President Puigdemont, deixi de mentir-nos

President Puigdemont, deixi de mentir-nos. Deixi d’intentar fer-nos creure que això d’avui a Perpinyà ha estat alguna cosa més que l’acte d’inici de campanya electoral de Junts per Catalunya. Pot revestir-ho de la retòrica legitimista i afegir-hi una dosi de crides a la unitat. Pot embolcallar-ho d’èpica i de nostàlgia de l’1 d’Octubre. Però deixi de fer-nos creure que el d’avui és un acte apartidista i ideològic, quan tota l’escenografia ha estat dissenyada per a la projecció de la seva estratègia política i del seu lideratge, i quan Toni Comín i Clara Ponsatí, en el mateix acte, han carregat directament contra l’estratègia d’ERC, el rival a batre pel seu partit en les pròximes eleccions. President, deixi d’intentar fer-nos creure que rere tot plegat no hi ha la voluntat de Junts per Catalunya de rellançar el projecte i encarar les futures eleccions al Parlament autonòmic.

Ara que aviat estarem en campanya electoral, President, serà un bon moment perquè deixi de mentir-nos. Deixi de fer afirmacions que després es revelaran il·lusòries o impossibles de complir. Deixi de dir-nos, com ha fet en el seu discurs d’avui, que som davant de la lluita definitiva i no hem d’esperar temps millors, quan és evident que a l’independentisme li queda encara molt camí per recórrer si vol esdevenir hegemònic en la societat catalana. Deixi de dir que l’independentisme ha d’aspirar a coordinar una “xarxa que controli el territori”, quan el Govern que vostè presidia no va ser capaç de dissenyar-la i implementar-la el 27-O. Deixi de dir-nos, també, que l’independentisme ja va guanyar un referèndum d’autodeterminació: si bé l’1-O va ser una fita importantíssima, no va ser, com a conseqüència de la intervenció de l’Estat, un referèndum d’autodeterminació homologable internacionalment.

Falsedats, exageracions i mitges veritats

És cert, President, que de mentides i mitges veritats a Catalunya durant els últims anys se n’han dit moltes. I no només les va dir vostè! Les van dir líders de tots els partits. N’han dit, i de molt grosses, els líders dels partits espanyolistes, quan han volgut fer creure, per exemple, que el castellà estava perseguit a Catalunya o que aquí es vivia un clima irrespirable. Però també n’han dit moltes els líders independentistes. Vostè va dir, per exemple, que no acceptaria les decisions de la justícia espanyola: “Si el Tribunal Constitucional m’inhabilita, no acceptaré la decisió. Només el Parlament em pot suspendre”, va prometre en un article al diari francès Le Figaro quan faltaven només dos mesos per a l’1-O. Es comprometia a desobeir qualsevol inhabilitació de membres del Govern i quedar-se al càrrec fes el que fes la justícia espanyola. Però no ho va fer! No hi va haver cap resistència.

I, si mirem enrere, en trobarem més. De falsedats i exageracions van recollir-ne unes quantes Sergi Picazo i Joan Vila en aquest article. Al setembre de 2016, vostè deia: “Catalunya serà independent. I els països la reconeixeran, com en altres precedents”. Al gener de 2016, vostè deia: “Farem la independència de la llei a la llei”. Dues afirmacions que era molt difícil que poguessin acomplir-se, però que vostè, com a President de la Generalitat i màxim representant institucional català, va manifestar de manera rotunda. Perquè, President, com ja deu saber, vostè i el seu Govern havien assumit el compromís de declarar la independència després del referèndum de l’1-O. Finalment, van fer una declaració simbòlica i van decidir no intentar la implementació de la República. És molt probable que aquesta fos una opció encertada per evitar una situació d’alt conflicte polític i social. Però llavors… per què va prometre que faria el que sabia que difícilment podria fer? Per què, amb les seves declaracions —i les del seu Govern— va amplificar l’independentisme màgic i la ficció que “ho tenim a tocar”?

Deixi de mentir-nos amb la presó

I deixi de mentir-nos també, President, amb la presó. Perquè la memòria és curta i poca gent ho recorda, però vostè, President, havia dit en diverses ocasions que estava disposat a anar-hi i assumir les conseqüències de convocar el referèndum. Ho va dir en una entrevista a Vanity Fair a l’octubre de 2016. També en una entrevista a Bloomberg al juliol de 2017. Fins i tot ho va dir en una entrevista al diari alemany Die Welt pocs dies abans de l’1 d’Octubre! Eren declaracions que, quan les feia, tenien un gran impacte mediàtic. Però, quan va arribar el moment, va decidir que el millor era refugiar-se a l’estranger. Altres líders polítics, tant del seu partit com d’ERC, es quedaven a Catalunya i acabaven ingressant a la presó. La seva va ser una opció políticament legítima. Des de l’òptica de l’independentisme, és una actitud intel·ligent que li ha permès seguir fent política i denunciant la repressió de l’Estat. Però llavors no calia que digués que estava disposat a fer el que finalment no va fer.

I després de les eleccions que vindran, President, també seria un bon moment per deixar de descarregar la responsabilitat de les seves accions sobre terceres persones. Vostè va dir al novembre de 2017 que, si guanyava les eleccions del 21-D, prendria possessió del càrrec. Però després va decidir quedar-se a Bèlgica i forçar una investidura a distància, pressionant els membres de la Mesa del Parlament i en especial el seu president, Roger Torrent, perquè apliquessin la desobediència institucional. Si tan partidari és de la desobediència per confrontar l’Estat espanyol… per què no va decidir tornar al gener de 2018, entrar al Parlament i presentar-se a la investidura? Per què va deixar entreveure que ho faria, fins i tot penjant fotos a Instagram, quan de ben segur sabia que no era cert?

Les mentides i el periodisme català

És possible, President, que vostè no tingués la voluntat de mentir. Que, simplement, fes afirmacions que creia que podria complir, però que finalment van revelar-se impossibles. És aquesta una opció. I aquí cal fer autocrítica com a periodistes, analistes i mitjans de comunicació: una gran part del periodisme català va acceptar aquesta mena d’afirmacions com a veritats que no calia qüestionar. Hauríem d’haver sigut els periodistes catalans els qui desmuntéssim les afirmacions aparentment inapel·lables que, en aquells temps, feien polítics independentistes de tot l’espectre polític. Dues opcions: o no en vam saber prou, o bé el sistema de mitjans català té un problema històric de dependència (material o mental) del poder polític.

Ara, President, sembla que aviat hi tornarà a haver eleccions. No sabem si serà a la primavera o a la tardor. Primer es parlava del mes de maig, però ara ja hi ha qui parla de l’octubre o fins i tot del novembre. Tant se val: segurament serà quan li vagi millor al seu partit, perquè és el President Torra el qui pot decidir quan convocar-les. Però, quan això passi, President, seria un bon moment per deixar una vegada per totes de mentir-nos. Començant per una cosa ben simple: no sabem encara si vostè es presentarà o no a les eleccions encapçalant la llista impulsada per l’antiga Convergència. Però, si ho fa, no tingui la temptació de tornar a insinuar la idea que, si guanya, vostè tornarà a Catalunya per entrar al Parlament, o que podrà ser de nou President de la Generalitat des de l’exili. Deixi clar que això no podrà passar. Perquè no deixar-ho clar és flirtejar amb la mentida. I de mentides, en aquest procés, ja n’hi ha hagut massa. Si una cosa cal ara, és veritat.