10/02/2023 | 07:00
Aquest divendres comença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici a la presidenta del Parlament Laura Borràs, per un cas de presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs serà jutjada per haver adjudicat entre el 2013 i el 2015 de forma presumptament irregular un total de 18 contractes menors a Isaías Herrero, un col·laborador seu amb qui la unia una relació d’amistat. L’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció li demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i frau en document mercantil.
El cas de Borràs ha generat una polèmica enorme dins de l’independentisme i un debat intens sobre si s’ha de considerar o no un procés polític. Ella defensa que som davant d’un cas de lawfare, és a dir, de guerra bruta judicial derivada de la seva condició d’independentista. I que el suposat fraccionament de la ILC mai no hauria arribat a judici si no hi hagués hagut un interès polític de l’Estat per encausar-la.
ERC i la CUP, en canvi, no ho veuen igual. Ho consideren un cas de “mala pràctica”, i els dos partits no assistiran a les concentracions de suport que s’han convocat davant del TSJC. Fins i tot Junts, el partit de Borràs, està dividit al respecte: si bé li dona suport formalment, l’alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, avui la gran esperança juntaire, no assistirà a la concentració.
Borràs ha bastit durant el seu pas pel sector cultural una xarxa de relacions que l’ha fet especialment influent
El judici té molts interrogants oberts, tant processals com polítics. Per comprendre el cas, s’ha de tenir en compte també la personalitat de Laura Borràs i les seves maneres de fer i de ser, que l’han acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria. Borràs va bastir durant el seu pas pel sector cultural una xarxa de relacions i de partidaris que la va fer especialment influent, fins al punt que ara aspira a competir per la presidència de la Generalitat. El seu futur polític depèn en gran mesura del resultat del judici que avui comença. En aquest article plantegem set preguntes (de moment, sense resposta) sobre el judici a Laura Borràs.
Si el cas de Borràs és ‘lawfare’… per què el van començar a investigar els Mossos?
Laura Borràs ha dit que ha estat víctima de lawfare, que ha patit una investigació “prospectiva” de l’Estat… Però qui va començar a investigar el cas no va ser la Guàrdia Civil, sinó els Mossos d’Esquadra. I ho van fer durant el mandat del president Quim Torra, que forma part dels sectors de Junts que, igual que Borràs, són més rotundament independentistes.
L’origen del cas es remunta al novembre del 2017, quan la policia catalana va interceptar un sobre amb bitllets de 50 euros falsos provinent dels Països Baixos. El sobre anava dirigit a un apartat de correus d’una oficina de Castellbell i el Vilar, al Bages, a nom d’Isaías Herrero. A partir d’aquí, la policia catalana va començar a investigar Herrero, i va descobrir que no només posava en circulació bitllets falsos, sinó que tenia una doble ocupació: traficava amb petites quantitats de droga i treballava per a la Institució de les Lletres Catalanes fent pàgines web.
Els Mossos li van punxar el telèfon i van detectar converses en què parlava de la seva relació amb la mateixa Laura Borràs (llavors diputada de Junts) i d’una sèrie de contractes: la paraula que feia servir Herrero era “trapis”: “Jo tinc una de marrons, buff… Home, és clar, però jo amb la Borràs, amb la jefa, jo facturo amb la cooperativa i facturo uns trapis per allí”.
La policia catalana té més capacitat d’actuar de forma autònoma del poder polític de la que alguns imaginen
A partir d’aquí, la jutgessa de Manresa que va instruir el cas d’Herrero per tràfic de drogues va enviar la informació a un jutjat de Barcelona per investigar la derivada dels contractes. Els Mossos, sota tutela judicial, van seguir indagant durant el mandat de Miquel Buch com a conseller. La notícia va saltar als mitjans quan Borràs ja era consellera de Cultura, al novembre del 2018, amb els escorcolls policials del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’organisme públic que gestiona els serveis informàtics de la Generalitat, i la seu de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l’abril del 2019, però, va transcendir que la jutgessa havia retirat els Mossos de la investigació del cas i l’havia traspassat a la Guàrdia Civil. Una decisió poc habitual que es va esdevenir després que Borràs deixés entendre en una entrevista a RAC1 que el conseller d’Interior li hauria facilitat informació sobre la investigació. Els Mossos van perdre així el control d’un cas que havien construït des de la base. La policia catalana té més capacitat d’actuar de forma autònoma del poder polític de la que alguns imaginen (o potser fins i tot de la que alguns voldrien).
Estan manipulats els correus electrònics que incriminarien Laura Borràs?
Una de les claus del cas de Borràs són els múltiples correus electrònics entre la presidenta del Parlament i Isaías Herrero amb converses sobre els suposats contractes fraccionats. Fins ara, l’estratègia de Borràs ha passat per posar en qüestió la veracitat dels correus. En una entrevista amb Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio, va dir que no els “reconeixia”: “Els troba la Guàrdia Civil; jo no els tinc, no els he vist publicats”. En un tuit, Borràs va escriure: “He dit i repetit que els correus que he vist publicats en mitjans que fan d’altaveu de les clavegueres de l’Estat no són meus. Queda clar?”. Però tot seguit diu: “Estan manipulats. Queda clar?”.
Tant el jutge com la Fiscalia, però, han donat crèdit de moment a l’autenticitat dels mails. Determinar-ne la veracitat és molt rellevant, perquè el que diuen denota complicitat explícita entre Herrero i Borràs en tot el que fa referència al procés de contractació. En cas que els correus siguin falsos… qui els va falsificar? I si van ser manipulats… qui els va manipular? Els Mossos? La Guàrdia Civil? Si aquests fets tan greus han succeït… per quin motiu fins ara la defensa de Borràs no ha presentat una denúncia per falsificació de proves?
La defensa de Borràs ha encarregat un peritatge sobre els correus electrònics a un ‘ultra’ condemnat per assassinat durant la Transició
En un d’aquests correus, Herrero explica que ell i Borràs havien convingut tres pressupostos per un total de 54.000 euros, i li exposa: “Entenc que són 3 pressupostos diferents i el primer dividit en 3 parts per tal de poder-lo cobrar segregat, oi?”. Tot seguit Laura Borràs respon: “T’expliques perfectament i diria que no deixen facturar al mateix proveïdor per a conceptes diferents. Cada proveïdor, almenys per a aquest any, és clar, ha de facturar un concepte”. En un altre correu, Borràs escriu: “El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents”.
La defensa de Borràs, que lidera l’advocat Gonzalo Boye, sí que ha emprès una acció relacionada amb els correus electrònics: ha encarregat un peritatge sobre això a Emilio Hellín, un ultradretà condemnat l’any 1982 a 43 anys de presó per l’assassinat de la militant del Partit Socialista dels Treballadors (PST) Yolanda González a Madrid. L’ultra Hellín, que va arribar a estar pròfug de la justícia al Paraguai, va aconseguir el tercer grau el 1995 i més tard es va canviar el nom i es va reconvertir en pèrit informàtic. Les conclusions del seu informe, segons Nació Digital, indicaria no que els correus fossin falsos, sinó que els Mossos els van aconseguir de manera “il·legal”. Segons va explicar Boye en un tuit, a l’hora de contractar un pèrit han optat “pel millor”.
En quin grau eren amics Laura Borràs i l’informàtic Herrero, condemnat per vendre droga?
Un dels punts rellevants del cas és el grau d’afinitat personal i professional entre Laura Borràs i Isaías Herrero. Alguns mitjans han presentat l’informàtic com un “amic” de Borràs; d’altres, com un col·laborador recurrent, però el cert és que en el dia d’avui a les xarxes socials no apareixen fotos de Borràs amb Herrero (i, si una cosa ha fet Borràs a les xarxes socials els últims anys, és fer-se fotos amb els seus amics i col·laboradors). Quina relació pot tenir la presidenta del Parlament, però, amb un condemnat per delictes contra la salut pública?
La relació entre Herrero i Borràs es remunta al grup de recerca Hermeneia, que va registrar una activitat intensa durant la dècada dels 2000 (des de l’abril del 2019, el compte de Twitter del grup resta en silenci). Hermeneia era un grup de recerca sobre estudis literaris i tecnologies digitals dirigit per la mateixa Borràs durant el seu període a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i creat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB). Herrero era membre del grup, o com a mínim així consta en la informació recopilada a l’Electronic Literature Knowledge Base. També ho recull així la interlocutòria del TSJC.
L’informàtic, que també tenia una faceta com a autor literari, va guanyar en tres ocasions el Premi Ciutat de Vinaròs, impulsat per l’Ajuntament d’aquesta localitat valenciana i pel mateix grup Hermeneia. Laura Borràs va ser membre del jurat d’aquest premi des del 2005, segons pot consultar-se encara al seu currículum acadèmic a través de Wayback Machine.
La relació entre Herrero i Borràs va tenir un segon capítol en l’àmbit acadèmic. Segons la informació recopilada en la interlocutòria del TSJC, Herrero va ser professor del màster “Literatura en l’era digital” i del postgrau “Literatura comparada en l’era digital”, dirigits per la mateixa Borràs. Així consta, de fet, en la llista de personal docent del 2017: Borràs compaginava la direcció d’aquest màster de la UB amb la direcció de la ILC. Amb el pas de Borràs a la Institució, Herrero continuarà col·laborant-hi, però en l’àmbit del disseny i la programació de pàgines web.
Arribarà Isaías Herrero a un pacte amb la Fiscalia, com ja va fer el 2019?
D’Isaías Herrero s’ha arribat a dir que era narcotraficant, però això no és ben bé cert. L’informàtic Herrero va ser condemnat al novembre del 2019 per l’Audiència de Barcelona per falsificació de moneda, delicte contra la salut pública i frau en el subministrament elèctric. En la sentència del cas, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, hi consta que en l’escorcoll del seu domicili els Mossos van requisar, a més de bitllets falsos de 50 euros i una balança de precisió, petites quantitats de marihuana i heroïna i un centenar de comprimits d’MDMA.
“Les substàncies esmentades, l’acusat les tenia per traficar i lucrar-se amb elles”, afirma la sentència. Però Herrero no formava part de cap organització criminal o grup de narcotraficants. A l’informàtic se li va aplicar l’atenuant de drogoaddicció, però va ser condemnat a cinc anys de presó, en una sentència de conformitat. És a dir: va arribar a un pacte amb la Fiscalia per rebaixar la pena. Ho farà també ara en el cas dels contractes fraccionats? Diversos mitjans han publicat els darrers dies que la defensa d’Herrero està explorant un possible pacte. Si fos el cas, caldria veure fins a quin punt això afectaria l’estratègia de defensa de Borràs.
Qui va redactar els pressupostos suposadament falsos per als contractes fraccionats?
Una de les característiques del contracte menor és que l’Administració pot atorgar-lo de manera discrecional, prèvia presentació de tres pressupostos per part de proveïdors diferents. La clau per determinar si realment hi va haver un possible tracte de favor passa també per discernir si els pressupostos entre els quals va haver de dirimir l’ILC abans d’adjudicar les tasques a Herrero eren autèntics o, per contra, van ser falsificats.
I en aquest punt és on el cercle s’estreny encara més sobre Borràs i Herrero. Algunes de les empreses i persones físiques que, en teoria, haurien presentat pressupostos que no van resultar escollits han negat durant la instrucció ser els autors d’aquests documents i haver-los presentat a la ILC. Segons consta en la interlocutòria del TSJC, el mateix cunyat d’Isaías Herrero, A. R., va afirmar en seu judicial que no havia elaborat cap dels set pressupostos a nom seu presentats a la Institució. M. A. O., a qui identifica com una amiga d’Herrero, també nega haver presentat cap pressupost per a l’ILC. En el cas de l’empresa Elit3 14, SL, que oficialment hauria presentat vuit pressupostos, el seu responsable, A. C. V., ha negat davant del jutge haver-ho fet, fos a nom seu o de la societat.
La mateixa Laura Borràs també hauria pogut intervenir en la presentació de pressupostos suposadament falsos
La interlocutòria del TSJC detalla indicis que apunten que Herrero podria ser el responsable (presumptament) de l’elaboració de tots els pressupostos (amb el coneixement de les empreses que els signaven o sense). En el disc dur que se li va intervenir en l’escorcoll del seu domicili practicat el 27 de novembre de 2018 per ordre de la magistrada del Jutjat d’Instrucció núm. 9 de Barcelona es va trobar la totalitat dels pressupostos i de les factures presentats en els 18 expedients de contractació menor esmentats. En particular, la interlocutòria destaca una carpeta denominada “pressupostos-LAURA”.
Però és que Laura Borràs també podria haver intervingut presumptament en aquest procediment. La interlocutòria del jutge recull un correu del 2014 on Borràs diu textualment: “Com que s’han de fer tres pressupostos per cadascuna de les persones o empreses diferents, havia pensat que podríem fer que et presentes als quatre i tan sols en guanyes un, el més econòmic de la sèrie, la cooperativa ídem, APM gestió ídem, i l’altra ídem […]. Si tu fas els quatre vostres, jo faig els altres. Te sembla bé?”.
Si els funcionaris van advertir Borràs que hi podia haver un fraccionament… per què no en va fer cas?
Laura Borràs va ser advertida en diverses ocasions pels funcionaris de la Institució de les Lletres Catalanes i del Departament de Cultura que podia estar incorrent en un cas de fraccionament de contractes. Per què no va fer cas d’aquestes recomanacions?
El 2013, un informe de la interventora del Departament de Cultura recomanava evitar el fraccionament arran d’analitzar el procés d’adjudicació de cinc dels contractes que consten en la causa. També va detectar el mateix en l’informe del 2014. No era només la Intervenció del Departament de Cultura qui va advertir Borràs, sinó els mateixos funcionaris de la ILC. La interlocutòria del jutge recull el testimoni d’A. P., responsable de gestió administrativa de la Institució, que afirma que “la Intervenció no veia amb bons ulls que un mateix proveïdor fos contractat any rere any” i que ella “va suggerir a la directora Laura Borràs en diverses ocasions de tramitar-los com un sol contracte negociat”. Borràs s’hi va negar.
A més dels contractes investigats… hi podria haver altres casos de fraccionament a la Institució de les Lletres Catalanes?
El suposat fraccionament de contractes d’Herrero podria no ser l’únic que s’hauria produït durant el mandat de Borràs a la ILC. El 2020, un informe de la Sindicatura de Comptes recollia que l’adjudicació de contractes menors a la Institució entre el 2016 i el 2017 hauria vulnerat la Llei de contractació, i apuntava cinc casos (no només els vinculats a Isaías Herrero) en què, a parer seu, es podria haver incomplert la normativa. No ha transcendit, però, que aquests casos hagin estat investigats o judicialitzats.
Un dels possibles fraccionaments és la contractació del comissariat de l’Any Bertrana, que va recaure en Oriol Ponsatí-Murlà en dos contractes menors en dos exercicis consecutius, el 2016 i el 2017, per un valor de 8.000 i 10.000 euros. Amb posterioritat, Ponsatí-Murlà seria designat director de la ILC al març del 2019. Ell mateix va afirmar en una entrevista a l’Ara que “podria arribar a acceptar que hi va haver fraccionament”. “Hi ha un problema amb el tema dels comissariats”, reflexionava Ponsatí-Murlà: “el contracte és una relació d’activitats concretes que fa el comissari. Algunes són tasques de preparació i d’altres són de seguiment de l’any. Sempre es fa en dos contractes, perquè tenim claríssim que són dues unitats funcionals diferents”.
Oriol Ponsatí-Murlà va succeir en el càrrec a la persona que va substituir Borràs quan va ser designada consellera de Cultura, Joan Elies Adell. Adell també formava part del grup Hermeneia de la UOC, dirigit per Borràs. Tots dos van ser designats responsables de la ILC durant el mandat de Borràs com a consellera.
