05/10/2026 | 07:00
Míriam Nogueras i Camero és la portaveu actual, al Congrés dels Diputats, de Junts per Catalunya, la formació que amb set escons ha esdevingut clau en totes les negociacions a la cambra baixa. Aquests dies, Nogueras ha sortit en totes les portades pel seu “no” als decrets d’habitatge contra els desnonaments i els fons voltor. Desacomplexadament independentista i des de l’espai de centredreta, ha sabut fer-se un nom propi a Madrid i qui sap si podria ser una de les candidates a succeir a Carles Puigdemont. La polèmica líder de Junts al Congrés destaca perquè fa una política poc tradicional en el discurs i la forma.
La primera vegada que sentim a parlar de Míriam Nogueras (11 de maig de 1980) és com a activista del moviment No Vull Pagar, una campanya ciutadana de desobediència civil que el 2012 es va organitzar en contra dels peatges d’autopistes que ja se sabien amortitzats. Nogueras no només va ser molt activa a Twitter, arribant a ser notícia, sinó que va participar com a tertuliana en el programa La Rambla, de Betevé.
Una relació clau amb Jordi Turull
Com a representant de la campanya No Vull Pagar, Nogueras entra en contacte amb Jordi Turull, que marcarà la seva trajectòria. En una entrevista a VilaWeb explicava: “A en Turull fins i tot li vaig fer un llibret explicant com fer servir Twitter, perquè sempre li deia que havia de ser a les xarxes socials. Llavors vaig conèixer els convergents i em van enamorar”.
La seva relació de confiança es feia palesa en la carta per a Jordi Turull que va publicar quan aquest era a la presó: “He viscut moments d’una potència política escandalosa al teu costat, bons i no tan bons. Però, si alguna cosa he après de tu, és gestionar aquells moments durs i amargs de la política, de la vida”. Té sentit, per tant, que Nogueras sempre s’hagi llegit, des del periodisme polític, com una ferma soldada de Turull.
Va ser candidata al Congrés per Democràcia i Llibertat, llista de Convergència que duia un nom diferent per distanciar-se dels casos de corrupció
L’any 2015, Nogueras comença la seva carrera política i ho fa, primer de tot, però per poc temps, com a regidora de l’Ajuntament de Cardedeu per Convergència Democràtica de Catalunya després de presentar-se com a independent a la llista de Convergència i Unió en les eleccions municipals.
Aquell mateix any, Turull proposa el seu nom a Francesc Homs per tal que formi part de la candidatura Democràcia i Llibertat per Barcelona al Congrés dels Diputats —la llista de Convergència que duia un nom diferent per intentar posar distància amb els casos de corrupció. Surt elegida i comença una vida política a Madrid que continua encara avui en dia.
Quin va ser el primer càrrec executiu de Míriam Nogueras?
Els casos de corrupció com el cas Palau i la trama del 3% van portar a la dissolució de Convergència Democràtica de Catalunya, que es va reconvertir, el 2016, en el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat). Míriam Nogueras en va ser vicepresidenta i, tal com explica Jordi Turull al llibre que va escriure des de la presó amb la periodista Gemma Aguilera, Persistim (2019), va formar part de la nova fornada de dirigents clau del nou espai postconvergent. Aquest va ser el seu primer càrrec executiu i li va permetre teixir xarxa entre els dirigents.
Al llarg de la legislatura amb Nogueras al capdavant, Junts ha coincidit habitualment en vot amb el PP i Vox
La vida política del PDeCat va ser curta, i Míriam Nogueras va deixar el càrrec el juliol de 2020 per passar a formar part de Junts per Catalunya, en ser més propera a la política de Carles Puigdemont que a la de David Bonvehí. El 2019 és elegida diputada per Junts per Catalunya quan la candidatura encara és una coalició que integra el PDeCat.
Durant anys, serà diputada de segona fila, no té un paper destacat fins que el 2021 Laura Borràs deixa el càrrec i Míriam Nogueras agafa el relleu i comença a construir el seu lideratge. Sobretot, va deslligant la seva figura de la de Jordi Turull i passa a tenir entitat pròpia a Junts per Catalunya. També obté via directa de contacte amb Carles Puigdemont, a qui s’ha mantingut fidel donant suport inqüestionable a la seva figura com a “president legítim”.
Votant contra el PSOE… o votant amb el PP i Vox?
La figura de Míriam Nogueras ha pres rellevància en molts moments de la XV legislatura del Congrés dels Diputats, presidida per Pedro Sánchez. El resultat electoral que va obtenir Junts per Catalunya en les eleccions generals del juliol de 2023 no va ser bo. Va perdre un escó i 135.000 vots respecte de les últimes eleccions, situant-se com la quarta força a Catalunya per darrere del PSC, de l’espai Catalunya en Comú – Sumar i d’ERC.
Tot i això, els set diputats de Junts van acabar sent decisius per a la investidura de Pedro Sánchez, que no podia aconseguir la majoria suficient per governar sense ells, i van acabar tenint molta més importància parlamentària de la que suggerien els seus resultats electorals.
La primera vegada que Junts va presentar la llei de traspàs de competències en matèria de migració, Podem va qualificar el preàmbul de “racista”
Les negociacions amb el PSOE van ser intenses i Míriam Nogueras en va ser una part essencial. Van acabar signant els anomenats Acords de Brussel·les, en què Junts aconseguia posar el finançament singular, l’autodeterminació i l’amnistia, entre d’altres, sobre la taula a canvi de la investidura i el suport a l’estabilitat del Govern socialista presidit per Sánchez. El 2024 es va aprovar la Llei orgànica 1/2024, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya.
El 2025, Nogueras va acaparar portades, anunciant que trencava relacions amb el Govern de Pedro Sánchez davant el que va anomenar “incompliment” de l’acord en no haver fet passos endavant per al reconeixement del català a la Unió Europea (UE), l’aplicació de la Llei d’amnistia a Carles Puigdemont i altres compromisos. La decisió va ser aprovada per més d’un 90% de la militància de Junts per Catalunya. A la pràctica, Junts s’ha limitat a deixar de donar estabilitat al Govern i a negociar cas per cas.
Al llarg de la legislatura amb Nogueras al capdavant, Junts també ha protagonitzat votacions polèmiques i ha estat assenyalat pel fet de coincidir habitualment en vot amb el PP i Vox, com ara en la votació en contra de la regulació dels lloguers de temporada i de la regulació de lloguers d’habitatges i d’habitacions, en contra de la reducció de la jornada laboral, també en contra de mantenir i prorrogar l’impost extraordinari a les grans empreses energètiques.
Què opina Míriam Nogueras sobre l’habitatge i la immigració?
Les votacions dels diputats de Junts al Congrés han anat acompanyades de declaracions de Nogueras que han generat debat. Sobre la reducció de la jornada laboral, per exemple, va vincular la mesura en repetides ocasions a gandulejar, a les baixes laborals i a l’absentisme laboral, tot assegurant que “quan desapareix la cultura de l’esforç, apareix l’empobriment”. Al debat en què es va votar la llei va dir que als catalans “no ens han ensenyat a ser uns ganduls” i hi afegia: “No ens han ensenyat a ser un poble de subsidis”.
Pel que fa a les polítiques d’habitatge, Nogueras sempre ha mantingut que Junts defensa el “petit propietari” i que les mesures proposades pel Govern “perpetuen les ocupacions il·legals i no protegeixen ni l’inquilí ni el petit propietari”. Fa referència indirecta a l’article 441.6 de la Llei d’enjudiciament civil, que preveu que se suspenguin els desnonaments que no comptin amb habitatge alternatiu per a les persones que hi resideixen. Nogueras deia que “afavoreix les persones que ocupen les cases i no paguen el lloguer”.
En termes de migració, també ha fet declaracions que han generat debat. “Catalunya no té capacitat d’acollida infinita”, assegurava quan es debatia el repartiment de prop de 1.500 menors no acompanyats arribats a Ceuta. Nogueras va demanar que Catalunya quedés exclosa del repartiment i que l’acollida fos per part de comunitats que deia que “mai a la vida han acollit” o ho fan molt per sota de les seves possibilitats, com ara, segons ella, La Rioja o Madrid. Tot i això, Catalunya, que podria arribar a acollir fins a 2.800 menors, actualment n’acull 2.000.
També sobre migració, la primera vegada que Junts va presentar la llei de traspàs de competències en la matèria, Podem va qualificar-ne el preàmbul de “racista” perquè descrivia la immigració com “un problema” que “posa en risc la cohesió social”. Arran de la crisi migratòria a Ceuta, Junts ha tornat a registrar la llei de traspàs de la competència de migració, aquesta vegada, amb un preàmbul retocat sense les frases polèmiques.
Quan va decaure la proposta del Govern espanyol d’implementar un impost extraordinari a les empreses energètiques, Nogueras va celebrar-ho afirmant: “Hem aconseguit salvar inversions a Catalunya, salvar llocs de treball a Catalunya i també hem aconseguit evitar que pugi la factura de tots els ciutadans”.
Declaració de béns i propietats
Els orígens de Míriam Nogueras no són polítics. Ella mateixa explicava en una entrevista a VilaWeb que tant la seva família com la del seu marit havien treballat tota la vida de carnissers i que ella havia estat carnissera. “També vaig tenir una empresa en què fèiem webs i compra en línia. Després vaig entrar al món del tèxtil, al qual el meu pare s’havia dedicat tota la vida. A partir d’aquí, vaig muntar una empresa tèxtil de fil de cosir per a confeccions. Quan ens acabàvem de fusionar amb una altra empresa i començàvem un nou projecte, em van demanar d’anar a llistes al Congrés”, narrava en l’entrevista.
Nogueras admetia fa tres anys tenir un total de 256.245 euros en el còmput dels seus dipòsits financers
És la gran de tres germans, té dos fills i es va casar el 2008 amb Ferran Badia, pilot d’helicòpters d’emergències. Pel que fa als seus estudis, va començar el grau en Comunicació Audiovisual (passant per la Universitat Ramon Llull i la Complutense de Madrid), però no el va acabar, ja que va incorporar-se al món laboral. Posteriorment, va fer estudis de postgrau en màrqueting digital i una diplomatura en Defensa Nacional pel CESEDEN.
A la declaració de béns i rendes dels diputats de 2019, i ratificada el 2023 consta que Míriam Nogueras té un salari brut mensual de 13.540,99 euros, declara tenir un 33,3% de tres places d’aparcament a Barcelona i un 16,6% d’un pis a Barcelona. Té un total de 256.245 euros en el còmput dels seus dipòsits financers, també té un Opel Mokka. L’any 2019 tenia 150 accions de l’empresa de filatura tèxtil Bonclasfil, que figura al registre d’empreses com a extingida des del 2021.
“Nogueras representa la Convergència del final”
El periodista de Nació i analista polític Oriol March explica que Nogueras representa “la Convergència del final” igual que “el trencament amb el passat, amb persones que no s’han dedicat professionalment a la política i que tenen un llenguatge que es pot assimilar a la nova política”. Els periodistes polítics que l’han seguit coincideixen que es tracta d’una portaveu que entén les lògiques dels discursos d’impacte que funcionen amb frases piulables i eslògans concisos i directes.
March explica que Nogueras ha coincidit amb diputats a qui “aquesta manera de fer els sobtava molt perquè era molt diferent del que havien vist tota la vida a les files de Convergència”. Nogueras afronta els plens al Congrés com un combat de boxa oral; de fet, el seu temps lliure practica aquest esport.
Nogueras deia que la Llei d’enjudiciament civil, que preveu que se suspenguin els desnonaments, “afavoreix les persones que ocupen les cases”
També té presència a les xarxes socials, on fa vídeos curts per TikTok, Instagram i X explicant decisions polítiques i posicionaments, però també on assenyala els seus adversaris polítics. Així ho va fer en un dels seus últims vídeos, en què assegura que “parla més català l’Aitana [Ocaña] als seus concerts que el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya [Gabriel Rufián] al Congrés dels Diputats”.
March destaca que Nogueras ha sabut mantenir la faceta independentista al mateix temps que ha aconseguit ampliar el seu cercle d’influència. “Actualment, Junts per Catalunya és la formació de confiança de Foment del Treball. Feia temps que la institució tenia interès a tenir influència al Congrés per aturar polítiques del Partit Socialista Espanyol com els impostos a energètiques i bancs”, assegura March.
Qui serà el pròxim candidat de Junts a la Generalitat o al Congrés?
Fonts periodístiques apunten que Nogueras no té la intenció de ser candidata a presidir la Generalitat de Catalunya perquè sempre ha fet carrera a Madrid, on es troba a gust i té un cercle de confiança pròxim i fidel. Tot i això, hi ha veus que defensen que, si arribat el moment Puigdemont no pot ser candidat, el seu nom segur que seria un dels proposats. Ella, però, sempre ha mantingut que Puigdemont és el seu candidat.
A la carta que Nogueras va escriure a Turull quan aquest era a la presó hi deia: “Fa uns anys, tenia una percepció dels polítics no gaire bona. M’agrada revisar els escrits d’abans del 2012 i els actuals. L’evolució de la meva opinió de la política i els polítics ha evolucionat molt en pocs anys; de fet, conèixer polítics de la teva talla va fer que confiés de nou en la política, que l’estimés i que la percebés com una eina imprescindiblement positiva per canviar el món”.
