27/07/2021 | 06:00
Els cicles de crisi s’escurcen. Les institucions internacionals s’afanyen a parlar de recuperació econòmica, aquest cop verda i digital, per fer-nos creure que els impactes de la Covid-19 seran com un malson d’una nit d’estiu. Per què hauríem d’empassar-nos-ho? Ara fa 12 anys la caiguda de Lehman Brothers va provocar una reacció en cadena les conseqüències de la qual encara són presents en la vida de moltes persones. Si s’estan aplicant les mateixes receptes, per què hauríem de pensar que aquesta vegada podrem absorbir l’impacte de la Covid-19 en un tancar i obrir d’ulls i, alhora, afrontar els reptes de la transició ecosocial?
Estigueu tranquil·les, ens diuen. No ho estem pas. No s’estan atenent els sectors més necessaris per sostenir la vida, no es reforça la sanitat pública, les vacunes només arriben als països enriquits, no s’emprèn la inajornable transició per lluitar contra l’emergència climàtica i social, i es presenta un futur metabòlicament impossible. “Recuperem el futur” és un imperatiu per forjar, avui, un demà per a totes i, precisament, va ser el nom de la trobada que va organitzar la Xarxa per la Justícia Climàtica els dies 2, 3 i 4 de juliol passat a Can Masdeu.
Certament, el context feia complicat un retrobament presencial necessari. Sentíem que els nostres projectes polítics i les nostres relacions personals patien els passius de la virtualització. Així doncs, vam haver d’ajustar la il·lusió a la situació sanitària. Tanmateix, en poc més de dos mesos, vam organitzar la trobada per seguir impulsant la transició ecosocial, no solament com una qüestió de supervivència, sinó també de justícia. “Recuperem el futur” va combinar formacions, tallers pràctics, activitats artístiques i actuacions musicals. La intenció era formular una proposta amb un equilibri entre les diferents maneres de formar part de la transició i sentir-la.
Als debats estratègics sobre treball, transició energètica i conflictes territorials, es van sumar més de 20 activitats centrades en temàtiques molt diverses: les migracions climàtiques, la crisi de la biodiversitat, les defensores socioambientals, l’ecofeminisme, l’extractivisme, el qüestionament de la productivitat, els tractats de lliure comerç, el poder de les grans empreses, l’antiespecisme, l’habitatge, la sobirania alimentària i la lluita pel dret a les ciutats. També múltiples tallers, per exemple d’acció directa no-violenta, serigrafia, vàters secs, exploració del cos, etc.
Tant les actuacions de Marcel i Júlia, Climate Sessions, el Pony Pisador, Clare and the Noise, SAffrAN i Kevin Buckland com l’equip de cuina de Can Masdeu ens van alimentar de l’energia necessària per a la trobada. El programa també va comptar amb un punt lila permanent i itinerant que va vetllar pel fet que “Recuperem el futur” fos un espai lliure de violències i de discriminacions, i que les cures hi fossin presents en tot moment.
La inèrcia dels moviments climàtics va quedar truncada per la pandèmia
Si hem de parlar de conclusions de les jornades, la primera reflexió que emergeix és potser la més evident: aquesta no era una trobada qualsevol. La inèrcia dels moviments climàtics va quedar truncada per la pandèmia. Per tant, el retrobament tornava a convocar aquesta energia dissipada, en especial la de les joves, per posar-la en marxa. També cal destacar que, malgrat el sotrac de la crisi sanitària, les dinàmiques econòmiques són les mateixes i algunes s’accentuen. En aquest moment presenciem com es torna al xantatge dels llocs de treball per organitzar les entregues de diners públics als privats, i com es plantegen grans projectes energètics, urbanístics i aeroportuaris per reactivar l’economia a través d’una major concentració i una engreixada maquinària de greenwashing.
El context requerirà una major articulació i enxarxament per contestar aquesta ofensiva. Això vol dir aconseguir major arrelament social i territorial, connectant les resistències, alternatives i realitats de les perifèries globals. La capacitat de mobilització al carrer serà la base i el termòmetre de l’acció política popular. Per això algunes lluites poden esdevenir icones d’allò que volem. Dir “No a l’ampliació del Prat” va ser un crit recurrent a la trobada. Ens juguem clima, biodiversitat, espai agrari, resiliència, etc. Guanyar aquest embat al sector econòmic extractiu podria ser el millor revulsiu per al moviment.
A la trobada, tampoc no ens vam oblidar dels col·lectius que estan en situació de vulnerabilitat. Vam parlar de la pobresa energètica, dels desnonaments, de les violències masclistes, de les comunitats camperoles i dels pobles indígenes del Sud global que pateixen el neocolonialisme verd, de la Llei d’estrangeria, etc. Estendre lligams de solidaritat, però també forjar relacions que permetin incorporar les seves reivindicacions a la transició ecosocial es fa més necessari que mai.
A l’últim, a “Recuperem el futur” també planava la càrrega de la complexitat del moment. Si no n’hi havia prou amb la combinació de crisi climàtica, de biodiversitat i l’esgotament de recursos, la pandèmia ha fet estralls i sembla ben bé l’assaig general i a gran escala d’un col·lapse que està per venir. Dit això, no tenim l’ànim d’alimentar certeses per a la desesperança, sinó que precisament volem reconstruir-la formulant les preguntes correctes, per complexes que siguin. Si les més de 300 persones que hi van passar creuen que la trobada va contribuir-hi, ens donem per satisfetes i, potser, l’any vinent hi tornarem.
Amb aquest article volem expressar un agraïment especial a totes i cadascuna de les persones que van participar en la trobada. Molt particularment a totes les voluntàries i a Can Masdeu per aixoplugar la trobada. Sense vosaltres no hauria estat possible. També volem fer extensible l’agraïment a totes les entitats que hi van participar: ClimAcció, Sindicat de Manters, Aliança contra la Pobresa Energètica, Taula per Mèxic, Justícia i Pau, Setem, CICrA Justícia Ambiental, Observatori del Deute en la Globalització, Observatori DESC, Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres, Animal Rebellion, Fridays for Future, Mas les Vinyes, Eixarcolant, Campanya No als TCI, Ni un Pam de Terra, Sindicat de Llogateres, Ecologistes en Acció, SOS Costa Brava, SOS Baix Llobregat, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Un Salto de Vida, Ecosecs Banys Vius, Acció Ecofeminista, Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Recuperem la Ciutat, Xarxa per la sobirania energètica, Artivist Network, XR Barcelona, Zeroport, Micropobles, REVO prosper, CCOO, Ecomercaderet, Greenpeace, XR Girona, Arran de Terra, Fff/XR València, Cal Cases, Aigua és Vida i LaFede.cat.
'El futur es disputa ara' és un espai dedicat a l'anàlisi, la reflexió i les propostes sobre el context de ruptura sistèmica actual. Parlarem sobre la nova onada de crisi econòmica-financera i com la Covid-19 tan sols ha donat el tret de sortida, exposant la greu crisi de cures en un context d'emergència climàtica.
Aquesta secció està impulsada per l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), un espai d'investigació activista que vol contribuir a mostrar els impactes i riscos del sistema polític i econòmic per facilitar-ne la interpretació. L'ODG produeix anàlisi crítica per a la mobilització i transformació social davant de les desigualtats socials, econòmiques, ambientals i de gènere, amb voluntat d'incidència política i denúncia d'actors polítics i econòmics. També és una plataforma oberta a la participació, que promou la creació de xarxes i espais de construcció d'alternatives.
La secció compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.