Crític Cerca
Sostre Crític

Un habitatge no especulatiu i assequible per a les classes populars

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya impulsen una campanya per fer més assequible el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

10/05/2021 | 06:00

Imatge virtual de l'edifici Chalmeta, impulsat per la cooperativa Llar Jove al barri de la Marina del Prat de Barcelona / PAU VIDAL, VIVAS ARQUITECTOS

Un model d’habitatge comunitari, estable i no especulatiu s’està obrint pas a Catalunya. Es tracta de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, on la propietat és col·lectiva i les persones inquilines gaudeixen del dret d’ús de l’habitatge durant un llarg període de temps. Aquest model està molt estès en països com Dinamarca o l’Uruguai, i a Catalunya s’ha començat a impulsar des del 2004, però l’aportació inicial realitzada a l’inici dels projectes per tirar endavant l’edifici —que oscil·la entre els 20.000 i els 30.000 euros— no està a l’abast d’una gran part de la població.

Conscients d’això, la Sectorial d’Habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya han impulsat una campanya dirigida a les administracions públiques per reclamar mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu. Concretament, demanen ajudes directes a les cooperatives i a les persones que les integren, millores fiscals (en forma de bonificacions o d’IVA superreduït), millores en les línies de finançament i garanties públiques per als projectes a l’hora d’accedir al finançament.

La campanya culmina el 15 de maig amb una concentració reivindicativa a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Després de diverses reunions i accions de difusió, la campanya culminarà amb una concentració reivindicativa el dissabte 15 de maig, a les 12.30 hores, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per reivindicar una major implicació política, fiscal i financera de les administracions. Serà la primera convocatòria unitària del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, i comptarà amb la participació de representants del Sindicat de Llogaters i d’Economia Social de Catalunya. La coincidència amb la celebració dels 10 anys de l’esclat del 15-M no és casualitat, ja que, en part, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús neixen en el context de la gran mobilització ciutadana iniciada a les places.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la XES, té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars, i especialment en els propers mesos i anys crítics que ens esperen després dels primers impactes de la pandèmia. Es tracta d’un model on, després de realitzar l’aportació inicial, les quotes mensuals són molt per sota del preu del mercat del lloguer, les persones que l’habiten no depenen de les decisions d’un propietari o una propietària i la vida en comunitat promou mecanismes de suport mutu on les cures se situen al centre. La propietat col·lectiva, a més, assegura que l’habitatge no acabi sent objecte d’especulació i obre pas a un model autogestionat i amb una major implicació de les persones en la comunitat i en el territori.

Un grup de persones visita l'interior de l'edifici La Borda, el pioner en habitatge cooperatiu en cessió d'ús al nostre país / LA BORDA

Més ajudes de les administracions i un millor finançament

A Catalunya actualment hi ha més de 20 projectes en curs i prop de 400 habitatges arreu del territori. La col·laboració entre l’Administració pública i les cooperatives, de fet, ja ha esdevingut clau per tirar endavant una part important d’aquests primers projectes, fins al punt que prop de la meitat de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús existents s’han constituït amb sòl o edificis de propietat municipal.

Lorenzo Vidal, investigador de l’IGOP-UAB i membre de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, explica que “actualment s’està acabant de consolidar un gruix de primeres experiències; però, perquè passi a ser un model que es pugui replicar i expandir pel territori, és clau un suport públic més gran”. Els primers projectes en marxa depenen en gran mesura del temps i dels recursos que hi dediquen col·lectius i persones molt implicats amb el model i, segons l’opinió de Vidal, “això té un límit”. “En aquesta primera fase, s’ha consolidat el mecanisme de cessió de sòl i ara falta sistematitzar la part del suport econòmic i de les ajudes directes a les promocions per fer el model més assequible i arribar a molta més gent”, hi afegeix.

Lorenzo Vidal (IGOP-UAB): “Cal la implicació de la banca privada per poder accedir a altres fonts de finançament”

Per a l’investigador, “la reducció de l’aportació inicial dels projectes mitjançant ajudes directes és fonamental”, però també una major aposta de la banca pública per aquest model i la implicació de la privada per “accedir a altres fonts de finançament”, més enllà de l’entramat financer de l’economia social i solidària.

Paco Herrero, membre de la cooperativa d’habitatges Llar Jove i del Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, creu que s’ha de posar l’èmfasi en l’accés a un bon finançament dels projectes. Perquè el model sigui sostenible, segons la seva opinió, “s’ha de facilitar el finançament dels projectes a banda de les ajudes puntuals o dels avals d’alguns ajuntaments com el de Barcelona”. “Et poden donar una subvenció del 3%; però, si no hi ha finançament, no serveix de res”, assegura.

“Als projectes de Barcelona hi ha finançament perquè els avala l’Ajuntament”, explica, “però s’ha d’anar més enllà i que les entitats financeres s’impliquin perquè el model es consolidi i s’estengui arreu del territori”. Si no, es corre el risc que el model només es consolidi a la capital catalana. Segons la seva opinió, “l’Administració s’ha de dedicar fonamentalment a posar el sòl i garantir el finançament i l’accés a préstecs”.

L’aposta de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona va renovar fa alguns mesos la seva aposta per aquest model amb la signatura d’un conveni amb les cooperatives d’habitatges a través del qual els cedeix sòl i edificis públics per promoure 1.000 nous pisos protegits. Segons Herrero, “el conveni permetrà fer promocions de cessió d’ús sense posar una aportació inicial tan important, o fins i tot únicament pagant la quota mensual corresponent”.

Lucía Martín (regidora d’Habitatge de Barcelona): “Hi posem totes les eines a les nostres mans”

La regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, explica que el gran impuls a la construcció d’habitatge assequible realitzat a Barcelona des del 2015 —fins ara s’han impulsat 7.000 nous habitatges— necessita aliats: “Aquest esforç no el podem fer sols, i a la ciutat tenim un teixit cooperatiu molt fort a l’entorn de l’economia social que està disposat a donar resposta a les necessitats d’habitatge assequible”.

Des de l’Ajuntament s’ha impulsat aquest sector amb els concursos de solars i després donant-li facilitats a través de subvencions, millores en el finançament —implicant-hi la Generalitat— i també en l’àmbit de les bonificacions fiscals. “Creiem que el cooperativisme en cessió d’ús està cridat a convertir-se en una opció cada vegada més important davant la manca d’un habitatge assequible a la ciutat de Barcelona”, assegura la regidora. Per això, hi afegeix, “des de l’Ajuntament, hi posem totes les eines a les nostres mans, per tal que cada vegada sigui més senzill i accessible participar en el model d’habitatge en cessió d’ús”.

Lucía Martín, regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2019, en un acte organitzat per CRÍTIC / IVAN GIMÉNEZ

Guanyar terreny a l’especulació

Tot i l’aposta de Barcelona, Lucía Martín reconeix que “perquè el model es consolidi i creixi, cal més moviments que van més enllà de l’àmbit municipal”, i és necessari un clar compromís perquè “totes les administracions garanteixin el dret a l’habitatge fora de les lògiques especulatives”.

Paco Herrero (Llar Jove): “L’Administració s’ha de dedicar a posar el sòl i garantir el finançament i l’accés a préstecs”

Paco Herrero, un veterà del sector, recorda quan les cooperatives, generalment dels sindicats, construïen habitatge de protecció oficial als anys noranta, però que, al cap de 5 o 10 anys, aquests passaven a ser propietat de les persones, i després es venien per acabar formant part del mercat lliure. “Jo sempre vaig pensar que el sòl no s’havia de vendre, que havia de ser propietat pública i que aquest només s’havia de cedir”. D’aquesta manera, assegura que “avui existiria un parc d’habitatges de protecció oficial estable”.

Actualment, el 99% del parc d’habitatge està en mans privades, en un mercat desregulat que ha patit unes pujades de preu brutals. “Després de molt males polítiques i molta autoorganització social, hi ha un sentit comú que cal garantir el dret a l’habitatge i posar fi l’especulació, però evidentment hi ha importants resistències perquè es tracta d’un gran negoci per a les promotores clàssiques”, ens recorda la regidora.

Per a Martín, cal que “tots els recursos que en el seu moment es van posar al servei de les hipoteques i de l’especulació ara es posin al servei del dret a un habitatge digne”. I “les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús hi han de tenir un paper protagonista”, hi afegeix. L’investigador de l’IGOP-UAB Lorenzo Vidal diu que del que es tracta és de “guanyar-li terreny al mercat d’habitatge privat”. Planteja una combinació d’esforços per “anar desmercantilitzant territori mitjançant la cooperativització de sòl i d’edificis privats”.

Comunitat, participació i autogestió

La campanya de la XES busca que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui una alternativa per a les classes populars, també pels valors comunitaris i de transformació social que representa. “Volem que aquest model sigui una pota més de l’habitatge públic”, explica Vidal, “però un habitatge públic amb un elevat grau d’autogestió; volem generar comunitats actives que busquen solucions”, subratlla. Per a Paco Herrero, també és així: “La cessió d’ús té un element fonamental: la participació de la gent i la connexió amb el barri”.

La participació activa de les comunitats que han impulsat els primers projectes també és vista amb molt bons ulls des de l’Ajuntament de Barcelona. “El model ens interessava pel component de model comunitari, on un grup de veïnes s’agrupen des d’un principi, i també pel vincle amb el barri per enfortir les xarxes de cures i de suport mutu al territori”, explica Lucía Martín.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també ha despertat l’interès de l’Ajuntament perquè les primeres construccions d’edificis estan representant el desenvolupament d’una indústria relacionada amb la construcció, amb formes més respectuoses amb el medi ambient i amb els drets laborals, vinculats amb l’economia social i solidària.

El conveni signat a Barcelona amb les cooperatives d’habitatge “a la llarga, podria ser una llavor d’un operador publicocomunitari que després retroalimentés futurs projectes”, avança la regidora d’Habitatge i Rehabilitació. Una altra possibilitat que considera per “enfortir aquesta aliança amb el món cooperatiu” és la “compra i gestió conjunta d’habitatges, per així tenir capacitat per arribar més lluny”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre il·lustrat '8 hores', d'A. López i P. Gálvez, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies