18/10/2024 | 06:00
A l’Estat espanyol, cada any moren 38.600 persones de forma prematura per la contaminació atmosfèrica. Segons les dades de Greenpeace, més del 30% de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) a la Unió Europea provenen del sector del transport i el 80% de l’espai públic de les ciutats està destinat a l’automòbil.
El model de mobilitat actual, en què el vehicle privat continua tenint un paper protagonista, és un dels principals responsables de la contaminació de l’aire. El transport se situa com el més gran emissor de gasos amb efecte d’hivernacle, per damunt de la indústria o l’electricitat, fet que té una relació directa amb l’emergència climàtica. En termes de salut, a més, el 75% de CO₂ a les zones urbanes espanyoles procedeix del trànsit rodat i afecta, especialment, la població més vulnerable: els infants, la gent gran i les persones amb malalties respiratòries.
“Cal invertir la piràmide en la qual el vehicle privat se situava a la cúspide”, diu Cristina Andreu Displas
Per fer front als principals reptes que té la ciutat en matèria de crisi climàtica i cohesió social, el nou govern municipal de Girona va decidir que la Tinença d’Alcaldia per a la Transició Ecològica i la Transformació Urbana aglutinaria àrees estratègiques com l’urbanisme, la mobilitat i l’habitatge. La premissa, explica la tinenta d’alcaldia Cristina Andreu Displas, és que les polítiques urbanes “abordin la transformació des d’una perspectiva inclusiva i sempre dins els límits planetaris”.
“Avui, transformar la ciutat passa fonamentalment per transformar la seva mobilitat”, apunta Andreu Displas. Això representa, diu, deixar enrere “els paradigmes més clàssics de l’organització de les ciutats”, que havien definit “un espai per als vehicles, un espai per als vianants i un espai per a les edificacions”. “Els reptes climàtics ens porten a fer-ne altres usos, per tal d’invertir la piràmide en la qual el vehicle privat se situava a la cúspide”.
Transformar la mobilitat: del bus ràpid a la ciutat pedalable
La tinenta d’alcaldia explica que el govern municipal s’ha compromès a repensar l’espai públic de manera que les voreres destinin prou lloc per passejar-hi, que els carrils bici i els itineraris pedalables ocupin un paper central en tota la ciutat, i que el vehicle públic col·lectiu tingui preferència respecte del cotxe.
En aquest sentit, el Departament de Territori de la Generalitat està impulsant el projecte del Bus Ràpid CAT, que millorarà la connexió amb bus entre Girona i Salt, i en paral·lel, es crearà un carril bici d’alta capacitat entre els dos municipis. Aquesta iniciativa, a més, inclou que un antic aparcament a la plaça de Joan Brossa es converteixi en una nova terminal d’autobusos.
Des de l’Ajuntament de Girona, també estan desplegant una estratègia específica per a l’entrada sud i el carrer de Barcelona, amb la voluntat de convertir-lo progressivament en un eix més amable i orientat a la mobilitat sostenible. Formen part d’aquesta estratègia la creació de nous equipaments com la Casa de la Tecnologia o l’IES Ermessenda, la urbanització de la plaça d’Espanya davant l’estació, canvis en la circulació de cotxes i de busos en el tram nord del carrer, així com la creació del primer “pàrquing dissuasiu” de 250 places a Mas Gri. “La idea és que la gent que ha de venir forçosament amb cotxe el deixi a l’entrada i que, a partir d’allà, pugui moure’s amb mitjans de transport sostenibles”, concreta Cristina Andreu Displas. Aquest serà el primer de diversos aparcaments d’aquest tipus que es volen situar a l’entrada oest i en altres municipis de l’àrea urbana de Girona. “És una conseqüència més de la transformació urbana pensada des d’una altra mirada sobre la mobilitat, que ens ha de facilitar una ciutat més pacificada i amb moltes menys emissions”, explica la tinenta d’alcaldia.
“El model de mobilitat sostenible pel qual apostem no es queda en el límit territorial de la ciutat”
De fet, aquests pàrquings estaran connectats amb el centre de Girona a través de busos i de bicicletes; una acció pensada dins l’estratègia “Ciutat ciclable”, que ha impulsat el consistori. Sota aquest paraigua, s’ha incrementat el nombre d’estacions i de bicicletes de la Girocleta, amb l’objectiu de fer arribar el servei també a altres municipis, i també s’han millorat les freqüències dels busos que enllacen diferents poblacions de la demarcació. “Estem treballant un àmbit molt interessant, que és el Pla de mobilitat urbana supramunicipal, perquè el model de mobilitat sostenible pel qual apostem no es quedi en el límit territorial de la ciutat”, rebla Andreu Displas.
Aquest enfocament implica que es prioritzin formes de desplaçament més saludables, com el transport públic, la bici o la possibilitat de moure’s a peu per tota l’àrea urbana, a partir d’accions coordinades entre els municipis “que permetin millorar la convivència i la qualitat de vida de la ciutadania”.
En paral·lel, tal com estableix la Llei de canvi climàtic aprovada al Parlament el 2021, els municipis de més de 50.000 habitants havien d’establir zones de baixes emissions abans de l’any passat. En aquest perímetre s’hi apliquen restriccions d’accés, circulació i estacionament de vehicles per a la millora de la qualitat de l’aire i la mitigació de gasos d’efecte hivernacle. En el cas de Girona, la zona de baixes emissions implementada al centre de la ciutat ha anat acompanyada d’un estudi de diferents estratègies per reduir l’ús del cotxe als carrers de Barcelona i del riu Güell, amb la voluntat de reduir el trànsit i la congestió al centre de la ciutat.
Trencar la cotilla municipal
“La visió de terme municipal ja està superada per la visió d’àrea urbana”, comenta la tinenta d’alcaldia. En aquest sentit, considera que els responsables de planificar el present i el futur de les ciutats “ho hem de fer amb mirada àmplia, generosa i amb dos valors fonamentals: la solidaritat i la cooperació urbana”, fet que suposa “una distribució equitativa dels recursos que tenim al territori, en termes d’habitatge, mobilitat, però també cultura o esport”. “La planificació ens ha de permetre reequilibrar algunes situacions que han generat desigualtats”, apunta Cristina Andreu Displas. “Això és l’únic que ens pot ajudar a construir un país competitiu però també just”.
Pacificació d’entorns escolars i ampliació del parc públic d’habitatge
Al marge de les accions en l’àmbit de mobilitat, la Tinença d’Alcaldia per a la Transició Ecològica i la Transformació Urbana també ha desenvolupat actuacions en el camp de la regeneració i l’habitatge. Així, s’han pacificat tres entorns escolars –a les escoles Bruguera, Cassià, Costal i Marta Mata–, i s’està experimentant amb la pacificació parcial de la plaça de Catalunya
En l’àmbit urbanístic, s’ha fet un pas decisiu amb l’impuls de la modificació de planejament que farà possible la construcció del campus que acollirà el nou Hospital Josep Trueta, i que relligarà Girona i Vilablareix a través d’un nou parc fluvial.
En matèria d’habitatge, entre altres mesures, el govern municipal s’ha compromès a destinar un milió d’euros cada any per mantenir i ampliar el parc públic: als 35 pisos comprats entre el 2021 i el 2023, se n’hi han sumat 17 que s’han adquirit enguany i n’hi ha 8 més que s’estan estudiant. De la mateixa manera, l’Ajuntament ha cedit sis solars municipals a promotores d’habitatge on es preveu la construcció de 186 immobles de lloguer social, i preveu cedir més sòl públic a cooperatives d’habitatge. “Venim d’un dèficit de polítiques en aquest àmbit i no estàvem donant resposta a la necessitat urgent d’habitatge assequible”, exposa Cristina Andreu Displas, que també explica que, des del consistori actual, “ens hem compromès a mobilitzar les reserves de sòl que tenim per a aquesta finalitat”.
“Repensem Girona”: una nova manera de fer
Promoure la participació ciutadana en els processos de transformació urbana és un dels reptes que encara el consistori gironí. Per tal de facilitar-la, s’han impulsat tres jornades de pensament, del 19 al 21 de novembre, sota el lema “Repensem Girona”. Aquesta iniciativa, impulsada amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat de Girona, preveu implementar un procés participatiu i de reflexió al voltant d’actuacions concretes en l’àmbit de l’urbanisme, la mobilitat o l’habitatge.
Més enllà d’aquestes jornades, l’Ajuntament de Girona s’està plantejant una nova metodologia de participació amb professionals i ciutadania organitzada, que sigui aplicable a altres processos de transformació urbana, com el que es vol impulsar entorn del carrer de la Creu.
“El plantejament que estem fent en les àrees sobre les quals treballem ens demana canviar el marc mental i fer-ho conjuntament amb la ciutadania, cosa que no ha estat el funcionament habitual de la política”, conclou la tinenta d’alcaldia. “Si ens posem a repensar la ciutat amb aquest nou paradigma, hem de trobar punts de trobada, debat, i saber articular espais d’intercanvi entre experts i veïns”, diu Andreu Displas.