Crític Cerca
Reportatges

Per què cal canviar la manera com vestim per salvar el planeta?

De la planta a la samarreta: desgranem, pas a pas, l’impacte mediambiental, social i laboral de la roba que compres i en proposem algunes alternatives

24/12/2021 | 06:00

De la planta de cotó al penjador de la botiga on compres habitualment la roba, la samarreta que estàs a punt de pagar ha passat per molts processos i moltes mans diferents. Hi ha qui ha plantat, cuidat i recollit la matèria primera, hi ha qui n’ha fet fils i l’ha convertida en una tela, qui n’ha cosit totes les parts, qui l’ha transportada i qui, finalment, l’ha posada a l’aparador de la seva botiga. Malgrat que només en veus el producte final, la samarreta que pagaràs ha generat un impacte del qual, com a consumidor, n’ets en part responsable. Així ho mostra “Les vides que vestim”, un projecte web que estrena LaCoordi, una entitat que treballa pel comerç just i per les finances ètiques a Catalunya.

CRÍTIC ressegueix el procés de producció d’una samarreta per assenyalar quin impacte mediambiental, social i laboral produeix, especialment als països del Sud global, i com podem apostar per un consum conscient i crític en la producció i el consum de roba.

Cultivar i filar el cotó: és possible generar menys petjada ecològica?

El primer pas per fabricar una peça de roba és extreure la matèria primera de la qual estarà feta. El cotó és un dels materials més utilitzats en la indústria tèxtil, però també dels més contaminants. Segons FEM Internacional, una ONG canadenca, els camps de cultiu de cotó fan ús del 25% dels insecticides del món per garantir la producció i ocupen el 2,4% de l’àrea cultivable del planeta. Però el seu impacte mediambiental no acaba aquí: la petjada hídrica per produir una peça de roba és molt alta. Tal com apunta el Servei d’Estudis del Parlament Europeu, es necessiten 2.700 litres d’aigua per fabricar una samarreta, l’equivalent a tota l’aigua potable que necessita una persona en dos anys i mig de vida. De fet, la producció tèxtil és responsable del 20% de la contaminació mundial d’aigua potable.

Gràfic: Helena Olcina

En termes generals, el sector tèxtil genera el 10% de les emissions de carboni del planeta i es considera el segon més contaminant després de la indústria petroliera, segons la Conferència de l’ONU sobre Comerç i Desenvolupament. Precisament perquè és un dels sectors més contaminants és important que apareguin altres maneres de produir roba mitigant l’impacte en l’entorn. “La producció en si mateixa ja implica un impacte negatiu en el medi ambient, però els materials orgànics són una opció positiva, així com els tints naturals. Per això l’ecodisseny és clau perquè una peça encara no confeccionada es pensi d’acord amb el seu cicle final de vida”, afirma María Pérez-Hickman, presidenta de l’Associació de Moda Sostenible, que reuneix professionals del sector de la moda per promoure valors de sostenibilitat i ètics.

El sector tèxtil genera el 10% de les emissions de carboni del planeta i és el segon àmbit més contaminant després de la indústria petroliera

El cotó orgànic, per exemple, necessita un 71% menys d’aigua i un 62% menys d’energia per al seu cultiu i no s’hi fan servir productes químics que poden contaminar el sòl i l’aigua propera a la zona. Utilitzar tints naturals també evita la introducció de químics als rius i mars i s’estalvia molta aigua, ja que el procés de blanqueig del cotó i el procés posterior per tenyir impliquen una gran quantitat d’aigua. Com que la major part de la producció tèxtil està deslocalitzada i es fa des de països empobrits (des del Marroc fins a l’Índia, passant pel Sud-est asiàtic), mitigar la sobreexplotació de recursos locals per a la producció i evitar la contaminació de l’entorn és un dels objectius principals de la producció de roba ètica i sostenible.

En aquest sentit, cada vegada hi ha més projectes arreu del món que treballen amb aquesta mirada, emmarcada en el moviment del comerç just, una xarxa mundial d’associacions, d’ONG, productores i artesanes d’arreu que promouen productes elaborats amb criteris d’igualtat laboral, de no explotació infantil, que van en benefici de la comunitat, fets en estructures democràtiques i a partir de finances ètiques, i que són respectuosos amb el medi ambient per fer-los. A l’Índia, un dels països on la indústria tèxtil és més potent, hi ha projectes de comerç just com la Rajlakshmi Cotton Mills. La fàbrica, nascuda el 1934, és una de les pioneres del país en l’ús del cotó orgànic amb un doble objectiu: no només redueix el cost en un 38% per a la comunitat agricultora, sinó que també els protegeix de l’exposició a productes químics tòxics i elimina les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle creades per la producció d’aquests fertilitzants químics. El seu cap comercial, Sonu Singh, explica a CRÍTIC que la fàbrica també gestiona el seu propi “tractament d’aigües residuals i, a més, també ha instal·lat una planta solar per produir energia renovable per utilitzar-la en el seu procés de producció”.

El comerç just promou el consum de productes que han estat elaborats en condicions sostenibles tant per a les treballadores com per al medi

Els productes de la Rajlakshmi Cotton Mills que arriben a casa nostra ho fan a través de Veraluna, la marca de moda ètica i de comerç just que, a través d’Oxfam, ven productes fabricats amb criteris sostenibles també per al medi ambient. La mirada ecològica en la producció de les peces de roba també ha arribat a casa nostra i cada vegada hi ha més oferta amb aquests valors que treuen el cap, com, per exemple, projectes com Saüc, una marca de texans de Canet de Mar de cotó ecològic amb certificat GOTS (Global Organic Textil Standard) confeccionats a Canet de Mar o els jerseis a la carta d’Irene Bosc creats amb cotó orgànic elaborat a Catalunya o Cotó Roig, que treballa amb cotó de cultiu integrat d’Andalusia i filat en comarques catalanes. La producció i la venda local d’aquestes peces, a més, també redueix considerablement un dels factors clau per a la petjada ecològica: el llarg transport de mercaderies que han de fer els productes per arribar a les mans de les consumidores.

Cosir la samarreta: les treballadores en lluita

La finalitat del consum sostenible és procurar trobar l’equilibri just entre la part social i la part ambiental del sector tèxtil, cosa que és més present en les petites marques. És a dir, quan parlem de roba sostenible, no només es fa referència a la petjada ecològica, sinó també a les condicions laborals de les treballadores del sector. El projecte Roba Neta és una xarxa internacional, coordinada a Catalunya per Setem, que té l’objectiu de millorar les condicions de feina que tenen les persones que treballen en la indústria de la confecció, un 70% o 80% de les quals són dones del Sud global que cobren sous inferiors i estan més exposades als abusos i a les discriminacions.

Gràfic: HELENA OLCINA

Segons dades de l’informe Salaris dignes, de Roba Neta, cap de les 50 companyies de roba que lideren el sector paguen salaris dignes. Per una samarreta que com a consumidora compres a 8 euros, cada treballadora rebrà 24 cèntims, és a dir, entre l’1% i el 2% dels diners que has pagat. “Parlem de salaris indignes, d’hores extres forçades, d’inseguretat laboral, de precarietat en els tipus de contractes i de la dificultat d’algunes a tenir dret a sindicar-se per demanar millores”, diu Judith Talvy, membre de l’equip de projectes de Setem Catalunya.

Johny Joseph és el director de Creative Handicrafts, una cooperativa de comerç just de Bombai, la capital més gran de l’Índia, que treballa per a la contractació i la formació de treballadores tèxtils amb condicions dignes. La seva roba a casa nostra també els ajuda a proveir Oxfam a través de Veraluna. “El benefici no només és per al propietari, sinó també per a les persones productores, i això inclou tant la comunitat agrícola de cotó com l’última dependenta que ven els productes finals. Quan aquest benefici es comparteix de manera desigual, és quan la producció de roba no és ètica”, explica Joseph. Així mateix treballa la Rajlakshmi Cotton Mills. El seu comercial, Sonu Sigh, assegura que la seva plantilla compta amb una sèrie de condicions que estan “molt per sobre de les que dona el sector tèxtil al seu país”: fons de pensions, baixa per maternitat, vacances pagades, abonament de transport o assegurança mèdica. Ambdós responsables comparteixen que les condicions laborals de les treballadores siguin òptimes és indispensable, ja que “la producció ètica és necessària si volem una societat justa, neta i ambientalment sostenible perquè hi visquin els nostres fills”, en paraules de Joseph.

“La producció ètica és necessària si volem una societat justa, neta i ambientalment sostenible”, diu Johny Joseph, de Creative Handicrafts

Les pràctiques d’aquests dos projectes contrasten fortament amb el funcionament de les grans multinacionals que copen el mercat tèxtil mundial. Algunes d’aquestes empreses han rebut nombroses denúncies per contaminació i per explotació laboral. Ambientals com les que recull aquest informe d’Ecologistes en Acció sobre l’impacte mortal que suposen les deixalles de productes químics perillosos i els gasos tòxics de les fàbriques asiàtiques a les quals compra, entre d’altres, Inditex, la marca espanyola que va impulsar el multimilionari Amancio Ortega, o laborals, com les que apunta la campanya Roba Neta, en aquest article de CRÍTIC sobre les treballadores tèxtils de les fàbriques marroquines. Precisament en la línia d’aconseguir que la producció de roba sigui ètica també en el terreny laboral, l’organització mundial Clean Clothes Campaign ha denunciat que la Comissió Europea ha posposat indefinidament la Directiva sobre diligència deguda, una mesura per regular la responsabilitat empresarial respecte als drets de les treballadores i del medi ambient.

A la botiga: quin paper tens en el consum ètic?

Pot ser que, quan siguis a la botiga mirant roba, no tinguis present l’impacte social i mediambiental del que estàs comprant; però, com a consumidora, també formes part de la cadena de responsabilitats perquè la roba sigui ètica. “Hi tenim alguna cosa a fer perquè som qui consumim. Hi ha una responsabilitat compartida: l’empresa vol més diners, el governant vol que l’empresa no marxi i el consumidor ha de ser conscient que potser no pot pagar una samarreta a 2 euros”, expressa Judith Talvy. La persona que consumeix ha de valorar que, quan compra barat, hi ha algú que està sent explotat en la cadena de subministrament, diu Johny Joseph, també l’entorn natural. Per això, hi afegeix, “cada compra hauria de significar un petit avenç d’apoderament per a la societat, i no una explotació més”.

Prolongar la vida d’una peça de vestir durant nou mesos pot reduir la petjada de carboni, d’aigua i de residus entre un 20% i un 30%

Com podem canviar els nostres hàbits de consum i tenir en compte l’impacte que generem? “Abans de decidir-nos a comprar una peça de roba, ens hauríem de preguntar si realment la necessitem i, en segon lloc, si en podem arreglar o reutilitzar alguna que tinguem a l’abast o que aconseguim en mercats o xarxes d’intercanvi”, expliquen des de Pam a Pam en aquest article. Els motius per no comprar impulsivament i reutilitzar tenen conseqüències directes per al planeta. Cada segon es llença als abocadors l’equivalent a un camió ple de roba. De fet, prolongar la vida d’una peça de vestir durant nou mesos pot reduir la petjada de carboni, d’aigua i de residus entre un 20% i un 30%. Moltes vegades, el consum compulsiu de roba genera milers de tones de residus tèxtils que no es reciclen i que acaben en abocadors molt contaminants en zones empobrides del món com Ghana o el desert d’Atacama, a Xile.

L’opció de la reutilització és la que vertebra Roba Amiga, una cooperativa que recupera roba de segona mà a Catalunya per reduir residus tèxtils a partir, també, de la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió. Durant el 2020, el projecte va recollir 11.357.263 quilos de roba usada arreu del territori, cosa que “va evitar l’emissió d’un total de 41.878 tones de CO2 a l’atmosfera”, segons expliquen ells mateixos. La promoció del reciclatge i de l’economia circular per donar una segona oportunitat a la roba de rebuig també és el motor de projectes com els jerseis Iaios fets amb fils 100% reciclats provinents dels sobrants de les fàbriques tèxtils o els dissenys de Sílvia Jou amb la marca Seamstress Vintage, que converteix peces de rebuig en peces de moda vintage. O iniciatives de complements que creen bosses, moneders o cinturons amb aquesta mateixa filosofia, com ara Banda de Rodadura, Back to Eco o Més amb Menys, entre altres iniciatives.

Si no tenim a l’abast la possibilitat d’adquirir roba reciclada, la recomanació és no perdre de vista el consum de proximitat i de comerç just. “Qualsevol botiga de barri sempre serà millor que una multinacional perquè els beneficis de l’intercanvi es reparteixin entre les veïnes i afavoreixin teixir comunitat”, com recorda Paula Rivera, membre de LaCoordi, en aquest article. En aquest sentit, Pam a Pam recull algunes iniciatives en què tant el disseny, la confecció com la venda dels seus productes tèxtils són fets a Catalunya. Projectes tan diferents com Diomcoop, una cooperativa que, entre altres serveis, dissenya i comercialitza tèxtil i complements; l’Obrador La Xisqueta, que elabora jerseis amb llana de les ovelles xisqueta, una raça que molts pastors i pastores protegeixen al Pirineu, o la dissenyadora Miriam Ponsa, que treballa de forma manual les seves peces fetes amb productes de proximitat.

“Qualsevol botiga de barri sempre serà millor que una multinacional perquè els beneficis de l’intercanvi es reparteixin entre les veïnes”, diu Paula Rivera, de LaCoordi

I, si adquirim una peça que no és de proximitat ni reciclada, què hem de tenir en compte per cuidar el planeta i les persones que l’han feta? Mirar les condicions laborals que tenen les persones que fabriquen les peces i quina cura fan del seu entorn són dos bons indicadors a l’hora d’elegir productes de comerç just com els que fabriquen Rajlakshmi Cotton Mills i Creative Handicrafts, els productes dels quals es poden trobar, entre molts d’altres, al catàleg de Veraluna. Les samarretes de marxandatge d’Ideas també es venen amb criteris de comerç just, on l’intercanvi entre la part productora i el consumidor és més equitatiu i té en compte el medi ambient, igual que les bosses de cotó que ofereix AlterNativa3.

En realitat, cada vegada més, les alternatives de roba ètica i de consum just són més i estan més a l’abast de les consumidores a casa nostra. Les alternatives a la fast fashion i a les seves conseqüències, especialment perjudicials per a les persones i per als països del Sud global, existeixen i tenen moltes etiquetes: de proximitat, amb treball digne, ecològica, de comerç just, amb economia circular o amb el suport de les finances ètiques. Algunes les trobareu al webdoc Les vides que vestim; d’altres, al Mapa de comerç just de Pam a Pam, i d’altres les veureu passejar, anualment, per la Desfilada de Roba Sostenible que s’organitza a la Fira d’Economia Social i Solidària que se celebra a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies