Crític Cerca
Sostre Crític

Princesa49, l’habitatge cooperatiu pioner en la resistència al turisme

Situat al barri del Born de Barcelona, és el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya i de l’Estat espanyol cedit per una administració pública

29/01/2021 | 06:00

Els veÏns de Princesa49, a l'escala de l'edifici / SOSTRE CÍVIC

Als baixos del carrer de la Princesa 49, de Barcelona, compartint escala amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del mateix número, hi havia una immobiliària. Els veïns de Princesa49 construïen una nova manera de viure en comunitat mentre als seus peus el mercat inflava els preus del lloguer i de la compra de pisos. On abans s’hi firmaven contractes de lloguer, però, ara ells hi guarden el combustible de pèl·lets per a la caldera i hi tenen el vestíbul, ja que la immobiliària va haver de moure’s de local quan es va signar el dret a superfície.

El de Princesa49 és el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la ciutat de Barcelona, fa dos anys i mig, el juliol de 2018, que cinc unitats de convivència van entrar-hi a viure amb la tranquil·litat que, en els pròxims 75 anys, cap gran propietari els faria fora. Aleshores, explica la veïna de l’edifici Eira Melé, tot era nou i havien de decidir com viurien sense tenir l’experiència prèvia d’un projecte d’habitatge similar com a referència. El 2014, comenta Melé, Sostre Cívic va aconseguir la cessió de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona, que és la primera administració de l’Estat que ha acordat cedir un dret de superfície a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Un cop signat el conveni, es va obrir un procés perquè els socis de Sostre Cívic que complien amb els requisits poguessin optar a formar part del projecte, que es trobava en l’etapa de remodelació arquitectònica. L’Eira va ser una d’elles.

“L’edifici estava abandonat, és molt antic. Es va fer la reforma integral de l’edifici, vam poder intervenir en el disseny de cada pis, però l’edifici ja estava construït, no et donava les possibilitats de construir de zero”, explica la cooperativista. Una part important de la reforma es va dedicar a la millora de l’edifici en matèria energètica: es van aïllar les parets amb suro i arrebossat d’argila, es va col·locar un mur de calefacció radiant i dues plaques solars al terrat i també van instal·lar una caldera de pèl·lets, un sistema de calefacció amb biomassa que fa baixar dràsticament la petjada de diòxid de carboni. Aquest model els permet reduir la demanda energètica en un 50% i les emissions de CO₂ en un 86%.

També tenen una xarxa de reciclatge d’aigües grises i un dipòsit per aprofitar l’aigua de la pluja per al reg de les plantes del terrat d’ús comunitari. Amb motiu de la implantació d’aquestes reformes per millorar la sostenibilitat de l’edifici, els de Princesa49 van rebre l’any 2019 el Premi a la resiliència i responsabilitat planetària de la xarxa Barcelona +Sostenible, i també formen part del Programa Voluntari de Compensació de Gasos amb Efecte Hivernacle.

Àngel Estévez, coordinador de projectes i de l’àrea de sostenibilitat de Sostre Cívic, que va participar de Princesa49 des de l’inici, apunta que en ser el primer projecte, van ficar tots els ous a la cistella: “Estàvem creant un model nou amb un fort caràcter transformador, teníem la voluntat de demostrar que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús funcionava i que podíem posar totes les mesures per fer una arquitectura el més sostenible possible”. Per això, afirma, van col·locar-hi sistemes que en un habitatge convencional haguessin estat complicats de posar, sobretot pel que fa a la col·lectivitat de la instal·lació: la caldera de pèl·lets, per exemple, és per a tots els habitatges, no n’hi ha una per a cada pis, fet que demostra que “el sentit col·lectiu prima per sobre de l’individual”, diu Estévez. Totes les mesures són noves, explica, ja que no s’acostumen a instal·lar en habitatges convencionals.

Viure al quart districte més car de Barcelona

La reforma els va deixar disponibles quatre pisos de 65 metres quadrats i un de 45 metres quadrats, al costat del qual hi ha una sala comuna que utilitzen per fer reunions i, des de l’arribada de la pandèmia, per al teletreball. La joia de la corona és el terrat, des d’on es pot veure la Catedral de Barcelona o l’Hotel W: són al rovell de l’ou. “És molt simbòlic viure al centre de Barcelona, la zona del Born de la Ribera és el barri que tothom associa al turisme”, diu Melé.

El terrat és d'ús comunitari / SOSTRE CÍVIC

Ciutat Vella, on es troba Princesa49, té un preu mitjà de lloguer de 14,02 euros per metre quadrat

Segons un informe de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, del 2012 al 2017 la percepció que tenien els ciutadans de Barcelona vers el turisme va empitjorar en un 11,3%. La “pujada de preus del lloguer” és el quart motiu que les persones enquestades atribueixen a la seva percepció negativa dels turistes. Melé apunta que la gentrificació ha fet fora molts veïns de la zona: “Tot el que són locals dedicats al turisme, són locals als quals difícilment la gent del barri anirem. M’agradaria que hi hagués més botigues de barri”, diu. Ander Estebanez, també veí de Princesa49, ha detectat arran de la pandèmia que al Born hi viu molta gent estrangera amb poder adquisitiu alt i que el de Princesa49 és un projecte que probablement no es podrà tornar a repetir: “No sé si es podrà arribar a veure més un projecte com el nostre en aquest barri. Si hi ha algun edifici que no estigui venut, no serem nosaltres qui el tindrem, serà un hotel o un gran inversor, no crec que ningú es pugui permetre comprar un edifici al Born per fer un habitatge cooperatiu”.

De fet, Ciutat Vella, el districte que inscriu el barri de La Ribera, és el quart amb major preu per metre quadrat de la ciutat de Barcelona. Mentre que la mitjana de Barcelona es troba als 14,02 euros per metre quadrat, a Ciutat Vella es paguen 14,53 euros. Per sobre hi trobem Gràcia (amb 14,54 euros/m2), Les Corts (14,85 euros/m2) i Sarrià-Sant Gervasi, que és el districte més car, amb una mitjana de 15,79 euros/m2.

“Viure aquí és una espècie de resistència, tenim la voluntat de no voler marxar. Barcelona també és això, també és per a nosaltres”, reivindica la veïna del bloc. Melé va saltar de la Sagrada Família, on vivia des de petita, al barri del Clot, i va acabar al barri de La Ribera. Tot i haver estat envoltada gairebé sempre de botigues de souvenirs i turistes, l’Eira ha trobat en el carrer Princesa “cert esperit de barri i molta vida”, malgrat que confessi que no hi ha massa relació amb els veïns de fora de l’habitatge cooperatiu. “És un tema pendent, en ser cinc veïns no tenim capacitat per arribar-hi, no estem aconseguint convertir el projecte en un subjecte dinamitzador”, afirma Estebanez.

L’Ander, que en sis anys havia passat per quatre pisos diferents, va trobar en el projecte de Sostre Cívic una manera de lluitar contra les traves del mercat immobiliari: “Abans de la crisi econòmica ja hi havia un problema d’inaccessibilitat a l’habitatge per a la gent jove, no tindràs mai una casa, i després la precarietat laboral també feia impossible que accedíssim a un habitatge en condicions”. Actualment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús compta amb més suport que anys enrere per part de l’administració, per exemple, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha bonificat l’IBI en aquest model d’habitatge i a escala estatal, també s’estan fent passes per promoure que hi hagi ajudes específiques. Ara, l’Ander pot afirmar que paga “una quota assequible” per un pis on viu amb la seva família.

Un dels habitatges, ja rehabilitats / ANDREU TRIAS
Façana de l'edifici de Princesa, 49 / SOSTRE CÍVIC
Anterior Següent

“Els veïns formen part del dia a dia, saps que sempre et donaran un cop de mà i això ho valoro molt”, diu l’Eira Melé

L’Eira també habita un pis de 65 metres quadrats amb la seva parella i un nadó al centre de Barcelona, i explica que paga al voltant d’uns 600 euros de quota al mes, que se sumen a la inversió inicial de 9.000 euros que van haver de fer tots els usuaris per engegar el projecte. El lloguer mitjà a Ciutat Vella el 2020 és de 927 euros. “A més, tens la seguretat que no hauràs de marxar, no et faran fora ni hi ha una voluntat especulativa al darrere”, pronuncia amb tranquil·litat.

Vida en comunitat, per primera vegada

“Podem decidir els usos, tenim espais compartits, i això implica que si fem reformes les hem d’assumir nosaltres. Tot això facilita que hi hagi molta més relació amb els veïns, ens hem ajudat molt”, afegeix. Durant la pandèmia, recorda, sempre preguntaven si algú necessitava qualsevol cosa de menjar o de la farmàcia, i també van ajudar uns veïns que es van haver de confinar. En canvi, afirma, “en l’anterior pis on vivia quasi no coneixia els veïns, si hagués estat positiva de Covid, no se m’hauria acudit demanar-los res a ells”. Tant el procés previ de disseny com la gestió de l’edifici ha unit les cinc unitats de convivència del bloc, ja que entre aquestes han de mantenir constantment actives les comissions de neteja i de manteniment i la que forma part del consell rector de Sostre Cívic.

“M’agrada aquesta manera de viure, els veïns formen part del dia a dia, saps que sempre et donaran un cop de mà i això ho valoro molt”, comenta l’Eira. Saber que pots confiar en els teus veïns, apunten ambdós socis, és el que més els agrada de poder formar part d’un projecte d’habitatge cooperatiu com el de Princesa49. La contrapartida, però, és la implicació que comporta, tant en l’àmbit tècnic —ara, per exemple, estan arreglant la caldera de pèl·lets perquè se’ls ha avariat—, com en l’àmbit comunitari, ja que s’han de cuidar els acords de convivència amb la resta de veïns.

De la seva banda, Àngel Estévez, de Sostre Cívic, afegeix que el balanç d’aquest primer projecte és positiu, però assegura que, en ser tan poques veïnes, la cooperativa ha fet un gran esforç per tirar-lo endavant: “Per tornar a repetir un projecte així, caldria una implicació encara més gran de l’administració per poder reduir costos arquitectònics, via bonificacions fiscals, per exemple”.

Amb l’experiència de ser els primers a Barcelona en embarcar-se en un projecte d’aquest tipus, Princesa49 s’ha convertit en una referència per a altres grups de persones que volien animar-se a engegar un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La sòcia Melé comenta que molt sovint els contacten altres iniciatives perquè volen saber com ho han fet ells. Melé assegura que no hi ha una fórmula màgica per viure en comunitat: es tracta d’anar-se coneixent, adaptar-se a tot allò que vingui i mantenir l’esperit de comunitat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies