25/07/2024 | 06:00
La major part de la població mundial i de l’activitat humana es concentra a les ciutats, on es consumeix, de mitjana, el 40% de l’energia i es produeix el 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El 80% dels aliments mundials es consumeixen en els entorns urbans, on també es concentra el 70% de la generació de residus. Els desplaçaments, a més, suposen una petjada de carboni tres vegades superior que en les zones rurals.
Aquest cúmul de factors no només converteix les ciutats en les principals responsables del canvi climàtic, sinó que també fa que siguin especialment vulnerables als impactes socials i econòmics d’aquest fenomen. Però, a la vegada, poden tenir un paper cabdal en la cerca de solucions transformadores per mitigar els efectes de l’emergència climàtica i adaptar-nos-hi.
En aquest context és clau construir ciutats més resilients i sostenibles. I fer-ho implica que les administracions públiques despleguin estratègies en el camp de la mobilitat, del consum, de l’energia, dels residus o de l’aigua. És sota aquesta premissa que l’Ajuntament de Girona ha impulsat la marca Girona Ciutat Circular.
Què és Girona Ciutat Circular?
El segell Girona Ciutat Circular inclou accions en diversos àmbits que s’han posat en marxa per tal de liderar un canvi cap a una ciutat més sostenible, resilient, lliure d’emissions i respectuosa amb el territori i l’entorn natural. Per complir aquest objectiu, des del consistori s’aposta per la col·laboració entre la ciutadania i les institucions públiques i privades, i també per la circularitat com a model econòmic i social que promou la prevenció, la reutilització, el reciclatge i la recuperació.
Girona Ciutat Circular vol convertir el municipi en un referent en la lluita contra l’emergència climàtica
La iniciativa té la voluntat de convertir Girona en un municipi referent en la lluita contra l’emergència climàtica. L’epicentre d’aquest seguit d’actuacions és la ciutat “per la seva important responsabilitat climàtica, degut al relatiu percentatge d’emissions que genera en comparació amb els municipis del voltant”, exposa l’alcalde, Lluc Salellas. “El primer pas és creure’ns que és un tema realment important, tant ecològicament com socialment, perquè arreu del país seguim veient governs municipals que impulsen projectes que van en el sentit contrari dels temps”, rebla el batlle. I ho exemplifica amb “l’aposta del PSC de Jaume Collboni”, el qual “va asfaltar el passeig de Gràcia per fer-hi una exhibició de fum, soroll i contaminació per promocionar un esdeveniment com l’F1”.
“Cal posar el focus en propostes que redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com els impactes socials i ambientals conseqüència de l’activitat quotidiana”, explica Salellas. Per ell, els ajuntaments “són les administracions més properes als ciutadans i són sensibles a les seves necessitats i reptes”. I això, diu, “s’ha d’aprofitar en el desplegament de polítiques d’adaptació i mitigació climàtiques, amb visió de classe i rigor científic”.

De l’aigua a la mobilitat: quines accions s’hi faran?
Girona Ciutat Circular es divideix en cinc eixos que afecten diferents àmbits, com són l’aigua, l’energia, la mobilitat, els residus i el consum responsable. Segons les previsions de l’Agència Catalana de l’Aigua, la disponibilitat d’aigua a Catalunya es reduirà fins a un 18% de cara a l’any 2050. Davant la pitjor sequera pluviomètrica que hem patit els darrers mesos, en intensitat, durada i extensió, la plataforma Aigua és Vida denuncia la mala gestió que les administracions públiques han fet d’aquest recurs.
És per això que les mesures que ha desplegat l’Ajuntament en aquest àmbit tenen com a objectiu preservar l’aigua per mitjà de la posada en marxa de dos pous que alleugeriran els embassaments de Sau i de Susqueda, el repartiment gratuït de 900 airejadors per a aixetes i dutxes –que ajuden a reduir el consum–, o la limitació dels usos de les dutxes dels equipaments esportius municipals. Aquestes són algunes de les mesures que s’han pres durant els mesos més intensos de la sequera.
“La ciutat és com un ogre de grans dimensions que no produeix ni menjar, ni energia, i tot li ha de venir de fora. Hi ha milions d’humans que li porten menjar i ell només excreta”, explica l’activista per la sobirania alimentària Gustavo Duch. “Les urbs consumeixen el 70%-80% del menjar i de l’energia, i no ho retornen”. Per aquesta raó, potenciar el comerç local, l’ús de productes de quilòmetre zero i reduir el malbaratament alimentari és un altre dels eixos que engloba la marca. D’aquesta forma, Girona acull fires i mercats al carrer, i el consistori potencia el Mercat Municipal d’Abastaments (el Mercat del Lleó i el Mercat de la Devesa), que és el centre de distribució de producte fresc a la ciutat. Així mateix, l’Ajuntament ofereix un assessorament específic per a projectes cooperatius i de l’economia social i solidària, i promociona projectes específics com el de Menja’t Girona per, entre altres objectius, consolidar la ciutat com a destinació turística sostenible.
La instal·lació de plaques solars o el sistema porta a porta, algunes de les mesures de Girona Ciutat Circular
Com a principals devoradores de l’energia que es produeix fora del seu territori, les ciutats també han de tenir un paper actiu en la transició energètica. Tal com explicava Sara Pizzinato, responsable de la campanya d’Energies Renovables de Greenpeace, en aquest debat a CRÍTIC, per “fer-ho bé” cal replantejar “per a què i per a qui és la producció d’energia”. “El mateix sistema està dissenyat per ser centralitzat, en mans de poques empreses, amb poques centrals i molt allunyades dels llocs on vivim”, deia Pizzinato. Per fer revertir aquesta lògica, l’Ajuntament de Girona ja ha instal·lat plaques solars en cinc edificis municipals i té previst instal·lar-ne en dos d’addicionals. A més, està renovant els fanals per noves lluminàries de tecnologia LED, amb la idea d’aconseguir unes instal·lacions més eficients energèticament, més econòmiques i que generin menys emissions. D’altra banda, s’està treballant amb el foment de les comunitats energètiques locals en alguns barris i amb accions addicionals, associades al foment de la transició energètica.
En paral·lel, des del consistori també s’han impulsat mesures en el camp de la mobilitat. Així, s’ha donat continuïtat al Pla de mobilitat urbana sostenible supramunicipal de Girona, un full de ruta que incentiva vies de desplaçament no contaminants i saludables. Les accions d’aquest Pla passen per millorar l’eficiència del transport públic i la xarxa per a vianants existent, la promoció d’una gestió ordenada del trànsit o facilitar l’ús de la bicicleta. En aquest sentit, s’han inaugurat nou parades noves de la xarxa de bicicleta pública, amb més de 200 girocletes, i s’ha estrenat el primer aparcament tancat de bicicletes, amb una capacitat per allotjar-ne més de 80.
A l’últim, en l’àmbit de la gestió dels residus, s’han promogut diferents models de recollida adaptats a les característiques de cada barri: des del nou sistema porta a porta fins al sistema de contenidors intel·ligents, o el model de posar i treure cubells en àrees senyalitzades. A la vegada, també s’estan duent a terme campanyes de reducció i reutilització amb l’objectiu de passar del 52% de recollida selectiva al 70%, així com diferents campanyes de sensibilització i estratègies de reducció i prevenció
En què consisteix la circularitat?
Els cinc eixos d’actuació de Girona Ciutat Circular es treballen des del fenomen de la circularitat, un model econòmic i social que es basa a minimitzar la quantitat de recursos utilitzats, en una gestió eficient d’aquests recursos per mitjà del reciclatge, i a afavorir la restitució i regeneració del medi ambient.
Però per què l’Ajuntament aposta per aquest model? “La circularitat és un repte global per redirigir el model de producció i consum amb la idea d’aconseguir unes societats que tendeixin cap al residu zero, que reequilibrin el metabolisme social o que participin comunitàriament en la producció d’energia renovable”, exposa Sergi Cot, regidor d’Acció Climàtica. “Tota aquella acció que estigui plantejada des de la lògica de la circularitat, però també utilitzant el menor nombre possible de recursos energètics o materials possibles per satisfer les necessitats quotidianes, s’emmarca en el que volem desplegar dins les nostres competències”, diu.

“Res canvia si res canvia”, el lema que acompanya la marca
El lema que acompanya la marca és “Res canvia si res canvia””. En paraules de Lluc Salellas, serveix per descriure “que els canvis estructurals i necessaris per fer front a la crisi climàtica i ambiental sempre comporten un punt de reticència, malgrat que la gent és conscient que, a la llarga, seran beneficiosos”.
Lluc Salellas: “Estem determinats a assumir canvis imprescindibles per garantir una ciutat on es pugui viure”
Per això, diu, “la millor manera d’estrenar la campanya era posant exemples que ja hem viscut com a societat: quan es van pacificar places i carrers que sempre havien estat plens de cotxes, molta gent s’hi va oposar. Ara, ningú tornaria enrere per desfer aquests espais verds i agradables al centre de les ciutats”. De la mateixa manera, exposa l’alcalde, “a Girona estem determinats a assumir més canvis imprescindibles per tal de garantir una ciutat on es pugui viure”.