Dues maneres d’entendre el món segons Tàpies

A Antoni Tàpies li agradava especialment un conte que li va explicar el seu pare. Tractava d’un arbre frondós amb arrels molt profundes i branques fins a les estrelles que un mag va convertir en una arpa. Ningú no en sabia treure cap melodia fins que un dia el príncep dels arpistes ho va aconseguir i en van sortir les memòries de l’arbre. Quan l’emperador va preguntar al príncep com s’ho havia fet, aquest li va respondre que el truc estava a deixar parlar l’arbre. Aquesta faula d’El llibre del te, d’Okakura Kakuzo, recull el pensament d’Antoni Tàpies a l’hora d’aproximar-se al món: l’artista permet que les fonts d’inspiració es desenvolupin per si soles en la seva obra per arribar a conèixer noves maneres d’entendre l’art i la vida. 

Dues d’aquestes referències que s’expressen en l’obra de Tàpies són el budisme zen i la ciència, que van fer-se un lloc en la cosmovisió del barceloní i van fer néixer pintures com Blau emblemàtic, de l’any 1971, o Cal·ligrafia vermella, del 1979. El vincle entre aquests dos corrents d’inspiració es pot veure a les exposicions “Tàpies. L’empremta del zen”, que s’allargarà fins al 23 de juny, i “A=A, B=B”, que es podrà visitar fins al 3 de març, totes dues a la Fundació Antoni Tàpies. Segons la directora de l’equipament, Imma Prieto, amb aquestes dues mostres i la celebració de l’Any Tàpies, que finalitzarà al desembre del 2024, la institució està obrint “una tercera etapa”, que vol pensar el present des de i a través de la seva obra. 

El zen com a base de pensament

Tàpies va entrar en contacte amb una de les seves grans influències, les cultures de l’Àsia, des de petit, a través de les faules de la biblioteca del seu pare, com la que parlava de l’arbre de les melodies, i va anar ampliant lectures a mesura que creixia. L’inconformisme polític i religiós que el caracteritzava va beure en part del pensament oriental, però va ser concretament el budisme zen el que va provocar un abans i un després en la base filosòfica que fonamentava la seva pràctica artística. 

El zen té l’origen en una paraula sànscrita que té a veure amb els actes de pensar, com la meditació, i es va estendre des de l’Índia fins a la Xina a partir del segle VI. Als cercles artístics europeus, el budisme va arribar a mitjan segle XIX amb l’obertura del Japó i després de la Segona Guerra Mundial, quan la societat va perdre la fe en els ideals de les generacions anteriors i volia buscar noves maneres d’entendre l’existència i d’afrontar els seus problemes. A La pràctica de l’art, de fet, Tàpies escrivia: “Molts dels valors orgullosos de la nostra civilització ens semblen de cop i volta vulgaritats i les injustícies més grolleres. Veiem, com Alan Watts, que el nostre món s’esfondra perquè ens manca aquell principi d’unitat que va donar realment sentit i autèntica finalitat a la vida humana, sense necessitat d’esperances en un més enllà. Ni la filosofia ni la ciència occidentals no ofereixen aquest principi”.

Tàpies: “L’obra és un simple suport de la meditació, un artifici per fixar l’atenció, per estabilitzar o excitar la ment”

Tàpies no es va escapar d’aquestes influències i va trobar en el budisme zen la base per a un canvi de comportament que era, segons escrivia a Memòria personal. Fragment per a una autobiografia, “una posició purament humana, no messiànica ni vinguda de cap més enllà, absolutament democràtica i contrària a les castes, a favor de l’alliberament de la dona, del lliure pensament, de la investigació crítica…”. A La pràctica de l’art, el barceloní també desenvolupa el vincle entre el procés creatiu i la meditació: “Mai no he cregut que l’art tingui uns valors intrínsecs. […] En si no em sembla res. L’important és el seu paper de ressort, de trampolí que ens ajuda a atènyer el coneixement. […] L’obra és un simple suport de la meditació, un artifici per fixar l’atenció, per estabilitzar o excitar la ment”. 

És a dir, el zen va constituir un pilar filosòfic que va transpirar no només en la mentalitat de Tàpies, sinó també en els materials i tècniques que utilitzava, així com en la composició asimètrica, la imperfecció o la importància del buit. Tàpies va cultivar al llarg de la seva trajectòria artística moltes obres matèriques amb fustes, papers i cordes, entre molts altres materials; però, cap a la dècada dels anys seixanta, el barceloní va començar a introduir la pinzellada i va ser a partir del 1970 que aquesta tècnica va anar agafant protagonisme en la seva obra, sobretot per associar-la a la cal·ligrafia i al dibuix en lloc de la pintura mural. A l’exposició de la Fundació Tàpies, que recull tota aquesta cosmovisió, s’hi exhibeixen 40 pintures i dibuixos de l’artista, de col·leccions nacionals i internacionals, que són exemples de l’empremta que va deixar el budisme zen en l’artista.

La ciència com a acte de fe

Juntament amb El llibre del te, que Tàpies guardava del seu pare, un altre volum que ocupava la seva tauleta de nit era La nueva visión del mundo, un recull de xerrades sobre ciència i filosofia que es van fer a Suïssa als anys cinquanta per la preocupació que la crisi que es vivia estigués enfonsant la cultura. Pep Vidal, el comissari de l’exposició “A=A”, B=B”, que es pot visitar a la Fundació Tàpies fins al 3 de març de 2024, explica que el vincle entre el zen i la ciència no és tan llunyà com imaginem: “Tàpies creia en la ciència i, quan no trobava respostes en aquests i altres textos de recerca, les buscava en el zen, passant de la mística de la ciència a la mística del zen”. 

La mostra es pregunta com de vigent és o no l’esperit del mètode científic, els motius pels quals es fa ciència i la relació entre la ciència i l’art, partint del fet que, com passa en veure una obra d’art, en la ciència l’espectador també ha de fer un acte de fe en el que li estan explicant. El comissari ha estructurat l’exposició com si fos un article científic, incloent-hi també una bibliografia que l’espectador pot consultar in situ, i un dels qüestionaments que es fa és si necessitem saber tot el que sabem. 

Per reflexionar al voltant de tot això, Vidal ha convidat artistes contemporanis com Irene Solà, que presenta un vídeo sobre el record; Mariona Moncunill, que es basa en una investigació feta al jardí botànic de Hèlsinki; Lúa Coderch, que estudia la llum i les seves propietats, o Tanit Plana, que s’endinsa en les equacions a través d’Internet, entre molts altres. També hi apareixen noms vinculats a l’escena científica actual com John Baldessari o Nimesh Ramesh Chahare, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, així com el mateix Antoni Tàpies amb la pintura Blau emblemàtic, on apareixen les grafies que posen nom a l’exposició. Aquesta mostra es presenta de manera conjunta amb la Fundació Antoni Tàpies, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra i comptarà amb una programació educativa que se sumarà a les activitats de l’Any Tàpies. 

La celebració del centenari del naixement de l’artista inclourà, a més d’aquestes dues exposicions, el cicle d’acció multidisciplinari “Les cadires de Tàpies“, que tindrà lloc cada segon divendres de mes amb noms com Blanca Llum Vidal, Joana Gomila o Biel Mesquida, i el cicle de converses mensual “Avui és Tàpies“, per interpretar els textos de Tàpies i vincular-los a problemàtiques del present com l’ecologisme o el compromís polític de l’art, entre moltes altres propostes que la Fundació Antoni Tàpies anirà desvelant al llarg de l’any 2024 per tal de difondre la seva figura.