Crític Cerca
Opinió
Sergi Raventós

Sergi Raventós

Doctor en Sociologia i Treballador Social

Salut mental i renda bàsica universal

Una vacuna de protecció social seria molt important, també per a la salut mental, per afrontar un món post-Covid-19 caracteritzat per la inseguretat econòmica i la incertesa vital

18/05/2021 | 06:00

De les conseqüències de la crisi sanitària i socioeconòmica de la Covid-19 i dels seus efectes en la salut mental de la població cada dia se’n parla més; fins i tot es parla d’una onada de problemes de salut mental, i no hi ha per a menys. La relació entre la pandèmia i la salut mental és evident i el patiment psíquic pel confinament és manifest.

Però la crisi afecta tothom igual? Com repercuteix quedar-se sense feina o sense ingressos en la salut mental? Com afecta la incertesa econòmica la salut mental? Hi ha alguna manera de poder protegir-nos davant d’aquesta inseguretat econòmica i d’aquesta onada de problemes de salut mental?

Abans de contestar a aquestes preguntes seria bo aclarir alguns conceptes que són prou difícils i acostumen a tenir diverses lectures.

Hi ha un gradient social (com pitjor és la posició social de la persona, pitjor salut té) en quasi tots els diagnòstics de salut mental

Què és la salut mental? La definició més seguida per la comunitat científica sobre què entenem per salut mental és tal vegada la que proposa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que la descriu com “un estat de benestar complet, en el qual l’individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir amb les seves aportacions a la comunitat”. Encara que aquesta definició pugui pecar d’ambiciosa, té la virtut d’abraçar i capturar tot el que pot ser un concepte tan difícil de definir, i tan ampli, com el de salut mental. Ara bé, segons això, podríem inferir que la salut mental de les nostres societats en aquests moments tindria molts dèficits, tenint en compte que una part important ha quedat exclosa de la possibilitat de treballar de manera productiva i profitosa, i sense poder contribuir amb les seves aportacions a la comunitat. I aquells o aquelles que ho poden fer, també seria convenient saber en quines condicions desenvolupen la seva feina, ja que treballar en segons quines condicions perjudica o empitjora la salut.

Els problemes de salut mental, segons l’OMS, tenen un 25% de prevalença en la població. És a dir, una de cada quatre persones es veuran afectades al llarg de la seva vida per una problemàtica de salut mental. Uns problemes que des de fa algun temps tendeixen a augmentar, però que són considerats i tractats com si fossin únicament problemes biomèdics, com és habitual en el paradigma mèdic dominant. Tot i que no és gaire conegut, sabem també que hi ha un gradient social (és més prevalent a mesura que disminueix el nivell de renda) en quasi tots els diagnòstics de salut mental. En les psicosis es dona 12 vegades més en el nivell de renda més baix respecte al més alt; en els trastorns de personalitat és d’11 vegades; en els trastorns de somatització de 7; en els depressius de 2,5 vegades…

Què són els trastorns mentals?

El trastorn mental és un altre concepte complicat, canviant, heterogeni i difícil de definir. El mateix Allen Frances (1942), un dels autors principals que van confeccionar el que es coneix per la “bíblia” de la psiquiatria, l’anomenat DSM [Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders] —el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals de l’Associació Nord-americana de Psiquiatria—, és bastant clar quan considera que “he revisat dotzenes de definicions de trastorn mental —i jo mateix n’he escrit una per al DSM-IV—, però no n’he trobat cap que sigui mínimament útil per determinar quines condicions haurien de considerar-se trastorns mentals, i quines no, o per decidir qui està malalt i qui no”.

Crec que la definició de trastorn mental del filòsof Jerome Wakefield té un sentit prou precís i que integra el context on s’expressa el trastorn: “Un trastorn mental existeix quan algun sistema psicològic intern no funciona tal com està dissenyat per a aquesta funció, i aquesta disfunció està definida com a inapropiada en un context particular”. Resulta important destacar aquests dos elements: “disfuncions internes” i “socialment inapropiada”. Així, per exemple, no podem establir l’existència d’un trastorn mental només per la consideració d’un comportament social —o polític— com a inapropiat, com ha estat el cas en determinats règims polítics al llarg de la història. Aquestes realitats reflecteixen la combinació entre les disfuncions internes —de caràcter universal— i els valors del context social i cultural. Segons aquesta definició, aquí no entrarien en la categoria de trastorns mentals les respostes psicològiques a les conseqüències de les condicions socials producte de l’estrès intens de ser acomiadat d’una feina o de quedar-se sense habitatge per un desnonament.

Els determinants socials i les desigualtats en salut

Els determinants socials, més enllà també dels condicionants biològics i psicològics, afecten molt la nostra biologia i la nostra salut i, per descomptat, la nostra salut mental. Per determinants socials entenem, seguint el que diu l’OMS, “les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, del poder i dels recursos a escala mundial, nacional i local, que depèn, al seu torn, de les polítiques adoptades”.

Entre els factors socials, la Comissió dels Determinants Socials de la Salut de l’OMS destaca les males condicions d’ocupació amb una major precarietat laboral, el fet de no disposar d’un habitatge digne i ben condicionat, no disposar d’aigua potable i la manca de protecció social i de serveis socials. Per tant, l’origen de les desigualtats en salut deriva del conjunt de determinants socials, econòmics i polítics. És el que la Comissió va anomenar “les causes de les causes” de la malaltia i de la desigualtat. En definitiva, la distribució desigual en el poder econòmic i social entre països i entre classes condiciona les polítiques socials i econòmiques, i que a la vegada repercuteixen en la salut de les persones, com bé explica el professor Joan Benach a La salut és política.

Els ingressos econòmics estan directament associats amb el nivell de salut i existeix una relació directa entre ingressos i benestar emocional

Sabem que la desigualtat és un dels majors determinants de la salut de les poblacions, en especial de la salut mental. Com més desigualtat hi ha, més prevalença hi ha de problemes de salut mental, i la desigualtat d’ingressos apareix com un factor decisiu per determinar la salut mental d’una societat.

Els ingressos econòmics estan directament associats amb el nivell de salut i existeix una relació directa entre ingressos i benestar emocional que es dona en totes les societats. També sabem que la pobresa impedeix a les persones l’accés a una vida digna. Ser exclòs de la vida social i rebre un tractament d’inferioritat causa pitjor salut i genera riscos més elevats de patir una mort prematura. Alhora, la pobresa impedeix les funcions cognitives, evitant dedicar-les a altres àmbits i tasques que no sigui estrictament la supervivència diària.

Les persones desocupades, les minories ètniques, la gent treballadora immigrant, les persones amb discapacitat, les refugiades i les persones sense llar estan més exposades a la pobresa i, per tant, a patir problemes de salut importants: concretament, viure al carrer augmenta el risc elevat de mort prematura i una esperança de vida 26 anys inferior a la mitjana de la població.

Pandèmia i salut mental

Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 estem vivint temps d’incertesa, i la por del futur i l’absència de perspectives per als pròxims anys estan generant un augment de problemes de salut mental que diverses investigacions estan posant de manifest. La gent que té més inestabilitat i inseguretat laboral presenta més símptomes relacionats amb l’ansietat, la depressió i l’insomni.

Sense seguretat econòmica en la vida de les persones, aquestes no poden actuar racionalment o no es pot esperar que ho facin. Si els mercats de treball des de fa anys són llocs insegurs on hi ha ocupacions inestables, les entrades i sortides intermitents de les feines són freqüents, aleshores les incerteses econòmiques són també considerables i els malestars psicològics passen factura a la salut mental quan els ingressos o els salaris perillen; per tant, cal emprendre mesures per garantir uns ingressos per a tota la ciutadania per, entre moltes raons, protegir la salut de la ciutadania.

La renda bàsica universal és una eina per garantir l’existència material i també per prevenir i protegir la salut mental

Aplicar polítiques de protecció social al llarg de la vida és una de les recomanacions de l’informe de la Comissió dels Determinants Socials de la Salut de l’OMS, i, quan parlem de protecció social al llarg de la vida, una mesura com la renda bàsica universal (RB) apareix, per tant, com una eina fonamental per garantir l’existència material de la ciutadania i, per tant, també per prevenir i protegir la salut mental. L’RB és un ingrés pagat a cada membre de ple dret de la societat o resident, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o, dit d’una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda i sense importar amb qui convisqui.

La importància de tenir uns ingressos econòmics regulars s’ha posat de manifest en diversos projectes pilot, estudis i experiments que s’han realitzat al voltant d’una renda bàsica. Aquests estudis, que s’han fet en llocs tan diversos com Barcelona, Califòrnia, el Canadà, Finlàndia, l’Índia, l’Iran, Kenya, Namíbia, Utrecht… si alguna cosa han mostrat majoritàriament, és que la salut mental, la reducció del patiment psíquic i una millor tranquil·litat psicològica n’han sortit beneficiades.

En una situació de greu crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19, on l’atur s’ha disparat i es preveu que hi hagi més acomiadaments, i on està creixent la pobresa relativa i absoluta, l’accés a una RB cobra major importància social. Més encara amb les dificultats actuals d’aconseguir feines estables i dignes. El que es constata com a transitori i inestable és l’ocupació mateixa —i especialment l’ocupació de qualitat. Com ja és sabut, l’augment de treballadors que, malgrat que tinguin una ocupació, són pobres és una realitat creixent a les nostres societats i suposa ja més d’un 12% de la població treballadora, quasi mig milió de persones treballadores.

Perdre el lloc de treball però disposar d’una renda bàsica suposaria afrontar la situació de manera menys angoixant

La pèrdua involuntària de l’ocupació provoca una situació d’una gran inseguretat econòmica i vital. Perdre el lloc de treball però disposar d’una RB suposaria afrontar la situació de manera menys angoixant. L’RB pot ser, per tant, un bon factor de protecció per a la salut mental.

Al desembre del 2016, la prestigiosa revista British Medical Journal va publicar un article sobre els efectes específics que una RB podria tenir en la salut en comparació de les tradicionals polítiques de protecció social focalitzades i condicionades per a les persones més vulnerables, i en destacava dos avantatges: l’RB, pel fet de concedir-se a tothom i no solament a les persones que poden demostrar que són pobres, l’acabaria percebent la població com una assegurança general contra la pobresa, factor que donaria una gran tranquil·litat psicològica: saber que sempre tindràs dret a uns ingressos si la vida et va malament. La segona raó deriva de la seva incondicionalitat: no solament allibera temps pels tràmits burocràtics —que sabem que són molts com podem veure cada dia amb els requeriments per accedir a l’ingreso mínimo vital i a la renda garantida de ciutadania— per demostrar que efectivament ets pobre, amb el que suposa d’estigma social i els seus efectes psicològics comprovats i que no són gens positius.

Per tant, hi ha moltes raons per defensar que una RB seria una bona mesura per millorar i protegir la salut mental de la ciutadania, en un món on la incertesa econòmica i la precarietat vital està provocant estralls en la salut de la població.

* La versió completa d’aquest article ha sortit publicada a la revista ‘Eines’, de la Fundació Josep Irla, d’aquesta primavera (número 40).

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies