Crític Cerca
Opinió

Un mapa col·laboratiu per conèixer quins projectes energètics ens volen imposar

23/05/2015 | 07:00

Foto mapaAeroports sense avions, trens sense passatgers, autopistes sense cotxes, habitatges sense gent. No cal massa explicació de context per entendre que patim les conseqüències d’un “desenvolupisme” desaforat que ha maltractat i malmès el territori, convertint-lo en sòl cimentat hipotecat per molts anys.

En els últims anys aquesta dinàmica s’ha aturat per la manca de liquidesa de les empreses i de l’administració pública. Ara bé, una nova onada de projectes impulsada des de la visió pan-europea està tot just iniciant-se a hores d’ara. El conegut com a Pla Juncker que pretèn mobilitzar fins a 315.000 milions de €, i la Unió Energètica de la UE, que es materialitza en un llistat ampliable de 248 projectes d’interès comú (PCI per les sigles en anglès), tenen com a pilar bàsic i fonamental la construcció d’infraestructures.

De les nombroses infrastructures ja proposades, cal destacar el Corredor de Gas del Sud , que durà gas des d’Azerbaidjan fins a Itàlia amb un cost de 45.000 milions de €, el gasoducte GALSI que anirà des d’Algèria també fins a Itàlia, i multitud de projectes d’interconnexió transfronterera per aconseguir la creació d’un mercat únic de gas i electricitat dins la UE.

Aquests plans que vénen de Brusel•les tenen comuns denominadors: interessos de grans corporacions: ENI, ENEL (elèctriques italianes), BP (petrolera britànica), TOTAL (petrolera francesa), ENAGAS (gasista espanyola), FLUXYS (gasista belga), etc…; diner públic cobrint la part de més risc de la inversió (des del Banc Europeu d’Inversions, Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, fons Connecting Europe Facility) i procediments fast-track per accelerar els tràmits administratius.

Mapa fragmentD’altra banda, tenim municipis, amb les seves realitats locals, que són inclosos com a parts passives d’aquests grans plans, on la seva funció és acceptar, que no atorgar o decidir, la construcció dels projectes pels seus termes municipals.

Objectiu: coordinar-se en l’àmbit de tot Europa

Des de l’Observatori del Deute en la Globalització hem emprès una iniciativa, en coordinació amb diferents territoris afectats per projectes transfronterers per fer visibles les veus del territori a través d’un mapa col·laboratiu i coordinar accions d’incidència a nivell nacional i europeu. La MAT de Girona, el futur gasoducte d’interconnexió amb França MIDCAT, la històrica línia d’alta tensió Aragón-Cazaril, així com els 3 nous projectes d’alta tensió a Sabiñanigo, Navarra i el cable submarí pel Golf de Biscàia, són presents en el mapa gràcies a la participació d’entitats com NO a la MAT, Autopista Eléctrica NO, Ecologistas en Acción, Ekologistak Martxan, Sustrai, IAEDEN, entre d’altres.

Recordant les paraules de l’alcalde de Melendugno, Itàlia, municipi en oposició al Corredor de Gas del Sud: “els projectes necessiten validació tècnica, ambiental però també democràtica”. Les fórmules fast-track que duen associades aquestes infraestructures catalogades d’estratègiques semblen contràries a la partipació pública. Bé, sempre que volguem que aquesta participació tingui processos de consulta prèvia, lliure i informada, on no s’imposin interpretacions interessades d’allò que respon a l’interès comú.

El mapa d’afectats per projectes energètics  és un mapa col·laboratiu que conté informació bàsica dels territoris afectats per projectes transfronterers i que anirà incloent nous casos. També són presents en el mapa els projectes de línies elèctriques i de projectes gasístics considerats PCIs. Si algú vol reportar un cas, pot enviar un correu a: [email protected]. El mapa es pot compartir i penjar en d’altres webs. Més informació al web de l’Observatori del Deute en la Globalització.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació