Cerca

Una dona circula amb bici per Barcelona / ACN

Reportatges

Per què l’habitatge també té a veure amb la mobilitat?

L’habitatge cooperatiu aposta per una mobilitat compartida i sostenible en consonància amb la lluita contra la crisi climàtica i energètica

28/09/2023 | 06:00

El món immobiliari convencional vincula l’habitatge i la mobilitat des d’una suma bàsica: en un bloc de pisos, cada família té un o dos cotxes. Si es tracta d’un bloc amb cinc plantes i quatre habitatges per pis, hi haurà un mínim de vint cotxes al pàrquing. Però, encara que aquest sigui el model que impera, hi ha altres maneres de donar resposta a la mobilitat d’una comunitat de veïns i veïnes per tal de compartir-ne la gestió i caminar cap a un canvi de paradigma que contribueixi a mitigar la crisi climàtica i energètica. L’habitatge cooperatiu inclou una visió transformadora de la mobilitat des de la fase de construcció dels edificis fins a l’adaptació dels que ja estan aixecats, amb l’objectiu que sigui més sostenible i més compartida. 

Formar part d’un projecte d’habitatge cooperatiu és tota una manera d’entendre la vida en comunitat. Nina Turull, tècnica de Sostre Cívic referent en qüestions de mobilitat, afirma que “l’essència de l’habitatge cooperatiu és compartir l’experiència d’habitar, i repensar la forma com vivim, consumim i ens relacionem en comunitat”. En aquesta lògica, la mobilitat hi té un paper molt important, ja que pot posar en qüestió aspectes que la societat té tan interioritzats com la necessitat de tenir un cotxe de forma individual i quin cost ambiental i econòmic suposa. Si s’aposta per una mobilitat compartida, s’evita multiplicar desplaçaments, però també la fabricació i distribució de cotxes que no són imprescindibles. 

Benjamí Aguilar, que és membre del Consell Rector de Sostre Cívic i soci del projecte El Cairó, de Granollers, també compara la relació de la mobilitat entre els projectes cooperatius i els convencionals: “Normalment el sistema immobiliari maximitza el benefici. Els veïns no tenen organització conjunta, i per això no s’apliquen idees que surtin del marc convencional i no s’aposta per estratègies diferents. Encara hi ha la lògica de la tinença de vehicles”. En canvi, diu, en un habitatge cooperatiu l’usuari té la voluntat i l’espai per “pensar com vols que sigui l’edifici que habitaràs amb altra gent”, i això permet “trencar l’esquema compartimentat del nucli familiar que té un habitatge i un cotxe per cap quan podria compartir-ho”

Per això, Sostre Cívic està impulsant un canvi en matèria de mobilitat amb el suport d’un projecte Singulars, una ajuda de la Generalitat de Catalunya per reforçar projectes de l’economia social i solidària, així com amb entitats agrupades com Biciclot i Som Connexió i col·laboradores com Som Mobilitat i Granollers Pedala. Durant aquest 2023, que per a Sostre Cívic és l’Any de la Mobilitat Sostenible, han estat oferint formacions a les seves sòcies i estan incorporant una nova perspectiva de mobilitat que preveu estudis de cas per a cada projecte d’habitatge cooperatiu i la fase en què es troba. 

Aplicar la mobilitat sostenible, cas per cas

Per a cada cas, les propostes de millora a valorar són diferents: no és el mateix aplicar una mirada de mobilitat compartida i sostenible en un edifici que s’ha de dissenyar i construir des de zero que en un que ja està construït i que només es podrà adaptar. Arnau Vilardell, coordinador de Som Mobilitat, entitat que està participant en el projecte, apunta que, de totes maneres, “la mobilitat necessita un espai”. En les construccions que permeten un disseny des de zero, diu, es pot incorporar una visió de mobilitat compartida i, per tant, es poden aplicar modificacions com “una reducció del volum de l’aparcament i l’optimització de recursos en la construcció per tal que tot s’ajusti més al model de comunitat”. Segons desenvolupa Turull, Sostre Cívic disposa d’un document de criteris tècnics i arquitectònics que es consulta en aquestes fases inicials i que defineix què ha de tenir un habitatge per ser sostenible. A partir d’aquí, es debaten les diferents opcions.

En els que s’han de rehabilitar, en canvi, es fan adaptacions amb l’espai de què es disposa: per exemple, es poden ubicar bicicletes en zones on hi havia aparcaments de cotxes o es poden trobar espais fora de la comunitat on acudir per a serveis de mobilitat sostenible i compartida. En ambdós models, però, Vilardell explica que això implica un “canvi cultural i una reflexió personal sobre com em moc”, o sigui, “canviar la lògica que ‘com més cotxes, millor, i em desplaço sempre que vull’”. Es tracta, hi afegeix, d’“un canvi prou radical sobre com tenim organitzades les nostres vides”.

Clau Mestra / SOSTRE CÍVIC

Un dels casos on s’han aplicat estudis de mobilitat des de Sostre Cívic és Clau Mestra, un projecte d’habitatge cooperatiu a la Floresta, que, segons explica la usuària Joana Casteleiró, s’ha plantejat des de l’inici tenir una mirada sostenible. En les fases de rehabilitació de l’immoble es van utilitzar sistemes i materials de bioconstrucció i ha estat posteriorment que han volgut repensar la mobilitat de les seves usuàries. Des de Sostre Cívic els van acompanyar en la revisió de les seves dinàmiques de desplaçament, i això els ha permès detectar en què destinen el seu temps i les despeses que implica tenir cotxe. “El projecte de mobilitat ens ha ajudat a tenir consciència sobre com ens movem”, comenta Casteleiró. 

La tècnica de Sostre Cívic exposa dues conclusions que han generat els estudis que s’han fet als projectes de Clau Mestra a la Floresta, La Xicoira a Olesa de Montserrat, i La Balma, Cirerers i Princesa49 a Barcelona, als barris del Poblenou, de les Roquetes i del Born, respectivament. Una de les conclusions és l’alt cost econòmic de la mobilitat individual si es tenen en compte altres aspectes més enllà del combustible com l’amortització, l’impost de circulació, la ITV o l’assegurança. L’altra és que moltes usuàries que ja fa temps que conviuen no havien pensat com es movien i es van adonar que “poden potenciar el viure junts i que tenen una capacitat de transformació més alta del que pensaven”. 

Bicicletes i cotxes elèctrics compartits

A base d’identificar els hàbits de mobilitat, els projectes que han estat objecte d’estudi ja estan treballant propostes de millora en diversos formats. D’una banda, una opció són els vehicles elèctrics compartits que ofereix Som Mobilitat i que, en paraules de Vilardell, són una manera de “mancomunar serveis per ser més eficients”. En col·laboració amb Biciclot també s’està treballant en diversos projectes l’adquisició de bicicletes elèctriques i bicicletes cargo que donin més flexibilitat de mobilitat a famílies amb infants o en situacions de càrrega de material. 

Per exemple, a Clau Mestra, explica Casteleiró, estan estudiant donar més espai d’aparcament a les bicicletes perquè tenen “el desig d’utilitzar la bici de forma local i ens va com l’anell al dit”. També volen incorporar una bici cargo perquè, d’aquesta manera, les famílies la podrien compartir per portar els infants a l’escola o anar a buscar aliments a la cooperativa de consum: “Ens podria donar una sinergia entre nosaltres, podria ser un canvi”, afirma. Aguilar, membre d’El Cairó, de Granollers, també aposta per formats com una flota de bicicletes elèctriques compartides i explica que en el seu projecte d’habitatge cooperatiu volen destinar la planta baixa a ubicar entitats del teixit associatiu de Granollers com una cooperativa de consum i Granollers Pedala, un projecte de mobilitat amb bicicleta. 

“No ens imaginem fer tot això sense altres agents com Som Energia, Som Mobilitat o Biciclot; volem compartir aquest camí amb altres entitats pioneres amb voluntat social per demostrar la viabilitat econòmica i ambiental d’això”, explica Turull. Aquestes connexions contribueixen a fer créixer les “comunitats de vida”, un concepte que s’està debatent entre les entitats de l’economia social i solidària i que pretén posar la vida al centre en tots els aspectes bàsics, també pel que fa a mobilitat sostenible. Vilardell coincideix en la importància del món cooperatiu en aquest canvi de paradigma, que considera “pioner a trobar solucions de manera col·lectiva als debats estratègics per a la vida, com l’habitatge, l’energia o la mobilitat”. També és així per a les usuàries: Casteleiró afirma que “quan treballes amb la mateixa visió sobre els principis de la vida, estàs canviant el model de pensament i econòmic”.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies