13/06/2019 | 18:49
El passat 9 de juny a CRÍTIC Joan Josep Nuet explicava la seva decisió de deixar la coordinació general d’EUiA i la mateixa militància en l’organització. Nuet afirmava: “Estic convençut que a EUiA existeix una clara majoria política que acompanya les decisions adoptades en els darrers mesos i que presentarà una anàlisi lúcida sobre els esdeveniments polítics i en garantirà la seva gestió”.
No comparteixo diferents aspectes d’aquesta afirmació i crec que seria convenient contrastar, amb una visió crítica, el que ha passat a EUiA. No per fer retrets personals, sinó per posar llum als debats polítics de fons que han portat a aquesta situació, on persones com jo mateix i altres, que avui dia continuem sent membres de la direcció executiva que Nuet va confeccionar després de sortir elegit Coordinador General de la 7a Assemblea d’EUiA. No hem acompanyat les decisions preses per Nuet ni dintre ni fora d’EUiA respecte a tot un seguit de temes que exposaré a continuació, en especial sobre el seu pas a la candidatura d’ERC-Sobiranistes.
Quan es va presentar públicament ‘Sobiranistes’, els òrgans d’EUiA no havíem debatut, ni encara menys aprovat, aquesta aposta
Primer, recordem que EUiA es defineix com a moviment polític i social d’esquerra transformadora, plural ideològicament, i està registrada formalment com una federació de partits de la que formen part Comunistes de Catalunya, PSUC-Viu, i l’Aurora, que a la vegada, té una relació federal amb Izquierda Unida mitjançant un protocol de relacions que agermana a les dues organitzacions en pla d’igualtat. Segons l’article 14 dels Estatuts d’EUiA, les organitzacions que en formen part tenen aquest compromís:
“Article 14.- Els partits polítics i col·lectius que s’integrin a Esquerra Unida i Alternativa, voluntàriament realitzaran una delegació de facultats que li són pròpies i seran exercides exclusivament pel moviment polític i social, que seran: a) Presentar-se a qualsevol tipus de procés electoral.”
No faig aquest recordatori per una qüestió reglamentista, sinó profundament política, que s’entendrà millor amb el que explicarem a continuació.
Quan es va presentar públicament la plataforma ‘Sobiranistes’, inicialment com una sensibilitat de Catalunya en Comú, diferents membres de la direcció d’EUiA ja vam manifestar internament el nostre desacord, i especialment, sobre el fet que el Coordinador General d’EUiA aparegués com a portaveu d’aquest corrent conjuntament amb Elisenda Alamany. Els òrgans d’EUiA no havíem debatut, ni encara menys aprovat, aquesta aposta, i es podia generar confusió entre aquests dos rols fets per la mateixa persona, dintre i fora de l’espai de Catalunya en Comú, en un moment delicat en què encara s’estava refent l’espai dels Comuns després de la sortida de Xavier Domènech. EUiA havia estat crítica respecte a algunes qüestions del desenvolupament de Catalunya en Comú, que a parer meu, no podien quedar subsumides o barrejades amb el relat de ‘Sobiranistes’, centrat en gran mesura en un suposat retrocés de l’ideari fundacional de Catalunya en Comú respecte de la qüestió nacional.
Algunes persones ja intuíem la possibilitat que ‘Sobiranistes’ acabés competint electoralment amb l’espai de Catalunya en Comú
A més, algunes persones ja intuíem la possibilitat que aquest instrument acabés competint electoralment amb l’espai de Catalunya en Comú, com finalment ha passat, cosa que feia insostenible que un diputat de Catalunya en Comú Podem i Coordinador General d’EUiA, al mateix temps, avalés una llista electoral competidora del mateix espai. Aquí hem de sumar també que Nuet, a més de tots els càrrecs ja dits, és el Secretari General de Comunistes de Catalunya, organització que sí que va avalar la creació de ‘Sobiranistes’ (altra cosa és en quines condicions, però això ja seria un altre article).
El dia 20 de febrer de 2019, quan Elisenda Alamany va fer la seva roda de premsa per deixar el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem (però mantenint l’acta com no adscrita), Nuet va comparèixer al seu costat, i va intervenir a preguntes dels periodistes, com un veritable tàndem polític. Aquesta aparició no va ser discutida, ni molt menys aprovada, per la direcció d’EUiA, i segons el meu parer, va marcar un punt de no retorn, políticament parlant. El dia que es trencava el nostre grup parlamentari, el Coordinador General d’EUiA, i únic diputat d’EUiA al Parlament de Catalunya, hi donava el seu aval, sense que els òrgans d’EUiA hi poguéssim ni tan sols opinar.
A partir d’aquí, tot es va accelerar. Comunistes de Catalunya i l’Aurora, fora dels àmbits de discussió d’EUiA, van avalar un acord electoral entre Sobiranistes i ERC, on Nuet i altres persones d’EUiA, com la Presidenta de la Fundació l’Alternativa, Adelina Escandell, eren candidates al Congrés en competició electoral amb les llistes d’En Comú Podem que encapçalava Jaume Asens, a pesar que el Consell Nacional d’EUiA del 13 de Març havia aprovat avalar la candidatura dels Comuns a les generals.
Per superar la situació només hi havia, a opinió meva i d’altres, l’elecció d’una nova direcció provisional, plural i representativa del conjunt de l’organització
Davant d’aquesta situació de contradicció flagrant entre ser el Coordinador General d’EUiA al mateix temps que es competia contra el projecte i les llistes avalades per EUiA, diverses persones de la direcció vam expressar que el millor per EUiA era que Nuet que deixes de ser el Coordinador General, atès també que l’article 70.1 dels Estatuts d’EUiA estableix la baixa automàtica de qui competeix electoralment contra les llistes avalades per l’organització.
Com una part de l’equip de direcció d’EUiA havia optat, com Nuet, per donar suport a la candidatura ERC-Sobiranistes, per superar la situació només cabia, en la meva opinió i d’altres, l’elecció d’una nova direcció provisional, plural i representativa del conjunt de l’organització, que fes dues coses: treballar les campanyes electorals que venien en les setmanes següents, i convocar i preparar la 8a Assemblea Nacional d’EUiA just acabat el cicle electoral, per renovar òrgans i lideratges, i per fer els debats estratègics que calgués un cop vist com quedava l’escenari postelectoral.
Davant la situació de bloqueig que vivíem, tot un seguit de quadres vam decidir plantejar aquest debat en el Consell Nacional del dia 30 de Març, previst inicialment per abordar les eleccions municipals, incorporant com a nous punts a l’ordre del dia d’aquest, la revocació del Coordinador General d’EUiA i la direcció executiva, i la proposta de mètode i aprovació per l’elecció d’una direcció provisional fins a la 8a Assemblea d’EUiA.
A pesar de superar amb escreix el nombre de signatures requerides a tal efecte, la Mesa no ens va acceptar incorporar i debatre aquests punts, en la nostra opinió, de manera no estatutària (no és competència de la Mesa, sinó del Ple). A partir d’aquí, Nuet i les persones de la direcció afins a les seves posicions, van iniciar un procés de bloqueig orgànic i laminació de les veus crítiques. Es va substituir al Patronat de la Fundació l’Alternativa a la totalitat de membres que vam plantejar la seva revocació. Es va donar de baixa, de manera no estatutària en la nostra opinió, tot un seguit rellevant de membres del Consell Nacional d’EUiA, utilitzant com pretext les no assistències no justificades, causa mai utilitzada a tal efecte fins aquell moment, amb plena indefensió de les persones bandejades de l’òrgan. No s’ha tornat a reunir cap òrgan estatutari d’EUiA des del 30 de Març, a pesar que la majoria de membres del Consell Nacional d’EUiA vam demanar una reunió extraordinària d’aquest òrgan abans de començar la campanya de les Generals (12 d’abril), per burofax i amb les signatures requerides estatutàriament a tal efecte.
Les conseqüències negatives d’aquest desgavell han estat clares: hem perdut presència al Parlament i IU ha suspès el protocol d’acord amb EUiA
Les conseqüències negatives per EUiA d’aquest desgavell han estat clares. Entre altres, hem perdut la presència d’EUiA al Parlament de Catalunya, mantinguda de manera ininterrompuda des de l’any 2003. Izquierda Unida va decidir el dia 8 de Juny suspendre el protocol de relacions EUiA-IU d’acord amb els incompliments en política d’aliances ja exposats, un protocol que era vigent des de l’any 1998. Hem perdut la possibilitat d’acollir el VI Congrés del Partit de l’Esquerra Europea, que es preveia celebrar a Barcelona a finals de 2019. Com que no van convocar-se els òrgans, hem perdut capacitat d’intervenció i anàlisi política col·lectiva com organització, i encara així, gràcies a l’esforç de molts i moltes afiliades compromeses amb la política aprovada per EUiA, s’ha pogut fer una bona campanya d’En Comú Podem a les Eleccions Generals, mantenint la representació d’EUiA a les Corts Generals de la mà de Joan Mena, i mantenint un bon nombre de regidories arreu de Catalunya en les candidatures dels Comuns, així com alcaldies com la de Montornès del Vallès, mentre l’encara Coordinador General d’EUiA, intervenia en actes dels nostres competidors en diferents localitats.
En aquestes condicions s’arriba al Consell Nacional anunciat per Nuet pel dia 14, per la seva renúncia i aprovació de nova direcció. Al temps d’escriure aquestes línies, diverses persones que encara som direcció executiva d’EUiA, però apartades per la nostra postura conseqüent amb la política aprovada, no hem pogut opinar o decidir sobre la seva convocatòria, ni el seu contingut, ni podrem retre comptes de la feina feta, ni saber quins perfils o criteris es faran servir per a la nova direcció, i tot això, amb una composició del màxim òrgan alterada matusserament per canviar les majories que es van expressar el dia 30 de març de 2019.
Crec que EUiA i la seva gent mereixen sortir d’aquesta dinàmica estèril. Mai és tard per fer autocrítica, posar el comptador a zero, i refer uns mínims orgànics per transitar el camí fins a la 8a Assemblea Nacional de manera unitària, plural, i conforme a les normes de joc de les que ens hem dotat, però també és cert que difícilment això podrà sorgir, ni ho podran gestionar, les persones que ens han portat fins aquí, en el fons i en les formes.
Crec que EUiA i la seva gent mereixen sortir d’aquesta dinàmica estèril. Mai és tard per fer autocrítica
A pesar d’aquestes dificultats, les persones compromeses amb la política vigent d’EUiA, trobarem la manera d’abordar els debats estratègics pel moment excepcional que viu Catalunya, de com continuem la construcció de Catalunya en Comú com l’espai confluent que havíem imaginat, de refer la relació fraternal amb Izquierda Unida, i de seguir participant activament en les lluites de les classes populars en defensa dels seus drets.