo Pisarello. Foto: Jordi Borràs
Ada Colau i Gerardo Pisarello. Foto: Jordi Borràs

De mica en mica es va aclarint el panorama de pactes postelectorals a Catalunya. A l’espera de Reus i Sabadell, que poden deparar algunes sorpreses, tres moviments interessants dels últims dies: a Terrassa hi podria haver un govern format per Terrassa en Comú i ERC que desplaçaria el PSC de l’alcaldia després de 36 anys. A Badalona passaran d’un govern del govern de dreta dura del PP més retrògrad a un consistori nítidament d’esquerres i sobiranista, amb una coalició de Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA (el PSC donaria suport a la investidura però no entraria al govern). I a Barcelona, dues coses rellevants d’ahir dilluns: Oriol Junqueras afirmant que ERC donaria suport a Ada Colau si Barcelona en Comú s’adheria al full de ruta del 27S, i la CUP fent públic que no entrarà al govern municipal de la ciutat. Sense rebutjar a la possibilitat d’acords puntuals o regulars (fins i tot està oberta la possibilitat de donar suport a la investidura de Colau, cosa que es decidirà en assemblees obertes), les dues regidores i el regidor de Capgirem Barcelona es quedaran a l’oposició.

Es va dibuixant, així, el que sembla que serà el mapa de la governabilitat a la ciutat de Barcelona durant els pròxims quatre anys. Un mapa que s’intueix recargolat, costerut i capriciós. Governar esdevindrà un trencaclosques endimoniat. Números ràpids: la suma del “bloc de la dreta” (CiU, PP i Ciutadans) es queda en 18 regidors. Això vol dir que Barcelona en Comú necessitarà els seus 11 vots i com a mínim set més per tirar endavant qualsevol mesura rellevant per majoria simple (i comptant amb el vot de qualitat de l’alcaldessa). Sumant ERC i la CUP en tindria 19. Caldria, encara, l’abstenció del PSC. Amb el vot favorable d’ERC i el PSC en tindria 20. Encara seria necessària l’abstenció de la CUP. I així tot. A no ser que, esclar, BComú sigui capaç d’arribar a acords amb CiU, cosa que d’entrada sembla complicat. Però bé, avís per navegants: Barcelona en Comú i CiU és l’única combinació de dos partits que suma 21 regidors a Barcelona.

Maria José Lecha, regidora de la CUP a Barcelona. Foto: Jordi Borràs
Maria José Lecha, regidora de la CUP a Barcelona. Foto: Jordi Borràs

La CUP: oposició a l’esquerra

La voluntat inicial de BComú era arribar a un acord estable amb ERC i amb la CUP, però aquest escenari sembla, ara com ara, força llunyà. Els ‘cupaires’ ja van descartar en el marc de les trobades populars municipalistes prèvies a les eleccions integrar-se al govern municipal de la ciutat, i seran fidels a aquesta decisió. Una altra cosa serà que BComú pugui arribar-hi a acords puntuals o regulars. La CUP, com sempre, decidirà el seu paper de forma assembleària. Però una opció que es dibuixa lògica seria que esdevingués l’oposició d’esquerres a la capital catalana, fent entrar en contradicció BComú en els seus posicionaments més centrats. Els tres vots de la CUP sortiran molt cars. L’escissió en el sí dels moviments socials sagna i sagnarà. Detalls: la darrera setmana hi ha hagut reunions d’Ada Colau amb Jaume Collboni i Alfred Bosch, però Ada Colau i Maria José Lecha no s’han reunit.

Alfred Bosch, alcaldable d'ERC. Foto: Jordi Borràs
Alfred Bosch, alcaldable d’ERC. Foto: Jordi Borràs

ERC: entre la temptació i el risc

Pel que fa a ERC, l’aposta per governar amb BComú resulta temptadora, però a l’hora és arriscada. Entrar al govern o signar algun tipus d’acord de governabilitat amb Ada Colau dibuixaria un escenari innovador i permetria a ERC recuperar perfil propi de cara setembre, però posaria en risc els acords amb CiU per al 27S. Els republicans recelen en privat de la disposició real d’Artur Mas per convocar eleccions, i temen que qualsevol pas en fals faci descarrilar els acords. Cal recordar que les eleccions del 27 de setembre només estan anunciades, i Mas no les haurà de convocar fins als primers dies d’agost. Massa marge. Amb el nou escenari sorgit de les municipals, més d’un i més de dos lamenten a ERC les decisions preses. La fotografia del mes de gener pot sortir cara.

Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, amb Jaume Collboni, alcaldable del PSC. Foto: Jordi Borràs
Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, amb Jaume Collboni, alcaldable del PSC. Foto: Jordi Borràs

PSC: poc entusiasme a BComú

Pel que fa l’opció del PSC, a Barcelona en Comú la cosa va per barris. A l’entorn de Guanyem no desperta cap entusiasme l’entesa amb els socialistes, però els capricis de l’aritmètica poden acabar forçant escenaris poc desitjats. No cal dir que a CiU esperen amb candeletes l’acord BComú-PSC, que faria entrar en greus contradiccions el projecte liderat per Ada Colau. Al PSC faran pocs fàstics a qualsevol acord que impliqui tocar poder. I tota opció de governavilitat més o menys estable per BComú passa necessàriament pels acords puntuals o estables amb Jaume Collboni.

Qui serà el regidor de Seguretat?

A tot això, el repartiment de carteres en un govern de Barcelona en Comú també es presenta complex, sobretot si no hi ha acord amb cap altra força i els ‘Comuns’ han d’assumir totes les àrees en solitari. Per començar, Barcelona té deu districtes. Això vol dir que cada regidor, a més del ram que li pertoqui, haurà de tenir un districte assignat. A diferència del que passa en un govern amb les conselleries, a l’Ajuntament les regidories només les poden encapçalar càrrecs electes. Podem trobar-nos amb ‘supercarteres’ de difícil gestió, tot i que, com apunta Xavier Boix, la Carta Municipal de Barcelona permet la incorporació càrrecs no electes com a delegats sectorials. Turisme o Seguretat Ciutadana seran els punts incandescents del mandat. El nomenament de Jaume Asens com a regidor de la Guàrdia Urbana, penalista ben qualificat, respondria a una lògica política absoluta. Tanmateix, pel perfil d’Asens (advocat del 4F), podria ser llegit com una declaració de guerra en el sí de la policia de Barcelona. Un festival.

No tindrà fàcil resolució el trencaclosques barceloní. Mai un Ajuntament havia estat tan fragmentat a la capital catalana. Mai hi havia hagut tants condicionants interns i externs. Barcelona en Comú ha guanyat, però haurà d’administrar amb saviesa una victòria que pot acabar tenint un regust agredolç. Un símptoma: de moment, Xavier Trias, al llindar de la jubilació, està disposat a ser el cap de l’oposició. El 27S no és tant lluny i veurem el paisatge que en quedarà. Després de setembre les aliances poden redefinir-se en qualsevol direcció. El temps juga a favor de Trias. Res impedeix a l’oposició presentar una moció de censura a mig mandat i escollir un altre alcalde. Només cal que algú completi l’endimoniat trencaclosques a 21.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Tres dies a la presó'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació