29/01/2024 | 06:00
El Govern de Pere Aragonès està a punt d’aprovar noves restriccions que situaran una gran part de Catalunya en una fase d’emergència per sequera. Les limitacions implicaran, per exemple, tancar les dutxes dels gimnasos i reduir encara més el consum màxim per habitant. Però què passa amb les empreses que tenen concessió per extreure recursos hídrics amb finalitats privades, sigui per a la indústria, la ramaderia, l’agricultura o fins i tot per usos recreatius com camps de golf o complexos turístics?
CRÍTIC ha tingut accés a la documentació del Registre d’aigües de Catalunya sobre les concessions vigents d’aprofitaments de recursos hídrics. Les dades fan referència a les conques internes del país, que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Això inclou només els rius que neixen i moren a Catalunya, i també aqüífers, embassaments, depuradores, dessaladores, pous o fonts, entre d’altres. Es tracta d’un full de càlcul amb més de 30.000 entrades amb totes les empreses, ciutadans, administracions i comunitats d’usuaris que tenen autorització per extreure aigua. Les dades les ha facilitat l’ACA arran d’una pregunta parlamentària del diputat la CUP Dani Cornellà.
Celsa, Damm i Plastiverd (l’antiga La Seda) encapçalen el rànquing d’empreses amb més permís d’extracció hídrica per a usos industrials
En l’àmbit d’extracció d’aigua per a usos industrials, el rànquing l’encapçalen la metal·lúrgica Celsa (que té permís per extreure 30 milions de metres cúbics d’aigua anuals dels pous que controla), la cervesera Damm i la química Plastiverd (l’antiga La Seda, al Prat de Llobregat). Entre les 10 primeres també hi figuren Aguas Industriales de Tarragona (que proveeix d’aigua les plantes dels polígons petroquímics tarragonins) i Iberpotash, l’empresa israeliana que explota les mines de sal de Súria i de Sallent. Fonts de l’ACA expliquen a CRÍTIC que, amb l’entrada en la fase d’emergència, els usos industrials es veuran reduïts en un 25%. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha explicat que la nova fase d’emergència implicarà també una moratòria a noves activitats econòmiques intensives en aigua.
En l’àmbit d’extracció per a usos recreatius, en la llista destaquen el Camping El Delfín Verde, de Torroella de Montgrí, que té autorització per extreure fins a 4,4 milions de metres cúbics d’aigua a l’any, però també Port Aventura i el seu complex hoteler, camps de golf, estacions d’esquí o el Barça. Amb la futura fase d’emergència, els usos recreatius també tindran una limitació del 25%. En canvi, el reg agrícola es veurà limitat en un 80%: es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos.
L’ACA i les grans empreses es neguen a fer públic el consum efectiu
La llista a la qual ha tingut accés CRÍTIC no inclou la dada sobre el consum efectiu d’aigua de cada empresa, sinó el volum que té dret a extreure en metres cúbics. Des de fa més d’un any, CRÍTIC està immers en un procés per accedir a la llista dels grans consumidors d’aigua privats, mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. Fins ara, l’ACA s’ha negat a facilitar la informació, amb l’argument que les dades tenen un caràcter tributari, ja que el consum d’aigua està associat al pagament d’un cànon i la Llei de transparència restringeix la difusió de dades fiscals. El cas està en mans de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Les principals empreses consumidores també es neguen a fer públiques les dades.
L’ACA autoritza els usos privats de l’aigua a través d’un permís administratiu que queda inscrit al Registre d’aigües. Amb aquesta autorització, l’Agència estableix el volum total que cada usuari pot captar d’un pou, d’una font, d’un aqüífer, d’una presa o de qualsevol altre aprofitament hídric, incloent-hi dessaladores o depuradores. Les quantitats d’aigua, segons l’ACA, venen determinades “per unes dotacions prèviament establertes, en funció de cada tipus d’ús i les superfícies a regar o el nombre de caps de cada tipus de bestiar declarats”.
Les concessions vigents permeten extreure fins a 366 milions de metres cúbics d’aigua per a l’agricultura
Segons les dades del Registre d’aigües, el volum de concessió més elevat, més enllà del que va destinat a l’abastament de les xarxes d’aigua potable, fa referència als usos agrícoles. En total, els aprofitaments vigents permeten extreure fins a 366 milions de metres cúbics destinats a l’agricultura. Segons fonts de l’ACA, això inclou el reg de conreus i, en menor mesura, l’ús de productes fitosanitaris (plaguicides) o l’aspersió antigelades. En aquest cas, la major part de les concessions no són a empreses, sinó a ciutadans (36%) o a comunitats d’usuaris (34%).
Tot seguit hi ha la indústria (amb un volum concessionat de 307 milions de metres cúbics anuals), la producció hidroelèctrica (102), l’ús domèstic (94), l’ús recreatiu (63), la ramaderia (42) i el reg públic (19). Segons l’ACA, l’ús recreatiu inclou “el reg de gespa en camps esportius, la producció de neu en instal·lacions d’esquí o l’ús d’aigua en parcs aquàtics”. Pel que fa a l’ús domèstic, inclou l’aigua que va destinada al consum humà o “altres usos propis dels habitatges”, sobretot extreta de pous. Però també pot incloure “reg de petits jardins o piscines, si són particulars”. Cal tenir en compte que no tot són empreses: hi ha ciutadans que tenen concessions per a usos industrials, recreatius o fins i tot hidroelèctrics.
Captació per a usos industrials: Celsa i Damm lideren el rànquing
L’aigua explotada per a usos industrials va destinada a activitats vinculades a aquest àmbit: la denominada aigua de procés (que pot ser emprada en processos de fabricació d’un producte) i també la neteja de les instal·lacions, els sistemes contra incendis, de geotèrmia industrial… En canvi, no inclou aigua per a usos assimilables als domèstics, com la que es fa servir als lavabos o als sanitaris. En total, les autoritzacions de l’ACA per a captació d’ús industrial s’eleven fins a 307 milions de metres cúbics, la major part en mans d’empreses.
El rànquing l’encapçala l’empresa metal·lúrgica Celsa, amb seu a Castellbisbal, que té autorització per explotar 12 pous, dels quals podria arribar a extreure en total 30 milions de metres cúbics anuals. Celsa, que va ser fundada els anys seixanta per la família Rubiralta, era fins al novembre passat l’empresa més gran de Catalunya en mans d’un grup familiar. En l’actualitat, ha quedat sota la batuta de bancs com Deutsche Bank i fons d’inversió com SPV Global, Sculptor Investment o Anchorage Capital.
Iberpotash té autorització per captar fins a 12,8 milions de metres cúbics d’un pou, d’una mina, de dues depuradores i de dos punts del riu Cardener
La segona empresa amb més volum d’extracció d’aigua concedida per a usos privats és la cervesera Damm. Disposa de quatre pous ubicats al Prat de Llobregat, on hi ha la fàbrica del grup, a través dels quals pot arribar a extreure fins a 26 milions de metres cúbics anuals. La tercera empresa és Plastiverd, nom sota el qual opera l’antic hòlding químic i tèxtil de La Seda, al Prat de Llobregat (21 milions a través de 5 pous). La següent és la paperera de Castellbisbal Barcelona Cartonboard, en l’actualitat sota control del grup italià Reno da Menzi (RDM): 16 milions de metres cúbics en nou pous i un bombament al Llobregat.
Entre les 10 primeres empreses figura també Aguas Industriales de Tarragona (13,2 milions autoritzats), l’empresa que proveeix d’aigua els grups petroquímics dels polígons del Camp de Tarragona. En aquest cas, extreu els recursos de les depuradores de Tarragona i de Vila-seca. La sisena empresa del rànquing és la israeliana ICL Iberpotash, que explota les mines de sal de Súria i de Sallent, i que té autorització per captar 12,8 milions de metres cúbics d’un pou, d’una mina, de les depuradores de Sallent i de Manresa i de dos punts del riu Cardener. L’actuació d’Iberpotash ha estat molt polèmica al Bages: Aigua és Vida ha denunciat que l’empresa “contamina els nostres rius” i, a més, “nega l’aigua a la població Palestina”.
Usos recreatius: El Delfín Verde, Port Aventura i clubs de golf
En l’àmbit recreatiu, les administracions, empreses i els ciutadans amb concessions d’aprofitaments de recursos hídrics a les conques internes del país tenen autoritzat un volum de captació que equival a 63,5 milions de metres cúbics d’aigua. Pel que fa a les societats, lidera aquest rànquing el càmping El Delfín Verde, que apareix 22 vegades a la llista que ha obtingut CRÍTIC i que extreu un total de 4,4 milions de metres cúbics d’aigua per a usos recreatius dels pous de l’empresa Isla Roja, SL, i també dels d’un ciutadà: Miguel Vilaplana Soler.
Vilaplana, fundador d’El Delfín Verde, actualment té càrrecs en cinc societats, entre les quals Iniciativas Turísticas, SA, que gestiona el resort de Torroella de Montgrí. Té una concessió que li permet l’explotació de 2,2 milions de metres cúbics d’aigua i, segons les dades de l’ACA, disposa de pous dels quals obté el recurs per a piscines, el bar, plantes d’aigua, sanitaris i cabanes de fusta. Per la seva banda, la societat Isla Roja també proveeix d’aigua el càmping El Delfín Verde per mitjà de l’explotació de 2,2 milions de metres cúbics. Aquest càmping és la instal·lació d’aquestes característiques amb més extensió de tot l’Estat espanyol: disposa de 800 bungalous, de 1.800 parcel·les i d’un parc aquàtic.
Port Aventura, propietat de dos fons d’inversió, pot explotar fins a 3,2 milions de metres cúbics d’aigua anuals
El segon major beneficiat per aquesta concessió és el parc d’atraccions Port Aventura, propietat dels fons d’inversió InvestIndusrial i KKR, que pot explotar fins a 3,2 milions de metres cúbics d’aigua. Per darrere, hi ha una trentena de camps de golf que poden extreure aigua per a usos recreatius. Hi destaquen el Club de Golf de Pals, que pot explotar fins a 1,9 milions de metres cúbics d’aigua per regar els seus camps; el Club de Golf Terramar, que té autoritzat un volum d’explotació d’1,8 metres cúbics, o el Real Club de Golf El Prat de Terrassa, amb una concessió per extreure fins a 672.000 metres cúbics d’aigua. Les empreses que es dediquen a aquesta activitat poden arribar a explotar, en total, uns 10 milions de metres cúbics d’aigua.
En la llista d’empreses que tenen concessions per explotar aquest recurs per a usos recreatius també hi consten el Futbol Club Barcelona, el Casino Castillo de Peralada o el Real Club de Polo de Barcelona.
Reg agrícola: la concessió de triple ús de l’empresari carni Josep Ramisa
Les dades sobre usos diferencien entre ús “agrícola” i “reg agrícola”, per bé que des de l’ACA expliquen que els dos usos són molt similars. La societat que té concedit un major volum d’extracció és Casa Nova de Sallent, SL, una empresa amb seu social a Vic que té permís per explotar 10 pous a Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà, amb un volum total d’extracció permès de 15,4 milions de metres cúbics.
Segons consta al registre mercantil, l’administrador de la societat és Josep Ramisa Salada, un empresari del sector carni amb presència en el consell d’administració de 29 societats. Els pous tenen concessió per a tres usos diferents: reg agrícola, recreatiu i domèstic. L’objecte social de Casa Nova de Sallent, però, és “l’atorgament de préstecs i gestió de serveis a filials”. Ramisa és un empresari històric del sector carni osonenc. El 2015 va ser condemnat per abocament il·legal de purins a Oristà. Segons va publicar El Punt Avui, Ramisa va pactar amb la Fiscalia una reducció de la pena a canvi de reconèixer-se culpable dels fets. L’any 2017, el digital Setembre explicava que Ramisa havia estat denunciat per amenaces i coaccions per la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Entre les societats amb més drets de captació hi ha Fortianell, SA, propietat de la família Rahola-Estrada i que gestiona la granja escola i explotació de Mas Fortianell, a Fortià; Gurisat, SL, que es dedica a l’explotació de bestiar boví per a la producció de llet i que té permís per aprofitar 1,8 milions de metres cúbics d’aigua a través de 14 pous a Mas Gurí amb usos agrícoles i ramaders, o Balade, SL, propietària del resort de Pals Mas Gelabert, amb permís per extreure 2,9 milions de metres cúbics amb ús agrícola, tot i que també té autorització per extreure 630.000 metres cúbics en usos recreatius.
Usos ramaders: immobiliàries amb concessions d’aigua
La documentació que ha obtingut CRÍTIC també inclou les concessions per explotar aigua per a usos ramaders. El volum total que poden extreure s’enfila fins als 42 milions de metres cúbics, dels quals 13 milions són concessions a societats. Qui lidera el rànquing és Gurisat, SL, que ja apareix en la llista de concessions d’ús agrícola perquè pot fer servir aigua amb els dos usos.
En segon lloc se situa la companyia Desarrollo Inmobiliario Agrícola, SA, malgrat que no es dedica pròpiament a l’activitat ramadera. El seu objecte social és “l’adquisició, venda, lloguer, permuta o cessió de béns immobiliaris”, així com “la construcció de tot tipus d’edificacions per al seu lloguer o venda”. Segons la llista a la qual ha tingut accés CRÍTIC, l’empresa té una concessió d’aprofitaments de recursos hídrics de 856.000 metres cúbics. Un cas similar, també ubicat a la part alta del rànquing és el de Felip Garcia Associats. Aquesta societat, la quarta amb una major concessió, es dedica a la gestió immobiliària, la compravenda i la intermediació en operacions de béns immobiliaris. El Registre també inclou la cooperativa La Fageda (147.000 m³), Casa Tarradellas (105.268 m³) o la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu (26.658 m³).
Què passa amb el sector turístic?
Al portal de la sequera de la Generalitat hi ha especificades les mesures que el Govern preveu aplicar en un escenari d’emergència. Pel que fa a l’ús domèstic, en la fase 1 és previst un consum màxim de 200 litres per persona i dia. En la fase 2, la dotació és de 180 litres per persona i dia, i en la tercera fase, un màxim de 160 litres per persona i dia. Pel que fa als usos en l’extracció, s’hi han afegit altres restriccions com la supressió del reg agrícola en un 80%, una reducció del 50% de l’ús de l’aigua per a usos ramaders i una disminució del 25% dels consums d’aigua en els usos industrial i recreatiu.
Per al diputat de la CUP Dani Cornellà, no és coherent que s’apliquin mesures tan diferents d’un sector a l’altre, ni que el turisme no estigui considerat com un sector en si mateix. Segons explica, aquesta activitat no s’integra només dins de l’extracció d’aigua per a usos recreatius, sinó també, i sobretot, en l’àmbit dels usos domèstics. “D’aquesta manera, no es contemplen diferents fases amb limitacions per al turisme, com passa amb el sector industrial, agrícola, o ramader, sinó que se li apliquen les mateixes mesures que aquells que fan un ús domèstic de l’aigua”, rebla Cornellà. En altres paraules, això vol dir que pateix les mateixes restriccions que un ciutadà.
El diputat cupaire explica que, tenint en compte els diferents equipaments, el port de Barcelona o l’aeroport, el sector turístic “és un gran consumidor en la seva totalitat”. Tanmateix, diu, “pràcticament té barra lliure”. Per aquest motiu, considera que amb les restriccions que s’han previst “el Govern està disposat a sacrificar el poc sector agroramader que queda i, en canvi, es nega a aplicar mesures excepcionals per al turisme, ni tan sols durant el temps que duri la situació de sequera en fase d’emergència”, sentencia.
Fe d’errades: en una primera versió de l’article s’afirmava que Port Aventura era propietat de CaixaBank. L’entitat bancària va vendre’s el complex l’any 2012. En l’actualitat és propietat dels fons d’inverisó Investindustrial i KKR.
