L’habitatge en cessió d’ús, un àmbit estratègic per al mercat social

Demanar un crèdit a la banca ètica; acudir a una cooperatives d’arquitectes perquè s’encarregui del disseny arquitectònic del projecte; contractar les diverses assegurances i serveis de gestoria o consultoria a entitats de l’economia social i solidària; decantar-se per una cooperativa per portar a terme la construcció… Són només alguns exemples de qüestions lligades a una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que es poden solucionar perfectament dins l’entramat de l’Economia Social i Solidària (ESS) de casa nostra. Aquest tipus de projectes, però, van molt més enllà i impacten també en altres serveis, com ara entitats d’acompanyament que ajuden a construir la comunitat humana que hi residirà, el proveïments de llum i telefonia o el consum de productes alimentaris, entre d’altres, que també podem resoldre a l’ESS.

El creixement de les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que vivim a casa nostra —amb un volum de projectes encara petit però en constant increment— té la capacitat d’estimular el desenvolupament i l’enfortiment del conjunt de l’ESS. I, de retruc, és un element cabdal per constituir un autèntic mercat social català. “Qualsevol iniciativa de l’Economia Social i Solidària que faci front a les necessitats vitals és estratègica, però, en el cas de l’habitatge en cessió d’ús, a més a més de les qüestions més tècniques, hi ha tota la dimensió de serveis comunitaris i té una potencialitat de determinats consums, com ara electrodomèstics o mobiliari, que encara no s’ha desenvolupat des del cooperativisme”, reflexiona Jordi Garcia i Jané, soci de L’Apòstrof i membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

El president d’Opcions, Jordi Rojas, hi afegeix que “l’habitatge arrossega molts sectors de l’economia”. També recalca que en els projectes en cessió d’ús, “més enllà de construir un edifici, les persones que hi residiran s’han de formar i preparar per un model de vida compartit i això ha contribuït a fer aparèixer altres serveis dins el món de l’ESS per acompanyar aquests processos. Això és un element innovador i genera models que la construcció d’un edifici convencional no feia”.

Els dos experts coincideixen, per tant, en què l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un element estratègic en el desenvolupament d’un autèntic mercat social català. Però que és exactament el mercat social? La XES el defineix com un “sistema vertebrat internament per relacions d’intercanvi, cooperació i solidaritat entre productores i consumidores de l’economia social i solidària”. I afegeix que “el podem imaginar com una xarxa estable de transaccions entre entitats d’economia social i solidària i properes, consumidores responsables i estalviadors/inversors ètics, de manera que totes les persones que hi participen acaben cobrint la majoria de les seves necessitats amb béns d’aquesta xarxa, que són complementats fora d’aquesta per béns domèstics, béns comuns i béns públics”. En aquest sentit, el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús destaca pel seu compromís per resoldre les seves necessitats dins l’ESS, òbviament sempre que sigui possible.

Un “protomercat social”

Segons el darrer informe elaborat per la XES, el mercat social català engloba més de 200 entitats, que sumen 7.262 persones treballadores, té una base social de més de 130.000 persones i acumula uns ingressos anuals superiors als 240 milions. Això és suficient per resoldre totes les necessitats de les persones? La resposta és que no. Per a Jordi Rojas, el que hi ha ara és un “protomercat social”. “Ens falta massa crítica per tenir un autèntic mercat social i ens fa falta definir una estratègia compartida de com es construeix aquest mercat social. Estem creixent amb molt d’esforç d’iniciatives individuals i darrerament també amb algunes línies de suport públic, que han musculat econòmicament el sistema, però encara no tenim un full de ruta compartit”, reflexiona.

García i Jané també comparteix que falta “massa crítica”. “Sabrem que existeix un mercat social si al país hi ha 300.000 persones que bàsicament resolen totes les seves necessitats dins l’economia social i solidària i el cooperativisme de consum i això no passa actualment, perquè encara estem enganxats a les empreses capitalistes, mal que ens pesi”. “Ens falta massa crítica de consum, de producció i el que enllaça una baula i l’altra de la cadena, que és la comercialització. Necessitem entitats de l’ESS que siguin properes, que venguin a un preu assequible. El mercat social encara no existeix, ens falta molta més varietat i quantitat i més massa crítica”, conclou. Ambdós, però, situen l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com un factor estratègic que pot contribuir a fer-lo créixer i, en un primer terme, pot permetre fer un “salt d’escala” que dotarà de “major dimensió” l’economia social i solidària.

Impacte en sectors molt diversos

El llistat d’entitats i empreses de l’ESS que participen d’una manera o altra en l’habitatge en cessió d’ús és cada dia més gran. A la darrera edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) hi havia 22 expositores agrupades al sector de l’habitatge, però l’impacte de les promocions va molt més enllà del sector. De fet, si es fa una radiografia àmplia de les companyies de l’ESS que tenen algun tipus de relació amb l’habitatge en cessió d’ús el llistat és molt més ampli. S’hi troben, per exemple, cooperatives d’un perfil clarament tècnic, com són les d’arquitectura, com ara LaCol, Celobert, La Baula, Arqbag, La Boqueria; l’arquitectura tècnica Arrevolt; l’enginyeria Arkenova o consultories ambientals com Societat Orgànica o Azimut 360.

Lali Daví, sòcia de LaCol, explica que “l’habitatge cooperatiu és una línia estratègica” per a la cooperativa, “des de ja fa cinc anys”. El primer projecte en cessió d’ús en què va participar va ser el de La Borda, i posteriorment ha continuat “amb la creació de la Fundació La Dinamo i la realització d’altres projectes arquitectònics com La Balma o La Raval”. De fet, els projectes en cessió d’ús van representar el 30% de la facturació de LaCol durant el 2019. Daví també opina que “l’habitatge cooperatiu és un àmbit estratègic per fer créixer el mercat social” i afegeix que és important que aquest tipus de projectes “siguin conscients de la força de transformació econòmica que tenen, tant en el procés de promoció com en la gestió” del dia a dia. En aquest sentit, LaCol destaca que té col·laboradores cooperatives, com ara Societat Orgànica, Arrevolt o Arkenova en els projectes arquitectònics, mentre que en la promoció la col·laboració es fa amb la Fundació La Dinamo, La Ciutat Invisible i Coop57.

Com dèiem, els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts sectors, no només en temes tècnics. Facto, Coop de Mà, Gestió Integral o La Ciutat Invisible són exemples de cooperatives que realitzen tasques de gestoria o consultoria en els àmbits econòmics i financers, mentre que a nivell jurídic destaquen el Col·lectiu Ronda o Faura Advocats. Com que la construcció de comunitat és un aspecte fonamental en aquest tipus d’habitatge, també implica entitats de facilitació i acompanyament de grup, com Fil a l’Agulla o Matriu. I també hi ha entitats que realitzen acompanyament a projectes des de diferents àmbits, com ara Sostre Cívic, la Fundació La Dinamo o Perviure. Aquesta darrera, per exemple, fa acompanyament jurídic, arquitectònic, econòmic i del grup.

El finançament és un dels principals obstacles per tirar endavant les promocions de cooperativisme en cessió d’ús, si bé és evident que les finances ètiques sí que en fan una aposta clara. Fiare, per exemple, té actualment 12 projectes d’habitatge firmats “i alguns en estudi”, segons confirmen fonts de la companyia. Els projectes firmats suposen una inversió de gairebé 20 milions d’euros, que representa al voltant del 25% del total de crèdit prestat per la cooperativa.

Coop57 té ara mateix set projectes d’habitatges finançats que sumen gairebé 2,9 milions d’euros. A més a més, la cooperativa de serveis financers va engegar l’any passat la línia de Sòl Comunitari per “recuperar sòl del mercat especulatiu amb la voluntat de socialitzar-ne l’ús”, una línia que suma 800.000 euros més amb els projectes de La Titaranya (Valls) i La Tartana de Can Bofill, a Collserola. Finalment, l’entitat té en cartera set operacions més que podrien suposar un finançament de “gairebé quatre milions d’euros” en els pròxims anys.

Un altre element cabdal és la construcció pròpiament dita, que fins no fa pas gaire no estava resolt dins l’ESS. Per canviar la situació, Sostre Cívic va impulsar fa gairebé un any i mig la cooperativa La Constructiva. Prèviament, Sostre Cívic va treballar a la promoció de Princesa49 (a Barcelona) amb Aprise, una empresa d’inserció laboral, similar a Saó Prat, la companyia amb la qual ha treballat a La Balma (també a Barcelona).

En qualsevol projecte d’habitatges, les assegurances són imprescindibles, tant en la construcció com en la gestió posterior. En aquest àmbit destaca la corredoria Arç Cooperativa, que segons expliquen des de l’àrea de comunicació avui gestiona “el 80% de les assegurances dels nous projectes d’habitatge cooperatiu que estan en marxa al Principat”. La mateixa font subratlla que “d’ençà que l’administració pública, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona, s’ha implicat realment a favor de l’habitatge cooperatiu, hem vist com s’ha incrementat la xifra d’assegurances que cobreixen aquest tipus d’habitatge i els processos de construcció”. Per tot plegat, conclou que “la tendència a l’alça de l’habitatge cooperatiu serveix d’estímul per a l’ESS i per a la consolidació del mercat social”.

La importància de proveir-se dins l’ESS

Un cop l’habitatge ja està en fase de convivència, entren en joc altres sectors de l’economia. Per exemple, el proveïment energètic, que es pot aconseguir amb Som Energia —que ja té gairebé 65.000 socis i més de 110.000 contractes—, o les telecomunicacions, que poden aconseguir-se a través de Som Connexió —10.350 contractes i 5.735 socis— o Guifi.net en el cas d’Internet. La neteja es pot resoldre a través de Trèvol, que també ofereix serveis de missatgeria, i hi ha altres àmbits, com els serveis de comunicació —que pot fer l’Apòstrof, entre moltes altres cooperatives— o el disseny web —Jamgo, per exemple— que també es poden obtenir perfectament a l’ESS. A més a més, bona part del proveïment d’aliments pot assolir-se a través d’un grup de consum agroecològic. En el cas de La Borda, per exemple, l’electricitat s’obté de Som Energia, internet de Som Connexió, les assegurances estan contractades a Arç i les millores i manteniments de l’edifici a La Paleta, una cooperativa de treballadors de la construcció. A més a més, als baixos de l’edifici hi ha l’Economat Social, un projecte cooperatiu dedicat fonamentalment a l’alimentació.

Siguin del sector que siguin, que les cooperatives es proveeixin a través d’altres entitats de l’ESS és fonamental per avançar cap a un mercat social català. El Balanç Social que realitza la XES —una eina de rendició de comptes i mesura de l’impacte social, ambiental i de bon govern— permet fer-se una idea de la situació actual. En el cas de Sostre Cívic, per exemple, el 39,8% dels seus proveïdors durant el 2019 formen part del Mercat Social de la XES, si bé aglutinen gairebé el 70% (69,7%) del total de compres que va realitzar (més de 120.000 euros). A LaCol, els proveïdors del mercat social només són el 4,8% del total, tot i que representen el 27,6% (36.484 euros) de les seves compres. En canvi, gairebé la meitat de les seves vendes (46,7%) van a clients que s’hi engloben. Pel que fa a Arç, el 2018 el 36,2% dels seus proveïdors, el 32,8% de les seves compres i el 35% de les seves vendes van ser amb entitats del mercat social de la XES. En el cas de Cal Cases, el projecte pioner d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, el 63% de les seves compres durant el 2019 provenien de l’ESS, el 21% del mercat capitalista, l’11% del capitalisme verd, el 3% de l’ecoxarxa i el 2% de l’Estat.

Per tant, queda clar que el creixement del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús té un impacte enorme en el conjunt de l’economia social i solidària catalana, que encara no pot satisfer totes les necessitats lligades a una llar, com ara el mobiliari o els electrodomèstics, per citar només dos exemples. Però el que avui es pot considerar una mancança no deixa de ser una oportunitat que es pot resoldre demà i, d’aquesta manera, contribueixi a avançar cap a una economia fora del capitalisme.