23/12/2021 | 06:00
El món consumeix, aproximadament, 500.000 milions de tasses de cafè cada any. És el segon producte més exportat del món, després del petroli. I, més enllà de les xifres, és un element gastronòmic central en les relacions personals a mig món. Tanmateix, nombrosos estudis han confirmat els darrers anys que es tracta d’un aliment especialment vulnerable a l’emergència climàtica. Les dades són alarmants: l’any 2050 s’hauran reduït a la meitat les zones aptes per a la producció de la planta de cafè.
La producció de cafè necessita unes condicions ambientals molt concretes per poder créixer. Fa falta molta estabilitat en la calor i en la quantitat de pluja. És per això que moltes zones que avui són cultius de cafè ja no ho podran ser amb l’escalfament. La irregularitat en les precipitacions dificultarà que la collita surti bé. Es multiplicaran els fenòmens meteorològics extrems.
El 60% de les espècies de cafè es consideren en risc de desaparició
L’augment d’uns quants graus farà que molts cultius s’hagin de desplaçar. Aquest factor és especialment preocupant, ja que pot contribuir a revifar conflictes per l’ús de la terra. Concretament, hi ha el risc que en diversos països africans i llatinoamericans s’acabin desplaçant comunitats indígenes o fauna de la biodiversitat local de les zones que, fins avui, no s’han aprofitat per al cultiu. Això és el que preveu un estudi global publicat a la revista PLOS ONE sobre la varietat Arabica del cafè, que previsiblement s’haurà de cultivar en cotes més altes i en zones boscoses.
A tot això cal sumar-hi un altre factor relacionat amb la crisi de la biodiversitat: el problema de les espècies silvestres de la planta. Aquestes varietats se solen barrejar amb les altres, les que sí que es cultiven, per tal d’aconseguir mantenir la diversitat de gustos, i així assegurar-ne la qualitat. Avui en dia, el 60% de les espècies de cafè es consideren en risc de desaparició.
En diverses regions, tots aquests elements d’inestabilitat per al cultiu de cafè ja són un problema immediat. Només en la collita d’enguany, i només al Brasil, s’han perdut entre 800 i 900 milions d’euros per les gelades dels últims mesos segons fonts del sector, que se sumen a la gran sequera de la collita anterior. A Tanzània, s’ha demostrat que el deteriorament ve de lluny: un estudi elaborat pel Climate Institute australià mostra que la producció mitjana anual de cafè en aquest país ja s’ha reduït un 50% respecte a la que hi havia a la dècada del 1960.
La combinació de factors pot provocar, en termes generals, que el cafè que arribi a les nostres cases sigui més car i més dolent. Però no són els consumidors qui es pot endur la pitjor part. Tal com detalla l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la producció es concentra als països en desenvolupament, on el cafè representa una part considerable dels ingressos d’exportació i proporciona una font clau de manteniment per a les llars. La viabilitat del cafè és necessària per a l’estabilitat econòmica de milions de famílies productores arreu del món.
El rovell, una experiència de perills i d’adaptació
Entre el 2013 i el 2014, una enorme plaga de rovell va fer-se forta dins les plantes de cafè de l’Amèrica Central. Es tracta d’una malaltia que, a partir de la infecció d’un fong, provoca que caiguin les fulles abans d’hora. El rovell, que és molt contagiós, no va ser una novetat en els cultius, però l’augment d’humitat i de temperatures accentua la freqüència i la intensitat d’aquests fenòmens.
La plaga va suposar un cop dur per a la producció en zones com la selva central o el nord del Perú. Davant d’aquest fenomen, Oikocredit, que és un dels principals finançadors de cafè de comerç just a escala mundial, va acompanyar les cooperatives productores per tal d’evitar que es fes malbé tota la collita. El projecte va sorgir del vincle que ja existia prèviament amb els cafeïcultors, que havien rebut crèdits d’aquesta entitat de finances ètiques. “Les cooperatives no treballaven amb les millors pràctiques d’agricultura perquè faltaven coneixements estandarditzats. Abans posaven el seu cafè, el deixaven, i solet ja sortia. Ara, en canvi, feia falta més monitoratge”, explica Yolirruth Núñez, responsable de l’Àrea de Desenvolupament Social i de capacitats d’Oikocredit a l’Amèrica Llatina, que també apunta la necessitat de finançar aquestes adaptacions.
Els treballs es van centrar a preparar les cooperatives en la renovació dels cafetars afectats. En alguns casos, s’havia de replantar i començar de nou perquè el rovell ho havia fet tot malbé. En d’altres, només calia sanar les plantes perquè es recuperessin: “Vam formar els tècnics de les cooperatives per a tot el procés d’anàlisi del sòl, fertilització i reg, i també per preveure riscs climatològics”, concreta Núñez: “El que volíem era estructurar tot aquest coneixement del cultiu de cafè que fins llavors era oral i dispers”. Per a la responsable d’Oikocredit, aquestes intervencions van contribuir a alleujar les pèrdues de productivitat que va provocar la plaga.
S’han viscut abusos de poder amb compradors internacionals que s’aprofitaven de la barrera lingüística
A Hondures, la intervenció va incloure la creació d’un laboratori per investigar les malalties del cafè de bracet de la Cooperativa Cafetalera Capucas. També s’hi van prendre mesures com la plantació progressiva d’arbres nous que són més resistents a la malaltia.
Eines per combatre la inestabilitat de preus
Un altre dels reptes que han d’afrontar les cooperatives cafeteres a l’hora d’exportar els seus productes és la política de preus. En un context d’emergència climàtica, el valor dels aliments al mercat internacional té més tendència a les pujades i baixades brusques, fet que suposa un risc per a la viabilitat dels productors. “El risc que això passi hi ha sigut sempre, però darrerament el preu està especialment volàtil”, expressa Yolirruth Núñez.
En aquest camp, Núñez creu que les cooperatives amb qui treballen han millorat molt les seves capacitats en pocs anys. “Per començar, abans ho venien tot a les grans corporacions, però van aprendre a exportar ells mateixos per guanyar més marge de benefici”, destaca.
Tanmateix, aquest canvi no va evitar algunes situacions de debilitat davant el capital internacional. Yolirruth recorda que “es cometien errors de condicions de contracte, com ara posar preus fixos en lloc de variables, i, quan hi havia volatilitat, a vegades acabaven perdent diners”. Fins i tot, es donaven situacions d’abús de poder aprofitant la barrera lingüística: “Molts compradors feien els contractes en anglès i ho aprofitaven per dir un preu però posar una altra cosa en la lletra petita”. Yolirruth Núñez, també encarregada d’aquest procés d’acompanyament i d’educació financera a les cooperatives cafeteres, considera que l’essencial és que ara les comunitats “tenen major poder de negociació”.
Les desigualtats s’intersequen amb el cafè
Les experiències del rovell i de la volatilitat de preus són una mostra del que viuran els cafeïcultors en els propers anys de clima inestable. Tal com passa amb el cultiu de molts altres aliments, la producció està majoritàriament en mans de petits propietaris i agricultors. En aquesta línia, la guia d’anàlisi anual del mercat mundial del cafè, elaborada per l’International Trade Center, apunta que aquestes petites empreses familiars són “les més vulnerables i alhora les menys resilients” als efectes de l’emergència climàtica. S’hi assenyala també que les dones productores es veuran especialment afectades, ja que “habitualment tenen menys accés a recursos com la terra, el crèdit o la informació”.
La guia, que dedica un capítol sencer als efectes de l’emergència climàtica sobre el sector, sentencia que “per tirar endavant en el llarg termini, és necessari que la indústria del cafè reexamini què entén per “business as usual”. Més endavant, concreta quins són els canvis necessaris per acostar-se a una producció sostenible: mapar dades climàtiques, millorar la fertilitat dels sòls, plantar varietats resistents a la sequera i a malalties i fins i tot diversificar les plantacions amb cultius que no siguin cafè. El repte és combinar totes aquestes mesures de protecció amb d’altres que redueixin l’impacte ambiental de la mateixa producció, com, per exemple la contaminació d’aigües. Amb tot, l’informe posa xifres per recordar el que està en risc: 125 milions de persones depenen del cafè per viure. Un altre estudi, publicat a la revista World Development i centrat en el cas concret de 228 famílies cafeteres de Nicaragua, apunta que el comerç just “pot ajudar a reduir la vulnerabilitat dels petits productors a les crisis dels mercats convencionals de cafè”.
