Avortar a Ponent, una cursa d’obstacles

Si ets una jove que viu a Ponent i busques informació sobre l’avortament en un cercador en línia, t’hi trobaràs dos resultats: notícies sobre les dificultats per avortar a Lleida i clíniques privades que t’ofereixen el servei “per una via més ràpida”, a partir de 350 euros. Les dades de la Generalitat indiquen que Lleida és la província on es fan menys interrupcions de l’embaràs: el 2020 se’n van practicar només el 4,3% del total d’avortaments a Catalunya. Els avortaments que es fan a dones residents a l’Alt Pirineu, de fet, només representen el 0,6% del total català de les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). Entre les comarques que registren menys dones residents que s’han sotmès a una IVE hi figuren l’Alta Ribagorça (en un any només tres dones) i la Terra Alta, amb vuit avortaments.

Treure l’aigua clara d’on pots acudir, com serà el procediment i quins són els teus drets en la matèria en la sanitat pública no és una tasca fàcil. Diversos col·lectius feministes de Ponent, com Feministes Jussà, La Geganta Desperta del Pallars i Marea Lila de Lleida, juntament amb l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), denuncien l’existència d’una desigualtat territorial en l’accés al dret a l’avortament: a les vegueries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran aquest dret no està garantit i la realitat és que les joves es troben amb “una cursa d’obstacles” per poder accedir-hi. Amb la veu d’entitats feministes i expertes exposem amb quins obstacles es troben les dones de Ponent que volen avortar.

1. Manca d’informació als centres sanitaris

El primer obstacle amb què es troben les dones que volen demanar una IVE és la manca, insuficiència o omissió d’informació als centres sanitaris, afirmen tant els col·lectius feministes de Ponent com el CNJC. En experiència de Maria Pou, membre de l’organització feminista La Geganta Desperta, del Pallars, quan les dones del Pallars demanen hora amb la llevadora del CAP i exposen que volen un avortament, “t’ho posen més fàcil o no depenent de la professional que et trobis”. Maria Alloza, del col·lectiu feminista Marea Lila de Lleida, considera que el problema de manca d’informació està més concentrat “en el circuit de l’hospital”.

“No es dona als joves tota l’educació sexoafectiva necessària perquè tinguin relacions sexuals sanes i segures”

A més de la informació pràctica i legal sobre una IVE, les organitzacions feministes i el CNJC es queixen que, a la xarxa pública, “hi ha molta por de sentir-se jutjada”, com explica la integrant de La Geganta Desperta. Andrea Colomer i Queralt Ayuso, gerenta i tècnica de drets civils i internacional del CNJC, respectivament, expressen que és necessari posar fi a l’estigma que encara suposa avui dia un avortament: “El paradigma patriarcal fa que mai estigui bé el que facis. Tens dret a viure la teva sexualitat com et doni la gana, i això implica tenir relacions sexuals amb qui vulguis i quan tu vulguis i, alhora, tenir accés a informació i garanties que no et poses en risc”, explica Colomer.

Ayuso, del CNJC, ho vincula a una manca d’educació sexual, que, malgrat que s’imparteix de manera transversal a les escoles i als instituts, no és suficient: “No es dona als joves tota l’educació sexoafectiva necessària perquè tinguin relacions sexuals sanes i segures”. Segons Alloza, el dret a l’avortament ha de ser “consolidat i blindat” i per això un pas imprescindible és el de desestigmatitzar la pràctica i la salut sexual, així com el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Des del CNJC estan d’acord que el dret a l’avortament, malgrat que ara s’obri una nova finestra amb la reforma de la llei que s’està tramitant, “sempre s’ha d’estar defensant i encara suposa una cursa d’obstacles”. De fet, segons una investigació de CRÍTIC sobre el lobby contra l’avortament a Catalunya, existeix una densa xarxa global d’entitats i d’organitzacions que pressiona amb l’objectiu que les dones no puguin exercir aquest dret i que vol assolir reformes legals restrictives que l’impedeixin. El Departament de Drets Socials, des del 2010 i sota el mandat de consellers d’ERC i de Junts, va subvencionar amb 260.000 euros la fundació antiavortista Pro Vida.

Del 2015 al 2020, entre el 67% i el 91% dels ginecòlegs de Lleida es van acollir al dret d’objecció de consciència

2. Lleida és el territori amb més objectors de consciència de Catalunya

Un cop una dona ha expressat la seva voluntat d’interrompre l’embaràs, cal un professional que pugui receptar la pastilla abortiva o que en practiqui el procediment quirúrgic. Aquest és un dels obstacles que més s’han assenyalat recentment a Ponent pel gran nombre d’objectors de consciència als hospitals lleidatans. Del 2015 al 2020, entre el 67% i el 91% dels ginecòlegs de Lleida es van acollir al dret d’objecció de consciència que recull la Llei orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva, que els permet no practicar un avortament i que és previst que sigui regulat per la nova llei de l’avortament. Amb aquesta xifra, Ponent se situa al capdavant del territori català pel que fa a desigualtat d’accés a una interrupció voluntària de l’embaràs. El 2020, l’Hospital Arnau de Vilanova, el CAP Mollerussa i el CAP Tàrrega figuraven a la llista de centres sanitaris que van registrar alguna IVE, però sense concretar-ne el nombre efectuat ni el procediment emprat.

“És problemàtic que un dret garantit per llei com l’avortament només s’ofereixi en una clínica concertada i no al circuit públic”

Fins fa poc, l’alt nombre d’objectors provocava que no es poguessin practicar avortaments quirúrgics en tota la província de Lleida. Recentment, després de les demandes dels col·lectius feministes de la zona, el Departament de Salut va establir un conveni amb la clínica concertada Mi NovAliança, l’únic centre on les dones de la província poden interrompre el seu embaràs amb el mètode quirúrgic i de manera gratuïta dins del sistema sanitari públic. Malgrat que per al CNJC aquest conveni suposa “un pas endavant”, també considera problemàtic que el servei es garanteixi a través d’una clínica concertada, a la qual es destinen recursos públics, ja que es tracta d’un dret garantit per llei que s’hauria de poder practicar dins del circuit públic.

A més, al centre concertat de Lleida, i tal com informa Pirineus Digital, fins al 31 de gener de 2022 Salut ha notificat 35 avortaments realitzats a Mi NovAliança, només un dels quals ha estat quirúrgic. Per ara, en altres municipis i zones de Ponent, com a Tremp o a la Cerdanya, només és possible fer-ho amb el procediment farmacològic. Segons Maria Pou, membre de l’organització feminista La Geganta Desperta, del Pallars, si una dona o identitat dissident vol avortar a Ponent, “ho té complicat perquè hi entren la moralitat i els principis dels facultatius que t’han d’atendre”. A l’Hospital Comarcal del Pallars, per exemple, al novembre del 2020, tots els especialistes eren objectors de consciència.

3. Desigualtat territorial: més desplaçaments pel mateix procediment

A l’escassetat de professionals que no són objectors s’hi sumen els tres dies de reflexió que s’exigeixen abans de practicar una IVE, una mesura que la nova llei de l’avortament preveu eliminar. “Què passa si no et pots permetre aquests tres dies de reflexió? Els desplaçaments es multipliquen i pots trobar-te amb la dificultat afegida que no tinguis com anar al centre o qui t’hi acompanyi”, denuncia Colomer, del CNJC. La membre de La Geganta Desperta se suma a la queixa: “Les dones del Pirineu tenim un greuge comparatiu respecte a les que viuen en zones metropolitanes i que segurament no s’hauran de desplaçar o tindran mitjans per fer-ho per avortar o per triar”. Una de les seves demandes, doncs, és assegurar serveis de proximitat que permetin a totes les dones poder accedir a un avortament sense haver de desplaçar-se lluny del seu lloc de residència diverses vegades, un fet que produeix desigualtat i complica l’accés al dret a l’avortament depenent de la zona de Catalunya on es visqui.

“No es tracta de posar pegats provisionals,sinó de generar un canvi estructural de la situació”

Per a les dues membres del CNJC, l’objectiu és que sigui “obligatori que als hospitals públics hi hagi professionals que no siguin objectors per tal de garantir el servei”. “El Departament de Salut ha de garantir que la sanitat pública sigui pública de veritat i que garanteixi el dret d’avortar a totes les persones joves arreu del territori, que una persona de Barcelona tingui els mateixos drets que una de Balaguer”, hi afegeix Ayuso. “No es volen professionals forçats o quotes, sinó metges formats que creguin en els drets de les dones al seu propi cos. No es tracta de posar pegats provisionals, sinó de generar un canvi estructural de la situació”, exigeixen des del CNJC. A preguntes de CRÍTIC, Salut ha assegurat que “actualment les dones de Lleida no s’han de desplaçar fins a Barcelona per poder fer una IVE perquè a Lleida se’ls ofereixen les mateixes prestacions que a les dones de la resta de territoris”.

4. Es compleix la lliure elecció del mètode abortiu?

Quan una dona vol interrompre el seu embaràs, pot acudir al CAP del seu municipi o al Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), i és allà on una llevadora la informarà dels propers passos a seguir i de les decisions que haurà de prendre. Una d’aquestes és la del procediment: segons informa la pàgina web vullavortar.org, de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (ADSiR), tens dret a triar el mètode “sempre que no hi hagi una raó mèdica que ho desaconselli” i fins a les 9 setmanes de gestació des de l’última regla. Les dues opcions que hi ha són el procés farmacològic i el quirúrgic, ambdós segurs i gratuïts, segons indica l’ADSiR, però tenen efectes secundaris i duracions diferents. El farmacològic s’aconsella fins a la novena setmana de gestació, implica tres visites, i l’expulsió es produeix fora del centre sanitari, on decideix la dona. El quirúrgic, d’altra banda, es pot fer a petició de la dona fins a les 14 setmanes o per causes mèdiques fins a la setmana 22 de gestació. El Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat compta amb un document on es detallen les diferències entre procediments. Segons la Generalitat, el mètode més utilitzat és el farmacològic, amb Mifepristona i Misoprostol, amb un 49,8%, seguit del procediment de combinació de dilatació i aspiració, amb un 43%.

Col·lectius feministes i el CNJC denuncien que no es compleix l’elecció del procediment tal com garanteix la llei

Salut afirma a CRÍTIC que “els professionals informen de quina és la millor opció d’avortament, farmacològic o quirúrgic, i que són sempre les dones les qui en darrera instància decideixen quina opció escullen, després de ser informades”. Tot i això, els col·lectius feministes de Ponent no s’han trobat amb aquesta situació i, per tant, denuncien que l’elecció de procediment que preveu la llei no s’està complint. Alloza, de la Marea Lila de Lleida, afirma que, en els acompanyaments que ha fet a dones que volien interrompre un embaràs, no s’ha donat opció a triar. 

Alloza també denuncia que, tot i que el conveni amb la clínica Mi NovAliança ja està en marxa, tenen constància d’almenys dues derivacions per avortament quirúrgic a Barcelona en lloc del centre concertat de Lleida. Pou, de La Geganta Desperta, explica la mateixa versió: “Tot i la cartera de serveis que ofereix CatSalut, a la pràctica l’Arnau de Vilanova de Lleida et deriva a clíniques privades i no a Mi NovAliança. La sanitat pública no t’està garantint un servei que té en cartera”, diu. La versió del Departament de Salut és que a l’hospital Arnau de Vilanova, els metges que atenen les dones que volen una IVE no són objectors i que donen “tota la informació sense cap mena de limitació ni prejudici”. Malgrat això, en aquest centre hospitalari, de tots els professionals que hi ha, molt pocs són no objectors, i, per tant, un petit percentatge pot atendre dones que demanin un avortament.

Pel que fa a la pràctica d’IVE a la clínica Mi NovAliança, Salut afirma que “no hi ha cap canvi des que es va anunciar el seu funcionament el mes d’octubre”, però no aporta dades exactes sobre el nombre d’avortaments i els procediments en aquesta clínica. Des del CNJC denuncien que la manca de dades que ofereix Salut, que no diferencia els avortaments que es fan en centres públics i privats ni el tipus de procediment, és “una forma d’instrumentalització” d’aquestes.

5. Si ets menor o no tens targeta sanitària, també tens dret a un avortament

Segons dades de la Generalitat, fins a 79 dones residents a Lleida de menys de 19 anys van avortar l’any 2020, cosa que suposa un 9% del total d’avortaments a Lleida, la xifra més baixa de les quatre províncies de Catalunya. En el cas de voler interrompre voluntàriament un embaràs i ser menor, el procediment és diferent. Fins ara, les joves de 16 i 17 anys necessitaven el consentiment presencial d’un dels seus tutors legals per a un avortament (en cas d’estar divorciats, era necessari que hi acudissin tots dos), però la reforma de la nova llei de l’avortament preveu que ja no necessitin el seu permís. Mentrestant, però, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) ofereix acompanyament per comunicar-ho a la família, gestionar la petició de consentiment i saber on acudir. Un dels obstacles, però, és que el CJAS es troba a Barcelona i que, per tant, és més complicat que una menor pugui accedir a la informació i l’acompanyament que dona aquest centre. Tingui acompanyament o no, però, una menor que vulgui una IVE tindrà més dificultats per moure’s fins a un centre sanitari i per obtenir els recursos econòmics per pagar el transport, com també suposarà un cost emocional que cal tenir en compte.

A les dificultats físiques i legals, les persones joves que volen avortar hi han d’afegir les barreres per demanar informació i l’estigma de compartir-ho amb el seu entorn. “Els obstacles hi són siguis adulta o no, però l’experiència és diferent si ets menor d’edat”, diu Colomer. Les dues membres del CNJC reclamen més formació per part de les professionals sanitàries, ja que a alguns CAP “hi ha desinformació sobre els aspectes legals de l’avortament en cas de ser menor d’edat, fet que pot derivar en vulneracions dels seus drets”.

Una altra realitat ben diferent és la de les dones que volen una IVE i no tenen targeta sanitària. Segons confirma el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, “sense targeta sanitària catalana també pots interrompre l’embaràs de manera legal i gratuïta”, però s’ha de tramitar el CIP, el codi d’identificació personal de pacient. Des del CNJC denuncien que aquests casos no es tracten de la mateixa manera que els de les dones amb regularització: “A l’hora de la veritat es dilata el procés i no es tracta el tema com a urgent. Malgrat que et posin traves i et facin creure que no ets prioritària perquè no tens targeta, tens dret a accedir a la sanitat pública i a un avortament gratuït”, confirma Colomer. Des del CNJC, de fet, estan engegant una campanya per defensar un igual dret d’accés a l’avortament a Catalunya, tant en l’àmbit territorial com per a dones menors d’edat o que no tenen targeta sanitària. “El dret a l’avortament està constantment en escac”, apunten des del CNJC; per això s’han organitzat conjuntament amb col·lectius del territori, sobretot de Ponent, per denunciar les mancances del sistema públic sanitari.