Crític Cerca

Manifestació feminista/ Foto: SALVADOR MIRET – ACN

Reportatges

La inversió en els jutjats de violència masclista cau 1 milió d’euros des del 2009

En els darrers 10 anys, el cost dels jutjats exclusius de violència contra les dones s'ha retallat de 5,4 a 4,5 milions d'euros. La plantilla dels VIDO també ha disminuït en 33 treballadors

24/11/2019 | 19:00

El cost dels jutjats exclusius de violència masclista s’ha retallat en aproximadament 1 milió d’euros els últims 10 anys. Aquestes dades fan referència a les despeses de la plantilla. El 2009, el Departament de Justícia hi destinava 5,4 milions d’euros, mentre que, el 2018, els recursos havien disminuït fins als 4,5 milions. Així es desprèn de les xifres que ha obtingut CRÍTIC a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública sobre els jutjats de violència contra les dones (VIDO). També ha caigut el nombre de treballadors d’aquests òrgans especialitzats, que ha passat dels 182, el 2008, als 149 del 2018. Aquesta davallada, però, contrasta amb el fet que les denúncies relacionades amb la violència masclista no han parat de créixer: en el mateix període, s’han registrat al voltant de 200.000 nous casos. A la vegada, el pressupost assignat per a la prevenció de la violència masclista ha augmentat els darrers anys, però les subvencions destinades a les entitats que lluiten contra aquest mal també han patit una tisorada.

El pressupost dels jutjats de violència contra les dones relatiu als costos salarials de la plantilla ha caigut de manera progressiva durant els últims 10 anys. Les dades mostren que la inversió més alta de tot el cicle es va fer el 2010, quan s’hi van destinar 5,9 milions d’euros. Des de llavors, però, va anar caient progressivament fins a arribar als mínims del 2014: l’import va ser llavors de 4,3 milions d’euros. Els darrers dos anys, les quantitats s’han estabilitzat al voltant dels 4,5 milions.

Segons el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Joan Abad, la retallada en la massa salarial no exclou el fet que l’Administració catalana hagi aportat altres recursos en aquests jutjats, que no estan quantificats en les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC. “Els espais d’atenció a la víctima, la garantia d’intimitat en les declaracions, els dobles circuits perquè la víctima i el detingut no es trobin, el reforçament dels serveis d’intèrprets i de traducció, els equips d’assessorament tècnic penal i d’assessorament tècnic en l’àmbit de família…; hi ha un seguit d’inversions que també ha assumit la Generalitat”, exposa Abad.

A dia d’avui, a Catalunya hi ha 19 jutjats exclusius, els denominats VIDO, que estan en actiu. La majoria es concentren a la província de Barcelona –14 en total, 5 dels quals s’ubiquen a la capital–, mentre que la resta es distribueixen entre les altres tres províncies: Girona i Lleida en tenen un cadascuna i n’hi ha tres a Tarragona.

A banda d’aquests 19 òrgans especialitzats, a tot el territori hi ha 34 jutjats de primera instància i jutjats d’instrucció més, que tenen atribuïdes les funcions dels VIDO però que s’ocupen també d’altres assumptes. És a dir, que són jutjats mixtos amb competències en violència masclista però que també poden jutjar altres tipus de delictes, com els robatoris, per exemple. Paral·lelament, a Barcelona, a Girona, a Lleida i a Tarragona hi ha un total de sis seccions de les audiències provincials que estan especialitzades en assumptes VIDO i quatre jutjats penals més que jutgen qüestions relacionades amb la violència envers les dones.

Cau la plantilla dels jutjats especialitzats

Amb tot, arreu de Catalunya són 63 els organismes que tenen competències en la matèria. Però, malgrat que una bona part del territori quedi cobert, la mateixa Administració reconeixia a CRÍTIC que els jutjats exclusius resultaven “més eficients que els generals, que atenen molts més assumptes”. Tant per als uns com per als altres, la província de Barcelona gaudeix d’un clar avantatge en el repartiment respecte a la resta de les províncies: en té un total de 33.

La caiguda del pressupost assignat a aquests jutjats s’ha produït en paral·lel a una reducció de la plantilla. Com a mínim en el cas dels VIDO, hi ha hagut una tendència a la baixa pel que fa al nombre d’empleats durant la darrera dècada. Si el 2009, quan es van posar en marxa tots els jutjats, hi havia 182 treballadors en total entre el personal de gestió processal administrativa, el de tramitació processal i el d’auxili judicial, l’any 2018 el còmput global havia caigut fins als 149 efectius. A dia d’avui, a Catalunya hi ha 33 persones menys treballant en els jutjats exclusius de violència masclista que quan van entrar en funcionament. Joan Abad explica que la reducció dels costos salarials no està vinculada únicament al nombre d’efectius. “Hi ha altres factors determinants: entre d’altres, el fet que la plantilla sigui més o menys jove, perquè hi ha triennis per antiguitat, o les retallades als funcionaris que hi treballen, que han afectat una cosa tan substancial com les pagues extres”, diu Abad.

El secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia també concreta que, en el cas dels jutjats VIDO, malgrat les retallades de personal, “a nivell de funcionaris, se’ls dota molt bé en relació amb la mitjana de personal d’altres òrgans judicials”. “El Departament de Justícia ha fet una valoració del seu funcionament i ha detectat que les ràtios d’aquests jutjats estan molt desequilibrades en relació amb les ràtios d’altres jutjats. Llavors, des d’un punt de vista d’optimització dels recursos, es comprova que, traient un funcionari de cada un d’aquests òrgans, el rendiment no es veu alterat, i, en canvi, aquests treballadors van genial en d’altres que sí que estan més col·lapsats”, explica.

En els darrers 10 anys, la plantilla dels jutjats VIDO s’ha reduït dels 182 als 149 treballadors

Actualment, en els jutjats exclusius i en els que duen a terme les funcions dels VIDO hi ha 450 treballadors en total que s’ocupen de la gestió i la tramitació processal administrativa i de l’auxili judicial de les víctimes. El nombre d’empleats, el fixa el Departament de Justícia de la Generalitat. A banda, també hi ha 26 jutges, 58 magistrats i 62 lletrats de l’Administració de justícia que hi treballen. Però aquesta plantilla ha variat els darrers anys. CRÍTIC ja va explicar que, entre el 2010 i el 2015, la quantitat d’efectius dels jutjats exclusius o amb funcions de violència envers les dones havia patit una davallada, ja que va passar dels 467 als 448 treballadors. Les reduccions més significatives del període es van produir el 2011 i el 2013: amb l’entrada de CiU al Govern, la plantilla va disminuir fins a 442 empleats.

Diverses persones enarboren una pancarta a Barcelona amb el lema "Prou violències masclistes" durant la manifestació de rebuig a la sentència de La Manada el 26 d'abril de 2018 / ELISENDA ROSANAS – ACN

Repunt en els casos d’agressions masclistes al carrer

Però les retallades en la inversió i la plantilla que integra els jutjats no s’han produït en un context de davallada de les denúncies per violència masclista; al contrari: després que l’any passat es fes pública la sentència contra La Manada i es visibilitzessin altres exemples d’agressions masclistes que s’havien produït a l’espai públic, les quals van topar amb la resposta contundent del moviment feminista als carrers, hi ha hagut un repunt en els casos registrats d’agressions contra la llibertat sexual. El 2018 es van comptabilitzar 1.981 dones que havien patit delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, i fins al tercer trimestre del 2019 –no es disposa de dades més actualitzades– ja se n’han registrat 1.721 més. Els dos anys previs, per exemple, el total de casos vorejava els 1.600, mentre que el 2014 i el 2015 superaven per poc els 1.000, segons les dades del Departament d’Interior. Fins l’any 2013, però, per aquest tipus de violència només es contemplaven les agressions sexuals, i el nombre de víctimes comptabilitzades anualment des de 2009 fins llavors va oscil·lar entre les 404 i les 629.

Els delictes contra la llibertat sexual formen part de la ‘violència masclista en l’àmbit social i comunitari’, que integra també la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. És una de les tres categories en què Interior classifica les denúncies registrades per violència masclista, d’acord amb el que preveu la llei catalana del 2008. Les altres dues són la violència en l’àmbit de la parella, que és la que reuneix més casos, i la violència masclista en l’àmbit familiar.

Des del 2008 s’han registrat al voltant de 200.000 casos de violència masclista

En el període 2008-2018, a Catalunya s’han registrat un total de 143.168 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. Les xifres són similars tots els anys, però el 2009 és quan se’n comptabilitzen més: 14.097. Paral·lelament, les dades relatives a la violència en l’àmbit familiar són més reduïdes, però indiquen que el problema és lluny de desaparèixer: des del 2008, s’han emès 27.113 denúncies en total. L’any passat, però, va haver-hi un pic en els casos dels quals es disposa d’informació, quan se’n van registrar 3.005. Pel que fa a la tercera categoria, des del 2008 hi ha hagut 10.090 dones comptabilitzades que han patit delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual. També n’hi ha hagut 366 més que han estat víctimes de mutilació genital femenina i 148 que han viscut matrimonis forçats. Fins al tercer trimestre del 2019, es té constància de 1.741 casos de violència en l’àmbit social i comunitari, i s’han presentat 10.053 denúncies per violència en l’àmbit de la parella i 2.230 en l’àmbit familiar.

Malgrat que les xifres no s’han reduït, les expertes insisteixen que les denúncies són només la punta de l’iceberg, i que representen tan sols una petita part del total. De fet, es calcula que només un terç de les dones que pateixen violència masclista molt greu –que inclou les violacions, les agressions físiques o les amenaces amb represàlies– decideixen denunciar. Així i tot, en el període que abraça del 2008 al tercer trimestre del 2019, a Catalunya se n’han registrat un total de 194.909 casos.

Més de la meitat de les ordres de protecció, rebutjades

L’elevat nombre de denúncies per violència masclista, però, contrasta amb l’escassetat d’ordres de protecció que s’han atorgat a les dones que les han sol·licitat. De fet, els jutjats de Catalunya són els que menys en concedeixen de tot l’Estat espanyol. Catalunya s’ha erigit com la comunitat autònoma que concentra una major taxa de rebuig d’aquesta mesura, seguida del País Basc i de Madrid. També és aquí on s’ubiquen els cinc partits judicials que més ordres de protecció deneguen de tot Espanya: entre el 2010 i el 2017, els jutjats de Barcelona, d’Arenys de Mar, de Granollers, de Sant Feliu de Guíxols i de Santa Coloma de Farners van rebutjar de mitjana entre el 72% i el 78% de les ordres de protecció.

Segons les dades del CGPJ, el 2014 a Catalunya només es va concedir el 34% de les ordres de protecció sol·licitades

Això vol dir que les dones que han patit violència masclista tenen més possibilitats de rebre protecció en funció del lloc on visquin. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Catalunya, entre el 2009 i el 2018 van ser acceptades 56.760 ordres; però, paradoxalment, els jutges van rebutjar-ne la majoria: 30.976 en total, és a dir, una mitjana del voltant del 55%. En el mateix període, només en van ser concedides 25.784. Aquestes reticències s’han fet evidents any rere any: durant el 2009 i el 2010 es va atorgar més del 50% de les sol·licituds, però des de llavors aquest percentatge va anar caient progressivament fins a arribar als mínims del 2014, quan només es va atorgar el 34% de les ordres. Aquest és el moment més crític de tota la dècada; però, a partir de llavors, el nombre d’ordres concedides va començar a remuntar tímidament. Els últims dos anys (2017 i 2018) se n’ha tornat a atorgar més de la meitat.

Contràriament al que succeeix a Catalunya, a l’Estat espanyol aproximadament el 65% de les ordres de protecció han estat adjudicades des del 2010. El 2018 va ser quan se’n van concedir més, el 70%, mentre que els anys 2014 i 2015 van ser quan més se’n van rebutjar: el 43%.

Vaga feminista del 8 de març a Barcelona/ Foto: Gemma Sánchez – ACN

Més pressupost per a la prevenció, però cauen les subvencions a entitats

Els pressupostos de la Generalitat del 2008, durant el segon Govern tripartit, destinaven una partida de 12,3 milions d’euros a l’Institut Català de les Dones (ICD), la inversió més generosa de què ha gaudit l’organisme durant la darrera dècada. L’ICD està adscrit al Departament de la Presidència i s’encarrega de dissenyar, impulsar i avaluar les polítiques per a l’equitat de gènere que desenvolupa l’Administració catalana.

Des d’aquell any, els recursos adjudicats a l’Institut van anar caient progressivament. Les xifres s’havien mantingut força altes els dos anys posteriors, en superar els 11 milions d’euros; però, amb l’arribada d’Artur Mas al Govern i durant tot el seu mandat, la inversió es va reduir fins a arribar als mínims del 2016, quan s’hi van destinar només 7,3 milions. Aquesta quantitat representava una reducció del 41% respecte dels recursos pressupostats l’any 2008. La tendència a la baixa, però, ja s’havia fet evident abans: l’any 2014, la partida que l’executiu català va assignar a l’ICD va caure dels 9,7 als 7,4 milions, una davallada de més de 2 milions d’euros.

Amb l’argument de la crisi econòmica, CiU va retallar recursos públics en àmbits molt sensibles com la sanitat o l’ensenyament, i la lluita contra la violència masclista tampoc no es va escapar de la tisorada. Els darrers pressupostos del 2017 són els primers que alteren una mica les reduccions que s’havien anat produint en tot el període. Els últims comptes que va aprovar l’executiu de Carles Puigdemont –que segueixen vigents enguany– assignaven a l’ICD un import de 8 milions d’euros, 700.000 més que els del 2016, malgrat que aquesta quantitat segueix encara molt lluny de les xifres assolides en el context precrisi.

Les subvencions a entitats sense afany de lucre han caigut dels 2 milions als 700.000 euros del 2008 al 2018

CRÍTIC també ha tingut accés al pressupost assignat per a la prevenció i detecció de la violència masclista, i a les subvencions atorgades a les entitats que lluiten per la igualtat efectiva entre homes i dones. Contràriament, en aquest cas la inversió pública ha experimentat una evolució a l’alça els darrers 10 anys: mentre que el 2008 la xifra no arribava als 10 milions d’euros (9,7), l’any passat ascendia fins als 16 milions. En tot aquest període s’hi han destinat 151,6 milions d’euros en total.

Així, han augmentat considerablement el nombre i la diversitat de projectes en els quals els diferents departaments han aportat recursos públics, com en diverses promotores audiovisuals, projectes culturals i artístics, programes i cursos formatius, jornades temàtiques o millores en el Servei d’Informació i Atenció a la Víctima, entre molts d’altres. Dues de les partides que s’han previst en tots els pressupostos són les campanyes de prevenció i sensibilització i les subvencions a entitats que col·laboren amb la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Entre el 2008 i el 2018, en aquests dos conceptes s’hi han invertit al voltant de 450.000 euros i 850.000 euros, respectivament. La partida més elevada de la darrera dècada ha estat dirigida a l’atenció a situacions de violència masclista, que ha rebut un total de 103,4 milions d’euros.

Per contra, però, hi destaca el fet que, en els darrers anys, els recursos destinats a la concessió de subvencions a entitats privades sense afany de lucre, que atorga el Departament de la Presidència mitjançant l’ICD, han anat reduint-se. El 2008 també va ser un punt d’inflexió per a les associacions que treballen contra la violència masclista. Aquell any van rebre 2 milions d’euros per desenvolupar la seva activitat; però, des de llavors, les quantitats es van anar escurçant progressivament i l’any 2013 van arribar al mínim: 619.312 euros. Les xifres es van mantenir pràcticament iguals fins al 2017, quan van tornar a superar els 700.000 euros. Amb tot, en el període 2008-2018 han disposat d’11,6 milions d’euros en total, però diverses entitats alerten que aquestes quantitats no són suficients per assumir la seva feina i la part extra que les administracions els deleguen.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier 'Justícia Global' i el llibre 'Retrats paral·lels', de Montserat Roig

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació