20/11/2020 | 06:00
La vacunació és una de les mesures de salut pública més eficients: una intervenció en el temps, a vegades acompanyada de reforços posteriors, garanteix la protecció individual i, moltes vegades, la del grup. L’arribada de la Covid-19, i la carrera per una vacuna eficaç i segura, han evidenciat com són de necessàries. Així ho explica #PetitesSolucions, la nova campanya de l’UNICEF per conscienciar sobre la importància de les vacunes en la prevenció de la mortalitat infantil i captar fons per aconseguir una cobertura global. Però, què s’aconsegueix amb una vacunació massiva de la població? Per què és important específicament que els infants estiguin vacunats? La Covid-19 pot posar en perill les campanyes de vacunació? Quines implicacions podria tenir en la feina contra les malalties infeccioses?
La Covid-19 desaccelera les vacunacions
L’aparició del SARS-CoV-2 i la malaltia associada, la Covid-19, ha causat un impacte greu en els sistemes de salut d’arreu del món. El desviament de recursos cap a aquesta pandèmia posa en perill els avenços en salut mundial, i hi ha diversos estudis que demostren que podríem veure un augment significatiu de mortalitat a causa d’altres malalties. Un estudi publicat a The Lancet anunciava que en els pròxims cinc anys podríem veure un repunt de morts per VIH (+10%), tuberculosi (+20%) i malària (+36%), que tiraria per terra els esforços internacionals dels darrers anys. En el cas dels programes de vacunació, s’han vist interrupcions a tot el món que podrien comportar noves infeccions i rebrots, i que posarien encara més en risc la vida de milions d’infants.
A Catalunya, tal com explica el Dr. Luis Carlos Urbiztondo Perdices, cap del Servei de Medicina Preventiva del Departament de Salut, les vacunes administrades a tota la població van disminuir entre un 20% i un 62% del març al maig de 2020 respecte al mateix període de l’any anterior. En aquest sentit, es va prioritzar la vacunació infantil que, tot i així, va patir un descens “d’entre un 4 i un 16% segons la vacuna i el mes”, diu el doctor. A l’estiu es va aconseguir recuperar una part d’aquesta davallada, i el Dr. Urbiztondo considera que, tot i ser aviat per saber l’impacte real en les taxes de cobertura de Catalunya, no hauria de ser superior al 10%. Aquest impacte controlat seria, segons el Dr. Urbiztondo, “gràcies a la primera línia d’atenció primària, que és clau. Hem perdut recursos, però encara queda l’esperit”.
Les alteracions en les campanyes de vacunació a causa de la Covid-19 podrien posar en risc 80 milions d’infants
A escala mundial, tal com explica Quima Oliver, coordinadora de l’UNICEF Catalunya, “en els pitjors moments de la pandèmia l’UNICEF va patir interrupcions d’enviament per aire a causa de les restriccions aèries, de la reducció del nombre de vols i de la limitació de la seva capacitat”. Malgrat tot, l’UNICEF va treballar per prioritzar els subministraments en aquells països que més ho necessitaven per aconseguir reduir els riscos de la falta d’estoc de vacunes”. Així i tot, almenys una trentena de campanyes contra el xarampió es van veure afectades i 61 dels 82 països que van respondre l’enquesta de l’UNICEF, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de l’Aliança per a la Vacunació (GAVI) van informar de disrupcions als programes de vacunació. Aquesta situació posaria en risc com a mínim 80 milions d’infants menors d’un any de contraure malalties com la diftèria, el xarampió o la poliomielitis.
Per poder fer-hi front, l’UNICEF calcula que es necessitarien 655 milions de dòlars addicionals per evitar els rebrots de xarampió (255 milions de dòlars) i de poliomielitis (400 milions de dòlars). “Podem recuperar el temps perdut fent que es reprenguin tots els programes d’immunització. Senzillament, les vacunes salven vides. La vacunació és una de les intervencions de salut pública més barates i eficaces. Si les taxes de vacunació cauen, es produeixen brots, els infants emmalalteixen i molts tenen el risc de morir”, hi afegeix Quima Oliver.
Una part dels esforços es canalitzen a través de la campanya #PetitesSolucions, que precisament busca reforçar les campanyes de vacunació de l’entitat i garantir l’accés a aquesta intervenció de salut pública al nombre més gran d’infants possible, recordant que pot fer arribar subministraments bàsics “a qualsevol indret del món en només 72 hores”.
Vacunar per a una millor qualitat de vida
Molt abans de l’aparició de la Covid-19, la importància de la vacunació ja s’havia demostrat amb l’erradicació de la verola, el control de la poliomielitis o la disminució de la mortalitat del xarampió. En aquest darrer cas, per exemple, la mortalitat va reduir-se en un 73% entre l’any 2000 i el 2018 o, cosa que és el mateix, van salvar-se 23,3 milions de vides. Per generar una resposta immunitària que sigui significativa, s’utilitzen diversos mecanismes, com reflecteix el quadre següent.
En tots els casos, però, perquè la seva eficàcia sigui àmplia, es necessita que un mínim significatiu de la població hi accedeixi per tallar la transmissió comunitària i potenciar la protecció de grup. Aquesta cobertura varia depenent de la capacitat d’infecció de cada malaltia: com més elevada sigui la (ara famosa) R0, més percentatge de persones haurà d’immunitzar-se per tallar la transmissió comunitària.
Les vacunes no solament poden prevenir la mort, sinó també greus seqüeles que minvarien la qualitat de vida de les persones afectades, especialment aquelles menors d’edat. La quantitat d’infants paralitzats per la poliomielitis, per exemple, s’ha vist reduïda en un 99,9% en els darrers 30 anys. En el cas d’Espanya, els darrers casos de pòlio es van detectar el 1987 i el 1988 entre persones no vacunades. L’OMS va considerar el continent europeu lliure d’aquesta infecció el 2002.
A Catalunya, la varicel·la ha patit un descens de casos, però n’hi ha hagut brots entre adolescents i joves no vacunats els darrers anys
En el cas de la varicel·la, a Catalunya i a l’Estat hi ha hagut un descens important dels casos. Així i tot, encara existeixen franges d’edat amb cobertura baixa i s’han donat brots entre adolescents i adults joves no vacunats en els darrers tres anys. El Dr. Toni Soriano, pediatre i especialista en malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron, explica que aquesta infecció, moltes vegades banalitzada, pot causar complicacions greus com pneumònies o encefalitis neurològiques, i el risc augmenta com més gran és la persona que la pateix.
A més de l’impacte directe en la salut, la immunització implica un estalvi important per als països d’ingressos mitjans o baixos. Segons un estudi de la Universitat Johns Hopkins del 2019, cada euro invertit en vacunes en genera un retorn de 21. La disminució de la incidència reduiria la pressió sobre el sistema de salut, i facilitaria, a més, l’atenció a altres malalties.
La vacunació (desigual) d’infants al món
La DTP és una de les vacunes més eficients perquè protegeix contra tres malalties bacterianes molt infeccioses i perilloses per a infants menors de cinc anys: la diftèria, amb una mortalitat d’entre el 5% i el 10%; la tos ferina o pertussis, amb una mortalitat al voltant del 15%, i el tètanus, amb una mortalitat en nadons de fins al 60%. Actualment, el 85% dels infants menors d’un any del món (116 milions) han estat immunitzats amb les tres dosis necessàries per prevenir aquestes tres infeccions bacterianes. Tot i això, segons les dades de l’UNICEF del mateix 2019, 14 milions d’infants no havien rebut cap dosi de la vacuna i 19,7 milions no tenien les tres dosis aconsellades. Tanmateix, això són 2,3 milions d’infants més vacunats anualment que el 2012. També arriba al 85% la cobertura mundial de les tres dosis en lactants contra l’hepatitis B, i la de la immunització contra la poliomielitis.
Tot i que la vacuna del xarampió arriba al 85% de cobertura mundial, encara causa brots importants i una mortalitat elevada
En canvi, la vacunació contra els pneumococs, causants de pneumònies i de meningitis, entre d’altres, no arriba al 48% de cobertura, i la del rotavirus, causant principal de les malalties diarreiques greus en infants, és al voltant del 39%.
En el cas del xarampió, tot i arribar al 85% de cobertura mundial, encara ens trobem amb una malaltia capaç de causar brots importants i una mortalitat elevada. Com explica el Dr. Soriano, el 95% de la població hauria d’estar vacunada contra el xarampió per evitar aquests brots com està passant a Europa: la baixada de les taxes de vacunació per l’augment del moviment antivacuna ha fet multiplicar per 9 els casos.
En general, les dades de cobertura són optimistes i han anat creixent en els darrers anys en la majoria de zones del món i, segons l’UNICEF, un 45% de tots els infants menors de cinc anys han rebut totes les vacunes corresponents. Els percentatges es tradueixen en vides salvades: entre 2 i 3 milions cada any.
A més, gràcies a les campanyes de vacunació massives i constants, s’han aconseguit eliminar diverses malalties en diversos països: el Txad i la República Democràtica del Congo van ser declarats països lliures de tètanus neonatal el 2019, i l’OMS va declarar tot el continent africà lliure de poliomielitis el 2020. Ara caldrà veure quina petjada deixa la Covid-19 en els fluxos de vacunació mundial i, sobretot, saber, quan arribi la vacuna per al coronavirus, com es distribuirà perquè pugui ser erradicada com ho ha estat la verola.
