Aquests són els ajuntaments catalans investigats per Antifrau

38 ajuntaments han estat sota la lupa de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) durant l’any 2021 per haver comès presumptes irregularitats, des de tracte de favor en la contractació pública fins a conflictes d’interessos o remuneracions irregulars de càrrecs electes. La majoria d’actuacions (17) s’han centrat a investigar operacions en què el consistori hauria afavorit de manera suposadament irregular la contractació d’empreses o de treballadors. Així es desprèn de l’anàlisi detallada de les dades que ha fet públiques l’Oficina en la seva memòria del 2021, i que el director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno, ha presentat aquest mes de maig al Parlament de Catalunya.

Tot i que les investigacions sobre els ajuntaments no solen generar grans titulars, gairebé la meitat de les denúncies que va rebre l’Oficina Antifrau el 2021 feien referència a suposades irregularitats en ens locals (49,1%). Entre els ajuntaments investigats per l’OAC hi ha consistoris de grans municipis metropolitans com Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat o Sant Cugat del Vallès. Però també pobles i localitats mitjanes i petites d’arreu de Catalunya, com Manlleu, Navàs, Sallent, l’Aldea o Castellbisbal.

Més enllà del tracte de favor, Antifrau ha detectat 10 casos d’utilització o ús indegut de fons públics (en la majoria d’ocasions relacionats amb el pagament de sous o dietes a càrrecs electes), 5 casos de conflicte d’interès i 3 d’incompatibilitats, entre d’altres. Aquest és el mapa dels ajuntaments investigats per l’Oficina Antifrau.

Sense capacitat per sancionar

Cal tenir en compte que l’Oficina Antifrau com a tal no té capacitat sancionadora: només pot instar les diferents administracions a emprendre accions per corregir les actuacions suposadament irregulars, o alertar la Fiscalia en aquells casos en què hi hauria hagut delicte. La memòria del 2021 recull cinc casos en què investigacions d’Antifrau han acabat en mans de la justícia, però no detalla quins són ni el resultat. De fet, tota la informació que facilita està anonimitzada: en cap cas no esmenta els noms de les empreses o persones físiques investigades.

Que l’Oficina no pugui sancionar no vol dir, així i tot, que les seves investigacions no tinguin efecte. Durant el 2021, l’OAC afirma que les diferents entitats investigades han adoptat 59 mesures arran de les actuacions de l’Oficina, siguin de naturalesa “correctora o reparadora”, com sancionadora o jurisdiccional. Això passa quan la mateixa administració afectada decideix judicialitzar el cas després d’un informe de l’OAC.

Contractació “irregular” de personal a l’Hospitalet de Llobregat

En la llista d’ajuntaments investigats figuren Barcelona i dos grans consistoris metropolitans amb una llarga tradició de govern del PSC: Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet. En el cas de l’Hospitalet, l’OAC va concloure que hi havia hagut una “utilització irregular” de la figura de la comissió de serveis per afavorir personal funcionari d’un altre ens local i assignar-li un lloc de treball al consistori.

El cas té connexió amb una denúncia presentada el 2018 pel grup municipal de Canviem l’Hospitalet, format per ICV-EUiA i Pirates. Canviem va presentar un text davant d’Antifrau en què afirmava que el consistori havia utilitzat la figura de la comissió de serveis per incorporar una desena de funcionaris des del 2013, primer de manera provisional i després amb “concursos a mida” per consolidar els llocs de treball i “tornar favors polítics”. Al desembre del 2021, l’OAC va instar l’ajuntament que encapçala Núria Marín a “revisar d’ofici” aquests procediments.

“Tracte de favor” a Cornellà de Llobregat i a Sant Cugat del Vallès

En el cas de Cornellà de Llobregat, l’Oficina va investigar a l’abril del 2021 el suposat tracte de favor en la provisió d’una plaça d’educador, que no s’hauria realitzat a través del procediment de “publicitat, mèrit i capacitat”. També va analitzar “l’ús indiscriminat” de la contractació temporal per ocupar places de mestres i educadors. “Es comprova com el personal que ocupa les places del centre afectat encadena contractes temporals (interins per substitució i per vacants fins a la provisió reglamentària) per cobrir necessitats permanents”, diu l’Oficina en la seva memòria. L’OAC va instar l’ens municipal encapçalat pel socialista Antoni Balmón “a revertir aquesta situació”.

A Sant Cugat del Vallès, l’Oficina va comprovar l’existència de suposades irregularitats en la provisió temporal d’un lloc de treball, en la qual va detectar una “vulneració dels principis bàsics d’accés a la funció pública”.

Antifrau no va trobar irregularitats en la denúncia sobre un tràmit urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona

Més particular és el cas de Barcelona. Antifrau ha investigat les possibles irregularitats en la tramitació de diversos instruments urbanístics mitjançant els quals es pretenia ampliar un centre comercial. Més concretament, segons la memòria, “s’analitza si l’Ajuntament ha paralitzat de manera arbitrària aquests instruments urbanístics”. Antifrau constata que les actuacions dutes a terme pels tècnics municipals van ser “fonamentades en raons tècniques i jurídiques”: “no s’han posat de manifest fets que acreditin irregularitat de tipus corruptiu o fraudulent”.

Sant Andreu de la Barca: 86.000 euros irregulars en dietes per a l’alcalde del PSC

Una de les casuístiques més habituals en les investigacions de l’OAC en els ajuntaments fa referència a la retribució dels càrrecs electes. És el cas de Sant Andreu de la Barca, en què es constaten “irregularitats” i s’insta l’Ajuntament a iniciar un procediment per reintegrar les quantitats que hauria pagat “indegudament”. Segons va publicar Nació Digital, Antifrau va detectar que l’exalcalde Enric Llorca (PSC) va percebre 86.511 euros en dietes irregulars entre el 2015 i el 2020. Quatre regidors del PSC i una de C’s també haurien de retornar retribucions complementàries que van estar cobrant durant anys.

L’Oficina detecta irregularitats en les remuneracions a Llavaneres, a Manlleu o al Palau d’Anglesola

No és l’únic cas en què l’Oficina ha investigat possibles irregularitats en el pagament de dietes o indemnitzacions per assistir a reunions. Ha passat també a Sant Andreu de Llavaneres, on es constaten “irregularitats en el cobrament d’assistències per concurrència a òrgans col·legiats”. En el cas d’aquest Ajuntament, l’actuació de l’Oficina va derivar en el fet que el consistori revisés a la baixa els imports de les dietes i iniciés un procediment per reintegrar les quantitats que havia abonat “indegudament”, que s’elevaven a 58.450 euros.

L’OAC també va constatar irregularitats en el cas de Manlleu, per l’abonament d’indemnitzacions per “assistències a un òrgan col·legiat no constituït degudament”. En el cas de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola, l’OAC va constatar que el consistori remunerava els regidors pel fet d’assistir a reunions d’àrees de treball dels membres de l’equip de govern “que no tenen a veure amb assistència a òrgans col·legiats i, per tant, no estan previstes en la normativa actual”. En el cas de Sant Esteve ses Rovires, l’OAC també va investigar possibles irregularitats en “l’abonament de retribucions a regidors municipals”, però la investigació es va arxivar perquè els mateixos fets estaven sent investigats per un jutjat.

Montcada i Guissona: causes que acaben prescrites

Entre els 18 ajuntaments investigats per tracte de favor també hi ha el cas de Montcada i Reixac, on arran d’una denúncia l’OAC ha examinat el possible tracte de favor a una empresa que hauria rebut una llicència d’activitat contravenint a un certificat urbanístic. Antifrau considera que l’Ajuntament va tenir una “actuació deficient”, que també va ser investigada per la Fiscalia sense trobar-hi delictes. Les actuacions, però, van ser arxivades perquè les irregularitats havien prescrit.

No és l’únic cas en què la investigació ha arribat massa tard. A Guissona, l’OAC constata el 2021 un “ampli catàleg d’irregularitats” vinculades a les contractacions (“fraccionaments, despeses sense expedients, modificacions irregulars”), però “ja estaven extingides les eventuals responsabilitats”.

Són molts els municipis mitjans i petits on Antifrau ha indagat en suposats tractes de favor. A l’Arboç s’investiga la licitació d’un contracte de serveis “una part de les prestacions del qual ja poden haver estat satisfetes en un d’anterior”. L’OAC constata encavalcament de tasques i “la subscripció de contractes menors successius per un servei que es repetia repetidament”, una pràctica que “no era la més adequada”. A l’Aldea, investiga la possible “adjudicació irregular” d’un contracte de subministraments. A Castellbisbal, l’OAC constata tracte de favor en la contractació de dues persones que no es va realitzar seguint la normativa establerta en matèria de publicitat activa. Un altre cas remarcable és Sallent, on s’examina el tracte de favor del consistori a una empresa adjudicatària i el conflicte d’interès d’un càrrec electe que hauria participat en l’adjudicació tot i la relació d’afinitat amb la persona responsable de l’empresa contractada.