Crític Cerca
Sostre Crític

Què pot oferir l’habitatge cooperatiu en temps d’emergència social?

Diversos projectes de Sostre Cívic han començat a incloure pisos per a persones amb major risc d’exclusió social i proposen comunitats de veïns i veïnes més inclusives amb la diversitat funcional

07/10/2021 | 06:00

Alguns dels membres de La Balma, el dia del lliurament simbòlic de les claus / SOSTRE CÍVIC

La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat les dificultats d’una bona part de la ciutadania: manca d’ingressos, precarietat laboral i més problemes per accedir a un habitatge digne. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús vol ser una alternativa a l’emergència residencial. Per això, cada vegada més projectes d’habitatge cooperatiu inclouen pisos per a persones amb major risc d’exclusió social i es proposen comunitats de veïns i veïnes més inclusives amb la diferència i, concretament, amb la diversitat funcional. Es busca, d’una banda, donar resposta a qui té més dificultats d’accés a un habitatge digne i, de l’altra, posar en pràctica els valors de la diversitat i del suport mutu que promou aquest model d’habitatge.

La cooperativa Perviure, experta a acompanyar processos d’habitatge col·lectiu, ho defineix com la necessitat de promoure un “cohabitatge inclusiu” que “transformi la manera de relacionar-nos amb la diversitat i que treballi per transformar un sistema que exclou i margina certes realitats”. Les comunitats diverses, doncs, miren de potenciar l’aprenentatge, la cooperació i l’autogestió col·lectiva, a més de donar l’oportunitat d’assolir una vida independent a les persones amb més dificultats, ja sigui pel grau de dependència o per la situació econòmica. La Balma al Poblenou, un nou edifici cooperatiu a Palafrugell que ha adquirit Sostre Cívic i la nova cooperativa d’habitatge Vida Inclusiva són tres exemples de com portar tot això a la pràctica.

El pis d’inclusió, “part de l’ADN dels projectes” d’habitatge cooperatiu

A Sostre Cívic, la primera vegada que es va plantejar un pis d’inclusió és al projecte inicial de La Balma, edifici que avui ja és una realitat al barri del Poblenou (Barcelona). Un quant temps després, el 2019 , “l’assemblea de la cooperativa va decidir que tots els projectes haurien de fer una reserva d’habitatge per a col·lectius amb dificultats especials per accedir a un habitatge digne”, explica Eva Ortigosa, tècnica de la cooperativa. “Aquest criteri ha de formar part de l’ADN dels projectes des dels inicis”, hi afegeix, “igual que els criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica”.

L’acord de Sostre Cívic inclou un conveni de col·laboració amb l’entitat de referència en cada cas a fi que hi hagi un acompanyament de l’experiència. “El primer que fem des de l’equip tècnic és llistar les entitats del tercer sector que treballen amb persones refugiades, infància en risc, joves extutelats o dones que han patit violència masclista, entre d’altres, i ens posem en contacte amb elles”, detalla Ortigosa.

Com en el cas de la resta de veïns i veïnes, la barrera més important és l’aportació inicial que han de reunir les entitats per participar en els projectes, i que pot ascendir als 20.000 o 30.000 euros en edificis de nova construcció. Aquest model d’habitatge requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals, que deriven dels costos d’adquisició, de manteniment i de funcionament dels projectes, en lloc de la situació del mercat immobiliari. L’aportació inicial és retornable en marxar del projecte.

Segons Ortigosa, “és fonamental fer més incidència política per solucionar el tema econòmic, i que pugui haver-hi ajudes per disminuir les aportacions de capital social, per fer el model més accessible, especialment a les persones amb més dificultats”. Per aquest motiu, fa alguns mesos la Sectorial d’Habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya impulsaven una campanya dirigida a les administracions públiques per reclamar mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu.

Entrega de claus a l'Abdel a l'edifici de La Balma / SOSTRE CÍVIC
L'Abdel a la seva nova llar / SOSTRE CÍVIC
Anterior Següent

La comunitat, clau per als joves extutelats

Per als joves extutelats, les possibilitats per accedir a un habitatge digne són escasses. És el cas de l’Abdel i del Nama, dos joves que van arribar fa uns quants anys del Marroc a Catalunya, sols, quan encara eren menors d’edat. A través de l’entitat Punt de Referència, que treballa per afavorir l’emancipació d’aquests joves, es van posar en contacte amb la cooperativa Sostre Cívic i avui viuen a La Balma, al barri del Poblenou.

A La Balma es promou la vida comunitària i es fomenta una gestió democràtica de l’immoble, un edifici amb 20 habitatges que també compta amb espais comuns, com ara la cuina comunitària, el pati, la bugaderia o una biblioteca. “El model d’habitatge cooperatiu ens interessa molt, especialment perquè l’arrelament comunitari i la xarxa relacional són clau per a aquests joves”, apunta Rita Grané, directora de Punt de Referència.

El gran obstacle, com en molts altres casos, ha estat l’aportació inicial que s’ha de fer abans d’anar-hi a viure. Finalment, la solució va arribar de la mà del projecte Lliures, un fons econòmic finançat per Òmnium, ECAS i Coop57, que dona suport a iniciatives per revertir la pobresa, desigualtats i l’exclusió social, i que ha reunit 18.000 €, gran part del que era necessari. L’altra part l’ha aportat Punt de Referència a través de fonts de finançament privades. Ara, l’Abdel i el Nama podran viure-hi el temps que vulguin, aportant un lloguer mensual de 500 euros, molt per sota dels preus del mercat a la ciutat de Barcelona.

Durant una primera etapa, els joves comptaran amb l’acompanyament de Punt de Referència, que veu en aquesta col·laboració amb Sostre Cívic una oportunitat per veure si l’experiència és replicable a altres habitatges cooperatius. “Per nosaltres és una gran aposta i creiem que funcionarà”, assegura Grané, tot i que apunta que s’han de buscar mecanismes per assegurar aquestes aportacions inicials, per exemple, un major suport de les administracions.

L'edifici cooperatiu de Palafrugell amb dues de les seves habitants davant / SOSTRE CÍVIC

Dos pisos per a la Mesa d’Emergències

A finals del 2019, Sostre Cívic va comprar un edifici a Palafrugell amb sis habitatges, dos dels quals s’han reservat per a les famílies de la Mesa d’Emergències del municipi. L’immoble, situat molt prop de la plaça Nova, era propietat d’una entitat bancària fruit d’un procés d’execució hipotecària i ja s’havia acordat la seva venda a un fons d’inversions internacional. No obstant això, gràcies als drets de tanteig i de retracte, Sostre Cívic (acreditada com a promotora social) va tenir preferència en l’adquisició de l’edifici.

L’Ajuntament de Palafrugell, a més, va atorgar una subvenció a la cooperativa a canvi que els habitatges es destinessin a persones empadronades a Palafrugell amb ingressos per sota d’un llindar establert. I dos d’aquests habitatges seran gestionats directament per la Mesa d’Emergències del municipi.

El resultat d’aquesta col·laboració és una reducció considerable de l’aportació econòmica inicial, que se situa entre els 4.500 i els 5.500 euros, i també de les quotes mensuals, que aniran dels 370 als 600 euros. D’aquesta manera, a Palafrugell es promou habitatge cooperatiu en cessió d’ús, es recupera patrimoni en desús al centre de la població i es fa possible l’accés de persones en situació de risc d’exclusió a aquest tipus de projectes.

Una comunitat de persones amb discapacitat i sense

Promoure l’accés a l’habitatge de les persones amb discapacitat en un entorn comunitari és l’objectiu de la cooperativa Vida Inclusiva. En aquesta iniciativa, s’hi han unit tres cooperatives (Grup TEB, Casa Cooperativa i Perviure) per impulsar un habitatge on convisquin persones amb discapacitat i d’altres sense, i estan intentant accedir a un dels solars que cedeix l’Ajuntament de Barcelona per a aquest model.

El grup cooperatiu TEB porta gairebé 60 anys treballant per a la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en l’àmbit laboral, sobretot, però també en l’habitatge. “Som una entitat impulsada per les famílies, i una de les nostres preocupacions principals és què passarà quan no hi siguem; com se’n sortirà i on viurà el meu fill o filla?”, explica Pepa Muñoz, impulsora del grup.

“Quan ha començat a desenvolupar-se el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, hem vist una oportunitat: l’habitatge i també la convivència amb el veïnat”, assenyala la Pepa. Perquè des del grup TEB no volen edificis que esdevinguin residències a banda de la resta del veïnat. “La idea de construir comunitat i convivència és clau”, hi insisteix.

Vida Inclusiva vol treballar un model de convivència que tingui en compte la diversitat i la inclusió, i això encaixa perfectament amb els idearis de molts dels grups i cooperatives que són al darrere d’aquest model d’habitatge.

Guanyar terreny a l’especulació

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons defensen les entitats del sector, té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars. I això inclou les persones amb menys recursos. És un model en què, després de realitzar l’aportació inicial, les quotes mensuals estan molt per sota del preu del mercat del lloguer. La propietat col·lectiva, a més, assegura que l’habitatge no acabi sent objecte d’especulació i obre pas a un model autogestionat i amb una major implicació de les persones en la comunitat i en el territori.

L’objectiu és garantir l’accés a un habitatge digne i assequible i, alhora, guanyar terreny a les grans promotores del negoci immobiliari per destinar-lo a projectes respectuosos amb el medi ambient i que posen la vida de les persones i les seves xarxes de relació al centre.

A Catalunya, actualment hi ha més de 20 projectes en curs i prop de 400 habitatges arreu del territori. De moment, la col·laboració entre l’Administració pública i les cooperatives ha esdevingut clau, fins al punt que prop de la meitat de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús existents s’han constituït en sòl o en edificis de propietat municipal.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies