17/03/2026 | 07:00
Des de fa mesos, la localitat ebrenca de Móra la Nova sona com un dels possibles epicentres de la intel·ligència artificial europea. Els governs català i espanyol volen que s’hi instal·li una gigafactoria: un gran centre de dades que ha de servir com a infraestructura per a aquesta nova tecnologia. Tot plegat encaixa amb el pla d’inversions amb què la Comissió Europea intenta no quedar-se enrere en la cursa mundial de la supercomputació.
Un dels grans defensors de la idea és l’alcalde de Móra, Jesús Álvarez, d’Esquerra Republicana: “Tard o aviat tancaran les centrals nuclears, que és l’activitat econòmica més important de la nostra comarca. Hem de mirar que hi hagi alguna sortida laboral enfocada a noves tendències”. En canvi, algunes organitzacions locals i ecologistes estan preparant una campanya per oposar-s’hi: “La riquesa de la intel·ligència artificial no serà repartida”, lamenta Aleix Carbó, secretari d’acció social de la CGT a les Terres de l’Ebre: “La quantitat bestial de diners públics que s’hi vol invertir hauria d’anar als sectors que serveixen per sostenir la vida, com la sanitat, l’educació o l’agricultura”.
“Tard o aviat tancaran les centrals nuclears; hem de mirar que hi hagi alguna sortida laboral”, explica l’alcalde Jesús Álvarez
De moment, el projecte de Móra és només una candidatura. La Comissió Europea escollirà aquest any on es faran les gigafactories del programa Invest AI, que comptaran amb finançament comunitari. N’hi haurà, com a mínim, cinc. Entre totes, es repartiran un pressupost publicoprivat d’uns 20.000 milions d’euros. S’espera que en els propers mesos es conegui el desenllaç, perquè la posada en marxa haurà de ser ràpida: les gigafactories escollides hauran d’estar ja operatives entre el 2027 i el 2028. En una roda de premsa recent, Henna Virkkunen, la vicepresidenta europea per a la Sobirania Tecnològica, va afirmar que la candidatura de Móra és “molt forta”. De fet, és l’únic projecte que presentarà Espanya, tot i que el Govern central l’ha unificat amb la de la localitat madrilenya de San Fernando de Henares: les dues opcions no competiran entre elles, sinó que formaran part de la mateixa candidatura. La Unió va planificar que aquest mes de febrer ja s’obriria oficialment la convocatòria del concurs, però encara no s’ha fet realitat.
Una infraestructura clau per a l’economia de les dades
Una gigafactoria és un gran centre de dades amb milers de xips. La seva utilitat és entrenar i operar models d’intel·ligència artificial. S’hi poden fer coses com preparar grans models de llenguatge, com ara els GPT, o avançar en la visió per computació, que permet tecnologies com els cotxes autònoms o el reconeixement facial. També pot tenir utilitat científica, com ara descobrir com funcionen certes proteïnes del cos humà. “Per entendre-ho amb un exemple històric: així com fa dècades es va desplegar la xarxa elèctrica per sostenir un model industrial basat en l’electricitat, ara es desplega infraestructura computacional per sostenir un model econòmic basat en les dades i l’automatització”, explica Judith Membrives, responsable d’Intel·ligència Artificial i Drets Humans de Lafede.cat.
Judith Membrives: “La sobirania no és només tenir servidors propis; és decidir per a què serveixen i amb quina redistribució”
Brussel·les està molt interessada a fer possibles aquests projectes, perquè els veu més com a infraestructures estratègiques que com a fàbriques d’un sector en concret. Avui, més del 80% de la capacitat global de còmput es reparteix entre els Estats Units i la Xina. Europa només en té el 10% i vol utilitzar les gigafactories per revertir-ho. L’objectiu és no quedar-se enrere en la cursa global de la intel·ligència artificial.
“Cal preguntar-se qui acabarà definint les prioritats i els criteris d’accés d’aquesta gigafactoria”, explica Judith Membrives. L’experta en digitalització democràtica alerta que, si no hi ha una governança participada i transparent, aquesta infraestructura pot suposar un traspàs de diners públics cap a empreses que ja estan en posició de privilegi tecnològic i financer: “La sobirania no és només tenir servidors propis; és decidir per a què serveixen, amb quins límits i amb quina redistribució del valor”.
Telefónica i Florentino, però també l’Estat i empreses catalanes
És previst que el control d’aquestes infraestructures sigui majoritàriament privat. La Comissió Europea ha explicat que vol que només el 30% de la inversió de les gigafactories sigui pública. En el cas del projecte de Móra, Telefónica ha fet públic que té intenció de liderar el projecte, en aliança amb cinc empreses més. Actualment, Telefónica està dirigida pel català Marc Murtra, i un 10% del seu capital és de l’Estat. Una altra pota clau del projecte és la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), que sí que és plenament pública.
Submer, una empresa de Rubí centrada en l’eficiència energètica dels centres de dades, participa en el consorci
També participen en el consorci ACS, l’empresa constructora de Florentino Pérez, i MasOrange, la propietària de les telefòniques Orange, Pepephone, Yoigo i Euskaltel. També hi participa Nvidia, la companyia nord-americana que és líder mundial en xips i que, molt probablement, seria l’encarregada de proporcionar-los per a aquesta instal·lació.
Així mateix, participa en l’operació Submer, una companyia amb seu a Rubí que busca augmentar l’eficiència energètica dels centres de dades, i Multiverse Computing, una empresa basca, amb una participació de 59 milions d’euros de l’Estat, que crea software de computació quàntica.
Preocupació pel consum d’aigua i d’electricitat
Com que encara no s’han publicat les bases del concurs europeu, tampoc no s’han concretat les característiques que tindria el projecte de Móra. Per ara, se sap que la gigafactoria podria situar-se al Molló, un polígon industrial ja creat però amb poc ús fins ara. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, que veu aquesta inversió com una oportunitat, s’ha ofert a proporcionar una nau i diferents terrenys per fer-ho possible.
El que no està definit amb claredat, de moment, és quin consum d’aigua i quin consum d’electricitat suposaria la gigafactoria. En els darrers anys, s’han conegut diversos estudis que apunten que aquest tipus d’infraestructures poden comportar un gran impacte en aquests dos àmbits. Per exemple: als Estats Units, els centres de dades ja suposen el 4% del consum total d’electricitat del país.
Una preocupació principal per als opositors és com podria afectar el cabal del riu Ebre
Pel que fa a l’aigua, la preocupació principal per als opositors és com podria afectar el cabal del riu Ebre. “És aigua que es deixarà de tenir per a altres coses i per als ecosistemes que ens mantenen i ens sostenen vius”, denuncia Aleix Carbó: “Se’ns fa inassimilable que ens posin una indústria amb uns consums tan bèsties en un territori que ja està castigat per centrals energètiques”. L’alcalde de Móra demana “prudència” sobre aquest tema: “Encara no sabem ni quina captació necessitarà, ni tan sols si serà un circuit obert o un circuit tancat d’aigua”.
Per a Jesús Álvarez, és precisament el bagatge històric de producció elèctrica de les Terres de l’Ebre el que justifica donar la benvinguda a un projecte així: “Ara que nosaltres necessitem una part d’aquesta energia per crear una infraestructura al nostre territori, només faltaria que no poguessin tenir aquesta capacitat”. L’alcalde creu que no fer-ho suposaria repetir l’esquema habitual: extreure recursos de la zona per crear grans projectes a les zones més urbanitzades: “Què hem de fer, esperar que la facin al Camp de Tarragona o al Prat de Llobregat i tornar a perdre l’aigua i la llum allà? No pot ser que nosaltres tinguem l’aigua i no la puguem fer servir”. En l’espera de conèixer els detalls, Judith Membrives conclou que serà clau observar com es repartiran els impactes socials i ambientals del projecte: “Caldrà analitzar-ho tenint present qui n’assumeix els costos i qui en concentra els beneficis”.
