03/06/2022 | 06:07
Des del documental mític El malson de Darwin, passant per sèries premiades com Years and years o El col·lapse, fins a pel·lícules de ficció climàtica (cli-fi) com The road o Snowpiercer. Aquí teniu una dotzena de recomanacions de sèries, pel·lícules i documentals per aprendre i aprofundir en la crisi ecològica i el col·lapse energètic.
Sèries i pel·lícules
per Alba Huerga
Un grup de persones subsisteix en un món devastat… Una nova forma de societat apareix després d’una catàstrofe. Un descobriment tecnològic ajuda la humanitat a salvar la Terra. Aquests són alguns dels escenaris que podrien convertir-se en el motor narratiu d’una obra de ficció climàtica (cli-fi) d’èxit. La primera referència d’aquest gènere data del 1962: la novel·la El món submergit, de J. G. Ballard. Des de llavors, la ficció climàtica ha imaginat les realitats distòpiques que haurem d’afrontar si no reaccionem a l’emergència climàtica.
-
‘Downsizing’
El director Alexander Payne ofereix una sàtira interessant del sistema de consum actual a través de Downsizing, una pel·lícula singular i còmica. En un futur no gaire llunyà, la humanitat ha descobert un procediment quirúrgic que permet reduir les persones a la grandària d’un ninot de Lego. La troballa és vista com una solució perfecta per posar fi a l’escalfament global i resoldre un problema de superpoblació. Durant el film, Paul Safranek, el personatge protagonista interpretat per Matt Damon, ens convida a reflexionar sobre la relació de la humanitat amb el seu entorn.
-
‘El col·lapse’ (‘L’effondrement’)
Aquesta minisèrie és un must que ens acosta a la teoria de la col·lapsologia des de la ficció. A través de vuit plans seqüència independents, mostra el col·lapse de la societat francesa davant la manca de petroli. Cada capítol explora diferents reaccions dels ciutadans davant la caiguda del sistema. Els talls d’electricitat, l’escassetat de provisions i les seves conseqüències en supermercats, en residències o en aeroports creen dilemes morals duríssims als personatges. El col·lectiu francès Les Parasites construeix amb aquesta sèrie una narrativa magnífica en què les tensions socials van in crescendo.
-
‘Years and years’
L’enfocament sobre el canvi climàtic i els seus efectes d’aquesta sèrie britànica és poc habitual. El director, Russell T. Davies, és també el creador de la mítica sèrie Doctor Who i s’atreveix aquí amb una combinació de drama familiar, política i distopia. La sèrie relata la història dels Lyons, una família del Regne Unit que ha d’enfrontar-se a una realitat política inestable provocada per l’auge dels populismes i senyals del canvi climàtic. La trama enfronta els membres d’aquest llinatge amb múltiples canvis econòmics, socials i tecnològics en molt poc temps.
-
'The road' i 'Snowpiercer'
Els paisatges futuristes i distòpics que trobem en pel·lícules com The road o Snowpiercer també poden actuar com a eina de conscienciació climàtica. Aquestes vistes mostren quelcom d’esplèndid però també de melancòlic i, quan els contemplem, s’activen els nostres sensors d’alarma. La direcció de fotografia té un paper clau creant aquests contrastos: nuclis urbans destruïts i naturalesa recuperant terreny entre gratacels. Són escenaris que amplien l’imaginari d’allò possible, i. per tant, ajuden a alertar sobre futurs indesitjats.
-
De 'Ragnarök' a 'Joc de trons'
Són pocs els fans de Joc de trons que coneixen la relació entre la sèrie de culte de George R. R. Martin i la crisi climàtica. No obstant això, Martin va assegurar en una entrevista que es tracta d’“una metàfora perfecta per entendre el canvi climàtic”. Com sembla que ens passarà aviat, “l’hivern s’acosta” i és un problema global que enganxa tots els regnes ocupats a disputar-se el poder. A la sèrie Ragnarök, el director Adam Price va seguir els mateixos passos que Martin utilitzant l’antiga mitologia nòrdica per mostrar l’explotació de l’home sobre la Terra.
Documentals
per Ivan Gordillo i l’equip de Quepo
El cinema documental pot ser una eina eficaç per informar, conscienciar i incidir políticament. I la producció documental de les darreres dècades ha aplicat aquesta màxima al gran repte ecològic. Documentals de denúncia com Comprar, llençar, comprar han obert la porta al canvi social. També són necessaris documentals de proposta. Obres com Uniontown contribueixen a l’impuls necessari per organitzar la resposta.
-
'Uniontown'
Moltes obres denuncien injustícies, però són igual de necessàries aquelles que aporten exemples d’empoderament. I això és el que fan aquests dos curts documentals, cada un d’ells dedicat a explicar una història d’un cantó de la frontera mexicanoamericana. L’any 1994, va entrar en vigor un tractat de lliure comerç que va permetre a moltes empreses estatunidenques instal·lar-se a Mèxic aprofitant regulacions laborals i mediambientals més laxes. Ho explica Silent River (2014, Jason Jacks, Steve Fisher) a partir de les entrevistes amb l’activista Atawalpa Sofia. Arran d’això, el riu Santiago s’ha convertit en un abocador de tòxics provinents de les empreses instal·lades riu amunt, a El Salto. Uniontown (2019, Fraser Jones), en canvi, parla d’una petita comunitat d’Alabama. Farts dels polítics complaents amb les empreses contaminants, s’autoorganitzen per presentar una candidatura municipal alternativa. Seguint l’espurna del moviment del black votes matter, lluiten contra la contaminació de la terra i l’abaratiment del valor de les seves cases. Ambdós documentals posen en relleu el fort lligam entre la lluita ecològica i la comunitat.
-
'El malson de Darwin'
El malson de Darwin (2004, Hubert Sauper) és un documental imprescindible. L’obra articula les conseqüències de la introducció d’una espècie depredadora al llac Victòria, a Tanzània. El que aparentment és positiu perquè genera llocs de treball acaba tenint uns efectes perniciosos per a la població local. Aquesta obra posa en relleu la necessitat d’un enfocament socioecologista. Hubert Sauper va més enllà de l’impacte paisatgístic de les accions humanes per mostrar totes les cares d’un sistema depredador amb la naturalesa i les comunitats.
-
‘Comprar, llençar, comprar’
Cosima Dannoritzer (Dortmund, 1965) es va fer un nom en l’escena documental internacional arran de Comprar, llençar, comprar, un film coproduït per TV3. L’obra posava nom a un fenomen que podíem observar en el nostre dia a dia: l’obsolescència programada. El seu impacte en la societat va ser notable, i va servir d’inspiració a una llei francesa de protecció del consumidor. La seva seqüela, La tragèdia electrònica, explica el circuit il·legal dels residus electrònics i la seva relació amb el comerç mundial.
-
Festivals de cinema amb esperit ecologista
A casa nostra no hi ha un circuit ampli de festivals de cinema especialitzats en la qüestió ecològica. Però el Suncine Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, a Barcelona, és un exemple pioner: 28 edicions celebrades i un dels primers festivals sobre la matèria sorgits arreu del món. A Saragossa se celebra des del 2008 l’Ecozine Film Festival, amb la voluntat de visibilitzar la producció audiovisual sobre problemes socioambientals.
