Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Què carai ha passat a Catalunya per culpa de les europees? T’ho expliquem en 3 minuts

El PSC arrasa a l’àrea de Barcelona i canvia el mapa 'català' de les europees. ERC resisteix l'ofensiva dels de Puigdemont. La victòria d'Irene Montero contra Asens escalfa la batalla Sumar-Podem

10/06/2024 | 00:14

Els resultats de les eleccions europees de 2024, en resum, mostren un ascens històric de l’extrema dreta, la victòria sobrada dels partits conservadors i de dretes (de la família del Partit Popular, per entendre’ns) i una davallada de vots general per a les esquerres a l’esquerra de la socialdemocràcia i per als grups ecologistes als països centrals de la Unió Europea.

Però, a Catalunya, què carai ha passat, i quines conseqüències tindrà?

Carles Puigdemont, en la compareixença de la nit electoral del 12-M / Gemma Tubert/ACN

En clau catalana

Dins del bloc independentista, Junts guanya en 583 municipis (per un centenar d’ERC) i es manté per sobre dels republicans, sobretot a les àrees rurals de Girona, de Lleida i de la Catalunya central. Això els dona ales per pensar més èxits en cas de repetició electoral i, en canvi, no dona gaires arguments a ERC per tornar-ho a intentar a la tardor. Tot i això, els de Toni Comín, que venien de guanyar les últimes europees a Catalunya, perden pistonada respecte a un PSC a l’alça.

Tot i que no ho sentireu a dir gaire, ERC resisteix davant l’onada neoconvergent

Només hi hauria una dada que permet un cert optimisme a les files republicanes. Junts va tenir 674.896 vots en les eleccions catalanes, i ara obté, en un context de menys participació, 430.904 vots en les europees. Junts perd 243.999 vots en relació amb les catalanes. En canvi, ERC va tenir 427.135 vots en les autonòmiques, i ara 354.207 en les europees. ERC només perdria 72.928 vots en relació amb les catalanes. Per mi, tot i que segurament no ho sentireu a dir gaire, ERC resisteix davant l’onada neoconvergent que semblava que els enfonsaria en la misèria.

Per quin motiu ERC cau menys que Junts tot i el descens de participació? Cal tenir en compte que una part del votant de la CUP podria haver triat la papereta republicana davant de l’absència d’una candidatura cupaire a Europa, més tenint en compte la presència de Bildu dins la coalició Ara Repúbliques. Històricament, l’esquerra independentista catalana ha demanat el vot en diverses ocasions per les candidatures de l’esquerra abertzale.

En clau barcelonina

Més enllà de la batalla ERC-Junts, el guanyador, sense dubte, de les eleccions és el socialisme català. Ha trencat el sostre. Torna a guanyar unes europees a Catalunya 15 anys després. Governa la ciutat de Barcelona, guanya eleccions al Parlament i al Congrés dels Diputats a Catalunya i, a més, també s’imposa en les europees.

La victòria del PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona ha estat tan contundent com en èpoques pretèrites, amb xifres que superen fàcilment el 40% dels vots: superen aquest llindar a Santa Coloma de Gramenet (47%), a l’Hospitalet de Llobregat (44%), a Cornellà (44,7%) o al Prat (41%). A Barcelona es queden lleugerament per sota de la mitjana del país (29,8%), mentre que a la Badalona de Xavier García Albiol s’enfilen fins al 36,9%.

Irene Montero, a la plaça Huertas Claveria, de Barcelona / ACN

En clau d’esquerres

La notícia més rellevant a l’esquerra de la socialdemocràcia és la victòria d’Irene Montero per sobre de Jaume Asens a Catalunya. I, de fet, Podem també ha vençut els Comuns a la ciutat de Barcelona! Podem ha resistit el cop quan semblaven pràcticament morts, tant a Espanya com sobretot a l’àrea de Barcelona. Podria ser que el vot del món dels Comuns s’hagi dividit entre Podem i Sumar… tot i que el candidat era algú amb tant de pedigrí comuner com l’exregidor i exdiputat Jaume Asens. La pregunta aquí seria: el votant de la CUP més esquerranista… ha triat Irene Montero per sobre dels Comuns?

El votant de la CUP més esquerranista… ha triat Podem o els Comuns en comptes d’ERC o de Junts?

Davant dels discursos derrotistes de l’esquerra, s’ha de dir que avui Sumar i Podem separats encara han aconseguit millorar els resultats en percentatge respecte a fa cinc anys, quan encara no havien entrat en depressió. Ara han sumat un 8,9% de vot a Catalunya, mentre que en les eleccions anteriors es quedaven amb un 8,4%. De fet, Sumar i Podem aconsegueixen més vots catalans ara en les europees que els que va treure Sumar en les catalanes, i això tenint en compte que baixa la participació. La pregunta aquí, novament, seria: el votant de la CUP més esquerranista… ha triat votar Podem o els Comuns, en lloc de passar-se a opcions independentistes com ERC i Junts?

En clau espanyola

El PSOE resisteix la suposada onada de creixement que duien el PP i Vox en aquest cicle electoral, i només perd per dos eurodiputats. Els de Pedro Sánchez sortien amb uns 10 punts de desavantatge a les enquestes fa un mes, i ara mateix, després de les victòries en les eleccions catalanes i aquesta derrota dolça en les europees, reben una empenta per encarar tres anys de legislatura sense eleccions importants. Els mitjans espanyols ja fa dies que avisen que, si hi havia un resultat positiu per al PSOE, l’agenda de govern de l’executiu començaria a donar sorpreses.

Mentrestant, el PP i Vox, tot i que continuen el seu augment progressiu en percentatge i en escons, no poden donar per morts els socialistes i tots els seus aliats circumstancials, des d’ERC fins a Bildu passant pel BNG i, en molta menor mesura, Sumar i Podem. Bildu guanya al País Basc. ERC mostra la seva resiliència a Catalunya. I el BNG aconsegueix el seu millor resultat en 20 anys. Si es tractava d’un plebiscit contra el “govern Frankenstein”, no l’han guanyat.

I Sumar i Podem en àmbit estatal? Doncs, escolta, tot i la pugna, la mala maror i les divisions, mantenen cinc dels sis eurodiputats que tenien fa cinc anys. No és bo, però no és una desfeta.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies