Crític Cerca

Pancarta de No Tenim Local. | Foto: Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento).

Reportatges

1 de cada 10 esplais no té local

Segons un informe intern d’Esplais Catalans al qual ha tingut accés CRÍTIC, més de la meitat dels esplais laics fan activitats en un espai en condicions precàries

20/05/2022 | 06:00

Fa més de 600 dies que els esplais Matinada-Pòrtics i L’Espurna de Gràcia, de Barcelona, no tenen local on fer esplai. Per això, han hagut de buscar espais alternatius on fer les activitats el dissabte, però també on l’equip de monitores pugui reunir-se entre setmana i on poder guardar tot el material necessari per a la seva tasca. L’Espolsada de Premià de Dalt es quedarà sense espai propi al mes de juny vinent i tampoc no té una alternativa. Com aquests tres, hi ha molts altres esplais que viuen la mateixa situació: segons un estudi intern de l’associació Esplais Catalans (Esplac) al qual CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva, dels 110 esplais vinculats a la seva organització, un 11% no té un espai propi. D’entre aquells que sí que hi compten, un 20% considera que les condicions de salubritat i de seguretat de l’espai són insuficients, i un 45%, que estan al límit.

Ja fa alguns anys que aquesta tendència va a més: cada vegada és més complicat per al lleure educatiu mantenir locals on desenvolupar la seva tasca. Ho confirmen Pau Casanovas, vicepresident d’Esplac, i Pau Mora, tresorer de la mateixa entitat, que coordinen junts el projecte de Locals i Territori. Arran de la renovació del Pla estratègic de l’entitat, es va decidir crear aquest projecte i s’ha convertit en una de les prioritats polítiques de l’associació laica. Els dos membres de l’Equip de Coordinació recalquen que els últims cinc anys han notat un empitjorament de les condicions dels locals dels esplais: la qüestió dels espais propis ja no només es redueix en el fet de tenir-ne o no, sinó també en la dificultat de preservar l’espai en un estat digne i de mantenir un conveni. Ho atribueixen a una major pressió privada, a la manca d’implicació dels organismes locals i al paper que tradicionalment ha tingut l’Església en la propietat d’espais per a entitats de lleure.

Els esplais Matinada-Pòrtics i L’Espurna de Gràcia van quedar-se sense local a l’abril del 2020

Al local que compartien els esplais Matinada-Pòrtics i L’Espurna de Gràcia al carrer de Jaén, prop de la parada de metro de Fontana, van trobar-hi, fins i tot, rates. Es tractava d’un espai que les monges Carmelites, les propietàries, van cedir als dos centres a través d’un contracte amb el Districte de Gràcia. Tot i que havia de ser un local provisional mentre se’n buscava un de definitiu, els dos esplais van quedar-s’hi sis anys i, a l’abril del 2020, l’orde religiós va decidir no renovar el contracte. Joanna, monitora de Matinada-Pòrtics i membre de la plataforma No Tenim Local, que dona altaveu a la situació dels dos esplais, apunta que les Carmelites ja havien decidit feia temps que farien reformes per “donar més espai a YMCA [una entitat privada dedicada a la infància i la joventut] o al Col·legi Sant Josep, que és seu, i que nosaltres havíem de marxar”. A més, hi afegeix, “ja teníem mala relació amb elles, segurament pel fet de no compartir valors i pràctiques i per qüestió d’incompatibilitat d’horaris”. El resultat: aproximadament 200 famílies sense un local on trobar-se i aprendre en els valors del lleure educatiu.

En el cas de L’Espolsada, de Premià de Dalt, explica la monitora Raquel Bernabeu, el problema els arribarà en les properes setmanes. Després d’haver de marxar d’un espai al centre cultural privat del seu poble perquè s’hi volien construir els vestidors d’un club de tenis i de pàdel, van aconseguir que l’Ajuntament els fes cas i els donés una alternativa. L’espai on són ara, però, “no compleix les mesures de seguretat i és petit” i el conveni finalitza al juny vinent. No tenen cap altra opció i, segons asseguren les monitores, “no tenim cap resposta de l’Ajuntament”.

Mobilització de No Tenim Local. | Foto: Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento).

Què implica no tenir local?

“Un local no és un espai d’un centre cívic al qual tens accés les 3 hores la setmana que fas activitats amb els infants”, assegura Mora. Per a Emma Cortés, coordinadora del Pla de joc a l’espai públic de l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona, disposar d’un espai propi també és molt important: “Un local és un punt de referència d’acolliment, d’intimitat, et permet treballar molts aspectes del lleure educatiu que a l’espai públic es complicarien més, com activitats de reflexió i conversa”. Així ho descrivia l’informe Locals dels esplais i ús de l’espai públic, que va elaborar Esplais Catalans el 2015 i que apuntava quins eren els mínims per considerar digne un espai per a activitats adreçades a la infància i l’adolescència: seguretat de l’entorn, un conveni que aporti estabilitat al projecte i sense contraprestació econòmica (o, en tot cas, que sigui mínima), accés les 24 hores del dia, espai sense barreres arquitectòniques i adaptat i sala de material i de reunions, entre d’altres. I no totes es compleixen: segons les dades recollides per Esplac, un 25% dels esplais amb local no tenen conveni, el 67% dels espais no són accessibles per a infants i només la meitat tenen possibilitat d’accedir-hi les 24 hores del dia.

L’impacte que genera no comptar amb un espai propi, per tant, va més enllà, comenten els dos referents del projecte d’Esplac. Significa dependre del temps per si els infants i els joves podran veure els seus amics i monitors i fer esplai, passar fred a l’hivern i, per als equips de monitores, “centrar moltes energies a lidiar amb les condicions i no tant a pensar en la qualitat pedagògica de les activitats”, expliquen. 

“Les institucions no entenen que el local no és només un lloc on fer esplai els dissabtes; també és un punt de reunions, de magatzem i de cures”

“Les institucions creuen que el problema estarà solucionat si tenim on fer esplai els dissabtes i on guardar el material, i no és només això. No entenen que és un punt per fer reunions, de magatzem i de cures; és el nexe per fer la resta de coses. Hi ha tot un projecte darrere; són les 24 hores del dia els 365 dies l’any”, explica Joanna, de Matinada-Pòrtics. Pau Casanovas està d’acord en el que significa un local a un nivell més abstracte: “L’esplai és casa”. El vicepresident d’Esplac, que també va ser monitor de l’Esplai L’Espurna del barri de Sants de Barcelona, explica que, quan van aconseguir un nou espai 5 anys després que els fessin fora de l’anterior per construir-hi pisos, van córrer a omplir-lo de fotografies i de material propi: “Volem que els infants sentin que el nostre local representa la idea del nostre esplai, que vegin que transcendeix el moment actual, que el fem entre molta gent”.

Cartells de No Tenim Local. | Foto: Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento).

L’alternativa directa a no tenir un espai propi, per tant, acaba sent l’espai públic. I aquí torna a haver-hi dificultats per als esplais, diu Emma Cortés, ja que els municipis catalans no estan pensats per a la infància ni l’adolescència. “De la mateixa manera que en una plaça preveus bancs per a les persones grans i lloc per a les terrasses, has de pensar que també siguin un espai per al joc, sense segregar-ho en parcs infantils”, comenta. El problema, però, recau en quin tipus d’activitat es promou: “Històricament, la ciutat està pensada per a activitats productives i de consum i també s’ha de poder utilitzar per a la vida quotidiana i per al lleure”. Per a Cortés, és contradictori que els organismes defensin que el joc és un dret de la infància, però que tinguin ordenances municipals de civisme que no ho permetin a la pràctica, com passa amb els cartells de “Prohibit jugar a pilota”. A més, hi afegeix la tècnica de l’Institut d’Infància i Adolescència, cal tenir en compte que qui és al capdavant dels grups d’infants són joves, “un altre sector molt expulsat de l’espai públic”. “Els joves no tenen cap espai disponible fora de l’esplai ni quan estan fent de monitors”, afirma.

Per què és difícil tenir un espai propi?

Segons expliquen els dos integrants d’Esplac, són molts els motius que compliquen un accés a locals dignes, però n’hi ha dos que són la pedra angular de la qüestió: la pressió privada i l’Església, dos factors que, segons afirmen Mora i Casanovas, a vegades estan vinculats entre si. En el cas de L’Espurna de Gràcia i Matinada-Pòrtics, comenta la Joanna, de No Tenim Local, se’ls va obligar a abandonar l’espai per oferir-lo a una entitat privada, i en el cas de L’Espurna, diu Casanovas, l’Església els va reallotjar en uns barracons per tal de fer pisos per a Càritas, de protecció oficial, i un pàrquing. “Va prevaldre l’especulació; és un mercat fora del nostre abast. Els problemes dels esplais que són en locals religiosos arriben quan les parròquies veuen que poden treure rèdit econòmic als espais que deixen als esplais, i els en fan fora. Lluitem contra un monstre”, afirma el vicepresident d’Esplac. Segons l’opinió de Joanna, de Matinada-Pòrtics, “som en un moment en què no concorda la quantitat d’esplais vinculats a centres religiosos amb com són i com eduquen aquests esplais. Molts d’aquests espais haurien de ser públics!”.

“Molts esplais han de decidir si un organisme religiós controla la seva activitat o si es queden sense local”

Esplais Catalans és una associació laica, però que, segons Mora, no té “cap problema amb les esglésies que deixen locals als esplais, sempre que puguin educar lliurement en els valors que aquests decideixin”. A vegades, apunta, moltes entitats reben una “espècie de xantatge”, afirma: “Has de decidir si un organisme religiós controla la teva activitat o si et quedes sense local”. Precisament moltes de les zones on Esplac no té tants esplais associats són aquelles on l’Església té més influència perquè els locals són seus i, per tant, és més difícil canviar-se a una associació laica si no volen educar en el catolicisme, expliquen Mora i Casanovas.

L’objectiu d’Esplac en aquesta nova etapa del Pla estratègic és tenir “prou capacitat perquè tot esplai que vulgui associar-se a Esplac senti que pot fer-ho, que el local deixi de ser una condició i que puguem arribar fora de l’àrea metropolitana de Barcelona”, expressa el vicepresident. Per ara, un gran nombre dels esplais associats a l’entitat són de Barcelona i voltants: dels 110 que figuren a les llistes d’Esplac, fins a 23 tenen seu a la capital catalana i 30 a l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que a l’àrea de Girona només n’hi ha dos, i per la zona de Lleida, cap. Al Maresme s’hi concentren 10 esplais, 11 a la zona del Bages i del Berguedà, 6 a la zona del Penedès, del Garraf i de l’Anoia, 7 al Ripollès, a Osona i al Moianès i 3 al Camp de Tarragona.

“No som un motor econòmic, no generem beneficis ni llocs de feina; som joves que ens estimem aquest projecte i ho fem de manera voluntària”

A més de les diverses formes de pressió que provoquen un empitjorament de les condicions dels locals, molt diferents a Barcelona que en municipis més petits, el paper dels governs locals també és decisiu. La monitora de Matinada-Pòrtics atribueix la manca de solucions que ofereixen els organismes públics a la falta de reconeixement del lleure educatiu i a la poca comprensió de la tasca que fan els esplais. Raquel Bernabeu, de L’Espolsada, també aplica el mateix raonament al seu municipi: “Premià de Dalt és un poble dormitori; la cultura del lleure i els joves estem oblidats. Cada cop el lleure s’impulsa menys; s’està perdent la crítica de la societat i les lluites del jovent; a l’Administració no li interessa la reivindicació de l’espai públic”.

Mora i Casanovas coincideixen que el lleure educatiu és “a la cua de prioritats”, i que és per això que no es faciliten espais als esplais: “Quan es construeixen equipaments, no es pensa en la nostra activitat”, diuen. “No som un motor econòmic, no generem beneficis ni llocs de feina; som joves que ens estimem aquest projecte i ho fem de manera voluntària. No ens concebem com una entitat educativa”, hi afegeix Casanovas. Tots dos consideren que actualment molts moviments de l’associacionisme educatiu van “contra corrent perquè no hi ha iniciativa pública”. “Arriba un punt en què veus que és un problema endèmic: no depèn de quin partit és al govern”, apunta Mora. Tot i això, aquest any Esplac vol continuar reivindicant una línia política que faci d’altaveu i pressió a les institucions per tal que els infants, els joves i els monitors puguin gaudir d’espais propis, tant en locals com amb més consideració als carrers per la seva tasca. De tot això en parlaran Pau Casanovas i monitores de No Tenim Local i de L’Espolsada en un live d’Instagram el proper 24 de maig a les 19 h, a través del compte de CRÍTIC.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies