Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Voleu que parlem d’immigració i delinqüència? Vinga, va

Cal canviar l'enfocament sobre els problemes reals de la immigració: el problema no és que siguin estrangers, sinó que són pobres

17/01/2024 | 20:00

El periodista Jordi Basté, l’home més escoltat pels catalans cada matí, feia al seu davantal de RAC1, una reflexió que l’esquerra intel·lectual no hauria de menystenir: “La victòria de Donald Trump al caucus d’Iowa posa sobre la taula un debat: el debat de la immigració. I això no és xenofòbia, ans al contrari: és demanar que fem el debat per evitar que manin els que la practiquen. La immigració és un problema a partir del moment en què no se’n pot parlar, per l’enquistament d’uns i la por d’uns altres. La immigració és un problema com quan algú se salta la cua, i quan algú se salta la cua, sobresurt la tribu, i les tribus han existit sempre. I el debat sobre la immigració és necessari, i estem fent tard”. No hauríem de menystenir aquesta idea de Basté perquè crec que 1) és el que pensa bona part de la gent normal a Catalunya i 2) tinc la sensació que alguns dels que volen fer “el debat de la immigració” posarien el focus en un lloc completament equivocat.

Podem parlar d’immigració tant com vulgueu. Tot i que a mi em sembla que hi ha gent que no vol parlar d’immigració, sinó d’immigració i delinqüència, d’immigració i s’emporten totes les ajudes, d’immigració i els musulmans no s’integren en la nostra cultura. Ho deien fa poc a Verificat: segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques, quan als espanyols els pregunten la seva opinió sobre els estrangers, el primer aspecte negatiu que en destaquen és la delinqüència. Tot i això, no s’ha demostrat cap relació causal entre més migrants i més criminalitat. “L’exemple més clar que ho desmenteix és que la taxa de criminalitat a Catalunya s’ha reduït un punt entre el 2000 i el 2021, mentre que el nombre d’estrangers s’ha multiplicat per set en el mateix període”.

Però les dades ja no importen en un món de xarxes socials, fake news i gent cridant a les tertúlies per tenir raó. Si seguim centrant el debat en prime time dels mitjans de comunicació en falsos debats, no contribuirem a entendre “el problema de la immigració”. No pensis en un elefant, que deia Lakoff. Doncs, ja hi has pensat.

Les dades desmenteixen “el problema de la immigració”

Podria escriure un article amb totes les dades sobre immigració que neguen la relació entre immigració i delinqüència, o que desmenteixen rumors com que reben més ajudes socials pel fet de ser estrangers, o que neguen la idea que els alumnes nouvinguts abaixen per se el nivell de l’educació pública. Podria dir que 7 de cada 10 beques de menjador són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola. Podria dir que menys de l’1% dels pensionistes són estrangers. Podria dir que només el 15,1% dels usuaris dels serveis socials van ser estrangers (dada del 2015) i només el 9,7% dels beneficiaris de prestacions per desocupació són estrangers (dada del 2017). Però totes aquestes dades, xifres i percentatges no servirien de res per als no convençuts. Els companys de Verificat, i abans els de Mèdia.cat o els d’Antirumors, i molts periodistes als mitjans de comunicació, porten 20 anys donant dades sobre les migracions que desmenteixen totes les falsedats de l’extrema dreta (o de la dreta i l’esquerra) xenòfoba. I, encara, hi ha qui diu que no se’n pot parlar d’immigració!

Però és que la veritat i la mentida ja no importen en debats tan emocionals i enquistats: importa el marc. Si poses el marc immigració i delinqüència, el mal ja està fet. No importa quina sigui la dada real. Cadascú creurà el que ja pensava abans, i ho reforçarà amb les dades d’un digital fatxa, d’un whatsapp que li va enviar un amic o el que ha vist a Twitter. La gent tendeix a creure allò que vol creure. És el biaix de confirmació. Les persones solen recordar millor la informació que confirma els seus objectius o desitjos. Filtren la informació per adaptar-la als seus judicis previs. Són considerablement més reticents a acceptar els fets que contradiuen les creences. Tot i això, la informació sí que pot influir quan està emmarcada amb una intenció determinada. “L’emmarcat és el procés de seleccionar i fer ressaltar alguns aspectes dels esdeveniments i establir relacions entre aquests per tal de promoure una determinada interpretació”, segons el lingüista i científic cognitiu George Lakoff.

I si fos veritat que la policia engarjola més migrants que autòctons?

Però, a més a més, pensem-hi un moment: i si fos veritat que la policia engarjola més migrants que autòctons? A Catalunya, el 2020 hi va haver 3,2 condemnats per 1.000 persones de nacionalitat espanyola, mentre que la taxa de condemnes entre els estrangers és d’11,2 cada 1.000. Què fem, doncs? I si fos veritat que, tenint en compte que més del 50% dels migrants estan en risc de pobresa, reben més ajudes socials que un català autòcton? I si fos veritat que, en una comunitat on es parlen més de 300 llengües, el català pot tenir més dificultats per sobreviure? I si fos veritat que, en una escola amb un 70% de nens i nenes que acaben d’arribar al país i que, alhora, pateixen una situació econòmica xunga a casa, hi ha més risc d’abandonament escolar? Si fos veritat, què? Si fos veritat, expulsaríem tots els immigrants, Sílvia Orriols? Si fos veritat, aleshores, ja no ens solidaritzaríem amb els migrants i refugiats que arriben?

No mola gens tenir aquesta visió utilitarista de la immigració. Perquè, si no, quan les dades ja no ens serveixin per explicar “les bondats” de la immigració, què farem? Mentre la immigració sigui bona, fantàstica i no causi cap problema, els acceptem; però, si alguns migrants causen algun “problema” o, simplement, pel fet de ser persones acabades d’arribar tenen o pateixen algun “problema”, aleshores, la immigració ja no és tan bona? Aquest és un marc del debat molt perillós. I, no, no és bonisme: al revés, cal ser conscients que hi haurà problemes, i que hi haurà conflictes, i que no tot és de color rosa, però per justícia, els conflictes s’han de solucionar, però cal solucionar-los de veritat, no amb falses solucions impossibles de realitzar com les que ofereix l’extrema dreta.

Parlem de les causes? ‘Follow the money’

La clau és canviar l’enfocament del debat: el “problema de la immigració” no és la delinqüència, ni tan sols la integració, ni l’ús del català, ni l’escola. Quan els xenòfobs veuen un àrab ric i amb petrodòlars a la butxaca, li posen una catifa vermella. Quan els xenòfobs veuen un rus o un ucraïnès blanc, ros i d’ulls blaus, tot són facilitats. Una sinagoga o una església evangèlica no representen un problema al barri, però un oratori musulmà abaixa el preu dels pisos? Per què hi ha “problemes” si l’immigrant és marroquí o colombià, i no hi ha “problemes” si és alemany o canadenc? El problema no és l’origen de les persones, sinó el seu nivell econòmic, és que són pobres. I, com que són pobres, doncs, lògicament tenen més problemes. Ells, us ho recordo, ells tenen problemes, no nosaltres.

El problema de la immigració és haver de deixar casa teva, la teva família i gastar tots els diners estalviats en un viatge en el qual podries morir. El problema de la immigració és arribar a un lloc nou, on no et lloguen un pis pel teu accent, on no et donen feina pel teu color de pell, on no et fan un contracte perquè no tens papers, on t’emportes els teus fills trencant les seves vides enmig de la infància o l’adolescència. Creieu realment que un dona veneçolana, de 30 anys i amb dos fills, amb estudis superiors i amb una xarxa de suport, amics i família fantàstica a casa seva té moltes ganes de venir a viure a un suburbi de Cornellà, Vic o Ripoll i treballar 24/7 cuidant dels nostres avis i àvies amb demència? Si l’Estat fes un pla Marshall a la interna, per fer revertir la situació de pobresa, precarietat i exclusió en què han de sobreviure molts migrants acabats d’arribar, probablement hi hauria menys “problemes de la immigració”.

Si voleu parlar d’immigració, aleshores caldrà parlar de les causes de la immigració, i no només parlar de les conseqüències que no us agraden, oi? Podem parlar de per què el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial fan informes que diuen que la Unió Europea necessita 60 milions de migrants abans del 2050. Podem parlar del mercat laboral a Europa, de l’envelliment de la població, de qui vol fer les tasques més dures i explotades? Podem parlar de per què els empresaris del turisme i de la restauració no troben personal per pencar a l’estiu, i quants diners paguen si el treballador és migrant. Podem parlar de qui guanya i qui perd amb la mà d’obra que arriba a Europa des del Sud. Follow the money!, i entendreu millor això dels “problemes de la immigració”.

Parlem de per què una samarreta feta a Bangladesh o al Vietnam val 6 euros en una gran cadena de roba al passeig de Gràcia. Parlem de com s’extreu el coltan al Congo per als nostres telèfons mòbils o del que està passant amb el liti a Bolívia que necessiten les nostres plaques solars? O de quantes hores de feina ha de fer un xinès a la fàbrica d’Apple a Zhengzhou? I si parlem de la violència a Mèxic i a l’Amèrica Central per culpa dels càrtels de la droga que consumiu? De fet, podríem anar més enrere, i parlar del deute colonial i postcolonial que té Europa amb la majoria dels països de l’Àfrica o del Sud-est asiàtic, i de les relacions neocolonials de les empreses transnacionals al Sud.

Parlem del fet que els Estats Units o França han donat suport als cops d’estat de dictadors sanguinaris cada cop que un país del Sud aixecava el cap per apoderar-se dels seus propis recursos naturals. Podem parlar del paper de les potències occidentals en les guerres de Síria, de l’Afganistan o de l’Iraq des de fa mig segle, i així parlarem de Patrice Lumumba, de Thomas Sankara i de Salvador Allende, i també parlarem de quines empreses feien negoci amb l’urani del Níger o el petroli de l’Equador. Oh, i també parlarem de les relacions entre la monarquia espanyola i el rei del Marroc, i com no ens importa que allà no es respectin els drets humans mentre les empreses espanyoles (i catalanes) puguin fer negoci allà. És que, si voleu parlar d’immigració, serà genial, perquè podrem parlar de tot això.

L’esquerra fa, com a mínim, 20 anys que parla d’immigració. Jo no he sentit pràcticament mai cap discurs bonista, ni naïf, ni ingenu als pensadors i activistes socials sobre les migracions. El problema que teniu és que l’esquerra fa un discurs sobre les migracions que no us agrada perquè us recorda coses que preferiu no saber o no mirar. No és woke; és anticapitalista i antiracista. Si voleu, parlem d’immigració… Però aleshores parlem de tot això? O hem de parlar només de delinqüència, de màfies i de no sé què més?

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies