Crític Cerca

Plaques a l’habitatge cooperatiu de Calonge / SOSTRE CÍVIC

Sostre Crític

L’habitatge cooperatiu, cap a l’eficiència energètica

Des de Sostre Cívic monitoren les instal·lacions de tots els projectes per tal de reduir el consum d’energia i caminar cap a un habitatge més assequible i sostenible

27/10/2022 | 06:00

Els darrers mesos, la crisi energètica mundial ha disparat els preus de totes les matèries primeres que tenen a veure amb l’energia. El preu de la llum ha arribat a ser 10 vegades més car que fa un any. En el cas del gas, l’augment és encara més pronunciat. I els mercats internacionals de petroli s’apropen als màxims que van marcar en la crisi econòmica del 2008, com explicava CRÍTIC fa mesos. A les portes d’un nou hivern, què pot aportar l’habitatge cooperatiu per mitigar els efectes d’aquesta crisi? Com es poden millorar les instal·lacions dels habitatges i els seus consums? Aquestes són algunes de les preguntes que han empès Sostre Cívic a implementar canvis per promoure habitatges cooperatius més eficients energèticament. 

Saber quant consumeixen les rentadores, quantes hores tenen l’interruptor del menjador encès i com interpretar els números de les factures de la llum i adaptar-s’hi s’han convertit en alguns dels objectius dels usuaris de la cooperativa des que el seu consum d’energia està monitorat. En tots els edificis en cessió d’ús que gestiona Sostre Cívic s’han instal·lat sensors i sondes que donen dades per analitzar els consums de l’habitatge a través de l’empresa de consultoria i enginyeria energètica Arkenova, que es dedica també al monitoratge d’instal·lacions. D’aquesta manera, cada projecte pot ser conscient de l’ús que fa de les instal·lacions i dels hàbits energètics que cal modificar per millorar de manera col·lectiva l’eficiència de casa seva. Angelo Zinni, tècnic del programa de control de consums dels projectes d’habitatge de Sostre Cívic per part d’Arkenova, explica que l’element d’innovació del sistema de monitoratge és la centralització de les dades: “Quan tens molts sistemes de marques diferents, et pots tornar boig per la disgregació de dades. Ara el paradigma ha canviat i tens un suport informàtic per a tot”, afirma. 

Calcular l’exercici energètic dona l’oportunitat de millora contínua i de detecció precoç en les instal·lacions

Un dels factors més interessants de seguir la pista als consums energètics d’un habitatge, diu l’enginyer d’Arkenova, és ajustar les condicions de funcionament de les instal·lacions, com la pressió, i “assegurar que aquestes funcionen bé i que, si hi ha qualsevol problema, es pot actuar ràpidament i donar confort als usuaris”. Calcular l’exercici energètic dona l’oportunitat de millora contínua i de detecció precoç, hi afegeix. 

Un cop aquests sistemes han recollit les dades, des de Sostre Cívic assessoren les usuàries i els envien informes mensuals per tal d’acompanyar-les “en un canvi conscient per reduir el que es pugui la despesa energètica”, comenta Mireia Masó, tècnica de Sostre Cívic per a la gestió de projectes en promoció i convivència. No es tracta només de fer canvis per pagar menys a final de mes, sinó de fer que “l’habitatge sigui més assequible i sostenible”. Per això, des de la cooperativa també han estudiat algunes millores a aplicar, com reduccions de potència, establir horaris d’usos, millorar la contractació d’energia i optimitzar les factures.

Cobriment amb argila d'una de les parets de La Balma. | Foto: Sostre Cívic.

Les dades a la pràctica

A La Balma, el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús, d’obra nova, impulsat per Sostre Cívic, ja fa un any que conviuen i comparteixen l’energia. Les seves usuàries ja han rebut les primeres dades del monitoratge de les instal·lacions i han posat sobre la taula la necessitat de parlar i debatre sobre els usos comuns que en fan, exposa Alícia Conejero, veïna de La Balma i sòcia de Sostre Cívic. Per ara, sí que han notat que els mesos d’hivern els habitatges es mantenien calents, ja que el millor de l’edifici és l’aïllament: “Molts dies fins que no es ponia el sol no posava la calefacció”, afirma Conejero. “La veritat és que l’edifici és la nostra mesura energètica més eficient, tot i que ens agradaria parlar de mesures energètiques comunes en un termini de sis mesos per optimitzar-lo. Està en la nostra manera de veure la vida pensar en aquestes millores de sostenibilitat”, hi afegeix la veïna del Poblenou.

“El monitoratge optimitza les instal·lacions en cada moment de l’any i del dia i fa que l’edifici sigui encara més sostenible”

L’edifici de La Balma, de fet, ja es va dissenyar pensant en l’eficiència energètica. Segons explica l’arquitecta de Lacol Cristina Gamboa, que va participar en el disseny de l’edifici, La Balma compta amb una instal·lació centralitzada per produir energia a través de la geotèrmia, un sistema d’energia renovable obtinguda de la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra i que permet refrigerar els pisos a l’estiu i escalfar l’aigua calenta. A més, gràcies a uns panells d’argila radiants que van col·locar, la geotèrmia s’aprofita els mesos més freds per climatitzar l’edifici. Sumat a aquest disseny, diu Gamboa, el monitoratge optimitza les instal·lacions en cada moment de l’any i del dia i fa que l’edifici sigui encara més sostenible. A més, les veïnes de La Balma han engegat un pas més: posar plaques fotovoltaiques per produir la seva pròpia energia.

A les construccions que han estat dissenyades des de zero, com La Balma, l’aplicació de mesures sostenibles es fa des d’abans que l’edifici estigui construït, pensant primer en l’estructura, les instal·lacions i els materials que s’hi utilitzen. En els rehabilitats, el procés és diferent: “En un t’ho trobes fet i en l’altre pots escollir. En una rehabilitació, tot el que són sistemes pot tenir restriccions, però això no impedeix que puguis implementar moltes mesures”, comenta l’arquitecta de Lacol. 

Com a exemple, posa el projecte de Princesa49, on es van fer moltes millores: es van aïllar les parets amb suro i arrebossat d’argila, es va col·locar un mur de calefacció radiant i plaques solars tèrmiques i es va instal·lar una caldera de pèl·lets, un sistema de calefacció amb biomassa que fa baixar dràsticament la petjada de diòxid de carboni (CO2). Aquest model els permet reduir la demanda energètica en un 50% i les emissions de CO2 en un 86%. En altres habitatges adquirits per Sostre Cívic a Palafrugell o a Sant Joan de Vilatorrada, pel fet de no tenir instal·lacions centralitzades, l’anàlisi de monitoratge és diferent, ja que en el seu cas només recullen les dades de les plaques solars fotovoltaiques que hi tenen col·locades. 

Presentació del projecte de Palamós. | Foto: Sostre Cívic.

Estendre la consciència energètica

La voluntat de Sostre Cívic és aplicar aquesta línia d’impuls d’energies renovables i de gestió cooperativa sense excepcions: “Tenim prou solidesa per invertir en això, per tal que tots els habitatges, siguin en la fase que siguin, però sobretot quan arribin a la convivència, tinguin un sistema de monitoratge”, apunta Masó. La tècnica aclareix que han aconseguit aplicar-ho en tots els projectes per economia d’escala: “Ho hem fet com a unitat conjunta. Princesa49, no per tenir menys usuaris, ha hagut d’invertir molt més pels sensors que Cirerers. La inversió és més aviat de temps i de fer conscients les usuàries que l’habitatge assequible no s’aconsegueix només amb la construcció de l’edifici, ja que durant la vida útil continua costant diners i una part important són de l’energia”.

Masó, de Sostre Cívic, explica que un dels objectius ara és incidir en la gestió cooperativa de l’energia i fer sensibilització entre els seus membres. Gamboa, de Lacol, també valora la gestió cooperativa d’aquest tipus de model d’habitatge: “Tenir un espai de gestió col·lectiva és una de les mancances del parc d’habitatge actual; les accions es multipliquen si es fan des de la gestió comunitària i col·lectiva. Però és cert que, en edificis amb propietaris i llogateres i poca comunicació directa entre veïns, implementar aquests sistemes té certa complexitat”.

Un dels possibles següents passos de la cooperativa, després de la fase del monitoratge, és crear alguna comunitat energètica per fer xarxa amb el barri també en aquest aspecte. “Com a cooperativa que lluita contra l’especulació, hem de començar a caminar per una transició ecosocial i fomentar un model, no només assequible, sinó també sostenible. Que l’energia per la qual pagues estigui analitzada i puguem ser pioners en el fet que tots els usuaris tinguin aquest model a la ment”, afirma Masó.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies