Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Deixeu de mentir-nos

Plantejar una batalla a mort per l'acta de diputat de Quim Torra és simbolisme decadent i no té cap sentit pràctic en el camí cap a la independència

27/01/2020 | 20:36

El president Torra durant la seva intervenció al Parlament. Foto: Mariona Puig / ACN

Neoconvergents: deixeu de mentir-nos. Desobeir la resolució de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem i mantenir l’acta de diputat de Quim Torra no té cap sentit pràctic en el camí cap a la independència. És una pseudodesobediència estèril que només tindrà com a conseqüència més processos judicials i més inhabilitacions. És pur simbolisme i, si ho mirem amb perspectiva, té un punt decadent: fa dos anys, l’independentisme parlava de desobeir per fer un referèndum; avui parla de desobeir per negar-se a retirar una pancarta (que, finalment, va ser retirada).

Deixeu de mentir-nos, va. Si l’únic president legítim és Puigdemont… quin sentit té ara plantejar aquesta batalla a mort per l’escó de Quim Torra? Si Torra només és un president substitut i circumstancial, que ocupa el càrrec en l’espera del retorn de Puigdemont, el més senzill i pràctic és que faci un pas al costat i que la majoria governamental n’esculli un altre, que, seguint aquesta lògica, seguirà sent el substitut del president legítim fins que aquest retorni de l’exili. Quin sentit té, doncs, lliurar aquesta guerra, més enllà de buscar una sortida aparentment èpica per al president Torra i un desgast per al president del Parlament, Roger Torrent?

ERC: deixeu de mentir-nos. Ja sabem que no suporteu Junts per Catalunya. No intenteu continuar amb la fal·làcia de la unitat de l’independentisme. Si us heu de divorciar, feu-ho ja. Afronteu que potser voleu explorar fórmules de govern que passin pel suport del PSC i dels Comuns, i que això no agradarà a una part de la vostra base social. Però no continueu, els uns i els altres, alimentant el despropòsit d’una relació que no camina cap enlloc. No pretengueu seguir fent veure que les dretes i les esquerres no existeixen. Si no sou capaços de posar-vos d’acord, convoqueu eleccions. Però deixeu de mentir-nos. Per cert: convocar eleccions després de l’1-O per evitar l’aplicació del 155, com pretenia llavors Puigdemont, no era cap deshonra ni cap traïció: era un gest pragmàtic com els que ara defensa ERC. Per què llavors ERC va pressionar per fer la DUI?

CUP: deixeu de mentir-nos. Deixeu d’alimentar el discurs de l’independentisme màgic que diu que la insurrecció popular per la independència és possible. Sabeu que no serà així. La República no s’implementarà. Si després de la declaració d’independència frustrada del 27-O, en el context de la gran mobilització social de l’1 d’Octubre, ni el Govern ni ningú no va fer un sol pas en aquesta direcció… ens hem de creure que ara hi ha un context més propici per a la insurrecció? Si els CDR, que ara fan escraches a ERC per traïdora, el 27-0 no van organitzar-se per ocupar ports, aeroports i comissaries… quin sentit té ara parlar d’insurrecció? Hi pot haver ràbia, fúria i combativitat als carrers. Hi pot haver repressió, que cal denunciar. Però no som, ni de lluny, en un escenari insurreccional.

Deixeu de mentir-nos sobre l’1-O i el retorn de Puigdemont

I, si parlem de l’1 d’Octubre i de tot el que va passar… neoconvergents, deixeu de mentir-nos, també, amb el retorn de Carles Puigdemont. Puigdemont no tornarà de l’exili per entrar al Parlament i prendre possessió del seu càrrec, i tampoc no podrà exercir de president per molt que el Parlament decideixi investir-lo a distància. Puigdemont, amb bon criteri i ben assessorat jurídicament, buscarà de totes les formes possibles eludir l’acció de la justícia espanyola, amb totes les estratègies legals al seu abast, i intentarà evitar acabar a la presó com Junqueras.

Tots plegats: deixeu de mentir-nos també sobre el mite de l’1 d’Octubre. L’1-0 va ser un embat a l’Estat sense precedents i que l’independentisme mai no hauria somiat fa pocs anys. Va ser, en molts sentits, un moment fundacional: d’aquí a uns quants anys, mirarem enrere i potser direm que l’independentisme català modern va néixer, de debò, l’1 d’Octubre. Però l’1-O no va ser un referèndum que habilités el Parlament per proclamar la independència. No és possible la independència unilateral amb un 43% de participació del cens electoral. No és possible fer-ho amb aquesta base social i amb un Estat en contra. No és possible fer-ho si els Mossos d’Esquadra fins i tot tenien un pla per detenir el president. En un altre context, potser ho seria. Ara no.

Per tot això, independentistes: si de debò aspireu a assolir la independència algun dia, deixeu de mentir-nos. Deixeu de tractar-nos com a menors d’edat. Deixeu que afrontem com a ciutadans adults les limitacions i contradiccions del projecte sobiranista. Deixeu de dir-nos que ho tenim a tocar. Deixeu de fer-nos creure que els del vostre partit, entitat o col·lectiu és el més pur, autèntic i combatiu. Deixeu de basar la vostra política a furgar en les contradiccions dels altres independentistes. Deixeu d’intentar fer-nos creure que vosaltres sí que prioritzeu la unitat i no feu partidisme, quan és evident que no és veritat. Deixeu de basar el vostre discurs en el fet que l’Estat espanyol sempre serà pitjor que qualsevol alternativa que pugueu oferir-nos.

Deixeu d’alimentar el populisme de la dreta ‘indepe’

Però, sobretot, deixeu de mentir-nos perquè a base de mentides l’únic que feu és alimentar el populisme. El discurs de l’independentisme màgic, un cop es contrasta amb la realitat, es desfà com un terròs de sucre. I això només fa que donar ales a la dreta independentista, que existeix de veritat, i que pot acabar recollint els fruits de les vostres fal·làcies. Una dreta reaccionària i carca que es vesteix de liberal, moderna, trencadora i disruptiva, que té presència als mitjans i a les xarxes, i que fermenta en les vostres mentides. I, per lluitar contra la dreta, no hi ha dreceres ni camins fàcils: fan falta més dosis de veritat, encara que la vacuna de vegades faci mal.

És cert: el discurs duna gran part de l’independentisme ha evolucionat durant els últims anys. En major o menor mesura i amb més o menys èxit, hi ha persones de tots els espais polítics que han fet autocrítica. En alguns casos, les mateixes organitzacions han fet processos d’anàlisi molt rellevants. Alguns en diuen pragmatisme; d’altres, realisme. És un exercici imprescindible, però encara no prou estès. Cal més pensament. Més cervells pensant. Més discursos que fugin del tòpic i del recurs a l’èpica fàcil.

Així doncs, us ho implorem: deixeu de mentir-nos. I, si voleu, fem eleccions. O aprovem els pressupostos i fem eleccions. O no fem eleccions! N’hem fet tantes que no vindrà d’unes més. Però sobretot, si de debò aspireu algun dia a veure una República catalana, deixeu de mentir-nos. Perquè cap projecte que valgui la pena no pot fundar-se sobre la mentida ni l’autoengany.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Guillem', de Núria Cadenes, i el pròxim Dossier CRÍTIC (finals 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies