23/02/2021 | 06:00
Fatiga, mal de cap, dolors musculars, problemes respiratoris o dificultats d’atenció i de memòria. Aquests són alguns dels prop de 200 símptomes detectats en les persones afectades per la Covid-19 persistent o de llarga durada. Totes van superar la fase més aguda de la malaltia i mesos després continuen amb símptomes. La majoria són dones i s’han organitzat per exigir el reconeixement de la seva malaltia, tal com ja ha fet l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però no pas el ja exministre de Sanitat, Salvador Illa, ni la consellera de Salut, Alba Vergés.
A través del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 han denunciat que se senten abandonades per la sanitat pública i reclamen un protocol d’atenció per a tots els centres d’atenció primària i hospitals al territori. També els preocupa superar l’any de baixa i que l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) els obligui a tornar a treballar quan encara estan amb símptomes incapacitants. El mateix que els ha passat a altres malalts i malaltes, que han hagut de portar l’ICAM als tribunals. Per això han demanat el suport legal del Col·lectiu Ronda.
Sílvia Soler, portaveu del col·lectiu, assegura que “el problema més gran és la poca voluntat política per donar a conèixer la Covid-19 persistent i per ajudar els pacients que pateixen la malaltia”. També denuncia que s’han trobat amb discriminació pel fet de ser dones, ja que les han tractat de “depressives i ansioses”, i sovint han intentat medicar-les en aquest sentit. “L’atenció en la sanitat pública pot provocar una depressió en les persones malaltes, i no a l’inrevés”, es lamenta. El relat és similar al de la invisibilització que denuncien les afectades per les síndromes de sensibilització central (SSC).
Sílvia Soler: “El problema més gran és la poca voluntat política per donar a conèixer la Covid-19 persistent”
Des del contagi per la Covid-19, al març del 2020, la Sílvia pateix conjuntivitis crònica, acúfens, urticària, inflamació intestinal, febrícula, faringitis aguda i dificultats respiratòries. “Hi havia dies que no em podia moure del llit per dolors musculars, i, quan vaig saber que hi havia més persones amb aquesta persistència de símptomes, m’hi vaig posar en contacte i ens vam organitzar”.
Ni atenció sanitària, ni proves mèdiques
La majoria són persones infectades pel virus durant la primera onada, i no tenen PCR positiva perquè l’accés a les proves va arribar més tard. Algunes tampoc no tenen la serologia positiva, perquè no han desenvolupat anticossos. “A la primera onada hi havia molt de col·lapse”, recorda Sílvia Soler; “només et feien PCR quan t’ingressaven, i a moltes no ens van ingressar, perquè els hospitals estaven saturats. Jo vaig anar diverses vegades a Urgències, per exemple, però em van enviar de tornada a casa.”
A l’abandonament denunciat s’hi suma el neguit de trobar-se a les portes de l’ICAM, ja que a partir del mes de març farà un any de les primeres baixes. “No ens estan atenent i anirem a l’ICAM sense proves de la nostra situació de salut, per la saturació i pel fet que el sistema està fallant”, apunta Soler. Des del Col·lectiu creuen que l’organisme avaluador començarà a pressionar cada vegada més els metges per donar d’alta les persones amb serologies i PCR negatives. “Estem en pandèmia i som conscients que s’estan prioritzant les urgències”, reconeixen, “però s’hi ha de trobar una solució; si no, acabarem actuant en l’àmbit jurídic”.
Pau Estévez: “Les afectades per la Covid-19 persistent tenen una baixa derivada de la Covid-19, però no la tenen reconeguda com a tal”
Un dels advocats del Col·lectiu Ronda que les assessora, Pau Estévez, explica que “les afectades per la Covid-19 persistent tenen una baixa derivada de la Covid-19, però no la tenen reconeguda com a tal”. És a dir, sobre el paper no se’ls ha reconegut la malaltia. “A partir del març, quan faci un any dels primers contagis”, adverteix, “se suposa que començaran a revisar les seves baixes i no sabem com reaccionarà l’ICAM davant d’aquesta situació”. És possible que “continuï fent el de sempre i actuant amb criteris economicistes, i aleshores s’hauran d’impugnar les decisions que arribin, com s’ha fet amb altres col·lectius de malalts”.
Ara mateix, segons Estévez, “l’ICAM està col·lapsat”. “M’he trobat amb persones amb baixes de 22 mesos i que no han estat citades, i això és inaudit”, relata. I, d’altra banda, l’organisme “està donant altes sense visita presencial, només a partir de la lectura de l’expedient mèdic”.
La coordinadora de la unitat de Covid-19 persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona), la doctora Lourdes Mateu, confirma aquesta pràctica: “L’ICAM ens obliga als metges a fer molts informes que justifiquen que les persones afectades per la Covid persistent estan limitades per fer la seva activitat”, explica. Tanmateix, en aquest cas l’organisme encara no ha donat cap resposta als informes.
Atenció multidisciplinària i més investigació
Can Ruti és l’hospital capdavanter a oferir una atenció multidisciplinària a aquests pacients. La unitat especialitzada està integrada per sis especialistes en malalties infeccioses, una reumatòloga, dos neuròlegs, dos radiòlegs, dos neurofisiòlegs, tres cardiòlegs, una psicòloga i una neuropsicòloga, una nutricionista i, fins i tot, una treballadora social. “Al principi, molts metges no creien en aquesta malaltia, però la realitat és que cada vegada hi estem implicant més especialistes de l’hospital”, explica la seva coordinadora. Aquesta experiència, segons el col·lectiu d’afectades, s’hauria de replicar arreu del territori.
Lourdes Mateu: “Estem convençuts que no és una síndrome, sinó diverses subsíndromes, però necessitem investigar més”
Un dels objectius principals de la unitat és augmentar la seva capacitat per atendre més persones i evitar el col·lapse. “Tot i les darreres incorporacions, encara tenim una llarga llista d’espera”, explica la doctora Mateu. Un altre objectiu és l’accés a més recursos per realitzar les proves necessàries als pacients. La coordinadora destaca que “el problema d’aquests malalts és que les analítiques habituals les tenen normals; per això els metges no se’ls creuen”. S’haurien de fer “proves més específiques”, apunta, per trobar “l’indicador alterat” en cada cas. “Nosaltres estem convençuts que no és una síndrome, sinó diverses subsíndromes, en funció de les simptomatologies, però necessitem investigar més”, reconeix.
La Covid-19, malaltia professional
Des del Col·lectiu Ronda també assessoren professionals del món sociosanitari als quals se’ls va reconèixer en el seu moment la Covid-19 com a malaltia comuna, quan hauria d’haver estat baixa per malaltia professional o accident de treball. Es tracta, fonamentalment, de personal sanitari, d’ambulàncies i de serveis sociosanitaris.
“Hem presentat més de 30 o 40 sol·licituds de canvi de contingència (o motiu de la baixa), i en alguns casos s’ha resolt positivament, però en els casos de personal sociosanitari s’han rebut negatives”, explica Pau Estévez. “Ja ens va passar amb la grip A”, hi afegeix, “i seguirem el mateix camí: presentar una demanda i reclamar danys i perjudicis als centres de treball per manca de material i mesures de protecció del personal, donat el cas”.
El Govern espanyol ha reconegut la Covid-19 com a malaltia professional per al personal de centres sanitaris i sociosanitaris
A principis de febrer, el Govern espanyol va aprovar mitjançant un reial decret llei el reconeixement de la Covid-19 com a malaltia professional per al “personal dels centres sanitaris i sociosanitaris”, segons diu el mateix text. No obstant això, molt abans que aquesta norma s’aprovés, la Covid-19 ja tenia la consideració de malaltia professional per al personal sanitari i sociosanitari i per a altres col·lectius laborals com ara els cossos policials, el personal de presons o els odontòlegs. I això és perquè la Llei general de la Seguretat Social i el quadre de malalties professionals ja ho admetia així. Ho explicava al maig del 2020 el també advocat del Col·lectiu Ronda, Miguel Arenas, al seu blog.
Per a Pau Estévez, “amb aquesta norma el Govern sembla que busca una vegada més el titular, en lloc d’una modificació substancial del sistema de malalties professionals que fa anys que funciona, i que ens continua permetent una defensa de la contingència professional d’infeccions víriques de personal sanitari o sociosanitari, i d’altres professionals”.
Legítima defensa és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.
Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.
