24/04/2025 | 06:00
Al monestir de Pedralbes hi ha un nou hort gairebé igual al que cultivaven les monges clarisses de l’època medieval, fa 700 anys. Hi ha els mateixos canals de reg, les mateixes parcel·les, fins i tot el mateix tipus d’espècies, excepte un arbre intrús que delata que han passat diversos segles des de la creació d’aquests conreus: un caquier. Aquesta és una història fins ara desconeguda del monestir de la zona alta de Barcelona. Un espai verd de 3.000 metres quadrats que hi ha entre els murs. L’hort conservat més antic de la capital catalana, que s’ha recuperat després de més de 30 anys en desús i que ara és també part de la visita al conjunt gòtic.
L’Hort Petit del monestir de Pedralbes, que es pot visitar amb l’entrada general i que compta amb una programació de tallers específica, és una recreació feta a partir d’un projecte d’estudi i recerca històrica en què s’ha adaptat a com devia ser en època medieval. Però la recuperació de les singularitats de l’hort no ha estat fàcil: els documents que es conserven de l’edifici parlen de la vida quotidiana de les monges, però no hi ha informació sobre l’activitat de les clarisses de l’època medieval a l’hort del monestir. A causa d’aquesta manca d’informació, quan el monestir de Pedralbes va voler recuperar l’hort, va iniciar una recerca històrica a càrrec de Maria Antònia Martí Escayol, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona experta en història agrícola, que va estudiar alguns tractats agrícoles d’Itàlia, d’Alemanya i d’Al-Àndalus que tenen adaptacions al clima català.
De la carabassa del vi a les restes arqueològiques
A partir d’aquests estudis es va aconseguir saber quines plantes i quina agricultura s’haurien conreat al llarg dels anys a l’espai verd del monestir, unes espècies que s’han replantat per tal de seguir de la manera més fidel possible les característiques agrícoles medievals. Un exemple d’això és que, com que en l’època medieval encara no hi havia hagut cap intercanvi amb Amèrica, l’hort només té “espècies d’origen europeu i d’influència asiàtica”, desenvolupa Joan Solé, el tècnic agrònom que s’encarrega de cuidar l’hort i l’activitat que s’hi produeix.
Així, al vessant sud del monestir s’hi poden trobar cols, naps blancs, raves rodons, espinacs, alls, enciams, pèsols de mitja canya o cigró molleric, entre moltes altres varietats. Moltes d’aquestes han quedat fotografiades per sor Isaura Marcos, una de les monges que vivien al monestir, amant de la natura i habitual de l’hort. Algunes de les hortalisses estrella per a Solé són la carabassa del vi, que antigament s’havia utilitzat, un cop buidada i assecada, per a transportar-hi líquids, o un tipus de meló que es conserva durant molts mesos. En aquest espai també hi creix el nespler europeu, una varietat europea de nespra que es va deixar de conrear perquè era poc productiva i va ser descartada en favor de varietats que no haguessin de madurar un temps fora de l’arbre. Tot i el gran nombre d’hortalisses i d’arbres fruiters que creixen a l’hort del monestir, una de les característiques medievals més particulars que s’han aplicat a Pedralbes és l’herbolam, una tècnica que consisteix a barrejar diverses plantes que interactuen de manera positiva entre elles i que en millora la productivitat i en controla les plagues.
A l’hort s’hi aplica la tècnica de l’herbolam, on es barregen diverses plantes que milloren la productivitat i controlen les plagues
Per acompanyar aquest estudi de les espècies i tècniques de l’agricultura medieval, també es va dur a terme un projecte arqueològic: “L’arqueologia va permetre observar quins vegetals hi havia a cada estrat”, explica la historiadora Maria Antònia Martí Escayol. Entre les restes que van trobar amb les excavacions arqueològiques hi havia diferents tipus de llavors, caragols i fustes carbonitzades, que no van poder datar, però també restes dels camins de pedra que dividien l’hort: un que va de nord a sud, i un altre, d’est a oest. “El camí de nord a sud tenia la finalitat de poder entrar-hi des del carrer sense passar per la zona de clausura, sobretot per al proveïment d’aliments”, desenvolupa Joan Solé. Pel que fa a estructures, també es conserva un banc de pedra datat del segle XVIII que s’ha reconstruït, el punt d’entrada al monestir on les monges devien descansar o fer tria d’aliments.
Beneficis més enllà dels murs: impacte social i mediambiental
Un aspecte que Solé considera fonamental de l’hort de Pedralbes són les canalitzacions, que es calcula que són del segle XVI, però de les quals només s’han trobat restes del segle XIX. A partir de les que hi havia, l’equip del monestir de Pedralbes n’ha fet una reconstrucció amb tècniques constructives també antigues, com el maó manual fet de bòbila o l’arrebossat de calç i sorra, així com els tancaments dels canals d’aigua fets a mida i artesanalment. Aquests canals reparteixen un bé molt preuat a la ciutat de Barcelona: l’aigua.
Segons explica el tècnic agrònom, el motiu principal pel qual la reina Elisenda de Montcada va triar aquesta ubicació per a construir-hi aquest convent l’any 1326 va ser precisament l’accés a una mina d’aigua subterrània situada a la muntanya de Sant Pere Màrtir, fora de la construcció. La reina va comprar la meitat de la mina al propietari del terreny, i anys després, la primera abadessa del monestir, sor Sobirana d’Olzet, en va completar l’adquisició, escriu Enric M. Puga, responsable de comunicació, en un article al web del monestir. Segons indiquen alguns documents d’investigació, la coneguda com a “mina de les monges” obté aigua de les filtracions de la pluja i té un traçat que porta l’aigua fins a diversos punts del monestir, amb punt final a l’Hort Petit del conjunt, on hi ha una bassa que la recull i que la reparteix pels conreus. Davant la situació de sequera que ha patit Catalunya els darrers estius, Solé apunta que al monestir aquesta escassetat no ha arribat perquè sempre hi ha hagut aigua: “Potser algun creient diria que és una benedicció divina”, afirma.
La sostenibilitat del projecte de l’hort també inclou la perspectiva social i participativa amb dos centres d’educació especial
Aquesta recollida i aquest aprofitament de l’aigua van en consonància amb el valor que aporta aquest espai a la biodiversitat de la ciutat de Barcelona, que amb la creació de l’hort disposa de quatre noves parcel·les, cadascuna amb tipologies diferents de plantes i de conreus, però totes sota les tècniques de l’agricultura ecològica. L’hort, de fet, ha rebut el reconeixement de l’European Heritage Hub, pel fet de ser una de les 10 millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea, i ha acollit la visita de l’horticultor britànic i presentador de la BBC Monty Don per a un programa de televisió.
En aquesta mirada de sostenibilitat del projecte de l’hort, també s’inclou la perspectiva social i participativa, comenta Solé. L’hort treballa amb dos centres propers d’educació especial i en risc d’exclusió social, la Fundació CEE Guru i el Centre Ocupacional Pedralbes, a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en què diversos infants i joves fan feines relacionades amb la cura de les parcel·les d’acord amb les habilitats de cadascun.
El tècnic agrònom posa d’exemple el compostatge, una tasca manual que han fet darrerament i que ajuda molt el cultiu, ja que es produeix in situ i genera adob per alimentar les plantes. Amb la Fundació Assís també tenen un programa de formació de sis mesos de durada en què joves migrats poden fer unes pràctiques en la cura de l’hort: “Sempre hi ha molta feina; ens ajuden molt, i a ells els pot servir per trobar un futur professional”, diu Solé. D’altra banda, i per tal que tots els aliments que creixen a l’hort s’aprofitin, s’envien acabats de collir a la mateixa fundació, on tenen un menjador social i on fan repartiment de verdures fresques a famílies en situació de vulnerabilitat.
L’activitat a l’hort del monestir de Pedralbes es va aturar des de mitjan anys noranta fins a les obres de reconstrucció que es van començar l’any 2017: en aquest lapse, l’espai va estar dedicat a l’emmagatzematge de pedres. Ara, però, s’ha pogut recuperar el patrimoni natural i cultural de l’hort medieval i ha passat a ser part de la col·lecció permanent que es visita amb l’entrada general. “Dins de les exposicions del museu, és de lluny la més social perquè té aquesta part de fomentar la cultura ecològica. L’hort és un espai viu i canviant; per això té al darrere aquest projecte social”, exposa Enric M. Puga. En aquesta línia, l’hort continua acollint activitats i tallers per a diferents edats que connecten amb el patrimoni que s’hi mostra: “És una manera de viure el patrimoni des del present, des de l’ús social, i amb participació ciutadana i de l’entorn. No vas a un museu i ho veus tot de lluny; aquí hi pots participar”, conclou.
El monestir de Pedralbes, a més del seu valor com a conjunt arquitectònic, permet, gràcies als objectes i les obres d’art que presenta, mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del temps i ajuda a comprendre la vida de clausura de la comunitat fins a l’any 1983, en què el monestir es va convertir en museu. L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil.
