Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Qui és Jesús Rodríguez i per què tothom se solidaritza amb ell?

Un jutge de l'Audiència Nacional acusa de "terrorisme" el periodista de la 'Directa' i 11 activistes socials i polítics més per suposadament haver organitzat Tsunami Democràtic

07/11/2023 | 17:30

Jesús Rodríguez, periodista de la 'Directa' / IVAN GIMÉNEZ

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles”.

Bertolt Brecht

Jesús Rodríguez, àlies Albert Martínez, és un dels imprescindibles. Periodista, activista social de totes les causes i ara acusat de “terrorisme” en la causa general contra Tsunami Democràtic. Una bogeria. Aquell xaval que va sortir de Santa Coloma de Gramenet als anys noranta per anar a les seves primeres protestes i okupacions… acaba de ser acusat per l’Audiència Nacional d’intentar “subvertir l’ordre constitucional”. Aquí han tocat os. Rodríguez és una referència per parlar sobre moviments socials a Barcelona. Porta 30 anys ficat en tots els embolics, campanyes i mogudes socials al carrer a Catalunya. No l’espantaran tan fàcilment. És perfectament conscient de la repressió, de les formes d’actuar de policies i jutges des de fa dècades contra els moviments socials, i segurament no l’ha sorprès gens que ara l’acusin de “terrorisme”.

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha irromput en el tram final de la negociació per l’amnistia entre el PSOE i els independentistes per imputar, en una vella investigació que tenia oberta des del 2019, una dotzena de polítics i activistes socials, com Marta Rovira, Josep Lluís Alay, cap de gabinet de Puigdemont, Oriol Solé, Ruben Wagensberg i el mateix Jesús Rodríguez, alhora que investiga l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El jutge, especialment proper al Partit Popular, els investiga per un delicte de terrorisme, en la seva modalitat de subvertir l’ordre constitucional, tot i que la Fiscalia General de l’Estat ja ha anunciat que no hi està d’acord. Segons les primeres diligències del jutge, l’objectiu dels suposats dirigents de Tsunami Democràtic, un col·lectiu anònim sorgit l’any 2019 com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra l’independentisme, era “subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”. Amb aquesta definició de terrorisme, molts de nosaltres podríem ser culpables.

Rodríguez, ja de jove, va veure el gran poder que tenien els mitjans de comunicació i, en general, la comunicació per a l’èxit o el fracàs de les protestes socials. Va fer de portaveu de mil causes i, posteriorment, va començar a construir, des de baix i a l’esquerra, mitjans de comunicació alternatius. Va ser un dels fundadors de la Directa i, abans, havia passat per mitjans alternatius com el mític Contrainfos —que es penjava als plafons de les cases okupes de tot el país— i la revista La Burxa, del barri de Sants, el seu barri d’adopció. Sempre ha apostat pel periodisme com un tipus d’activisme polític. En un fet que hauria estat totalment insòlit als anys noranta i 2000, va arribar a fer d’analista a les tertúlies de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas.

El seu pseudònim històric és Albert Martínez. Se’l va posar per fer befa d’un infiltrat policial que va ficar-se dins del moviment dels insubmisos a Catalunya, a principis dels anys noranta. De fet, molta gent encara pensava, fins fa poc, que el seu nom autèntic era Albert Martínez. La seva capacitat per descobrir infiltrats policials en organitzacions socials i polítiques catalanes és brutal. Té ull clínic i, a més, manté una capacitat de treball extraordinària per navegar durant hores entre arxius policials, antigues fotografies, fent trucades fins que, pam! Fa molts anys, quan érem junts en una mani que s’estava escalfant, em va fer una ruta per la primera línia dels enfrontaments: hi va trobar 4 o 5 policies de paisà entre els 30 o 40 manifestants que llançaven pedres. Anys després, amb l’ajuda també d’altres companys periodistes de la Directa, han descobert —i publicat— uns quants infiltrats policials en els moviments socials catalans. De fet, Rodríguez, en un comunicat a la Directa, assegura que la seva imputació seria una “resposta de les clavegueres de l’Estat a l’exercici de la meva activitat com a periodista, centrada els últims anys a destapar les operacions d’espionatge policial als moviments socials”.

Rodríguez, pràcticament, no ha estat detingut mai per la policia. En realitat, només un cop el van ficar als calabossos, i va ser per error en una acció sorpresa contra el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca (Barcelona), que ell estava cobrint com a periodista. El van detenir amb altres periodistes, però el van acabar deixant en llibertat. Sap molt bé com cuidar-se en temps de repressió i persecució policial com els que estem vivint aquests anys del post-Procés. Són ja molts anys a la trinxera. De fet, que jo recordi, ell va ser un dels primers que ens obligaven a deixar els telèfons mòbils —no els smartphones, sinó els troncomòbils— fora de la sala del consell de redacció de la Directa perquè la policia no pogués sentir-nos… i també va ser un dels primers que, gràcies a les noves tecnologies, va apostar per sistemes encriptats i per no parlar mai de coses importants per telèfon.

Ara l’acusen de “terrorisme”, i només tenen un parell de frases descontextualitzades en un parell de missatges al servei Signal. Jesús Rodríguez ha assegurat que estava fent de periodista i exercint “el dret a obtenir informació de les fonts més diverses”. Segons les diligències del jutge filtrades aquesta setmana a la premsa, s’assegura que Rodríguez va dir en un suposat missatge a Josep Lluís Alay, mà dreta de Carles Puigdemont: “Dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’ÒMNIUM informaran directament el president PUIGDEMONT. T’ho avanço perquè en tingui constància”. I, en un altre missatge, suposadament, hauria dit: “El ‘grup de coordinació de TSUNAMI DEMOCRÀTIC’ té dubtes sobre la data del seu llançament com a moviment en xarxes socials, o el 26 d’agost amb els suports que tenien al moment, o el 30 d’agost, després d’una reunió a Ginebra”. Ah, això és terrorisme, segons el jutge i la policia?

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies