Crític Cerca
Reportatges

Ciutats per la justícia global: una ruta de Sarajevo a Maputo

Barcelona aporta a fons a la cooperació el 0,7% dels seus ingressos. Una de les grans apostes ha estat la cooperació directa de ciutat a ciutat

06/05/2019 | 06:00

Vista de Maputo, capital de Moçambic / ANDREW MOORE

La cooperació directa de ciutat a ciutat va començar als anys 90, ajudant Sarajevo, i des d’aleshores, i passant pels diferents governs, s’ha consolidat com un model d’èxit que obre la porta a què altres agents, com les ONG o les universitats, ajudin territoris on ja treballa la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament.

Va haver-hi un temps en què Barcelona en lloc de 10 districtes, en tenia 11. I l’onzè era Sarajevo. El setge que va patir la ciutat durant la Guerra dels Balcans va remoure consciències. Escoles i universitats feien recollides de material per enviar-lo, famílies catalanes acollien refugiats… I l’alcalde Pasqual Maragall va decidir que Sarajevo seria un districte més del que preocupar-se per reconstruir-lo. Hi va enviar tècnics que assessoressin sobre temes de gestió de l’aigua, del sistema elèctric, de la telefonia… I així va començar la cooperació ciutat-ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. Una cooperació que s’ha mantingut i desenvolupat al llarg dels diferents mandats municipals fins a arribar a l’actual Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional.

D’ajuda al desenvolupament a la justícia global

Fins ara, l’Ajuntament ha impulsat projectes de cooperació ciutat a ciutat en 18 localitats: a l’Havana, on hi ha una relació consolidada gràcies a la història comuna entre les dues ciutats, i a tres ciutats de Colòmbia: Medellín, Cali i Bogotà. A Rosario, a l’Argentina, i a quatre ciutats a l’Àfrica: Tànger, Tetuan, Tunis i Maputo. També a Trípoli i Saida, al Líban, Algèria, Betlem i Gaza. Kobane, a Síria, les ciutats de Mafraq i Amman, a Jordània. Mitrovica, a Kosovo, i Sarajevo. Ciutats en les quals hi han treballat uns 90 tècnics municipals traspassant-hi coneixements.

Els ajuntaments d’aquestes ciutats reivindiquen la feina que es fa des de les ciutats enfront dels estats. “La globalització provoca desigualtats de tota mena, ja no només entre el nord i el sud. Apareixen desigualtats dins les poblacions del nord, per exemple: s’han creat bosses de persones que són pobres, tot i treballar, en països de la Unió Europea i als Estats Units, proletaris digitals que transporten menjar en bici, les “kellys” al sector turístic, etc. I s’han creat grans bosses de classe mitjana ultra consumidora a països en principi pobres com la Xina o l’Índia”, explica David Llistar, des de fa tres anys dirigeix el comissionat de Justícia Global. A més, segons afegeix ell mateix, “els fluxos financers, d’intercanvi de matèries o el transport de les persones són fluxos més importants que el de la cooperació (el que s’anomenava ajuda al desenvolupament), que ha perdut importància relativa a escala global”.

Barcelona aporta el 0,7% dels ingressos propis. Es destinen sobretot a projectes a l’Àfrica, a l’Amèrica Llatina i a la zona del Mediterrani. De fet, aquesta última àrea s’ha reforçat arran de la crisi humanitària dels refugiats. L’any passat es va aprovar el Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018 – 2021 amb el suport de les ONG i de tots els grups excepte el Partit Popular, que es va abstenir. Un Pla que estableix com una de les prioritats geogràfiques l’àrea del mediterrani.

“La crisi de refugiats ha mogut el centre de gravetat de tota la política i hi hem dedicat molt esforç. Hem donat suport als vaixells humanitaris. Hem signat un conveni amb Open Arms que inclou una ajuda de mig milió d’euros de l’Ajuntament pel 2019. I també vam col·laborar amb el vaixell de Save the Children mentre podia navegar”, explica Llistar.

A més, el Pla Director acorda mantenir el 0,7% dels ingressos per a la cooperació en els pròxims 4 anys per a nous projectes i per continuar treballant a ciutats amb les quals ja hi ha una llarga trajectòria de cooperació.

Maputo, el model d’èxit

Fa deu anys que l’Ajuntament de Barcelona coopera amb Maputo, la capital de Moçambic. “És un cas molt treballat en el que hi ha una gran relació de confiança mútua entre alcaldies tot i els canvis de govern tant aquí com allà” explica Jordi Cortés, tècnic de cooperació de la Direcció de Justícia Global amb anys d’experiència. Concreta que aquesta relació de confiança també s’ha pogut establir perquè el personal tècnic allà també és força estable i fa anys que es coneixen.

Segons Cortés, les autoritats de Maputo explicaven que ja tenien fons del Banc Mundial i de les Nacions Unides per cobrir les necessitats més urgents, però que necessitaven ajuda per fer ciutat. Es tracta d’un municipi molt extens amb zones més estructurades i altres, més grans, d’ocupació irregular que no estan planificades. Maputo volia millorar serveis a la zona de la ciutat més estructurada. Es van impulsar projectes per formar inspectors sanitaris que controlessin els aliments dels mercats i també es va desenvolupar un sistema informàtic per gestionar els 72 mercats que té la capital de Moçambic. Una base de dades que ara està en fase pilot a 3 mercats i que el mateix govern d’allà s’encarregarà d’instaurar a la resta.

A banda dels mercats, en aquests 10 anys la cooperació ha passat per més àmbits, també el dels arxius municipals. Ara s’ha acabat el segon projecte per recuperar l’arxiu històric on hi ha plànols antics, cartes, documentació de l’època colonial… Tot el procés ha permès protegir-lo, catalogar-lo, ordenar-lo i posar-lo en condicions de seguretat. Ara, el proper pas implicarà obrir-lo a estudiosos i investigadors.

Tots aquests projectes de cooperació van començar amb un traspàs de coneixement dels tècnics municipals amb visites mútues. Després es va passar a la concreció de projectes que es desenvolupen amb ajuda de Barcelona i que acaben d’impulsar les autoritats locals. I finalment, l’actuació de l’Ajuntament obre la porta a què altres entitats actuïn a la mateixa ciutat. “S’ha aconseguit que sigui una cooperació ciutat a ciutat i no tan ajuntament a ajuntament. El consistori actua com a dinamitzador perquè després arribin la resta d’agents, com ONG i universitats com la UPC. La cooperació directa municipal té limitacions que no podem evitar per la implicació puntual dels tècnics d’aquí. Però això es compensa amb la presència d’altres entitats que poden establir-hi personal de manera permanent” explica Cortés.

Un cop una localitat forma part de la cooperació ciutat a ciutat, passa a ser ciutat específica prioritària per a la convocatòria d’ajuts per a les ONG que atorga l’Ajuntament de Barcelona.

Actualment, Maputo està centrada a desenvolupar projectes de gestió de residus i de resiliència urbana. Pel que fa al reciclatge, “el compostatge és l’únic residu reciclable que té cert mercat, de manera que s’està intentant generar un petit sector econòmic. I pel que fa a la resiliència (la capacitat de la ciutat per aguantar fenòmens meteorològics), la ciutat vol fer una anàlisi per veure com suportar ciclons i inundacions. A més, segueix interessada a mantenir programes de formació en tributs municipals i taxes per part dels nostres tècnics”, segons Cortés, que afegeix “Maputo és un cas d’èxit perquè hi hem desenvolupat l’experiència tal com ens agrada”.

Amman, començant amb bon peu

La capital de Jordània és una de les últimes en entrar en els projectes de cooperació de ciutat a ciutat de Barcelona. S’hi va començar a treballar fa tres anys. Segons Cortés, “s’emmarca en la política d’ajudar els que ajuden. Jordània i Líban tenen una important recepció de refugiats per la crisi siriana i compten amb una tradició de refugi, sobretot Jordània, de poblacions d’altres països com els iraquians, població d’Egipte o de Palestina. Aquí no podem acollir en la mateixa mesura per les limitacions polítiques, pel que des del departament de cooperació es treballa amb les ciutats que ho fan”.

La relació va començar amb la petició d’un dels prínceps jordans, encarregat de la mobilitat de les persones amb diversitat funcional, de visitar Barcelona i conèixer el model d’accessibilitat municipal. A partir d’aquí va començar una relació d’intercanvi de coneixements tècnics per fer que les persones amb discapacitat tingui lloc a l’espai públic i això permeti que es facin visibles socialment. Es va fer gràcies a la col·laboració dels tècnics de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la direcció de projectes urbans d’Ecologia Urbana.

Els tècnics van fer visites mútues fins que el 2018 es signa un conveni de 4 anys, el conveni tipus que concreta els àmbits de col·laboració. S’està treballant en un projecte de l’espai urbà perquè sigui accessible físicament, per exemple, que les voreres s’adaptin a les cadires de rodes. Però a més, es treballa en un altre projecte per rehabilitar els edificis de districte que té Amman, on ofereix tot tipus de serveis. Des de Barcelona s’invertirà per rehabilitar-ne 3 i que serveixin de prova pilot, a més, en aquest tres, no només es garantirà l’accessibilitat física, sinó també la sensorial perquè tinguin accessibilitat universal.

S’ha pogut impulsar la segona pota de la cooperació ciutat a ciutat: els projectes de les ONG a Amman en la convocatòria d’ajuts a les ONG de Barcelona són prioritaris

Per tant, tal com va passar amb Maputo després del traspàs de coneixement tècnic s’han impulsat projectes en què les mateixes autoritats d’Amman podran continuar treballant. Ja s’ha pogut impulsar la segona pota de la cooperació ciutat a ciutat: els projectes de les ONG a Amman en la convocatòria d’ajuts a les ONG de Barcelona són prioritaris. Per això, segons Jordi Cortés, “després de 3 anys, ara ja s’han presentat 2 projectes d’ONG per Amman quan abans no n’hi havia cap. L’Ajuntament i les ONG i la societat civil obren terreny i també és una via per fer que hi arribin més recursos”, no només els dels projectes que impulsa l’ajuntament que “tenen pressupostos més petits que els dels que impulsen les ONG”. “Els acords de 4 anys són renovables, espero que Amman es torni a renovar perquè de moment la relació és bona i es fan coses interessant i el problema dels refugiats no desapareix”, conclou Cortés.

Colòmbia, més enllà de la cooperació ciutat a ciutat

El cas de Colòmbia és un exemple que actualment va més enllà de la cooperació entre ciutats. La relació va començar l’any 2010 amb Medellín treballant en diferents àrees de competència municipal com l’intercanvi entre mercats i biblioteques municipals, al que després es va afegir Cali i la red de Bibliotecas Públicas de Colombia. També s’ha treballat amb tècnics de departament de Paisatge Urbà en la planificació urbana o d’atenció als menors del carrer víctimes d’explotació sexual i laboral, entre d’altres. A més, l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona i el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum també van col·laborar amb els gestors dels mercats de Bogotà a petició seva. 

“Però amb l’aprovació del nou pla director i la reivindicació d’entitats de la ciutat per donar una prioritat a Colòmbia vam creure bo reforçar la implicació en el procés de pau. Medellín va ser una de les ciutats emblemàtiques d’oposició al procés de pau i això ens va fer escoltar altres ciutats, tot i que tothom està d’acord que la pau és necessària. A partir d’aquí hem reprès relacions amb Bogotà i Cali, que també formava part del programa de biblioteques i feia temps que ens demanaven ampliar àmbits de cooperació”, explica Pilar Riesco, tècnica de referència a Amèrica Llatina del departament de justícia global i cooperació.

Cortés: “Des de Barcelona mai imposem res, treballem en projectes que sorgeixen de les mateixes ciutats i nosaltres els acompanyem”

Una altra de les línies de treball que s’està impulsant és la protecció dels defensors dels drets humans. Segons Riesco, “una de les coses que preocupa a Colòmbia és que, des que s’ha signat l’acord de pau, hi ha hagut un repunt d’assassinats de líders socials i defensors i defensores de drets humans. Hi treballem a través de la creació d’una modalitat específica de subvencions on les ONG presenten les seves propostes d’acompanyament. A més, en la convocatòria hem recollit la demanda de donar suport a tots els projectes productius que facilitaran la reintegració dels membres de les FARC o de grups paramilitars, ja que tenen dificultats per reincorporar-se a la societat civil”. Del 2016 al 2018 Barcelona ha destinat a Colòmbia més de 2 milions d’euros, principalment en actuacions relacionades amb la pau.

En tots els casos, la cooperació ciutat a ciutat “és un acompanyament complementari. Des de Barcelona mai imposem res, treballem en projectes que sorgeixen de les mateixes ciutats i nosaltres els acompanyem”, conclou Jordi Cortés.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'El director' de David Jiménez (en català)

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació