Crític Cerca

Foto: Sílvia Jardí / ACN

Reportatges

Els noms del possible Govern d’Illa: des del sector liberal del PSC fins a l’antiga Unió

La persona proposada per dirigir la conselleria de Salut, Olga Pané, cobra actualment un sou públic que supera el topall legal com a gerent del Parc de Salut Mar

11/02/2021 | 06:00

Les enquestes apunten que el PSC podria guanyar les eleccions catalanes per primer cop des dels temps de Pasqual Maragall, l’any 2003. La fita l’aconseguiria ara un candidat molt diferent i poc afí al maragallisme històric: Salvador Illa, exministre de Sanitat i secretari d’organització del PSC, forjat en la política municipal i amb un perfil molt allunyat del sobiranisme.

La número 2 de la llista dels socialistes catalans al Parlament és la diputada Eva Granados, que, com a portaveu durant l’última legislatura, s’ha erigit en una de les veus més crítiques contra l’independentisme. “No creiem en el dret d’autodeterminació de Catalunya perquè no som una colònia ni una minoria perseguida”, afirmava en una entrevista a CRÍTIC.

Més enllà dels seus posicionaments en l’àmbit nacional, Granados representa l’ala més social del PSC, amb anys de militància a la UGT. Altres veus en aquesta línia serien els ara diputats Ferran Pedret o Alícia Romero. Però el candidat dels socialistes, en cas que pogués ser investit, ha posat sobre la taula dos perfils més liberals per a dues de les àrees principals de l’executiu: Maurici Lucena, per la vicepresidència econòmica, i Olga Pané, a la conselleria de Salut. A més, ha tancat un acord amb Units per Avançar –partit hereu de l’antiga Unió Democràtica de Duran i Lleida–, i ha situat l’exconseller d’Interior Ramon Espadaler com a número 3.

Quins són els noms clau, alguns de tendència liberal, contraris al sobiranisme o d’herència democratacristiana, que podrien tenir responsabilitats en un hipotètic Govern d’Illa?

El president d'AENA, Maurici Lucena/ Foto: MARTA CASADO PLA – ACN

Maurici Lucena, l’ala més liberal del PSC

“Socialdemòcrata liberal”. Així es defineix l’economista Maurici Lucena, que podria ser el màxim responsable dels comptes catalans si el PSC guanya les eleccions i Illa aconsegueix la presidència. Lucena defensa el capitalisme i admira el model federal nord-americà. En aquest àmbit, el 1997 va ser ajudant acadèmic d’Andreu Mas-Colell, una de les seves majors influències en els seus inicis. Del 2010 al 2016, Mas-Colell va ser el conseller d’Economia del Govern de Convergència i Unió, encapçalat per Artur Mas, durant la legislatura en què es van produir les majors retallades de la despesa pública. 

Lucena ja havia assumit responsabilitats polítiques prèviament. En les eleccions del 2012 al Parlament, va ser número dos de Pere Navarro i portaveu del grup parlamentari del PSC durant tota la legislatura. Durant aquest període, va protagonitzar algun enfrontament amb els sindicats CCOO i UGT de Catalunya, quan va recriminar-los el seu “suport incondicional” al dret a decidir. També va recomanar-los que intentessin “modular” el seu missatge per no acabar “sent sempre notícia pel debat sobiranista i no pels temes que arreu del món fan ser notícia els sindicats”.

El 2016, Lucena va fitxar pel Banc Sabadell com a director de control financer

El 2016, Lucena va transitar cap al sector bancari privat, fitxant pel Banc Sabadell com a director de control financer, però dos anys més tard seria escollit pel Govern de Pedro Sánchez president d’AENA (el gestor d’aeroports espanyol), un càrrec que té en l’actualitat. 

Malgrat ser un home de confiança del president espanyol –fins i tot va formar part del grup d’experts que van elaborar el programa electoral socialista per a les eleccions del 2015–, una part de la direcció del PSC a Barcelona volia excloure’l de la candidatura que la formació va elaborar per als comicis al Congrés, avalant així l’estratègia de Carme Chacón, que va ser-ne la cap de llista. Finalment, però, Lucena va ocupar el sisè lloc en la llista que els socialistes van presentar per aquesta demarcació. 

L’economista també compta amb una llarga experiència en corporacions públiques i privades: va ser director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, president del consell de l’Agència Espacial Europea i vicepresident de la societat Ingeniería de Sistemas para la Defensa de España (ISDEFE). 

L’anunci d’Illa sobre el càrrec que ocuparia Lucena si el PSC encapçala el nou executiu no agrada als Comuns, que podrien ser els seus eventuals socis de Govern. “Per nosaltres, Lucena és com la Calviño catalana. L’ala més neoliberal del Partit Socialista”, manifestava Jéssica Albiach, cap de llista de la formació morada.

Olga Pané, Lluís Bohigas i Guillem López Casasnovas en la presentació de l'estudi 'La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança'/ Foto: LAURA FÍGULS – ACN

Olga Pané: un sou públic superior al que preveu la llei

El candidat Illa ha proposat la metgessa Olga Pané, gerent actual del Parc de Salut Mar, per liderar el Departament de Salut si accedeix a la presidència de la Generalitat. Per bé que, fins avui, Pané no ha tingut responsabilitats polítiques ni tampoc cap vinculació coneguda amb el PSC, forma part dels alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat amb un salari superior al topall que preveu la llei per als directius de l’Administració. Concretament, el seu sou és de 126.270 euros anuals, que se situa per damunt dels 115.000 euros que cobren els consellers i que contradiu la política de contenció avalada en els pressupostos.

El fet que la retribució que percep estigui també fora de conveni ha comportat les crítiques del sindicat Metges de Catalunya, majoritari entre el personal facultatiu. Ja el 2013, el col·lectiu titllava de “desorbitat” el sou de Pané i considerava “paradoxal el fet que el sector públic que més ha retallat la massa salarial” tingués els directius més ben pagats.

Especialitzada en salut laboral, la metgessa també ha ocupat altres càrrecs en l’àmbit públic, com la gerència del Consorci Sanitari de l’Anoia. Mentre que Illa ha lloat la seva tasca com a “servidora pública”, el mitjà Octuvre feia una piulada on recuperava el conveni de col·laboració que va signar Pané, en representació d’aquest consorci, amb l’empresa CHC, Consultoria i Gestió.

El diputat del PSC-Units Ramon Espadaler, amb el secretari general del PSC, Miquel Iceta/ Foto: BERNAT VILARÓ – ACN

Ramon Espadaler: l’hereu de la Unió Democràtica de Duran i Lleida

El número 3 de la llista de Salvador Illa és Ramon Espadaler, secretari general del partit democratacristià Units per Avançar, que ha renovat el pacte amb els socialistes que ja van rubricar el 2017 per presentar-se conjuntament a les eleccions. Prèviament, Espadaler havia estat també secretari general d’Unió –on hi va militar des del 1989 fins a la seva extinció– i de Convergència i Unió. Al llarg de la seva dilatada trajectòria política ha assumit diversos càrrecs de primera línia, com el de conseller de Medi Ambient o el de Director General d’Administració Local del Departament de Governació. Però el més destacat va ser el seu nomenament com a conseller d’Interior, entre el 2012 i el 2015. La seva gestió al capdavant d’aquesta àrea va estar marcada per alguns episodis controvertits que van comportar la mort de tres persones després d’haver estat reduïdes pels Mossos d’Esquadra. 

Una de les víctimes era Juan Andrés Benítez, empresari i fundador de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes. El seu cas va tenir molt ressò mediàtic a causa de la violència amb la qual els policies van detenir-lo, després de colpejar-lo durant 12 minuts, tal com van enregistrar alguns veïns del barri del Raval de Barcelona, on va tenir lloc el succés. Malgrat que inicialment l’autòpsia de Benítez indicava que “els traumatismes (no directament mortals) i la contenció (dels policies), juntament amb el consum de cocaïna”, havien desencadenat la seva mort, un darrer informe mèdic va concloure que l’empresari va patir una aturada cardíaca com a conseqüència directa de l’actuació policial

Els fets es van produir el 2013. Tres anys més tard, sis agents del cos, que van admetre l’homicidi, van ser condemnats a dos anys de presó, suspensió de sou i feina i la prohibició de patrullar durant set anys. A dos policies més se’ls va imposar una pena de tres mesos de presó després de reconèixer un delicte d’obstrucció a la justícia, perquè havien netejat la sang de la víctima del terra. Tanmateix, cap d’ells no va ser empresonat ni tampoc expulsat dels Mossos d’Esquadra. De fet, la conselleria d’Interior va afirmar que es reincorporarien al cos quan finalitzessin les seves penes respectives. 

Un informe requerit pel jutge que investigava el cas va determinar que Benítez havia rebut cinc cops de puny al crani per part d’un dels agents; però, per Espadaler, no es podia concloure que hi hagués “extralimitació” o “mala praxi” en l’actuació policial. “No ha quedat demostrat”, va dir. 

L’any següent, dues persones més van morir després de ser detingudes pels Mossos d’Esquadra. En el primer cas, fins a sis agents van reduir un home a Barcelona que va perdre el coneixement quan estava emmanillat i va patir una parada cardiorespiratòria. En l’altre, un total de set policies van intervenir en la detenció d’un home quan agredia la seva parella. El desenllaç va ser el mateix i, novament, el conseller va defensar les actuacions dels agents argumentant que havien aplicat correctament els protocols. 

El 2015, Espadaler va anunciar la seva dimissió com a titular d’Interior, però no com a conseqüència d’aquests episodis, sinó per les tensions internes entre Convergència Democràtica i Unió en relació amb el procés independentista.

La número 4 a la candidatura del PSC a Barcelona, Gemma Lienas/ Foto: PSC – ACN

Gemma Lienas, contrària al transfeminisme que defensen els Comuns, el seu partit anterior

L’escriptora i exdiputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Gemma Lienas, ocuparà el quart lloc en la candidatura de Salvador Illa. Lienas va fer el salt a la política l’any 2015 com a número 2 de la confluència que acabaria derivant en Catalunya en Comú. Juntament amb Lluís Rabell, que encapçalava la candidatura, i Joan Coscubiela, tots tres representaven el sector més crític amb l’independentisme. 

Malgrat que el PSC és contrari a l’autodeterminació, quan Lienas formava part de la formació morada s’havia mostrat partidària del referèndum i del dret a decidir. “El que voldria és que la societat catalana pogués expressar el seu parer, el dret a decidir. Això em sembla bàsic”, deia el 2015. De fet, en aquell moment descartava un pacte de CSQP amb el PSC justament perquè els socialistes no estaven a favor d’aquest dret. I, fins i tot, havia arribat a dir que se li feia “difícil” veure la formació encapçalada ara per Salvador Illa “com un partit d’esquerres”.

El 2010 va rebre la Medalla al Treball President Macià en reconeixement del seu activisme feminista, el qual ha impregnat una bona part de les seves obres literàries. Tanmateix, Lienas és una de les cares visibles en contra del transfeminisme –que considera les dones trans dones de ple dret–, i defensa uns postulats que coincideixen amb els de diverses diputades socialistes, però que contradiuen la postura dels Comuns, el seu partit anterior. En aquest sentit, el PSC –juntament amb el PP– va votar al Parlament en contra d’incloure les dones trans a la llei contra la violència masclista, i, al Congrés dels Diputats, el PSOE es desmarca d’alguns dels drets que, en principi, haurà de garantir la llei trans, com que una persona pugui canviar la seva identitat de gènere als registres sense necessitat de presentar cap informe mèdic o psicològic.

Per l’escriptora, el subjecte dona ho és exclusivament des d’un punt de vista biològic, un posicionament alineat amb el feminisme TERF (feminisme radical transexcloent, per la sigla en anglès). De fet, en una compareixença per analitzar la modificació de la normativa contra les violències masclistes, va lamentar que els lavabos del Parlament tinguin en compte “gèneres no binaris”. “Queda clar que les institucions escolten més el lobby transgenerista que el lobby feminista”, va manifestar Lienas.

El diputat del PSC David Pérez, en un acte d'SCC/ Foto: BELMEZ M – ACN

David Pérez, el sector més crític contra el sobiranisme

El setè de la llista d’Illa és el diputat David Pérez, secretari segon de la Mesa del Parlament, que té una llarga trajectòria en l’àmbit polític: va ser tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat i diputat al Parlament del 1999 al 2010, i del 2015 fins a l’actualitat. Pérez representa l’ala més contrària a l’independentisme del PSC. Malgrat que els socialistes no van participar com a partit en la gran manifestació unionista que Societat Civil Catalana (SCC) va convocar el 8 d’octubre de 2017, Pérez sí que hi va assistir, acompanyant el candidat Salvador Illa i l’exministre Josep Borrell. Dos anys més tard, SCC va organitzar unes jornades per commemorar la mobilització, titulades “Rompimos el silencio, cambiamos la historia”, i que van comptar amb el suport del PP, de Ciutadans, de la plataforma de Manuel Valls i també del PSC. El mateix David Pérez hi va assistir en persona.

Però la seva relació amb l’entitat unionista va més enllà: el diputat ha signat el manifest Aturem el cop’, per “la democràcia, la llibertat i la convivència”, i ha assegurat que els socialistes “comparteixen el plantejament de Societat Civil Catalana de construir una Espanya conjunta”.

Pérez va afirmar que ERC no obria les fosses comunes perquè hi havia gent d’Espanya

A banda d’això, Pérez també ha protagonitzat algunes polèmiques com les declaracions que va pronunciar a Catalunya Ràdio, on assegurava que ERC –que té la titularitat de la conselleria d’Afers Exteriors– no havia obert les fosses comunes de la Guerra Civil perquè “sobretot hi ha gent d’Espanya, que va venir a Catalunya a defensar la democràcia”. 

Cristòfol Gimeno, a la dreta, amb Felip González i Miquel Iceta/ Foto: GEMMA ALEMAN – ACN

Cristòfol Gimeno, imputat en el cas dels sobresous de Catalunya Caixa

El número 17 de la llista d’Illa l’ocupa Cristòfol Gimeno. No és una de les cares més conegudes dels socialistes catalans, per bé que és el president de la Federació del PSC del Bages, secretari nacional de Política Municipal del Partit i alcalde de Castellgallí durant 20 anys, del 1999 fins al 2019. Malgrat la seva llarga trajectòria en la vida política, Gimeno ha estat sota els focus mediàtics sobretot per la seva imputació en el cas dels sobresous de Catalunya Caixa. Tot i donar-se aquesta circumstància, va comptar amb el vistiplau de l’exlíder socialista Pere Navarro, que el va exculpar públicament i va avalar la seva designació com a diputat al Parlament en substitució de Jaume Collboni, que va concórrer com a cap de llista per Barcelona a les eleccions municipals del 2015. 

Gimeno va ser un dels 54 imputats que integraven el Consell d’Administració de Catalunya Caixa

Gimeno va formar part dels 54 imputats que integraven el Consell d’Administració de Caixa Catalunya que va donar llum verda a l’augment de sous dels directius, Adolf Todó i Jaume Masana, quan l’entitat ja tenia pèrdues. Amb els increments salarials, Todó i Masana van arribar a ingressar 3,9 i 2,7 milions d’euros, respectivament, entre el 2008 i el 2011. 

Als encausats se’ls acusava d’haver comès un delicte d’administració deslleial i s’enfrontaven a penes d’entre un i tres anys de presó. La CUP exercia l’acusació popular, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l’acusació particular. L’any 2019, l’Audiència de Barcelona va absoldre tots els acusats. La sentència va concloure que els augments de les retribucions eren legals i que tenien l’autorització del Banc d’Espanya. El tribunal concretava que no era la seva missió “fer una valoració moral de les conductes” i que només se cenyia a la llei, tot i que admetia que els arguments de les pujades de sou “resultaven difícilment digeribles per a la població”, que en un context de crisi “estava totalment angoixada i mortificada”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu la novel·la 'Aigua passada', de Kopano Matlwa, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies