09/12/2020 | 06:00
El Carles i la Mireia tenen una certesa: no hauran de deixar casa seva fins a almenys d’aquí a trenta anys. Al llarg de la seva vida, el Carles ha passat per 13 pisos diferents i la Mireia, per 11. Ara respiren tranquils perquè tenen el poder de decisió sobre casa seva: des de fa dos anys viuen a La Diversa, un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Situat al barri barceloní d’Hostafrancs, a la vora del mercat, La Diversa es presenta aparentment com un edifici sense cap particularitat que la diferenciï de la resta, i això per si sol, asseguren els dos membres del projecte, ja és tota una singularitat.
La Diversa és la primera cooperativa en cessió d’ús amb sòl privat urbà de Barcelona
A diferència d’altres projectes que segueixen el mateix model cooperatiu, com La Borda, que es va dissenyar i crear de zero, La Diversa no s’ha construït de nou, sinó que es va recuperar un edifici ja existent i es va posar en mans d’un grup de persones que es van constituir com a cooperativa d’habitatge: “Els rars som nosaltres, que no vam construir l’edifici com ho han fet altres cooperatives, ens el van donar fet”, comenta la Mireia. La Diversa, a més, és la primera cooperativa en cessió d’ús amb sòl privat urbà de Barcelona. En altres casos propers s’ha arribat a un acord de cessió d’una parcel·la pública amb l’Ajuntament de Barcelona, però en l’exemple de La Diversa va ser la fundació La Dinamo, que es dedica a fomentar la implantació del model d’habitatge en cessió d’ús, qui va obrir una convocatòria per tal de promoure un habitatge d’aquest model en un edifici de la seva propietat. El Carles i la Mireia, juntament amb algunes persones més, van presentar-hi un projecte que va acabar sent l’escollit.
Després d’un any treballant els estatuts de la cooperativa i amb l’acompanyament de La Dinamo, van entrar-hi a viure vuit de les deu unitats de convivència que pot albergar l’edifici. Com que no és una obra de construcció nova, explica la Mireia, no tenen massa espais comunitaris: compten amb un terrat que estan arreglant a poc a poc i una part comuna per guardar-hi bicicletes i altres vehicles. “No vam tirar parets ni ens van preguntar com havien de ser els espais, la geometria és molt estricta quant a usos”, explica la sòcia. La vida comunitària, en conseqüència, es veu reduïda i es concentra en les assemblees i en el suport mutu que creen com a membres d’un mateix projecte.
L’autogestió comporta temps
La inversió inicial, però, també és inferior perquè no van haver de fer aixecar un edifici: cada unitat de convivència va aportar inicialment 5.000 euros que van convertir-les en sòcies de ple dret. El funcionament de La Diversa, per tant, és totalment autogestionat: les integrants del projecte porten l’economia, lloguen els tres locals amb què compten, prenen les decisions respecte a les millores que hi volen fer i dissenyen el futur de l’edifici. Tal com exigeix la llei de cooperatives, funcionen amb una assemblea on tothom té la mateixa veu. Malgrat que reconeix haver après molt en moltes matèries, la Mireia admet que formar part d’un habitatge cooperatiu implica molt de temps: “El que no pagues en lloguer ho pagues amb dedicació, amb moltes hores de reunions i de fer feina comunitària”.
La Diversa funciona de forma autogestionada: els seus membres porten l’economia, lloguen els locals i dissenyen el futur de l’edifici
El funcionament, però, no sempre és fàcil, diu la Mireia: “Sempre estàs atabalat amb alguna cosa, quan no és fent la constitució és gestionant una subvenció. Som molt pocs i això genera tensions, com en tots els projectes cooperatius. En altres casos d’habitatges cooperatius la tensió ve per la dilatació en el temps de poder entrar a viure, però per nosaltres ens ve del contrari: som poca gent fent molta feina i vam haver de muntar un projecte cooperatiu amb molt poc temps”. Tot i això, matisa la sòcia, “passen les mateixes coses que en la resta de comunitats de veïns i tenim mecanismes per resoldre-ho“.
El seu, recorden, no era un grup constituït prèviament sinó que la cooperativa es va crear per a l’ocasió: “Teníem afinitats polítiques i cert capital social i organitzatiu, la majoria treballem en l’economia social i solidària i hem intercooperat entre nosaltres”, afirma el Carles. Però aquest model, reconeixen, no és cent per cent accessible per a tothom. Precisament la poca experiència prèvia en cooperatives i la manca de contacte amb la xarxa associativa del territori, reflexionen ambdós, poden ser obstacles amb què es troba molta gent a qui li agradaria crear un projecte d’habitatge cooperatiu, però que no pot fer-ho sense aquest suport.
“El capital social és imprescindible per construir un projecte d’habitatge cooperatiu, si arribes a un lloc nou, i sent tan minoritari aquest model, és molt difícil formar-ne part”, lamenta el Carles. Conscients que moltes vegades les persones migrades no tenen un accés fàcil a projectes cooperatius o a “moviments activistes en què només hi ha representades persones blanques”, comenta el soci, des de La Diversa ja van plantejar-se des d’un inici que el seu equip havia de ser el màxim de divers. Al grup promotor hi ha persones migrades, de diversitat afectives i famílies no nuclears. “En alguns blocs de veïns només es representa una part de la societat perquè hi ha homofòbia i racisme a l’hora de llogar pisos, volíem trencar amb això i intentar ser un reflex de la societat diversa en què vivim”, reivindica ell.
Cooperativa contra el mercat immobiliari
El denominador comú d’aquesta diversitat és l’emergència habitacional. Amb l’imaginari que els nòrdics ja tiraven endavant iniciatives com aquesta de manera normalitzada, el projecte de La Diversa va sorgir com una solució a “una precarietat habitacional que ja és comuna, que no és quelcom allunyat de la nostra realitat”, afirma el Carles. Els dos socis, que vivien anteriorment en un pis de la Teixonera, tenien constància que el seu edifici s’havia venut a un fons inversor, i no tenien l’opció de quedar-se a un pis tant de temps: “És la primera vegada que tinc consciència que allò que inverteixi és per a llarg termini, no com els altres pisos on he viscut”, afegeix ell.
Ara paguen al voltant d’uns 620 i 670 euros al mes, depenent dels metres quadrats de cada pis i les persones que hi viuen, en el qual inclouen un fons de solidaritat creat per si, en algun moment, algun membre no pot pagar el lloguer per circumstàncies sobrevingudes. Aquesta solidaritat interna, incideixen, és un dels valors que més destaquen del projecte, juntament amb la voluntat de cohesió del barri. Segons expliquen, la seva intenció és construir un veïnat amic i poder incidir en la vida de Sants, per això durant la pandèmia ja van engegar una xarxa de suport mutu amb altres projectes propers de la zona.
“Hi ha una altra manera d’habitar la ciutat, ens hem acostumat a viure de manera molt individualista, els projectes de vida permeabilitzen molt poc d’una paret a una altra”, es queixa la Mireia. I ell se suma a la reflexió: “El problema és que la nostra generació durem pocs anys i tenim poc arrelament al barri i a l’edifici, en cinc anys no et dóna temps de conèixer la realitat de tots els veïns i això et fa allunyar dels problemes dels altres. Al cap i a la fi, és el que persegueix el neoliberalisme, carregar-se tot aquest teixit humà”.
Darrere aquest discurs, però, són conscients que La Diversa no solucionarà el problema de l’habitatge, tot i que és una de les solucions. “La Dinamo rescata habitatge privat i el posa al mercat cooperatiu amb preu regulat, però necessites un temps per estendre això. Tot el que sigui treure-li habitatge al mercat especulatiu ja és un avenç”, coincideixen. Per ara, lamenten que l’habitatge cooperatiu sigui anecdòtic i somien a arrelar al territori.
Sostre Crític és un espai d’actualitat i reflexió al voltant d’iniciatives no especulatives d’accés i tinença d’habitatge. En aquest bloc hi trobareu articles sobre els reptes i avantatges que ofereix l’habitatge cooperatiu i sobre projectes col·lectius que, des de la seva diversitat, plantegen nous models de relació entre la ciutadania i el seu entorn.
Aquest projecte ha estat impulsat en el context de Projectes Singulars dels Ateneus Cooperatius de l’any 2022-2023 promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General d’Economia Social, el tercer sector, les Cooperatives i l’Autoempresa amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
Sostre Cívic és una cooperativa amb més de 1300 socis i sòcies que promou i gestiona projectes d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a Catalunya d’acord amb els valors de l’economia social: igualtat, solidaritat, equitat, democràcia i autoorganització. És l’entitat pionera i de referència en aquest model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer. Actualment, gestiona un total de 13 projectes en convivència que representen 170 habitatges, i 14 projectes amb 500 habitatges més que seran realitat en pocs anys. Recentment, ha estat reconeguda amb un premi plata als Premis World Habitat de l’ONU, els premis líders en habitatge a escala internacional.
