Més que cooperatives veïnes: com es construeix un ecosistema cooperatiu

A Sants, una quarantena de cooperatives i d’entitats treballen per transformar l’economia del barri; al Nucli Antic d’Olot, el Núria Social ha esdevingut un espai de trobada des d’on s’articulen projectes cooperatius i comunitaris; a Valls, diverses iniciatives han recuperat immobles i activitat econòmica al centre històric, i, entre la Dreta de l’Eixample i Ciutat Vella, el Grup ECOS vol aprofitar la compra de dos locals per reforçar una xarxa cooperativa que ja existeix. Són experiències diferents, però comparteixen una mateixa intuïció: per transformar l’economia, no n’hi ha prou a crear cooperatives. Cal arrelar-les al territori i posar-les al servei de les necessitats de la comunitat. Però, què converteix realment una concentració d’iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) en un ecosistema cooperatiu?

Quan un pol cooperatiu es converteix en ecosistema 

Molts ecosistemes cooperatius no apareixen del no-res. Sovint comencen quan diverses cooperatives o entitats comparteixen espai físic, recursos i serveis i generen confiança i projectes comuns. És el que el sociòleg i cooperativista de La Ciutat Invisible, Ivan Miró, defineix com un pol cooperatiu. Aquests pols poden actuar com a punts d’arrelament i de concentració de l’economia social i solidària i, en alguns casos, convertir-se en la llavor d’una articulació territorial més àmplia. El salt cap a un ecosistema cooperatiu local es produeix quan aquestes relacions s’estenen més enllà del mateix espai i incorporen altres iniciatives, agents socials i necessitats del territori. Així, l’horitzó final no és només disposar de cooperatives més fortes, sinó “democratitzar i cooperativitzar les relacions econòmiques en un territori determinat”, assegura Miró. Per això, considera clau disposar d’espais de governança i de coordinació que permetin detectar necessitats, impulsar nous projectes i pensar conjuntament quina economia es vol construir al territori.

Ivan Miró: “Un ecosistema cooperatiu pensa el territori com a subjecte polític de desenvolupament alternatiu”

Sants és un exemple d’aquesta evolució. Avui, l’Impuls Cooperatiu de Sants articula desenes d’iniciatives d’economia solidària del barri i genera aliances amb entitats veïnals, centres socials, famílies, projectes comunitaris i altres agents del barri. “L’ecosistema és una eina d’organització econòmica que surt de la mateixa comunitat i pensa el territori com a subjecte polític de desenvolupament alternatiu”, explica Miró. Aquesta mirada cap enfora és també la manera d’evitar que l’economia social es converteixi en una bombolla. Des de l’ecosistema de Sants, s’ha treballat amb la petita restauració i el comerç de proximitat, les escoles, s’han organitzat actes a les biblioteques i als mercats municipals, l’economia comunitària o l’economia popular migrant. Una de les coses que subratlla Ivan Miró és la importància de la creació d’una “institucionalitat democràtica que articuli totes aquestes accions i pugui planificar les necessitats del barri, amb projecció territorial”, diu. “Crec que això és un element diferencial entre un ecosistema cooperatiu local i un local cooperatiu”, resumeix. El territori deixa així de ser només el lloc on estan instal·lades les cooperatives per convertir-se en el subjecte de la transformació.

Anterior Següent

ECOS: comprar patrimoni per quedar-se al centre de Barcelona 

Per al Grup ECOS, el salt de pol a ecosistema tot just comença. La cooperativa de segon grau va néixer el 2011 amb la intercooperació com una de les seves raons de ser i, des del 2012, bona part de les entitats vinculades al grup comparteixen el local del carrer de Casp, a la Dreta de l’Eixample de Barcelona. Ara, ECOS ha comprat aquesta seu i diverses cooperatives membres del Grup —Arç, CRÍTIC i Sostre Cívic i Som Connexió— han adquirit un segon local al carrer de Trafalgar, al districte de Ciutat Vella. Al voltant d’aquests dos espais ja existeix una constel·lació de referents de projectes com les cooperatives d’advocats Col·lectiu Ronda i IACTA, la d’arquitectes Col·lectiu Punt 6 o l’entitat d’acció comunitària Candela. 

L’objectiu és que aquesta proximitat deixi de ser només geogràfica i serveixi per generar, impulsar i dinamitzar projectes als barris de la Dreta de l’Eixample i de Ciutat Vella. En aquest sentit, la compra de patrimoni ha estat una peça decisiva per ancorar aquesta voluntat als barris. Feia anys que ECOS buscava un espai més gran on poguessin créixer les entitats i desenvolupar activitats més enllà del treball d’oficina, però l’escalada dels lloguers ho feia cada vegada més inviable. Comprar ha implicat un esforç financer important en una de les zones més tensionades de la ciutat; però, per a Guernica Facundo Vericat, coordinadora del Grup ECOS, l’adquisició ha permès “plantar una bandera cooperativa al centre de Barcelona”. 

Guernica Facundo: “Comprar el local on érem ens ha permès plantar una bandera cooperativa al centre de Barcelona”

L’ecosistema, però, no naixerà simplement perquè aquestes cooperatives siguin propietàries de dos espais. El grup ja participa en la Taula d’Entitats de la Dreta de l’Eixample, on coincideix amb escoles, associacions, fundacions i equipaments públics, i ha començat a explorar iniciatives compartides com un espai comunitari per socialitzar eines i materials o possibles projectes energètics a les teulades del barri, un projecte impulsat amb el suport de l’Oficina Cooperativa d’Impuls a la Transició Energètica de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Territorialitzar-se significa, segons Facundo, que “deixes d’estar centrada en les dinàmiques internes que es poden donar dins del pol cooperatiu i estàs pensant molt més en clau de barri”. El desig immediat és que, davant la pressió immobiliària, turística i comercial, l’economia social pugui reforçar el veïnat i el petit comerç del barri. Més enllà, l’horitzó d’aquest nou ecosistema serà crear una realitat econòmica que contribueixi a fer dels barris cèntrics de Barcelona un espai “més vivible i econòmicament més amable, més divers, més conscient i més ètic”, diu Facundo.

Olot: un ecosistema que creix amb el barri

Al Nucli Antic d’Olot, l’embrió de l’ecosistema és també un espai físic, però amb una història pròpia. Fa una dècada, tres entitats que necessitaven compartir local van instal·lar-se al Núria Social, un edifici emblemàtic que havia estat centre obrer i posteriorment cinema i que avui acull una sala polivalent, activitats culturals, formacions i una cantina restaurant. En aquell moment, explica Laura Comas, cooperativista de Resilience Earth allotjada al Núria, el barri acumulava comerç tancat i dècades de desatenció. A partir del Núria comencen a sorgir “moltes aliances i una aposta gran en temes de revitalització socioeconòmica, de sobiranies locals” i de diàleg intercultural.

Laura Comas: “Un ecosistema ha d’anar en conjunt amb el públic, amb el privat, amb el cooperatiu. No podem crear bombolles”

El Núria actua com una infraestructura que facilita que les relacions es multipliquin sense la necessitat de controlar-les totes. A la cooperativa que gestiona l’espai s’hi han incorporat projectes diversos, mentre que una associació n’articula la dimensió més comunitària. Hi ha entitats sòcies, d’altres que hi desenvolupen activitats i veïnat que participa en processos concrets. “Un ecosistema genera diferents espais de decisió”, explica Comas. Aquesta permeabilitat permet que l’ecosistema no quedi restringit a aquelles organitzacions que tenen formalment l’etiqueta d’ESS. La XES Garrotxa, per exemple, agrupa desenes d’iniciatives, però els espais de participació del barri s’obren també a comerços i entitats que no en formen part. El que ho fa possible és, diu Comas, un “xup-xup diari, quotidià, relacional”.

Ara, aquest teixit coincideix amb un nou procés de regeneració del Nucli Antic i amb inversions públiques sobre l’habitatge i l’espai que estan revalorant el barri. Comas posa com a exemple els Jardins de la Muralla: una actuació que hi ha incorporat verd, ombra, aigua, bancs i taules i que ha canviat radicalment la manera de fer servir aquell espai. Per explicar el potencial d’un ecosistema com el d’Olot, recorre a la metàfora d’un vern, un arbre de ribera que arrela, protegeix el riu i crea refugi perquè aparegui més biodiversitat. Un ecosistema també pot actuar com a element “generador de biodiversitat”, diu: com més relacions hi ha entre persones, veïnat i projectes diversos, més “resiliència comunitària” es genera. L’aposta, insisteix, no pot ser construir un reducte cooperatiu: “Un ecosistema ha d’anar en conjunt amb el públic, amb el privat, amb el cooperatiu. No podem crear bombolles nostres”.

Valls: rehabilitar físicament i socialment el Barri Antic 

L’ecosistema cooperatiu de Valls té un origen molt diferent. Neix a l’entorn del casal popular La Turba i de projectes polítics i comunitaris que, amb el temps, decideixen dotar-se també d’eines econòmiques. D’aquí sorgeixen iniciatives com La Titaranya, una cooperativa d’habitatge i consum creada per donar resposta tant a necessitats d’habitatge com a la falta de locals socials, o l’Economat SCCL, que assumeix tasques tècniques i d’acompanyament dels projectes. Avui són nou iniciatives —vuit cooperatives i un grup de consum— les que s’han creat per instal·lar-se al Barri Antic.

Tais Bastida: “Un ecosistema necessita anar més enllà de generar ocupació: l’objectiu és la transformació social”

En un barri marcat per la degradació d’edificis i de locals, disposar de patrimoni s’ha convertit en una de les principals eines de l’ecosistema. La Titaranya ha rehabilitat dos immobles i hi ha generat habitatges de protecció oficial, oficines, una botiga agroecològica i locals socials. A més, la Fundació Roca Galès ha adquirit recentment un altre local que funcionarà com a espai de coworking cooperatiu i serà gestionat per La Titaranya. Per a Tais Bastida, soci de l’Economat i fundador de La Titaranya, la qüestió va més enllà de tenir un sostre: “Aquest ecosistema ens ha donat estabilitat per als projectes que ja teníem i se n’han creat de nous amb seguretat”. Poder disposar d’una infraestructura adequada i saber que s’hi podrà romandre a llarg termini permet pensar el projecte més enllà de la supervivència immediata.

L’impacte no es limita tampoc als edificis. La Comunalitat de Valls, impulsada des del mateix ecosistema, ha permès ampliar la intervenció social i comunitària al barri: segons Bastida, durant els primers anys s’hi han generat “una cinquantena de llocs de treball, s’han creat tres associacions i s’han impulsat una quinzena de projectes comunitaris”. En una dècada, diu, les iniciatives vinculades a l’ecosistema han contribuït a obrir una desena de locals comercials al Barri Antic. Però el creixement també té límits: “El que bloqueja més el creixement de l’ecosistema és la disponibilitat de temps de les persones que formen part de les mateixes cooperatives i la consolidació dels projectes mateixos”. Per a Bastida, la lliçó de Valls és que un ecosistema necessita anar més enllà de generar ocupació: “L’objectiu és la transformació social amb una base i una mirada política del territori”.

Arrelar per deixar de ser una anècdota

Valls, Olot, Sants, el nou ecosistema que ECOS intenta construir al centre de Barcelona o les experiències emergents que també hi ha en ciutats com Manresa, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Girona, Lleida o Sabadell mostren que no hi ha una única recepta per cooperativitzar un territori. Però hi ha ingredients que es repeteixen: espais de governança compartida, relacions amb el teixit social, capacitat de crear activitat econòmica i infraestructures que donin estabilitat als projectes. En aquest sentit, Ivan Miró considera que “és fonamental col·lectivitzar la propietat del sòl, urbà i rural, per permetre que aquests ecosistemes emergeixin i es consolidin”.

El repte final, però, no és acumular metres quadrats ni multiplicar el nombre de cooperatives, sinó aconseguir que aquestes iniciatives deixin de ser excepcions i passin a formar part de la manera com un territori resol les seves necessitats d’habitatge, d’alimentació, de feina, d’energia, de cultura o de cures. Facundo ho expressa des de l’experiència del Grup ECOS: “L’economia social i solidària no sobreviu si està isolada”. Només quan s’enxarxa “políticament”, “econòmicament”, però també “socialment i territorialment”, pot deixar de ser una anècdota i convertir-se en un actor més del barri, amb capacitat d’intervenir sobre el seu futur.