03/10/2024 | 06:00
A Catalunya hi ha 336.900 nens i nenes que viuen en risc de pobresa. A Espanya aquesta xifra és de 2,3 milions d’infants, cosa que la situa a la cua de la Unió Europea. La crisi habitacional que vivim empitjora encara més aquestes dades. I és que, segons denuncia l’informe Yo también vivo aquí, que ha elaborat l’UNICEF Espanya, si dels ingressos familiars se’n deduís el cost de l’habitatge, uns 780.000 nens i nenes més de tot l’Estat espanyol caurien en risc de pobresa, i s’incrementaria la taxa de risc de pobresa infantil del 28,9% al 38,6%. Per això, per a aquesta entitat, l’habitatge és un factor clau a l’hora de generar pobresa i un element imprescindible a abordar per combatre-la.
Més diners per al lloguer, més desigualtat
A Espanya, la principal via d’accés a un habitatge per a les famílies en situació més vulnerable és el mercat de lloguer. Precisament en aquest sentit, Roger Garcia, responsable de Polítiques d’Infància de l’UNICEF Comitè Catalunya, afirma que un dels factors que connecten el problema de l’habitatge i la pobresa infantil és precisament “l’augment del preu de l’habitatge, i en especial, dels arrendaments”. El cost mitjà d’un lloguer a Catalunya ha pujat a 800 euros el mes, mentre que, a Barcelona, l’ascens ha escalat per sobre de 1.100 euros. La darrera Enquesta de condicions de vida constata que el 16,7% dels nens i de les nenes menors de 16 anys a Catalunya viuen en llars que pateixen retards en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal. “El joc d’oferta i demanda ha convertit l’habitatge en una inversió amb finalitats sovint especulatives i no pas en un bé d’ús”, comenta Garcia.
L’augment dels preus de l’habitatge suposa una forta tensió per a l’economia de moltes famílies. L’informe de l’UNICEF revela que un 11,5% de la infància a Espanya viu en una llar amb sobrecàrrega de despeses per a l’habitatge, és a dir, que hi dediquen almenys un 40% de la seva renda. Això fa que, moltes famílies, especialment aquelles amb rendes baixes, no puguin dedicar els recursos suficients a altres necessitats també bàsiques per al benestar dels infants com ara l’alimentació, l’educació, les activitats extraescolars, l’accés a la cultura i a l’oci o a la salut. Garcia explica que aquesta situació es dona, d’una banda, en un moment en què “els progenitors amb fills petits acostumen a ser persones joves i, per tant, tenen menys ingressos a causa de la precarietat i la inestabilitat laboral, i a la vegada, han de fer front a una despesa més gran amb motiu de la criança”. D’altra banda, Garcia apunta que es produeix en un context, en què “històricament, la inversió en protecció social de la infància i de les famílies, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, ha estat baixa”.
Segons un informe de l’UNICEF, un 11,5% de la infància a Espanya viu en una llar amb sobrecàrrega de despeses per a l’habitatge
A aquests factors d’exclusió residencial, certs col·lectius hi sumen la discriminació i es troben que no els volen llogar o vendre un pis. En algunes ocasions és perquè són famílies d’origen estranger. Com reflecteix un estudi de l’Ajuntament de Barcelona, 9 de cada 10 immobiliàries accepten discriminar candidats per raó d’origen per llogar un pis si el propietari ho demana. Dins aquests col·lectius que es discrimina en l’accés a l’habitatge, cada vegada s’hi sumen més les famílies amb infants, en especial les monoparentals.
Aquesta exclusió empitjora les condicions d’aquests nens i nenes i les seves famílies, que a vegades es veuen empeses a viure rellogades, amb famílies senceres vivint en una sola habitació en un pis compartit, o en habitatges amb mancances severes com ara humitats, sense banys o en habitacions fosques. Així ho recull l’informe de l’UNICEF a través de la veu d’una treballadora social: “No totes les habitacions t’accepten menors, però és que, a més, si la mare té dos menors, ja és impossible perquè els preus són molt elevats i no a tot arreu deixen que en una habitació hi visquin tres persones”. En alguns casos, l’exclusió residencial acaba fins i tot en barraquisme en assentaments situats especialment a les àrees metropolitanes de les ciutats, com denunciava el setmanari la Directa.
Què és un habitatge adequat per a un infant?
Un habitatge adequat per a un infant va més enllà d’un sostre. Ha de comptar amb condicions bàsiques com disposar de subministraments essencials, seguretat en la tinença i un entorn que pugui satisfer les seves necessitats i les de la família, entre altres elements. Que un nen o una nena no pugui accedir a un habitatge adequat condiciona negativament el gaudi de molts dels seus drets, reconeguts a la Convenció sobre els drets de l’infant, i això repercuteix en el seu desenvolupament. “La falta d’un habitatge adequat impacta en gairebé tots els drets dels infants, des que es lleven fins que se’n van a dormir”, diu Garcia.
La salut d’un nen o una nena que viu en un habitatge no adequat pot quedar compromesa, no només per possibles insalubritats o perills que suposi l’habitatge, sinó també per les marques emocionals que els pot deixar. Per exemple, si un infant viu en un pis en condicions precàries, pot patir un accident o pot desenvolupar una malaltia crònica derivada de l’exposició al fred, a la calor, a la contaminació o a les humitats. A més, si no té assegurada una estabilitat residencial, la por d’un desnonament o els canvis continus de domicili poden afectar aspectes com la seva inclusió social o la seva salut mental. En cas que visqui en situació d’amuntegament, la falta d’espai del nen o de la nena repercuteix en la seva intimitat, i el desenvolupament porta sovint a dificultats per mantenir l’ordre i la higiene, a la vegada que és un factor de risc de patir violència i fins i tot abusos, especialment en el cas de les nenes.
L’informe de l’UNICEF també recull els efectes en l’educació dels infants que viuen en un habitatge no adequat. Pot augmentar l’absentisme a causa d’episodis d’estrès per la situació habitacional, problemes de socialització, incloent-hi estigma i assetjament, i pot repercutir en el seu rendiment. Si un nen o una nena no té un lloc o les condicions necessàries per estudiar, pot comprometre el seu desenvolupament escolar, que a llarg termini repercutirà en les seves oportunitats de futur. Una treballadora social que recull l’informe de l’UNICEF afirma: “Si estàs en alerta, no estàs en condicions d’estar aprenent, d’estar gaudint, i les situacions d’habitatge insegur generen molta alerta”. Més enllà dels estudis, la falta d’un habitatge digne pot posar en risc, fins i tot, el dret al joc de l’infant si l’entorn no és favorable.
Si un nen o una nena no té un lloc o les condicions necessàries per estudiar, pot comprometre el seu desenvolupament escolar
Per descomptat, aquests impactes s’agreugen quan els infants viuen en assentaments informals o pateixen desnonaments. Un col·lectiu que pateix especialment les conseqüències de la manca d’un habitatge adequat són els joves extutelats. El Mohamed que apareix a l’informe de l’UNICEF és un exemple dels problemes que tenen molts d’ells per accedir a un habitatge quan surten del sistema de protecció. En el seu cas, va estar en un centre de Melilla fins als 18 anys i explica que, en complir la majoria d’edat, va haver d’esquivar moltes dificultats i va acabar, fins i tot, dormint al carrer. Actualment viu en un pis i està construint el seu futur. “Vull estudiar perruqueria o mecànica, que són coses que m’agraden. Ara porto només tres mesos en un pis, però veig molts canvis, molts plans. No ho vaig pensar mai, però la veritat és que hi ha futur”, expressa el jove.
L’habitatge amb una mirada d’infant: una qüestió de drets
L’Estat espanyol és un dels sis països de la Unió Europea en què la sobrecàrrega de despeses per a l’habitatge afecta més la infància que la població adulta. “Tenint en compte el que significa un habitatge per als infants i les conseqüències de no tenir-lo, garantir un habitatge adequat a tots ells és fonamental en la lluita contra la pobresa i, en definitiva, en pro del seu benestar”, subratlla Roger Garcia, de l’UNICEF. Precisament, la lluita contra la pobresa infantil a través del dret a l’habitatge connecta amb l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 i és un dels pilars de la Garantia Infantil Europea (GIE). La GIE és una mesura de la Unió Europea que vol assegurar que tots els nens, nenes i adolescents tinguin igualtat de condicions en l’accés als serveis bàsics i posa un èmfasi especial en els que viuen en situació d’exclusió social. Un dels seus eixos d’acció és precisament garantir l’accés a un habitatge adequat.
En l’àmbit català, la recentment presentada Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya també segueix la direcció de la GIE i situa l’habitatge com una de les línies d’acció prioritària per assegurar als nens i a les nenes que es troben en una situació més vulnerable “un present amb dignitat i igualtat d’oportunitats i un desenvolupament ple, que alhora els garanteixi un millor futur”. En aquest sentit, l’UNICEF Espanya demana que les polítiques d’habitatge tinguin sempre en compte els nens i les nenes i els seus drets, la qual cosa comporta, en primer lloc, millorar les dades, la investigació i el coneixement sobre on i com viuen. Més en concret, proposa l’ampliació del parc públic d’habitatge i prioritzar-ne l’accés a famílies amb infants en situació de vulnerabilitat. Ara mateix, Catalunya compta només amb un 2% de parc públic d’habitatge, mentre que al conjunt de la Unió Europea se situa en un 9%. També aposta per reforçar les ajudes per accedir a un habitatge, per a la rehabilitació i per al pagament dels subministraments bàsics.
L’Estat espanyol és un dels sis països de la UE on la sobrecàrrega de despeses per a l’habitatge afecta més la infància que els adults
Un altre dels punts fa referència a la prohibició dels desnonaments quan hi hagi infants o adolescents en situació vulnerable. “Sovint no es compleix l’obligació de garantir un lloguer social a aquestes famílies”, diu Garcia. “No hi ha prou habitatge social, i això provoca que aquests infants i les seves famílies acabin vivint en pensions o altres recursos que no reuneixen les condicions necessàries per poder parlar d’habitatge adequat”, hi afegeix. A més, molts dels recursos d’emergència que haurien de tenir una curta durada fins a accedir a un recurs definitiu, denuncia Garcia, acaben allargant-se en el temps.
Per a l’UNICEF Espanya també és cabdal oferir solucions habitacionals segures a la infància en mesura de protecció internacional, impulsar una estratègia per erradicar els assentaments i infrahabitatges i promoure polítiques socials preventives del sensellarisme, especialment en el cas dels joves extutelats, amb moltes dificultats per emancipar-se i accedir a un habitatge.
Arran de les dificultats per accedir a un habitatge per part d’algunes persones o famílies, com les que viuen rellogades en una habitació d’un pis compartit o les que ocupen, les complicacions per a l’empadronament augmenten. Per això, l’informe també apunta que és necessari garantir un empadronament lliure d’obstacles per tal que tots els infants puguin accedir sense traves als serveis fonamentals en condicions d’igualtat. Cal recordar que els ajuntaments estan obligats a empadronar tothom qui visqui al municipi, independentment de les condicions en què ho faci.
Garcia també subratlla que les conseqüències de la crisi habitacional “van més enllà de l’impacte individual en els nens i les nenes i és un gravíssim problema social”. La situació de l’habitatge té efectes en aspectes socioeconòmics com la gentrificació de moltes zones a Catalunya provocada per l’alça del preu de l’habitatge, la segregació urbana, que afecta aspectes com l’educació, o el desequilibri territorial de serveis públics, o aspectes més demogràfics com ara l’emancipació i la maternitat tardanes dels joves que, a causa de la situació econòmica, se situen ambdues per sobre dels 30 anys. Per això, Garcia també apunta que “més enllà d’una qüestió de drets, garantir que tots els nens i les nenes visquin en un habitatge adequat a les seves necessitats és quelcom de fonamental per construir una societat més justa i sostenible, cohesionada i democràtica”.
* Aquest article forma part de la revista ‘Habitar‘, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
