27/01/2023 | 06:00
Les primeres dades ja mostraven un augment dels nivells de malestar emocional i d’angoixa compatibles amb situacions de terrorisme o catàstrofes naturals. Després, se’n va començar a parlar de forma oberta: durant els primers 11 mesos de pandèmia, el confinament i la incertesa d’un món en crisi van impactar en la salut mental de bona part de la població. Valgui com a bona mostra la dada facilitada pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): entre l’abril i el maig del 2020, les consultes relacionades amb trastorns d’ansietat van incrementar-se un 136%. En quina situació ens trobem ara?
Segons dades del Departament de Salut, durant la pandèmia es van incrementar significativament els casos de depressió i, malgrat que les últimes dades diuen que el 9% de la població major de 15 anys en pateix de forma moderada o greu (un 1,6% menys que el 2020), encara no s’ha retornat a la situació del 2019 (un 7,2%).
Un 18,85% de persones amb Covid-19 lleu o moderada va patir ansietat
Una part significativa de l’augment en els problemes de salut mental és degut a la mateixa malaltia i a les seves conseqüències. Recentment, una cohort de seguiment de gairebé 250.000 persones en sis països europeus ha establert una associació entre patir la Covid-19 i depressió fins a 16 mesos després del diagnòstic. En el cas de pacients que van estar set dies o més al llit a causa del virus, es trigaria molt més a millorar. Una altra metaanàlisi va establir al mes de novembre passat que un 18,85% de persones amb casos lleus o moderats de la Covid-19 i un 20,39% de persones amb casos greus van patir ansietat.
D’altra banda, un estudi elaborat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha demostrat que la Covid persistent, que majoritàriament afecta les dones (un 63% dels casos), empitjora els indicadors de salut mental: dos terços dels pacients tenen símptomes de depressió, i un 35,3%, nivells alts d’ansietat.
Amb rostre de dona
Com en el cas de la Covid persistent, el malestar emocional i la depressió tenen rostre de dona. Així ho confirmen les dades. Segons l’Enquesta de salut de Catalunya, el 2021, una de cada tres dones (un 27,9%) i un de cada cinc homes (un 17%) tenien malestar emocional. Pel que fa a les dones, ens trobem davant d’una davallada significativa respecte del 2020; quant als homes, davant d’un augment poc significatiu (un 32% i un 17,3%, respectivament).
Segons l’Enquesta de salut de Catalunya, una de cada tres dones té malestar emocional
El trasbals de la pandèmia, però, va tenir un impacte molt més accentuat en les dones. Segons un altre estudi elaborat a l’Estat i publicat en la revista científica Current Psychology al mes de juny passat, les dones van patir més estrès i malestar emocional que els homes tant en el confinament (un 52,5% vs. un 39,9%) com en la nova fase de “normalitat” (un 61,7% vs. un 40,8%). Quant a la depressió, les dones catalanes, diu el Departament de Salut, tenen pitjors indicadors que els homes en tots els grups d’edat i de classe social: un 12,2% de les dones pateix depressió moderada o greu, mentre que en els homes el percentatge és d’un 5,7%.
Més ansiolítics i antidepressius
Durant el confinament, l’ús de medicaments per a la salut mental (amb recepta i sense), com ara tranquil·litzants, sedants i somnífers, es va triplicar a Catalunya. La tendència ha continuat a l’alça. Comparat amb el 2017, el consum de medicaments amb recepta mèdica va passar d’un 5,9% a un 17,7% el 2020. El 2021, i segons l’Agència Espanyola del Medicament, 58,9 persones per cada 1.000 habitants van prendre una dosi diària d’ansiolítics (just abans de la pandèmia, la xifra se situava en 54,8). De la mateixa manera, entre el 2020 i el 2021 es van receptar un 3,25% més d’envasos de medicaments per a la depressió i l’ansietat a tot l’Estat, d’acord amb el Ministeri de Sanitat. El primer semestre del 2022, aquestes receptes haurien crescut un 1,18%.
Les dades del Departament de Salut mostren un increment de les receptes de medicaments per qüestions psiquiàtriques respecte a anys anteriors: la mitjana de benzodiazepines (un tipus d’ansiolític) receptades al mes durant el 2020 va ser un 3% superior a la del 2019; les receptes d’antidepressius haurien crescut entre un 3% i un 4%, segons el tipus. La durada dels tractaments també s’ha estès en el temps. Tot i que no es recomana l’ús prolongat de les benzodiazepines, l’Institut Català de la Salut indica que un 41,6% de les 65.735 persones amb diagnòstic d’ansietat va rebre aquest tractament durant més de 4 setmanes en els 12 mesos anteriors al maig del 2022.
Les receptes que han crescut més en els darrers anys són les d’antidepressius
Amb tot, les receptes que han crescut més en els darrers anys són les dels medicaments contra la depressió: entre l’11% i el 43%, en funció del tipus de medicació, des del 2013 fins al 2020. La tendència a l’alça va continuar també el 2021 i de forma exponencial. Mentre que el nombre de persones que prenien una dosi diària per cada 1.000 habitants creixia menys d’un punt interanual (31,6, el 2017; 31,9, el 2018, i 32,1, el 2019), el 2020 es va situar en 33,3 persones, i pujà a 34,1 el 2021.
La infància continua patint l’aïllament, el dol i la por
La infància i l’adolescència han estat un dels grups més vulnerables davant dels trastorns de salut mental. Les dades parlen per si mateixes. El primer trimestre del 2021, l’Hospital de Sant Joan de Déu va atendre un 47% més d’infants i d’adolescents respecte al mateix període de l’any anterior per qüestions relacionades amb la salut mental. L’anàlisi de la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria ens dona una imatge encara més àmplia de l’impacte de la pandèmia en aquesta franja d’edat: del març del 2019 al març del 2021, les urgències per motius de salut mental a tot l’Estat van augmentar un 10%. Van destacar les intoxicacions no accidentals amb medicaments (+122%), els suïcidis, les autolesions i la ideació suïcida (+56%), els trastorns de conducta alimentària (+40%), la depressió i l’ansietat (+19%) i les crisis d’agressivitat (+10%).
Un 14% dels infants de 4 a 14 anys té atacs de nervis de manera habitual
Per la seva banda, segons l’Enquesta de salut de Catalunya 2021, un 8,5% dels infants de 4 a 14 anys té atacs de nervis sovint, i un 14%, de manera habitual. Un 7,8% té moltes preocupacions, i un 8,2% es mostra infeliç, trist o amb ganes de plorar de manera habitual. En total, un 9,4% té probabilitat de patir problemes de salut mental.
Ja veníem d’un 2020 molt complicat. El confinament va causar símptomes de depressió o d’ansietat a 1 de cada 4 infants aïllats, i un 85,7% dels familiars d’infants de 3 a 18 anys d’Espanya i d’Itàlia van detectar canvis emocionals en els infants. Un estudi de Save the Children va oferir, a més, una perspectiva de classe afegida: un 25% dels infants de les 2.000 famílies de rendes baixes entrevistades a Espanya va mostrar nivells més alts d’angoixa, d’estrès i de por.
Els professionals sanitaris, al peu del canó
La resposta sanitària a la pandèmia encara cueja, i l’impacte en la salut mental dels professionals de la salut en continua mostrant els efectes. Segons un estudi de la Fundació Galatea, a finals del 2021, el 54% dels treballadors havia fet ús dels serveis d’atenció a la salut mental. A l’estiu del 2020, just després de la primera onada, n’eren el 25%.
Un altre estudi de seguiment a personal hospitalari de Barcelona alertava l’any passat que els alts nivells d’estrès i d’ansietat que patien els professionals havien augmentat passades les primeres onades, i un tercer informe, publicat enguany, assenyala que el 45,9% del personal d’infermeria a Espanya presentava trastorns d’estrès posttraumàtic.
A finals del 2021, el 54% dels treballadors sanitaris havia fet ús dels serveis d’atenció a la salut mental
I és que en el pic de la crisi sanitària els professionals de la salut van ser un dels grups més afectats en l’àmbit de la salut mental. Durant els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, aquest col·lectiu va presentar estrès agut (un 40%), ansietat (un 30%), depressió (un 24%) i estrès posttraumàtic (un 13%). Alguns càlculs estimen que, en la primera onada, quasi la meitat dels professionals sanitaris de l’Estat (un 45,7%) presentaven un risc alt de trastorn mental, i un 3,5%, ideació suïcida activa.
Un dels casos més paradigmàtics va ser el del personal de l’Hospital d’Igualada, on es va patir un dels brots més greus de la Covid-19 durant la primera fase. Un 71,6% dels treballadors de l’hospital va informar de símptomes d’ansietat (un 31,4%, entre moderada i greu), i un 60,3%, de depressió (un 12,2%, entre moderada i greu). A més, un 14,6% va reportar símptomes d’estrès agut, amb un augment del risc de patir estrès posttraumàtic.
Tres vegades menys psicòlegs que a la resta d’Europa
Davant d’aquest panorama, en els darrers mesos, les administracions públiques han augmentat tímidament els esforços en matèria de salut mental. Durant els mesos durs de la pandèmia, l’organisme encarregat del 061 va contractar fins a 100 professionals de salut mental especialitzats en situacions de crisi i d’emergències. Després del pic de la pandèmia, encara es manté actiu el web app que deriva als professionals de salut mental del 061 i s’ha obert la Taula de Salut Mental del 061 Salut Respon, un servei per atendre els casos de risc elevat de suïcidi a través del 061.
Al sistema públic hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, 12 menys que la mitjana europea
De la mateixa manera, el Departament de Salut ha preparat el Programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut, que preveu la incorporació d’un referent de benestar emocional comunitari als equips d’atenció primària de Catalunya. De fet, els pressupostos de la Generalitat de 2022 van destinar un 10,4% més que el 2020 a l’atenció de la salut mental.
A tot l’Estat espanyol, però, fa anys que es pateix una manca de recursos crònica per atendre les persones amb problemes de salut mental: al sistema públic hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants. A la resta d’Europa, la ràtio mitjana és de 18 per cada 100.000. En el cas dels psiquiatres, segons dades del darrer estudi d’Eurostat (2016), parlem de 10 professionals per cada 100.000 habitants, una ràtio que només supera les de Turquia i Bulgària.
Tenint en compte l’increment de trastorns de la salut mental, la infradotació que s’arrossega deixa els sistemes sanitaris en una situació encara més feble. La manca de professionals, tant de psicologia com de psiquiatria, és una de les causes de l’augment constant de medicalització, atesa la manca d’opcions i de seguiment terapèutic.
* Aquest reportatge apareix publicat a la revista en paper ‘No puc més’, editada per CRÍTIC, i que ja podeu comprar a la nostra botiga.
