Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

No tots som ‘Ciutat Morta’, però millor tard que mai

19/01/2015 | 08:00

Ciutat-morta_ARAIMA20140329_0172_5‘Ciutat Morta’ ha rebentat els audímetres. 569.000 espectadors i 20% de quota de pantalla el dissabte a la nit al 33. És una brutalitat. El documental va multiplicar per tretze els espectadors que va tenir el Sala 33 de la setmana passada amb l’emissió de ‘Pa Negre’. 569.000 espectadors un dissabte a la nit són moltíssims en termes absoluts. L’audiència habitual de Polònia els dijous, un dels programes líders de TV3, està entre els 570.000 i els 600.000 espectadors. ‘La Riera’, ‘Gran Hermano’ o ‘Top Chef’ ho miren menys gent que la que va mirar ‘Ciutat Morta’. Més enllà de les xifres, hi ha qüestions que denoten que estem davant d’un fenomen excepcional. Quants documentals ha emès TV3 que hagin acabat amb una manifestació? Vist amb prespectiva, el que queda clar és que els senyors que pressionaven perquè la televisió pública catalana no emetés el film són uns cracks de l’empresa comunicativa. 

De resultes de tot plegat, el consens sobre el fet que hi ha alguna cosa que funciona molt malament a la Guàrdia Urbana de Barcelona ha esdevingut hegemònic. ERC i ICV-EUiA, partits que formaven part de l’equip de govern de l’Ajuntament en el moment dels fets, s’han sumat a la petició de revisió del cas. Xavier Trias ha hagut de sortir a donar explicacions i és probable que n’hagi de donar més. Esperem que quan torni a parlar del tema ja hagi vist el film: ahir, en unes declaracions d’un pèssim nivell, deia que encara no l’havia visionat, però tot i això s’atrevia a afirmar que era “parcial”. Tenint en compte que l’Ajuntament s’ha negat a sortir al documental, la cosa té nassos. El tema estarà present a les tertúlies de la setmana i es replicarà durant dies. Està sobre la taula el tema de la jubilació daurada als policies acusats de presumptes tortures als detinguts del 4F. Fins i tot el procés de confluència entre Guanyem i ICV-EUiA s’hi pot veure afectat, després de les crítiques d’alguns sobre “la hipocresia” d’ICV i Ricard Gomà amb el cas. Així s’expressava, per exemple, Xapo Ortega, un dels directors del documental.

1rRDQ5Qo_400x400Tots som ‘Ciutat Morta’?

‘Ciutat Morta’ és mainstream i ara resulta que tots ja ho havíem dit i havíem denunciat el cas des del primer dia. Sobretot els periodistes: repassant Twitter, semblava que tots els professionals de la comunicació de Catalunya haguessim sortit en tromba el 2006 a denunicar els abusos policials. Llàstima que no fos cert en tots els casos. Repassem hemeroteques. La Vanguàrdia dels dies posteriors als fets, per exemple. “Agresión en una fiesta okupa”, titulava el rotatiu del Grup Godó el 5 de febrer de 2006, obrint la secció ‘Vivir’. Tant en aquesta primera informació com en la dels dies posteriors, en cap moment La Vanguardia publica la versió dels detinguts o dels seus advocats i es parla sempre del llançament de pedres i objectes contundents per part dels suposats agressors. A més de la policia, les altres fonts que apareixen són veïns crítics amb el moviment okupa.

L’11 de febrer, una setmana després dels fets, el diari es fa ressò en dues petites columnes en uns baixos que el jutge havia deixat en llibertat un tal Joaquín R.R., de 47 anys, presumpte organitzador de la festa del teatre okupat. El personatge en qüestió no va ser detingut, sinó conduït per la guàrdia urbana als jutjats. Tenia pendent una ordre de crida i cerca per robatori. La guàrdia urbana no va presentar cap acusació contra ells pels fets del 4F i se’n va anar tranquil·lament cap a casa. Posteriorment, aquest personatge, que hauria pogut ser clau en la investigació, es va fer fonedís.

El 4F a la premsa progressista

El tractament EP-ed12122-1dels fets d’El Periódico va ser una mica diferent, però tampoc va donar veu a les famílies dels detinguts o els seus advocats. L’endemà dels fets qualificava a portada els fets de “trifulca”, i a les pàgines interiors obria amb aquest titular: “Una batalla entre policías y okupas se salda con un urbano en coma”. El rotatiu del Grup Zeta sí que es va fer ressò en aquell moment de les declaracions de l‘alcalde Joan Clos en què afirma que el guàrdia ferit podria haver rebut l’impacte d’un test (i no una pedrada). Aquesta referència, però, desapareixerà els dies posteriors. El Periódico tampoc es va fer ressò de les versions dels detinguts o dels seus advocats durant els primers dies, però a diferència de La Vanguàrdia, sí que citava fonts del moviment okupa que es desmarcaven de la finca okupada de Sant Pere Més Baix: “las relaciones entre el resto de casas tomadas (sic) de la zona y la Anarco Peña eran casi nulas”.

El relat del diari El País va anar en la mateixa línia: “Un guardia urbano en coma tras un enfrentamiento con ‘okupas’ en Ciutat Vella”, titulaven el dia 5. Les úniques fonts: guàrdia urbana i veïns crítics. El dia 7 el diari es feia ressò de l’empresonament de tres dels acusats, però tampoc oferia la seva versió dels fets. Tot i això, a l’igual que El Periódico, El País explicava que “el movimiento okupa de Barcelona se ha desvinculado de las actividades que celebran en el local los integrantes de la llamada Anarko Peña Cultural”.

untitledEs podia haver explicat d’una altra manera?

Al cap de pocs dies, els fets del 4 de febrer van deixar de ser notícia als mitjans de comunicació, i només anirien reapareixent de forma puntual a mesura que el procés judicial anava avançant. Els mitjans, però, haurien pogut explicar els fets d’una altra manera? Probablement sí, com a mínim si ens fixem en el tractament que hi va donar la Directa en el seu primer número. Ahir, el setmanari va penjar a la web aquest reportatge, titulat “Denuncien el silenci mediàtic dels empresonaments del 4 de febrer”. Era el primer número oficial de la revista. El bateig. S’havien publicat dos números zero, a l’octubre de 2005 i al febrer de 2006. Al segon número zero, editat de forma gairebé simultània als tràgics esdeveniments, no hi ha cap referència explícita, perquè quan es va tancar el 4F encara no havia succeït.

El reportatge de la primera Directa, un parell de mesos més tard, és molt complet. Ja parla de canvis en la versió oficial dels fets –de nou el famós test que hauria caigut del balcó-, es fa ressò de les denúncies de tortures i de la desaparició dels organitzadors de la festa. El número és tota una perla. Em sembla recordar cert debat posterior a la publicació de l’article. A mi em grinyolava que tituléssim pels “silencis mediàtics” del 4F quan realment hi havia una bona història al darrera més rellevant: tortures, omissions policials… No era més notícia això? No era millor deixar de criticar allò que els mitjans feien malament i passar a fer-ho bé nosaltres? Cal fixar-se també que no és el tema que obre la portada d’aquell primer número. Vaja: que tampoc vam tenir gaire vista. S’ha constatat amb el pas del temps que el reportatge que obria aquella primera Directa -per cert, el signava un servidor- era molt més mediocre i cojuntural.

Al llarg dels anys, la Directa ha estat el mitjà de comunicació que més atenció ha prestat al 4F. He de dir que en el seu dia m’havia semblat que dedicàvem una excessiva cobertura als fets. No era l’únic. Sempre hi ha hagut un debat a la Directa sobre fins a quin punt s’havia de donar més o menys rellevància al que anomenem “temes repressius”. Al final, però, les històries sobre el 4F eren tan escandaloses que fins i tot aquells que érem més crítics amb aquesta línia acabàvem valorant-les. Fins al punt que Jesús Rodríguez, el periodista de la Directa que més ha seguit el cas, figura com a guionista de Ciutat Morta. Ell és l’autèntic perseguidor a l’ombra de tot aquest tema, el qui ha fet la feia de formiga contra vent i marea. De fet, els famosos cinc minuts censurats del documental que no va emetre el 33 el passat dissabte hi té un protagonisme destacat. Per cert, el video ja supera les 300.000 visites el diumenge a la nit.

Doncs no: no tots som ‘Ciutat Morta’, de la mateixa manera que fa una setmana no tots érem ‘Charlie Hebdo’. Les conversions sobtades que està generant l’èxit del documental no són de fàcil digerir per a molts dels qui han viscut els fets d’aprop. Ahir, alguns membres del setmanari com en David Bou retreien l’oportunisme als periodistes o mitjans que en el seu dia no es van fer ressò dels fets i ara se sumen al carro de ‘Ciutat Morta’. Entenc el sentiment. En alguns casos, a més a més, hi ha actituds clarament hipòcrites. Aquest pot ser el cas de Pilar Rahola, que ahir demanava la reobertura del cas i el 2008 va escriure aquest article criticant l’actitud famílies dels encausats del 4F.

Tot i això, però, sóc del parer que és millor tard que mai. Cal mirar endavant: si del que es tracta és de reobrir la investigació, com més ressò hi hagi als grans mitjans, millor. Per molts motius, però sobretot perquè si algun dia hi ha un altre 4F, ens ho pensarem dues vegades abans d’escriure segons quin titular. Potser fins i tot aixecarem el telèfon i mirarem de contrastar la nota policial. Benvinguts i endavant.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'No cerramos en agosto' d'Eduard Palomares

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació