Crític Cerca

Manifestació de La Puya, a Guatemala / Foto cedida.

Reportatges

Defensores de drets humans contra les multinacionals extractivistes

Diverses zones de Guatemala estan lluitant per protegir el territori i les comunitats que hi viuen de grans empreses que exporten al Nord global

13/07/2022 | 06:00

Segons un informe d’Intermón Oxfam i l’Stockholm Environment Institute (SEI), l’1% més ric del planeta contamina més que el 50% més pobre i, per revertir aquesta tendència i aconseguir la neutralitat climàtica, haurien de ser els països rics els que reduïssin el seu consum en un 97%. Si bé en els països del Nord global algunes multinacionals impulsen programes de sostenibilitat de cara als seus consumidors, a les regions del Sud aquestes mateixes empreses instal·len centres de fabricació i d’extracció que no segueixen criteris mediambientals ni socials. Davant d’aquesta realitat, moltes comunitats locals ja fa temps que s’organitzen per defensar-se dels grans projectes empresarials que volen prendre’ls les terres i els recursos, com està passant en diverses zones de Guatemala com Champerico, Ixquisis, San Pedro Ayampuc i San José del Golfo.

Farmamundi, una ONG de cooperació i acció comunitària, en el marc d’un programa de defensores del territori finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha promogut la gira d’incidència Defensa colectiva por la vida: desafíos que enfrentan las mujeres defensoras del territorio en Centroamérica per l’Estat espanyol. Hi han participat set defensores de drets humans de Guatemala i d’El Salvador per donar visibilitat a les lluites d’àrees afectades per grans projectes extractius i de producció. L’objectiu ha sigut denunciar els impactes que els grans plans de multinacionals estan generant sobre el territori i també reivindicar la criminalització que reben les activistes, moltes d’elles dones indígenes que han rebut amenaces i agressions pel fet de protegir el seu territori. De fet, es calcula que, el 2019, Guatemala va ser el cinquè país d’Amèrica amb més persones defensores de drets humans assassinades. La Unitat de Protecció de Defensores i Defensors de Drets Humans del país va registrar durant el primer semestre del 2021 fins a 5 assassinats i 551 agressions.

“Els mecanismes de protecció de drets ja no existeixen: el deteriorament de Guatemala reflecteix l’absència total de l’Estat”, afirmen des de Protection International

Guatemala, un Estat contra els activistes

Guatemala es troba en aquesta situació des del 2017, després que les elits polítiques, econòmiques i socials del país recuperessin institucions estatals clau com el Ministeri Públic, el Tribunal Suprem de Justícia i el Tribunal de Constitucionalitat. El 2015, aquestes elits van ser retirades de les institucions quan la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala va portar als tribunals fins a 90 casos de corrupció de membres d’organismes públics vinculats a estructures de crim organitzat; però, en tornar al poder, ho van fer amb estratègies de repressió contra persones i defensores de drets humans. “Estan duent a terme una estratègia de regressió autoritària composta per un grup oligarca del país, que frena tots els avenços en matèria de drets humans. Els mecanismes de protecció de drets ja no existeixen ni estan reconeguts per l’Estat: el deteriorament de la població de Guatemala reflecteix l’absència total de l’Estat”, exposen des de Protection International, una organització sense ànim de lucre que protegeix defensores de drets humans. Elisabeth Llamas, responsable d’incidència del programa de defensores de drets humans de Farmamundi, assenyala que, en les últimes dècades, “la crisi dels sistemes econòmics ve acompanyada de repressió de les protestes i de retallades en drets humans a escala global, i això brinda impunitat als grups antidrets”.

Exposem tres casos de defensa del territori a Guatemala amb la veu de defensores de drets humans i del medi ambient.

Manifestació de La Puya. | Foto: cedida.

1. Champerico i la lluita contra l’agroindústria

A la costa del sud de Guatemala hi ha el municipi de Champerico, que viu des de fa anys l’expansió de l’agroindústria al voltant del cultiu de la canya de sucre i de la palma d’oli, controlat majoritàriament pel grup Hame. Aquest grup empresarial es presenta a la seva web com un projecte que “contribueix de forma directa al desenvolupament del seu país” i que “cuida la natura mantenint l’equilibri amb el seu entorn”. Però això no és el que percep la població local, molta de la qual, d’ascendència indígena de maia kiché, maia mam i maia ixil: “La seva activitat no és sostenible ni ajuda el medi ambient ni la població de l’àrea de Champerico; més aviat al contrari, l’afecta”, afirma K. T., una defensora mediambiental i de drets humans del municipi que prefereix amagar el seu nom per temor de represàlies.

“El Govern fa més costat a les empreses estrangeres que a la població”, comenta la defensora mediambiental K. T.

Segons relata l’activista, un dels grans impactes que han generat les empreses sucreres del grup Hame és el mediambiental: “Han acaparat terres, han destruït rius perquè utilitzen motors per extreure aigua i continuar produint. Això genera que molta gent no pugui arrendar terres per plantar-hi productes bàsics com arròs o blat de moro i acaben en una situació de pobresa extrema”. No obstant això, la problemàtica de l’accés a les terres no és nova a Guatemala: fa anys que les empreses acumulen i fins i tot han construït preses als rius. “El Govern fa més costat a les empreses estrangeres que a la població, i el Nord global fa el mateix, acceptant els productes que es produeixen aquí”, es queixa K. T.

Les comunitats de Champerico no s’han quedat amb els braços plegats davant d’aquesta situació provocada pel grup Hame i s’han organitzat per defensar el seu territori. “Cada mes ens reunim amb diferents comunitats de la zona per veure quines problemàtiques hi ha i quines denúncies hem de fer“, explica la defensora. Tot i això, aquesta lluita els surt cara en forma de repressió i de criminalització, ja que, segons diu K. T., “a Guatemala és un crim defensar l’aigua i la Mare Terra, el Govern es posiciona al costat de les empreses i, a través de les institucions, demanden els defensors per tal que callin”. El resultat és una allau d’atacs a les defensores de drets humans de la zona, que es manifesten i estan en contacte amb altres zones de Guatemala afectades per les grans multinacionals de l’agroindústria.

“Les dones de la resistència fem torns per vigilar que els de les empreses sucreres no tornin a tapar els rius. Des que vam aconseguir que marxessin, ha augmentat la persecució cap a nosaltres. Com que els homes tenen ordres de captura, nosaltres som les que vigilem els rius, estem pendents de la seguretat de tots”, relata K. T. Aquest estat de vigilància permanent afecta la salut de les dones de la zona, tant físicament com emocionalment, ja que han de carregar també amb les audiències dels companys encausats, amb la criança dels fills i amb el manteniment de la vida comunitària de Champerico. “Fins ara estem decidides amb aquesta lluita perquè l’aigua ens dona la vida; el que demanem és que la indústria de la canya no desviï els rius perquè en depenen les nostres vides”.

2. Ixquisis i el macroprojecte hídric Pojom

La microregió d’Ixquisis, del municipi de San Mateo Ixtatán (Departament de Huehuetenango), s’ubica a la zona fronterera de Guatemala amb Mèxic i hi habiten unes 5.000 persones, organitzades en 12 comunitats indígenes maia chuj i maia q’anjob’al dedicades majoritàriament a l’agricultura. Al maig del 2009 es va celebrar una consulta comunitària en la qual 25.000 persones es van mostrar en contra d’establir projectes extractius a la zona. Però, al cap de dos anys, el Consell Municipal de San Mateo Ixtatán va aprovar tres plans. “L’alcalde no va respectar la consulta”, denuncia M. B., una defensora d’Ixquisis que també prefereix mantenir-se en l’anonimat. El resultat va ser un megaprojecte hidroelèctric que integra tres fases: Pojom I, Pojom II i San Andrés, les dues últimes, propietat de l’empresa Energía y Renovación (en començar les operacions, el seu nom era Proyectos de Desarrollo Hídrico, SA), i amb el finançament de diversos bancs, principalment el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) a través d’un préstec. La constructora que hi participa, Solel Boneh, havia estat investigada pel ministeri públic i per la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala (CICIG) per finançament il·lícit i corrupció.

El moviment de Resistència Pacífica d’Ixquisis ha denunciat l’assassinat de tres activistes

Un dels problemes més greus que han provocat les hidroelèctriques en el terreny són conseqüència de les preses que s’han construït als rius, que, segons la defensora, provoquen manca d’aigua per al consum humà i per a les plantacions, una escassetat que repercuteix en la pobresa de les comunitats maies que viuen a la zona, així com en el seu estil de vida tradicional. Tot això té un impacte major en les dones de l’àrea d’Ixquisis, que pateixen afectacions a la pell i a l’estómac a causa de netejar amb l’aigua contaminada dels rius i que també reben assetjament per part dels treballadors de la hidroelèctrica.

Riu de la zona de Champerico. | Foto: Alianza Centroamericana frente a la Minería.

M. B. comenta que els projectes hidroelèctrics, que per ara estan aturats, han provocat molta violència, agressions i divisions familiars i de líders comunitaris. De fet, el moviment de Resistència Pacífica d’Ixquisis ha denunciat públicament l’assassinat de tres activistes que, segons ella, “han quedat impunes”. Segons Global Witness, el 90% d’aquest tipus d’assassinats a Guatemala continuen impunes i “l’Estat, en lloc de garantir condicions segures per a l’exercici del dret a defensar drets, ha anat desmuntant la institucionalització per la protecció d’aquells que defensen drets”.

La criminalització de les defensores del territori d’Ixquisis també inclou la vigilància i el seguiment dels membres de la comunitat, amenaces, intimidació, difamació i estigmatització de les defensores de drets humans que s’han oposat al megaprojecte hidroelèctric. Segons explica un testimoni que també vol preservar l’anonimat recollit per la ONG Protection International sobre el terreny, “hi ha alguns ferits de bales per simpatitzants de l’empresa hidroelèctrica, ja que aquesta els envia escopetes per tal que ens intimidin disparant durant la nit i no defensem la terra i la vida”. M. B. també denuncia que actualment existeixen més de 100 ordres de captura de líders i defensores de drets humans al voltant d’aquest cas.

“Els anys de violència i de ruptura del teixit social encara segueixen latents en les comunitats”

L’última actualització en relació amb aquesta lluita és la retirada del finançament que el Banc Interamericà de Desenvolupament oferia al projecte hidroelèctric, que sumava 13 milions de dòlars, a petició de la població indígena organitzada, que el 2018 va interposar una queixa davant d’un mecanisme independent del mateix banc per investigar l’impacte del pla en la població i en el terreny. L’informe emès va recomanar al Banc retirar la inversió perquè el projecte hidroelèctric anava en contra de les polítiques internes de sostenibilitat ambiental i dels pobles que conviuen a la zona. Tot i això, per a la resistència d’Ixquisis el procés continua perquè “els anys de violència i de ruptura del teixit social encara estan latents en les comunitats”, apunten des de Protection International.

3. La Resistència Pacífica de La Puya i el projecte miner “Progreso VII derivada” 

Un altre àmbit que està afectant Guatemala és l’extracció minera. A San Pedro Ayampuc i a San José del Golfo, a la zona nord-oest del departament central del país, el 2010 es va establir el projecte miner d’or i plata “Progreso VII derivada”, liderat per l’empresa estatunidenca Kappes, Cassiday & Associates. Segons explica la defensora de drets humans de la zona G. S., que vol mantenir l’anonimat, “l’empresa minera ha produït impactes negatius des de la seva instal·lació, tant en el territori com en les comunitats, alterant les formes de convivència a partir de la divisió de comunitats a favor i en contra del projecte”. A escala ambiental, una de les conseqüències principals és l’afectació en la qualitat de l’aigua, que ja presenta alts nivells d’arsènic per sobre dels permesos per les autoritats de salut. La defensora comenta que les 12 comunitats de la zona afectada pel projecte miner es troben en una àrea d’escassetat d’aigua i que les grans quantitats que es necessiten per a una mina deixarien sense aigua els treballadors que es dediquen a l’agricultura.

Davant d’aquestes conseqüències, els veïns de San José del Golfo i San Pedro Ayampuc reclamen que es faci un estudi de l’impacte ambiental que no estigui elaborat per la mateixa empresa, així com una consulta lliure i informada als pobles originaris per decidir sobre el projecte miner a la zona, tal com estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre els drets dels pobles originaris. Paral·lelament a aquestes demandes, l’anomenada Resistència Pacífica de La Puya ha dut a terme diverses accions no-violentes en contra de “Progreso VII derivada”. Per exemple, el 2012 van bloquejar l’entrada de la mina i van ser desallotjats el 2014 amb un “ús desproporcionat de la força per part de la policia”, segons informava l’organització Peace Brigades International.

La defensora G. S. explica que l’empresa utilitza els treballadors per fer denúncies infundades i provocar estigmatització

Com en la resta dels casos de defensa del territori, els activistes han rebut amenaces i intents d’assassinat, però també violència judicial per “infondre por”, així com campanyes de difamació per part de l’empresa. Segons relata G. S., una de les estratègies de l’empresa minera és utilitzar els treballadors per fer denúncies infundades i provocar estigmatització per denigrar la integritat de les defensores de drets humans, moltes vegades de caràcter masclista. Com en els casos de Champerico i d’Ixquisis, la defensora de La Puya també considera que l’Estat de Guatemala és còmplice de les multinacionals i no protegeix els ciutadans afectats pels seus grans projectes extractivistes. “El denominador comú en contra dels drets humans continua el seu curs. Aquest increment de violència agrega violència a la població”, opinen des de Protection International.

Activista de La Puya en una acció de defensa. | Foto: cedida.

El 2016 el Tribunal Suprem de Justícia va determinar que l’autorització del projecte miner a La Puya violava els drets de la població local perquè no s’havia efectuat cap consulta popular. D’aquesta manera, es va ordenar la suspensió temporal de l’explotació. Els membres de La Puya continuen batallant pel tancament definitiu de la mina, per la consulta comunitària i per sensibilitzar la població. Recentment, la Resistència Pacífica de La Puya ha començat un nou capítol. L’empresa que gestiona les mines, Kappes, Cassiday & Associates, ha iniciat un arbitratge contra l’Estat de Guatemala basat en el tractat de lliure comerç entre la República Dominicana, Centreamèrica i els Estats Units, que garanteix seguretat jurídica a inversions estrangeres i els proporciona privilegis, fomentant un “model econòmic que es contraposa amb l’autodeterminació i les formes de vida de les poblacions afectades per aquests projectes”, opina La Puya a la seva web. Davant d’aquesta situació, la comunitat s’està organitzant per formar aliances i fer escoltar la seva veu en un procediment legal que no té en compte les poblacions locals que pateixen els efectes dels projectes miners d’inversió estrangera instal·lats al territori.

Segons Llamas, de Farmamundi, a mesura que s’agreuja la crisi climàtica i amb l’argument de la necessitat de passar a un model energètic sostenible, també augmenta la criminalització i persecució que reben les defensores del territori i del medi ambient. El finançament de projectes extractius, diu, prové de capitals del Nord global, per exemple, de bancs internacionals que reben fons de països europeus. “Totes estem implicades en la perpetuació d’aquestes situacions de vulneració de drets i destrucció del medi ambient; hem de demanar transparència i responsabilitat en la gestió dels nostres impostos i mobilitzar-nos per exigir obligacions a les administracions públiques i a les empreses perquè les seves accions responguin als drets humans i a la justícia ambiental”, afirma. Per tal d’aconseguir un canvi, 18 entitats catalanes agrupades a Lafede.cat i a la Taula per Colòmbia -amb el suport de més de 8.000 entitats socials, sindicats i cooperatives-, estan treballant perquè la Generalitat creï el Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un centre públic que garanteixi que tota empresa que opera a Catalunya o ofereix serveis a qualsevol administració pública catalana compleixi escrupolosament el respecte dels drets humans, tant al territori català com a l’exterior. El Parlament s’hi ha posicionat fins a tres vegades a favor i ara està en procés de tramitació.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies