Les 10 millors sèries amb esperit crític del 2026

El nostre crític de sèries, Toni de la Torre, torna a reunir una selecció de les estrenes que més han destacat aquest any per la seva capacitat d’anar més enllà de l’entreteniment. Són sèries que aborden qüestions d’actualitat des de perspectives diverses i que conviden a reflexionar sobre el món en què vivim, sigui parlant d’especulació immobiliària, desigualtats econòmiques, masculinitats, desinformació, conflictes polítics o radicalització. Algunes parteixen d’històries reals, d’altres recorren a la ficció o al thriller, però totes comparteixen la voluntat de plantejar preguntes incòmodes i d’oferir una mirada crítica sobre la realitat. Com sempre, no és un rànquing: les sèries hi apareixen en un ordre aleatori.

1. ‘Ravalejar’

L’especulació immobiliària destrueix barris i és una de les lluites principals dels catalans en els últims anys, així que és un gran encert que una sèrie ho converteixi en el seu tema principal. El cas de Ravalejar, a més, és especial perquè es basa en una història real que va patir la família d’un dels creadors de la sèrie, Pol Rodríguez. Malgrat la implicació personal, i el fet que es tracta obertament d’una sèrie de denúncia, no simplifica una problemàtica que tracta ni tampoc converteix en herois els protagonistes, una família que veu com pot perdre el seu restaurant en mans d’un fons d’inversió, ni en absolutament malvats els diferents personatges que treballen per a aquest fons. El repartiment, amb María Rodríguez Soto, Enric Auquer i Sergi López, transmet veracitat i els guions són intensos i tenen ritme, malgrat que es tracta d’un tema feixuc que en molts moments implica abocar molta informació sobre l’espectador, també per una voluntat didàctica d’explicar com funcionen els processos de gentrificació en una ciutat com Barcelona. És una de les millors sèries catalanes dels últims anys. [Plataforma: HBO (a la tardor a 3Cat)]. 

2. ‘Beef’

Beef (també coneguda per Bronca) havia de ser una minisèrie i finalment s’ha convertit en una antologia d’una història diferent en cada temporada. Aquest any se n’ha estrenat la segona temporada, amb una nova història que té com a protagonistes dues parelles. Una és una parella benestant. Ell és el director d’un club de golf per a gent molt adinerada. L’altra és una parella jove i ella és treballadora d’aquest club de golf. D’entrada, semblen dues parelles molt diferents, però la sèrie aconsegueix col·locar-les en una situació en què veiem que tenen moltes coses en comú. Sobretot la frustració de tenir un projecte de vida que no poden realitzar perquè no tenen prou diners. La sèrie assenyala un motiu de fons que és el sistema capitalista actual, que influeix molt en la construcció d’aquestes aspiracions i alhora marca un sostre que les fa irrealitzables. Amb un punt The White Lotus i una mala llet considerable, acabareu veient-vos reflectits en aquest quartet protagonista encara que no ho vulgueu. [Plataforma: Netflix].

3. ‘El senyor de les mosques’

La novel·la original de William Golding és un clàssic, de manera que la història que s’explica a El senyor de les mosques és ben coneguda: un grup de nois acaba perdut en una illa deserta, on han de començar des de zero. L’autor utilitzava aquesta premissa per elaborar una al·legoria sobre la civilització molt punyent. I també per preguntar-se quina és la naturalesa de l’ésser humà. En canvi, aquesta sèrie no parteix de la idea d’una taula rasa, sinó que assenyala que els nois repliquen a l’illa les estructures de poder i els models de masculinitat que han vist a casa. Així, el guionista, Jack Thorne, fa un retrat crític d’aquests models que es perpetuen que connecta amb la seva anterior sèrie, Adolescence. El director, Marc Munden, contribueix a l’adaptació amb un vestit visual molt agosarat i molt immersiu que farà que es troben tan perduts a la jungla com els protagonistes, i el repartiment de nens és ple de talent. [Plataforma: Movistar+].

4. ‘Portobello’

L’italià Marco Bellocchio no falla i, un cop més, torna a firmar una de les minisèries de l’any. Si us va agradar Exterior nit, no us podeu perdre Portobello, on repeteix amb el mateix actor, Fabrizio Gifuni (que potser també us sona per haver interpretat la versió adulta de Nino Sarratore a L’amica geniale). Aquí interpreta Enzo Tortora, el presentador d’un programa de televisió d’entreteniment que té una gran popularitat a la Itàlia dels anys vuitanta. Fins que és acusat, injustament, de col·laborar d’estar associat amb la Camorra i és detingut. La història és real, i us aconsello que no investigueu res sobre el personatge abans de mirar la sèrie. A partir de la història d’Enzo Tortora, la sèrie assenyala el poder que pot arribar a tenir una mentida, particularment quan és replicada acríticament pels mitjans, i, per tant, connecta amb la propagació de les notícies falses de l’actualitat i casos d’injustícies flagrants. [Plataforma: HBO].

5. ‘Tip Toe’

La nova sèrie de Russell T. Davies, conegut per sèries com Years & Years o Queer As Folk, denuncia la impunitat creixent dels discursos homòfobs i les agressions a persones que pertanyen al col·lectiu, advertint que, malgrat que teòricament vivim en temps millors, han empitjorat respecte al passat. Aquesta és una reflexió que fa un dels personatges ja al primer episodi de la sèrie, que comença amb el protagonista, un home gai que regenta un bar, penjat del fanal d’un carrer. Per saber com s’ha pogut produir aquesta escena, la sèrie tira enrere en el temps i ens explica la seva història i la del seu veí, que hi tindrà un paper clau. Estan interpretats respectivament per Alan Cumming (The Good Wife) i David Morrissey (The Walking Dead), i a través de la seva relació la sèrie explora els discursos actuals sobre la comunitat LGTBI i en localitza l’origen. L’últim episodi és especialment dur, quedeu avisats. [Plataforma: HBO].

6. ‘L’uniforme’

Aquesta nova sèrie policíaca danesa s’ambienta en una acadèmia on es formen els nous agents de policia i segueix uns estudiants que inicien el curs al mateix temps que una nova directora, que encara la nova etapa amb molta il·lusió. Malgrat això, només començar la directora es troba amb denuncies anònimes per part d’alguns alumnes que es queixen del tracte humiliant d’un dels professors. Pràcticament al mateix temps, un dels alumnes en pràctiques dispara durant una intervenció i mata a un noi menor d’edat. Això provoca una investigació interna en la que la directora ha de prendre la decisió correcta i a través de la qual la sèrie qüestiona fins on és legítim l’ús de la força policial i es pregunta si el problema de base és la formació que reben els agents i les lleialtats que es formen dins del cos, que poden funcionar com una protecció que fa que no hagin de retre comptes si el cas no arriba a fer-se públic. [Plataforma: Filmin (estrena 28 de juliol)].

7. ‘Trespasses’ (‘Días de ceniza’)

Aquesta sèrie, ambientada a l’època dels Troubles a Irlanda del Nord, té al centre una història d’amor entre una mestra protestant i un advocat catòlic que defensa membres de l’IRA. I, encara que la seva relació és l’eix de la sèrie, en realitat no és el que la fa funcionar, ni el motiu pel qual us la recomano aquí. Perquè el context polític no és només un teló de fons per a una història d’amor prohibit. Al contrari, és la història d’aquesta parella la que està supeditada al context i que la sèrie utilitza com un instrument per mostrar com el conflicte ocupa tots els espais de les vides dels personatges, fins i tot aquells que són íntims. La divisió sectària i la por hi són, en realitat, les protagonistes principals, juntament amb la disrupció de la vida quotidiana, un intangible que aquesta sèrie aconsegueix copsar molt bé. La bona feina dels actors, sobretot d’ella, interpretada per Lola Petticrew (a qui tindreu present per la minisèrie Say Nothing), i per Gillian Anderson, que interpreta la mare de la protagonista, acaben de donar solidesa a un drama intimista i emotiu que ha passat injustament desapercebut. [Plataforma: Movistar+].

8. ‘Brasil 70’

Aquests dies que s’ha celebrat el Mundial de futbol, a Netflix han estrenat una sèrie sobre la història de la selecció del Brasil de 1970. La proposta podria semblar oportunista (i, en part, ho és, perquè vol aprofitar el moment), però això no vol dir que sigui supèrflua. Sí, a la sèrie hi apareixen jugadors mítics d’aquella selecció, com Pelé, i té una porció important d’èpica esportiva. Però també posa el focus molt sovint en com aquella selecció va ser utilitzada com a instrument de propaganda pel Govern brasiler. De fet, el primer seleccionador que van tenir abandona el càrrec per aquest motiu. La sèrie es planteja quin paper han de tenir els jugadors i si realment poden ser apolítics o neutrals quan estan sent utilitzats per blanquejar una dictadura. I en aquests dies de grans fervors nacionals, ens recorda que els gols poden ser utilitzats també en clau política per amagar les realitats de molts països representats. [Plataforma: Netflix].

9. ‘Por cuatro perras’

Tornem a Itàlia, i de nou amb un habitual de les nostres llistes, Zerocalcare. Aquest és el pseudònim del dibuixant de còmics Michele Rech, que és conegut per les seves obres autobiogràfiques on es presenta a si mateix en forma de personatge i que destaquen per un estil afilat a l’hora de parlar de molts temes, la majoria dels quals són generacionals (per exemple, la precarietat laboral). I per l’exploració psicològica dels seus personatges. Amb Netflix ha establert una relació prou fructífera. Potser vau veure la seva primera sèrie, Strappare Lungo i bordi (Cortar por la línia de puntos), que va ser un èxit, sobretot per ser una sèrie d’animació. Va continuar amb Questo mondo non me rendirà cattivo (Este mundo no me hará mala persona). I l’última es titula Due spicci (Por cuatro perras), on el protagonista torna a quedar atrapat en situacions delicades i on es parla de desigualtat econòmica, d’inestabilitat laboral, de violència masclista i de la necessitat de mantenir una consciència social i política. [Plataforma: Netflix].

10. ‘The Savant’

Acabo la tria amb una sèrie que s’estrenarà aquest juliol després d’endarrerir-se durant gairebé un any. El motiu? L’assassinat de Charlie Kirk va fer que a Apple TV+ li tremolés el pols i decidissin deixar en un calaix aquesta sèrie sobre l’extrema dreta als Estats Units malgrat que era una de les grans apostes de la plataforma, amb l’actriu Jessica Chastain al capdavant. Com que als crítics ja ens havien facilitat els primers episodis, us puc avançar que és una sèrie que es mou en un territori semblant al de Homeland, amb una protagonista que adopta identitats falses online per infiltrar-se en les converses de comunitats d’extrema dreta i incels per esbrinar si el que escriuen a les xarxes socials es queda només a les xarxes o si realment planegen algun acte violent en la vida real. És una sèrie que serà incòmoda, sobretot als Estats Units, només per la temàtica de què tracta. I, encara que sigui des d’una vessant de thriller d’entreteniment i, per tant, que no prioritzi la versemblança per sobre de l’impacte, no és gens habitual que es parli d’extrema dreta en una sèrie amb aquest potencial comercial. [Plataforma: Apple TV+].