Crític Cerca
Opinió
Sílvia Casorrán

Sílvia Casorrán

Ambientòloga i consellera de Mobilitat del Districte de Sant Martí

La bici, el millor mode de transport a la Barcelona metropolitana

En només 10 anys, Barcelona i les ciutats del seu entorn podrien arribar al mateix nivell d’ús de la bicicleta per desplaçar-se en el dia a dia que tenen altres països europeus de referència

23/09/2021 | 06:00

Un home circula pel carril bici de l'avinguda del Paral·lel / LAURA FÍGULS / ACN

Gràcies a l’ús de la telefonia mòbil l’any passat vam descobrir una dada molt rellevant per determinar l’ús potencial de la bicicleta a l’entorn metropolità de Barcelona: el 83% dels desplaçaments que fem els dies feiners dins i en connexió amb l’àrea metropolitana es podrien fer amb bicicleta. Es tracta dels trajectes entre 0,5 i 10 km, cosa que representa un temps de desplaçament amb bicicleta de màxim uns 45 minuts. Si ens centrem exclusivament en els desplaçaments amb origen i destinació als 36 municipis metropolitans, que són la gran majoria, la xifra de desplaçaments potencials augmenta fins al 93%.

És a dir, gairebé tota la mobilitat metropolitana és potencialment pedalable! Davant d’aquestes xifres tan interessants, què podem fer per animar més gent a sumar-se a la bicicleta?

Algunes persones diran que “Barcelona no és Amsterdam”. Ni falta que ens fa. Barcelona té molt millor clima, una mixtura d’usos molt més interessant i una densitat urbana que permet que tot ho tinguem a l’abast, generalment a distàncies assumibles fins i tot a peu.

París tampoc no era Amsterdam. I qualsevol persona que hi hagi anat en els darrers dos anys deu haver pogut observar el gran boom en l’ús de la bicicleta.

Què ha fet París amb les bicicletes?

Doncs París ha fet quelcom de tan bàsic com connectar tota la xarxa pedalable, de manera que puguis anar d’A a B sempre de forma segura amb bicicleta. Connectar tota la xarxa no vol dir que tots els carrers tinguin carrils bici, sinó que totes les vies principals en tenen però que totes les vies secundàries són de velocitats màximes 30 km/h –i que aquesta velocitat es respecta– (i a tot França en carrers 30 la bicicleta sempre pot anar en doble sentit malgrat que només hi hagi un carril de circulació).

A Barcelona som en el bon camí. Encara ens queden alguns eixos importants sense carril bici (el passeig de Maragall o la Via Augusta, per exemple), però per sort la majoria de les connexions pendents estan calendaritzades o previstes. Tanmateix… la superfície de la ciutat de Barcelona és només 1/6 part de l’àrea metropolitana: caldrà que superem les barreres municipals! I tant. Com que la potencialitat de la bicicleta no és només municipal sinó que és metropolitana, des del 2015 l’Àrea Metropolitana de Barcelona està treballant plegats amb els ajuntaments per tal de poder connectar de forma segura totes aquestes connexions potencials.

Dos exemples metropolitans que estan a dia d’avui en execució són la connexió entre el carrer de Guipúscoa i Sant Adrià de Besòs o bé l’eix de la C-245 al llarg d’11 km, unint Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà. Veurem un canvi molt substancial en l’ús de la bicicleta (i del patinet) quan tinguem completades aquestes connexions, tal com ha passat en la connexió de Barcelona amb Esplugues pel parc de Cervantes, que ja fa més de 3 anys que es va obrir i que alguns dies ha enregistrat més de 3.500 persones en dues rodes.

Resumint: si volem més bicis al carrer, cal que tots els carrers siguin pedalables.

Però… la bicicleta és per a tothom? Una de les excuses que sovint sentim per criticar l’expansió de la xarxa pedalable és que no tothom pot anar amb bici. Permeteu-me que hi estigui en desacord. Podem dir que no tothom sap anar amb bici o que no tothom s’atreveix a anar amb bici (per por dels vehicles de motor, principalment); però, quan visitem altres països, ens adonem que gairebé tothom hi pot anar amb bici i fer servir la infraestructura pedalable.

Els avis no van amb bici?

Les persones amb cadira de rodes?

Famílies i nens, amb bici per la ciutat?

D’altra banda, en relació amb determinats grups de població com adolescents, dones, o persones migrades, sovint l’ús de la bicicleta ens confereix una autonomia que cap altre mitjà de transport ens facilita. En concret, per a les dones l’ús de la bicicleta ens fa augmentar la percepció de seguretat en els desplaçaments nocturns porta a porta, per exemple, i també ens facilita la mobilitat familiar amb relació al transport d’infants a l’escola i les activitats extraescolars. Quan proves la bicicleta dins la ciutat, difícilment després cap altre mitjà de transport et semblarà més eficient. Et convido a fer-ne la prova!

Què ens cal per poder estendre massivament l’ús de la bici?

En primer lloc, apostar clarament per l’educació viària per capacitar la població en l’ús de la bicicleta, i especialment per conscienciar les persones que condueixen els vehicles de motor per tal que protegeixin les persones més vulnerables i no es produeixin les típiques situacions d’assetjament que vivim a Barcelona.

Des de les escoles s’estan impulsant algunes iniciatives com el Bicibús, que poden tenir un impacte molt positiu en l’ús de la bicicleta entre les famílies. Durant l’any passat, la proposta es va iniciar en un centre educatiu del districte de Sarrià – Sant Gervasi, però enguany es comença a estendre per altres districtes de la ciutat. Un bon exemple és el Bicibús Eixample.

En segon lloc, facilitar una política d’aparcament segur de bicicletes, tant vinculada als habitatges com a les oficines, als equipaments i, molt especialment, a les estacions de tren. En aquest sentit, la remodelació de Sants i les obres de la Sagrera hauran de tenir en compte les necessitats d’aparcament de bicicleta per tal d’impulsar la intermodalitat bici-tren. Fa molts anys que sabem com fer-ho; ara és qüestió de voluntat de les parts implicades. Almenys sobre el paper, aquesta voluntat hi és.

En tercer lloc, afavorir que el transport de mercaderies de darrera milla es realitzi mitjançant la ciclologística. Diferents estudis europeus mostren que el 25% de tots els lliuraments de mercaderies que es realitzen en ciutats i el 50% de tots els lliuraments de mercaderies lleugeres es podrien fer en bicicletes i tricicles de càrrega. La distribució urbana de mercaderies representa el 20% del trànsit de les ciutats, el 30% de l’ocupació dels carrers i fins al 40% de les emissions. D’altra banda, durant el confinament les compres on-line a domicili van incrementar-se un 60%. És per això que cal que impulsem un desenvolupament tan eficient com sigui possible per generar el mínim d’afectacions al trànsit urbà i a la qualitat de vida de la ciutadania.

A banda dels serveis corresponents a la gestió de la distribució de mercaderies en la darrera milla, el sector de la ciclologística genera feina també de producció industrial:

I, de fet, a Catalunya ja tenim algunes start-ups de fabricació de vehicles de ciclologística.

Si aconseguim que la Barcelona metropolitana tingui una xarxa pedalable connectada i segura, capacitar la població en l’ús de la bici, generar espais d’aparcament segur i potenciar la ciclologística, en només 10 anys podríem arribar al mateix nivell d’ús de la bicicleta que altres ciutats europees de referència. Ens hi posem?

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies