Crític Cerca

Parada de venda de xocolata i cafè de comerç just a la Festa del Comerç Just de Sant Boi / Foto cedida

Reportatges

Municipis pel Comerç Just

Manresa ha estat el primer municipi català a rebre el reconeixement internacional de Municipi pel Comerç Just, però ja n’hi ha d’altres que estan a punt d’assolir-lo, com Terrassa i Sant Boi de Llobregat

12/04/2023 | 06:00

A l’abril de l’any 2000, un grup de persones voluntàries de diferents organitzacions de comerç just de la municipalitat de Garstang, al Regne Unit, es van mobilitzar per facilitar l’accés a productes de comerç just en diferents punts de la localitat. En pocs temps van aconseguir que n’hi hagués en col·legis, empreses, botigues, cafeteries i restaurants. Gràcies al suport popular, l’Ajuntament va aprovar una declaració de suport a l’ús de productes de comerç just, i això va propiciar que Garstang s’autoproclamés el primer Municipi pel Comerç Just del món.

De seguida, altres municipis britànics van començar a desenvolupar experiències similars, i el 2002 la iniciativa ja havia creuat fronterers i es començava a impulsar en municipis d’Irlanda, de Bèlgica i dels Països Baixos. Vist l’èxit, el 2006 organitzacions de comerç just de diferents països es van començar a coordinar per donar més projecció a la campanya i facilitar l’intercanvi d’experiències entre municipis d’arreu del món. Només un any després, les institucions europees reconeixien la iniciativa internacional Ciutats pel Comerç Just.

S’entén per comerç just aquell que tenint l’origen en el Sud global, assegura uns pilars bàsics en tota la cadena de producció i de comercialització: les pràctiques comercials justes; salaris justos i dignes per a les persones treballadores; l’eliminació del treball forçós i infantil; l’erradicació de la discriminació, l’assoliment de la igualtat de gènere i la llibertat d’associació; bones condicions de treball; el desenvolupament de capacitats; el respecte al medi ambient; la generació d’oportunitats per a productores desfavorides, i la transparència i responsabilitat en els processos de fabricació i comercialització.

Manresa, primera Ciutat pel Comerç Just de Catalunya

Actualment, ja hi ha més de 2.000 localitats arreu del món considerades Ciutats pel Comerç Just. A l’Estat espanyol, la iniciativa hi va arribar més tard, però a hores d’ara ja hi ha una quarantena de localitats involucrades, de les quals més de la meitat ja han rebut el reconeixement com a Municipi pel Comerç Just. Entre aquestes, algunes de les dimensions de Còrdova, Bilbao, Lleó o Madrid. A Catalunya, on el projecte és impulsat per LaCoordi, Manresa era el primer a obtenir-lo, al novembre del 2022, però ja hi ha altres ciutats amb la sol·licitud del reconeixement aprovada per ple.

Cercavila a la Festa del Comerç Just de Manresa. | Foto: cedida.

De fet, la tradició del foment del comerç just en alguns ajuntaments catalans ve de lluny, sobretot els últims anys, coincidint amb l’auge dels projectes d’economia social i solidària local, amb els quals comparteix principis. Si bé des de fa dues dècades diverses ciutats s’han adherit al Dia Mundial del Comerç Just, fins fa poc no s’havia entrat en la roda dels reconeixements de Ciutats pel Comerç Just. Manresa, per exemple, va sol·licitar-ho al juny del 2021, i al novembre del 2022 ja aconseguia el segell. “Ha estat possible perquè hi ha 25 anys de treball al darrere, no només de l’Ajuntament, sinó del Consell Municipal de Solidaritat”, diu Rosa de Paz, coordinadora del Programa de cooperació de l’Ajuntament fins al novembre i actual cap de secció d’Igualtat i Cohesió Social.

Manresa és el primer municipi català que ha rebut el reconeixement de Municipi pel Comerç Just

És un cas similar, per exemple, el de dos ajuntaments més, com Terrassa o Sant Boi de Llobregat. L’Ajuntament de Terrassa va aprovar fer la sol·licitud el 24 de febrer passat. “Ens hi posem complint ja el 90% i escaig del que se’ns demana, fruit d’un recorregut de més de 25 anys de vinculació de la ciutat al comerç just”, explica Tolo Agudo, cap del Servei de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament egarenc. “Fa 20 anys que estem treballant amb la campanya del comerç just i la banca ètica, amb la Festa del Comerç Just i adherint-nos al manifest del Dia Mundial, però també fent feina de formigueta per veure com altres àmbits municipals es podien apropiar del tema”, recalca Clara Sopeña, cap de la Unitat de Cooperació, Solidaritat, Pau, Mediació i Restauració Comunitària de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que el 26 de gener també aprovava per unanimitat en el Ple la sol·licitud per obtenir l’estatus de Ciutat pel Comerç Just.

Més enllà d’una declaració d’intencions i d’un diploma

El reconeixement de Ciutat pel Comerç Just va molt més enllà d’una declaració d’intencions i de l’obtenció d’un diploma per penjar en un despatx municipal. S’exigeix el compliment de cinc criteris bàsics, però també la permanència en el temps. De fet, el primer dels cinc criteris a complir és el compromís institucional i l’existència d’iniciatives de compra pública ètica. Els altres quatre, però, depassen l’àmbit institucional: oferta i accessibilitat dels productes de comerç just; compromís del sector empresarial, de les organitzacions de la societat civil i de la comunitat educativa; accions de comunicació i de sensibilització adreçades a la ciutadania, i compromís i coordinació del grup de treball local.

A Manresa hi ha oberta des del 1995 una botiga de comerç just a càrrec de l’Associació Josep Maria Cunill, i també fa més de 20 anys que s’han anat duent a terme diverses accions encaminades al foment d’aquest tipus de pràctiques. El mateix reconeixement com a Ciutat pel Comerç Just n’esmentava algunes: la contractació de serveis de càtering per a la pausa del cafè amb productes de proximitat i de comerç just, o la inclusió de productes tèxtils amb la certificació corresponent. Per al període analitzat, es van aportar fins a 4 contractes amb criteris de comerç just i 22 compres menors. Pel que fa als punts de venda, n’hi ha 22 de localitzats, i fins a quatre màquines de venda automàtica en espais públics de la ciutat amb oferta de cafè i altres productes de comerç just.

Parada de cafè de comerç just a la Festa del Comerç Just de Terrassa. | Foto: cedida.

Defugir l’assistencialisme i el paternalisme

Segons l’opinió de Rosa de Paz, tot plegat ha coincidit en els últims anys amb una evolució del concepte de cooperació, “amb un esforç per explicar el model de cooperació local, sortir de la part més assistencial i paternalista, anar a la justícia global, a la justícia en origen, que la gent pugui viure de la seva terra”. Uns principis, els del comerç just, molt alineats amb alguns dels reptes principals d’aquest segle, com els feminismes, les cures o el respecte pel medi ambient, que enumera la mateixa Rosa de Paz: “Veure els recursos com a béns comuns i no amb una relació utilitària; valorar totes les cultures i defugir els tòpics de pobresa associats als països del Sud global, quan són ells els que permeten que nosaltres vivim com vivim, així com el cooperativisme i els moviments de base que han anat sorgint en aquests països”.

L’acreditació pel Comerç Just pot servir d’al·licient per reforçar àmbits com la contractació pública responsable

Segons Rosa de Paz, el reconeixement de Manresa com a Ciutat pel Comerç Just “no és un camí d’arribada; és un punt de partida”, que cada dos anys tocarà renovar. Això els ha de permetre fer una planificació de les fites a aconseguir. “T’ajuda a sistematitzar i posar ritme al projecte”, hi afegeix. “Ens agrada molt que no és només una xapa que et donen per penjar a l’entrada de la ciutat o de l’Ajuntament”, comenta Tolo Agudo. “L’objectiu és anar més enllà dels criteris mínims”, especifica Andreu Heredero, tècnic de Cooperació, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Sant Boi. A Manresa, per exemple, com que ja tenien molta feina avançada, el procés d’assoliment de la categoria de Ciutat pel Comerç Just els va permetre fer de bracet de la Diputació de Barcelona un mapatge dels comerços que ja tenen producte de comerç just.

Els tècnics de Cooperació dels tres ajuntaments coincideixen a afirmar que l’acreditació de Ciutat pel Comerç Just ha de ser també un al·licient per reforçar l’alineament de les polítiques de les seves àrees amb les de la resta del consistori, entre les quals, algunes d’importància capital com és la contractació pública. “A tot arreu, si Cooperació no som els més petits, falta poc perquè ho siguem, però s’ha apostat perquè tota l’estructura municipal, política i tècnica abordi el tema”, comenta Tolo Agudo. En aquest sentit, l’elaboració conjunta entre diferents departaments, però també amb actors de fora del consistori terrassenc, del Pla director de cooperació al desenvolupament 2022-2030 ha estat una de les fites destacades.

La importància de la contractació i la compra pública responsable

Per a Rosa de Paz, el treball conjunt amb les altres àrees de l’Ajuntament “és imprescindible, ja que, si no és transversal, només acabes fent accions puntuals”, com quan van començar ara fa dues dècades. Amb tot, treu ferro al repte: “No es tracta de canviar cap pla de treball, ja que els objectius del comerç just ja coincideixen amb els dels altres departaments; es tracta de buscar els objectius comuns, no d’inventar coses noves; de manera natural ja surten”.

Sant Boi ha estat pioner en la creació d’algunes eines com la Instrucció sobre contractació pública responsable

Pel que fa al treball transversal amb la resta dels departaments de l’Ajuntament, n’hi ha amb àrees com Economia Social o Educació que són evidents. Malgrat tot, d’altres, com el de Contractació i Compra Pública, són encara més centrals. “Té una importància radical, ja que com a institució pública som punta de llança perquè les contractacions de tothom vagin en aquesta línia“, opina Tolo Agudo. En aquest sentit, segons l’opinió de Clara Sopeña, l’acreditació els ha de servir “per revisar i veure on som i fer-ho amb una mirada externa, més objectiva”. Això, comptant que Sant Boi ja ha estat pioner i referent en la creació d’algunes eines com la Instrucció sobre contractació pública responsable, aprovada al desembre del 2019, o la bateria de 51 indicadors de coherència de polítiques, publicada al març del 2022. La Instrucció és pionera en l’àmbit català, però és que la bateria d’indicadors ho és en l’estatal.

Plafó de comerç just en una exposició sobre comerç conscient a Manresa. | Foto: cedida.

Dues eines que complementen algunes accions en les quals Sant Boi, en aquest cas juntament amb Barcelona, també va ser pionera. Es tracta de la col·laboració amb Electronics Watch, una organització internacional que vetlla per l’acompliment dels drets laborals i ambientals en la cadena de subministrament del sector de l’electrònica. Això afecta una de les compres més habituals dels ajuntaments, com és el material informàtic. “Que, a l’hora de comprar un ordinador, sapiguem quin impacte ha tingut la seva fabricació”, argumenta Andreu Heredero.

Clàusules socials de les quals s’ha de garantir el compliment

Tolo Agudo insisteix que, més enllà de la inclusió de clàusules que tinguin en compte el comerç just en les contractacions i compres de l’Ajuntament, cal vetllar pel seu compliment, qüestió no sempre fàcil. “Un banc de clausulat és important, però és una primera part, perquè podem tenir clàusules; però, si no es fa un seguiment del compliment, no s’assoleixen tots els objectius“, recalca. En una línia similar, Rosa de Paz recorda que de mocions en favor de la compra pública ètica n’hi ha des de principis dels 2000, però serà ara amb el compliment dels compromisos de la Ciutat pel Comerç Just que es podrà afinar encara millor, també en coordinació amb l’àrea d’Economia Social, amb la qual hi ha una confluència d’objectius claríssima.

Rosa de Paz també posa l’accent en alguns factors que a vegades són determinants a l’hora d’incloure determinades clàusules: “Significa treballar molt amb els proveïdors. Cal ser realistes, ja que a vegades no pots posar les clàusules que voldries si després no hi ha proveïdors que hi puguin donar resposta; no pots jugar que quedi desert. Però alhora, si no pressionem, estarem sempre parats al mateix lloc”. Pel que fa a la licitació pública, De Paz pensa que no és tant treball d’un sol ajuntament, sinó de la xarxa de municipis, de bracet d’entitats com LaCoordi o la Diputació. “Si no treballem més enllà de la dimensió local, és complicat”, opina. En aquest sentit, tots tres ajuntaments coincideixen a valorar el paper d’entitats com LaCoordi a l’hora de, valgui la redundància, coordinar el treball conjunt.

Encara en l’àmbit de les clàusules, Tolo Agudo aporta un altre element per a la reflexió, com és el fet que normalment el factor preu acabi sent molt determinant. I posa l’exemple del consum responsable i del comerç just, “que sol ser més car a tot arreu; un quart de quilo de cafè de comerç just, amb una producció responsable, sostenible i possiblement ecològica, és més car que un quart de quilo d’una marca”. I, malgrat tot, se’n prioritza el consum i la compra precisament perquè és de comerç just i du incorporat un seguit de valors que no té el cafè de marca. “Si això ho apliques als contractes públics, i l’únic que es fa és quedar-se l’oferta més baixa, alguna cosa acaba grinyolant”, lamenta.

Participants en la Festa del Comerç Just de Sabadell. | Foto: cedida.

Cafè Ciutat, una història amb recorregut

Alhora, poder seguir la traçabilitat en l’elaboració de determinats productes és complex. D’aquí ve que en els últims anys s’hagi començat pel que és més fàcil. D’entre tots aquests productes, però, n’hi ha un que destaca, molt característic del comerç just, precisament perquè no es pot produir aquí i no entra en contradicció amb el valor de la proximitat. Es tracta del cafè. I, més concretament, del projecte Cafè Ciutat, ja amb més d’una dècada de trajectòria. Cafè Ciutat és una campanya adreçada la ciutadania, al teixit associatiu, a les entitats públiques i a establiments per tal de fomentar el consum de cafè d’una manera responsable, coneixent-ne l’origen i els principis i les pràctiques de comerç just. La xarxa, que va començar de bracet de la Diputació de Barcelona, la cooperativa Alternativa3, la Fundació Tercer Món Mataró i els tres primers ajuntaments adherits (Manresa, Terrassa i Mataró), a hores d’ara ja n’hi té onze. Els que s’hi han afegit són els d’Argentona, Cabrils, Calella, el Prat de Llobregat, Igualada, Molins de Rei, Montornès i Sant Adrià de Besòs.

El projecte Cafè Ciutat compta amb 11 ajuntaments adherits, que treballen per fomentar el consum de cafè responsable

Darrere la marca Cafè Manresa o Cafè Terrassa, per posar dos exemples, es busca la complicitat de la ciutadania, del comerç i de la restauració de cada ciutat. Més enllà de les vendes, però, tal com explica Tolo Agudo, Cafè Ciutat és “una eina de difusió i sensibilització, per promoure el comerç just”. I hi afegeix: “Per nosaltres, no és important que se’n vengui més o menys, sinó que ens ajudi a transmetre i fer arribar la idea del comerç just, dels seus segells, conèixer les cooperatives de productors amb què treballem, vincular un territori i un altre”. Amb tot, té la limitació que, pel fet de tractar-se de cafè, no pot dur-se a les escoles, però allà se substitueix per sucre, i el missatge és igual de vàlid.

I és que no sempre el missatge del comerç just ha estat acollit amb el mateix entusiasme, sobretot en xocar amb els valors de la producció de proximitat. Per això, segons l’opinió de Rosa de Paz, és tan rellevant treballar acompanyada de les àrees d’Economia Social, “ja que el model és compartit”, i, si bé en alguns productes la proximitat és un valor, en d’altres com el cafè o el sucre, que no es produeixen a Europa, “és emblemàtic per poder explicar el comerç just”. De Paz recorda que, després del petroli, el cafè és el producte més importat als països enriquits, “amb 25 milions de camperoles que viuen del cafè al Sud global”. D’aquí ve l’impacte important que pot generar en aquests països que el cafè que es consumeixi aquí sigui de comerç just. “Quan presentem el cafè com un producte transformador de vides, és ben bé així”.

Festa del Comerç Just a Sant Boi de Llobregat. | Foto: cedida.

I, més enllà del Cafè Ciutat com a eina de difusió, des de fa anys ha servit per posar en contacte ajuntaments com el de Terrassa i Manresa i anar posant les bases del que després han esdevingut les primeres Ciutats pel Comerç Just de Catalunya. També, per anar detectant errors del sistema, com el fet que molts bars, malgrat mostrar-hi interès, no s’han pogut adherir a la campanya, perquè les grans marques de cafè els regalen les cafeteres, amb l’estalvi econòmic que això els representa. D’aquí ve que, per exemple, a les últimes festes de Nadal a Manresa hagin impulsat una campanya per etiquetar el sucre de comerç just en diferents bars i restaurants de la ciutat. Ara hi ha una porta oberta perquè tinguin sucre de comerç just durant tot l’any.

Sabadell i la guia de comerç just

Sabadell és un altre dels municipis amb una trajectòria en aquest tema, i actualment té constituït un grup motor impulsor de campanyes de foment del comerç just a la ciutat, amb la participació de l’Ajuntament, però també d’entitats del Consell de Solidaritat i Cooperació. Un tret comú, el d’obrir els grups de treball a entitats, amb la resta de les ciutats que lideren el foment del comerç just a Catalunya. Per això no serà estrany que Sabadell sigui un dels propers municipis a optar al reconeixement de Ciutat pel Comerç Just.

La ciutat de Sabadell ha editat una guia virtual de comerç just

En l’àmbit de les clàusules socials de contractació, si bé no hi ha una instrucció específica per la dificultat que suposa incorporar-ho a tots els contractes, sí que han començat a definir alguns criteris d’adjudicació que van en aquesta direcció. Per exemple, en el cas de les matèries primeres utilitzades a les escoles bressol o als menjadors escolars, o, més específicament, en l’àmbit del comerç just, s’ha incorporat com a criteri d’adjudicació el compromís d’utilitzar productes d’aquesta procedència en una licitació per al subministrament de vestuari laboral, calçat, complements i equips de protecció individual per a personal municipal.

Més enllà d’obrir el grup motor de comerç just a noves entitats que fins ara no tenien aquesta línia de treball específica, o d’organitzar anualment la Festa del Comerç Just i les Finances Ètiques (un altre tret compartit amb altres municipis com Terrassa, Sabadell i Sant Boi), la singularitat de Sabadell és l’edició d’una guia virtual de comerç just. S’hi explica de forma detallada què són el comerç just i l’economia social i solidària, s’entra de forma didàctica i entenedora en les raons per consumir productes d’aquest origen, i s’acaba amb un directori d’establiments de la comarca on comprar-ne. En resum, Sabadell està “centrant esforços en la sensibilització, treballant de manera participativa i horitzontal amb les entitats implicades i en coordinació amb altres serveis, intentant fer-ho de la manera més transversal possible”, en paraules de Margot Planas, tècnica de Cooperació de l’Àrea de Feminisme, Benestar Animal i Participació de l’Ajuntament.

Primer no s’entén; després es converteix en norma

Tot plegat, passos que van fer diversos municipis catalans, a vegades amb gestos que inicialment poden semblar simbòlics, com el que recorda Clara Sopeña a Sant Boi, quan, per prioritzar el consum responsable en les festes populars, van començar a usar gots reutilitzables, “quan ningú ho feia i ningú ho entenia, però pensàvem que el valor pedagògic que ho fes l’Ajuntament hi havia de ser”. Ara és una pràctica generalitzada. “Tard o d’hora, coses que ara pregonem de manera més o menys suau s’acabaran convertint en norma”, hi afegeix Sopeña.

I en el rerefons, unes polítiques per una justícia social i ambiental aquí, però també una justícia global. Aquí rau, segons l’opinió de Rosa de Paz, la importància de les contraparts en el Sud global. “El comerç just el que fa és dignificar la visió de les persones d’aquests països; aquí ens escandalitzem en veure persones que ho passen malament, però després exigim molts resultats al Sud global, sense tenir en compte el maltractament que han patit”, reflexiona.

Rosa de Paz convida a valorar que es tirin endavant, en aquests països, cooperatives i projectes, “que no els veiem només com a persones mancades de recursos, sinó que estan tirant endavant projectes cooperatius i moviments socials, amb moltes històries de vida al darrere”. Per això, al seu entendre, és tan important “trencar prejudicis i estereotips”, i posa com a exemple, cooperatives de dones en països amb tradicions patriarcals molt marcades, “tirant endavant la producció de cafè, ecològic, i sense contaminar la terra”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies