24/04/2020 | 21:00
Tres anys després d’aprovar els últims pressupostos de la Generalitat i després d’un mes i mig de confinament, el Ple del Parlament ha aprovat finalment els comptes del 2020. Els pressupostos del Govern de Junts per Catalunya i d’ERC han tirat endavant gràcies al suport d’En Comú Podem, que ja va esmentar la necessitat d’aprovar uns comptes per tornar a un funcionament normal del país, més que mai en aquest moment de crisi que el mateix Fons Monetari Internacional (FMI) ha qualificat com la pitjor dels últims 80 anys.
La Covid-19, però, no ha comportat canvis transcendents en els pressupostos. Més enllà de les mesures més cridaneres, com és la pujada de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a les rendes superiors a 90.000 euros o l’increment de l’impost de successions, els comptes del 2020 introdueixen un augment de la despesa pública de 3.070 milions d’euros, que es repartiran, sobretot, entre Educació i Salut. Però és suficient aquest augment pressupostari per tornar als nivells previs a la crisi del 2008? I sobretot: servirà per afrontar la davallada econòmica que acaba d’esclatar? Hem fet aquestes preguntes a 20 entitats i persones expertes en diversos àmbits socials.
SALUT
Josep Maria Puig: “Continua l’infrafinançament crònic de la sanitat”
Secretari general de Metges de Catalunya
Tot i valorar positivament el desbloqueig de la política pressupostària de la Generalitat, els comptes de salut previstos per a enguany són del tot insuficients i, en cap cas, no reverteixen les retallades que s’han aplicat en el sistema sanitari català des del 2010. La nova i inesperada situació sanitària provocada per la Covid-19 ha posat al descobert, més que mai, el greu infrafinançament del sistema públic de salut i de la protecció social en general. Per aquest motiu, des de Metges de Catalunya, demanem al Govern que, en aquestes circumstàncies, doti el sistema sanitari públic dels recursos que la conjuntura i la població exigeixen, i deixi de carregar sobre les espatlles dels professionals de la salut el gruix de l’esforç per donar resposta a la demanda sanitària excepcional. Necessitem, amb urgència, girar full de les polítiques d’austeritat i començar a recuperar el temps perdut si volem sortir del pou i apropar-nos als nivells de despesa sanitària dels països europeus del nostre entorn. En cas contrari, continuarem gestionant la misèria i apuntalant el sistema amb el sobreesforç permanent que fan els professionals de la salut.
Cesca Zapater: “És sorprenent que es mantinguin uns pressupostos fets abans de la pandèmia“
Portaveu de Marea Blanca a Catalunya
A la Marea Blanca ens oposem a l’aprovació dels pressupostos, que no arriben ni als imports del 2010. És sorprenent que es mantinguin uns pressupostos concebuts abans de la pandèmia de la Covid-19, que ha tensat al màxim el sistema sanitari públic i el de protecció social, ja profundament destrossats. Quan encara no estem en situació de desescalada, el Govern ha promulgat un decret llei completament confús en el qual s’estableix una fixació de preus en l’atenció de malalts. Mentre la gent mor, el Govern negocia tarifes amb la patronal sanitària com si es tractés d’un contracte mercantil qualsevol. Per tirar-ho endavant, adopta la forma de decret llei, una eina legislativa per a situacions d’urgència i d’alarma. Però la urgència, irrisòriament, no és per a les persones malaltes ni per als treballadors precaris i amb manca protecció, tampoc per la falta de tests efectius, sinó que correspon a la urgència d’un ‘lobby’ que, parasitant el sistema públic, pretén assegurar-se interessos i beneficis econòmics. De nou, amb aquest model sanitari i social s’avantposa la lògica de l’economia del benefici privat a les decisions mèdiques i de salut, i es posa preu a l’atenció sanitària mentre a les residències privades i concertades encara estan morint persones grans.
EDUCACIÓ
Belén Tascón: “S’agreuja la segregació escolar i no es garanteix l’educació a l’alumnat amb necessitats”
Presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)
El conseller d’Educació ha anunciat que el pressupost del 2020 és el més alt de la història, amb 5.671 milions d’euros per l’augment en 850 milions respecte al 2017. La realitat és que s’incrementen els alumnes dels centres públics en 17.769, mentre que el finançament és de 236 milions més respecte al pressupost executat el 2019. D’aquesta quantitat, el 30% es destinen al deute que la Generalitat té amb les escoles bressol municipals. D’altra banda, el pressupost destina 84,8 milions més que el 2017 a finançar els concerts educatius, quan els centres concertats han perdut 4.456 alumnes. Suposa incrementar el finançament de la xarxa privada en detriment de la pública. No solament no es combat la segregació escolar, sinó que s’agreuja. Tampoc no podem verificar l’aposta del Departament per l’escola inclusiva, ja que el projecte de pressupost no garanteix l’educació a l’alumnat amb necessitats educatives específiques: L’import anunciat per a la inclusiva és de 36,8 milions, i no es correspon amb el que consta en el document pressupostari (25,5 M). Per tot això, els pressupostos no permetran revertir els problemes principals de l’educació pública ni tampoc ens aproparan al finançament del sistema educatiu que teníem abans de les retallades.
Ramon Font: “El panorama és desolador: no es revertirà cap de les retallades de condicions laborals”
Portaveu nacional d’USTEC·STEs (IAC)
El pressupost del Departament d’Educació és desolador. Malgrat la propagada del Govern, el que veiem és que el curs vinent començarà igual de malament que el 18/19 i el 19/20. De totes les retallades de condicions laborals, que afecten —i molt— la qualitat de l’educació, el curs vinent, esperem que sortint de la pandèmia del coronavirus, no se’n revertirà cap ni una. De les demandes fetes de manera unitària per tots els sindicats d’educació no se n’atén cap, tot i el cost moderat amb relació al pressupost de la Generalitat: la recuperació de l’horari lectiu de 23 a la primària i 18 a la secundària (45 milions), la conversió dels contractes precaris d’un terç de jornada en mitja (7 milions), la recuperació del caràcter lectiu de les dues hores de reducció als majors de 55 anys (10 milions), l’increment del personal de suport educatiu no externalitzat (36,4 milions) i l’assoliment del primer estadi sis anys després amb efectes retroactius (60 milions d’euros). Govern de propaganda, més que no pas efectiu.
HABITATGE
Lucía Delgado: “Quan dobleguem la corba dels contagis, haurem de posar a zero la corba dels desnonaments”
Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Des de la PAH creiem que qualsevol administració que vulgui garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania ha de fer polítiques valentes, lleis ambicioses i dotar-les de pressupostos. En aquest sentit, creiem que hem avançat a Catalunya en lleis ambicioses recuperant articles de la Llei 24/2015 i ampliant-la en diferents supòsits per protegir més famílies, com les que avui en dia són desnonades perquè bancs i fons voltor no els renoven els lloguers o els els renoven a preus desorbitats que fan impossible mantenir l’habitatge. Llavors cal la pota important dels pressupostos. Aquest 2020 s’ha incrementat en 34,7 milions d’euros respecte al 2017, segons el mateix conseller Damià Calvet, un increment clarament insuficient. Si la Generalitat té la voluntat de caminar cap a la garantia del dret a l’habitatge, hauria de promoure increments significatius cap a l’1,5% del PIB (3.255 milions d’euros) en la inversió en matèria d’habitatge i no quedar-se en el 0,03% com han apostat aquest 2020. Sense recursos no podrem deixar enrere el rànquing de la vergonya. Encara més en una crisi sanitària global, com la de la Covid-19, calen més que mai més recursos per a les famílies més vulnerables i contraprestacions als qui tenen més. Cal garantir els nostres drets i no retallar-los o privatitzar-los. Perquè, quan dobleguem la corba dels contagis, haurem de posar a zero la corba dels desnonaments.
RISC D’EXCLUSIÓ I JUSTÍCIA SOCIAL
Xavier Puig: “Cal apujar impostos a les rendes altes per augmentar la inversió social”
President de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)
La crisi del coronavirus serveix per constatar, encara més, com són d’essencials i com han de ser de prioritàries les polítiques socials. Els pressupostos no ens satisfeien ja abans, i ara és evident que caldrà modificar-los. La necessitat d’incrementar la inversió social obligarà a apujar impostos a les rendes més altes; la redistribució de les riqueses és imperativa. Aquesta nova crisi posa de manifest de nou i accentua les desigualtats: per als col·lectius vulnerables plou sobre mullat. Teníem una situació de pobresa cronificada, de polarització social i d’empobriment de la classe treballadora per la precarietat laboral i l’elevat cost de l’habitatge totalment insostenible. La renda garantida de ciutadania és un dret subjectiu i la partida ha de ser oberta, però sobretot s’ha de fer efectiva amb una major cobertura. En habitatge el pressupost també serà insuficient perquè som molt lluny d’assolir el parc públic necessari, i en infància l’enfocament preventiu s’ha de reflectir en recursos per acompanyar les famílies i donar suport educatiu per trencar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa. El sistema de protecció social fa aigües per massa llocs, continua sent pal·liatiu i amb prestacions baixes perquè fa 10 anys que no s’actualitza l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), igual que les tarifes que el Govern paga pels serveis que prestem les entitats. L’infrafinançament precaritza el sector social, posa en risc la qualitat i és insostenible.
Diosdado Toledano: “No posen diners suficients a la renda garantida: segueix congelada des del 2010”
Representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania.
El projecte pressupostari de la Generalitat per al 2020 és una gran decepció per als qui defensem el compliment de la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC). S’hi destinaran 388 milions d’euros per al 2020, que representen un 1,14% dels pressupostos, una xifra totalment insuficient. Es continua molt lluny de la proposta que vam presentar davant els grups parlamentaris: que el 4% dels pressupostos es dediquin a la implementació de l’RGC per superar la pobresa severa a Catalunya. Tot i que l’RGC és un dret subjectiu, que en teoria no depèn de la disponibilitat pressupostària, en la pràctica la quantitat pressupostada ha estat utilitzada per l’Administració com a cisalla per denegar la gran majoria de les sol·licituds que superaven el pressupost. Això explica que més del 80% de sol·licituds des del 15 de setembre de 2017 fins a finals de 2019 hagin estat denegades. La segona observació crítica és que amb el nou pressupost s’incompleix l’obligació d’actualitzar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. Aquest indicador està congelat des del gener del 2010: això manté la prestació en 664 euros mensuals enfront dels 773 en què hauria d’estar fixada si s’hagués actualitzat.
TREBALL
Camil Ros: “Reclamem que s’aprovin unes partides pressupostàries de reforçament dels serveis públics”
Secretari general de la UGT a Catalunya
El Govern ha presentat el primer projecte de pressupostos amb opcions reals de ser aprovat des de l’any 2017. Davant aquest anunci, celebrem que per fi arribin els primers pressupostos sense retallades dels darrers 10 anys, alhora que lamentem que la classe treballadora hàgim perdut una dècada, entre retallades i pròrrogues. Tot i que la fórmula d’aprovar primer pressupostos i després convocar eleccions pot resultar estranya a priori, convocar eleccions i passar la pilota dels pressupostos al nou govern entrant suposaria allargar encara més aquesta agonia i, amb tota probabilitat, acabar el 2020 sense pressupostos o amb pressupostos prorrogats. Després d’anys de demora i amb la situació actual que estem vivint a causa de l’emergència sanitària, reclamem que s’aprovin unes partides pressupostàries de reforçament dels serveis públics i de resposta social i econòmica a la gent que menys té.
Javier Pacheco: “Avui, amb el virus, les necessitats de despesa són molt superiors”
Secretari general de CCOO de Catalunya
Catalunya necessita urgentment uns pressupostos, encara que siguin els que s’han votat al Parlament, i que responen a un context socioeconòmic ben diferent d’aquell per al qual van ser dissenyats. Avui, en plena emergència sanitària i social, les necessitats en termes de despesa i d’inversió són molt superiors, mentre que la capacitat de recaptació s’ha vist reduïda. Això comportarà tensions evidents que requeriran transferències extraordinàries i flexibilitat pel que fa al dèficit pressupostari. Són, per tant, uns comptes públics que hauran de ser adaptats pel que fa a la disponibilitat dels diversos departaments, però també del fons de contingència. És prioritari que davant els reptes pel que fa a la despesa social, però també les inversions que calguin per agilitzar la represa econòmica, el marc pressupostari compti amb un ampli consens de país. Aquest consens s’ha d’articular en l’àmbit de les institucions, en el del Parlament de Catalunya, però també en el del diàleg social, per al qual, des de les organitzacions sindicals més representatives, hem demanat la constitució urgent d’una mesa de diàleg social. És el moment de grans acords i de construir, des de la responsabilitat compartida, un marc sociopolític que permeti afrontar i superar aquest repte extraordinari. Perquè hem de donar estabilitat i traslladar confiança a la ciutadania, reforçant els serveis públics i els mecanismes del sistema de benestar. Perquè hem de respondre, des del lideratge i des de la iniciativa pública, a les necessitats urgents que afronten la nostra societat i la nostra economia.
Ermengol Gassiot: “La despesa en serveis socials seguirà per sota la dels anys 2009 i 2010”
Secretari general de la CGT a Catalunya
El que ha transcendit dels pressupostos del 2020 de la Generalitat no és gens positiu per a la classe treballadora i, en definitiva, per a la gran majoria de la població. Els pròxims dies tornarem a sentir, com cada any quan es tracta d’aprovar uns pressupostos, que hi ha un rècord de la despesa en sanitat, en educació, etc. No obstant això, es tracta d’una proposta continuista. D’una banda, la despesa pública segueix subordinada a uns objectius de dèficit públic que marca el Govern espanyol seguint les instruccions de la Comissió Europea. En valor real, la despesa pública en serveis socials seguirà clarament per sota la dels anys 2009 i 2010. En definitiva, es consoliden les retallades salvatges del primer govern de Mas, que, recordem-ho, va pactar amb el PP. De l’altra, la despesa en serveis socials segueix basant-se en l’externalització. Es mantenen els concerts sanitaris, i en l’educació se segueixen externalitzant una bona part dels serveis socials en empreses denominades del tercer sector. Aquest model, heretat de l’època de Pujol, encareix els serveis públics en relació amb les prestacions (ja que es paguen els beneficis empresarials) i, per tant, en limita l’abast, i també precaritza les condicions dels i les treballadores que els fan funcionar.
COOPERACIÓ, MIGRACIONS I DEFENSA DELS DDHH
Luca Gervasoni: “No hi ha garanties que es destini tot el pressupost al pla que havíem negociat”
President de Lafede.cat
L’entrada d’un nou conseller no ha fet modificar la partida pressupostària del nostre àmbit perquè s’ha considerat que les organitzacions per a la justícia global som un actor clau per afrontar una pandèmia que és global i s’ha compromès a consensuar amb les organitzacions quina és l’orientació que han de tenir les convocatòries de subvencions per a enguany per ser més eficients per pal·liar els efectes de la Covid-19 als països on treballem. La Federació, doncs, valora positivament que la proposta pressupostària inclogui l’augment de la partida de cooperació, pau i drets humans en 20,83 milions d’euros d’ajuda oficial al desenvolupament (AOD). Segons el mateix Govern, passaríem del 0,13% al 0,20%, encara, però, lluny de l’objectiu del 0,7 amb el qual el Govern s’ha compromès per al 2030, i per tal de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. D’aquests 20,83 milions, poc més d’11 aniran a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la resta es distribuiran entre altres departaments. Lafede.cat hauria preferit que tot l’augment d’aquesta partida s’hagués destinat a l’Agència per tal de recuperar el pressupost que tenia abans de les retallades, i perquè no hi ha garanties perquè els departaments no comptabilitzin com a ajuda al desenvolupament accions o programes poc o gens alineats amb el Pla director negociat amb tots els agents.
Gemma Ferreón: “Es necessiten polítiques públiques antiracistes i interseccionals”
Coordinadora d’Incidència de SOS Racisme
Tot i que els pressupostos incrementen la inversió en els àmbits socials, no podem deixar de ser escèptics en el fet que això es materialitzi en un progrés real en la lluita antiracista i en la igualtat de drets, que és la tasca i l’objectiu que treballem des de fa anys a la nostra entitat. Volem tornar a recalcar, com ja ho fem de manera habitual, la manca de transversalitat en les partides pressupostàries. El racisme segueix sent avui dia una matèria pendent en les polítiques públiques, que necessiten un enfocament i una actuació globals, tenint en compte les causes estructurals i el racisme institucional, en comptes de limitar-se a anar apagant els focs de manera parcial. Especialment ara, es necessita incorporar una mirada interseccional a l’hora de valorar els pressupostos en migració, educació, sanitat, habitatge… i, en definitiva, respectar els drets fonamentals de les persones migrades i racialitzades, a qui la vulnerabilitat social travessa tots els aspectes de la seva vida. Si no hi ha voluntat política en la defensa i l’aplicació efectives dels drets de les persones de manera transversal, cap pressupost no aconseguirà la transformació real cap a una societat més justa.
AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ
Josep Carles Vicente: “La Covid-19 no hauria de desvirtuar el pressupost destinat a millorar les condicions de la pagesia”
Membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos
La incidència de la Covid-19 no hauria de desvirtuar el pressupost destinat a millorar les condicions de la pagesia, sinó, en tot cas, millorar-lo, tenint en compte que és un sector essencial aquestes setmanes en què la societat està afectada per la pandèmia i que la pagesia abasteix la població d’aliments tot i les dificultats que també ha tingut, com ara la prohibició de la venda als mercats a l’aire lliure per part d’alguns ajuntaments. Unió de Pagesos ha demanat als grups parlamentaris catalans que rectifiquin el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2020 pel que fa a agricultura perquè la pagesia pugui fer front a l’emergència climàtica i perquè s’apliqui la Llei dels espais agraris, entre altres qüestions. Aquests pressupostos no preveuen una dotació del contracte global d’explotació que permeti l’obertura a nous sol·licitants de les mesures següents d’agroambient i clima: la gestió i la recuperació de prats de dall, la millora dels hàbitats esteparis de la Xarxa Natura 2000, la conservació de races autòctones, la gestió de la fertilització, la biodiversitat conreada, l’apicultura per a la millora de la biodiversitat, els sistemes alternatius a la lluita química i la producció integrada. També hi ha una manca de previsió de recursos per al compliment de la Llei del canvi climàtic en els sectors agrícola, ramader i forestal, l’incompliment del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que no preveu recursos perquè les explotacions s’adaptin al compliment progressiu de la norma, com preveu el mateix Decret, i la manca de previsió per recuperar a un nivell adequat el foment de la gestió forestal sostenible, per fer front als reptes del canvi climàtic.
David Palau: “Són uns pressupostos desvinculats de la realitat agroalimentària i social del país”
Educador i filòsof, activista per la sobirania alimentària
Darrerament, Catalunya ha convertit les exportacions agroalimentàries en motor de l’economia. Això implica que passes a dependre’n i, per tant, perds aquella sobirania efectiva que els oligopolis econòmics transnacionals disputen diàriament als estats en el capitalisme financeritzat contemporani. I, quan això passa en un Govern sense Estat i que es fa dir ‘sobiranista’, ens fa pensar que desconeix o omet totalment quines són les prioritats sobre les quals ha d’organitzar la societat. Perdre sobirania alimentària, doncs, implica perdre petits i mitjans projectes de producció agroalimentària arrelats al territori i la seva gent, que justament en una crisi sanitària, ecològica i social com l’actual s’estan mostrant ja no com el millor camí, sinó com l’únic possible. I aquests projectes locals es perden en favor d’un model agroindustrial que relega els nostres paisatges rurals a ser el pati del darrere de la gran metròpolis. Amb tot, doncs, aquests són uns comptes ultraliberals, que entenen el país com un petit corral per alimentar-se alhora i lliurement gallines (petita pagesia) i guineus (agroindústria).
Són, en definitiva, uns pressupostos desvinculats de la realitat agroalimentària i social del país, marcada per la pèrdua de sobirania alimentària, per la desaparició de la pagesia, pel despoblament rural i pel cada dia més difícil accés a la terra.
ECOLOGISME I EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Kike Molina: “Els pressupostos obvien l’emergència climàtica i ecològica”
Coordinador tècnic d’Ecologistes en Acció
Els pressupostos obvien la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. La partida pressupostària se supedita a un nou impost verd que l’Oficina del Canvi Climàtic ja avaluarà. Es potencien l’agricultura i la ramaderia industrials, i el desenvolupament rural queda en un segon terme. És molt insuficient la dotació per a la gestió dels espais naturals protegits (falta moltíssim personal i recursos) i, gravíssim: la Llei de biodiversitat no existeix. És bo arribar a 678 milions per garantir l’abastament d’aigua i el sanejament, gràcies a la liquidació del deute de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la recuperació pública d’Aigües Ter-Llobregat (ATL). Som molt crítics en els aspectes energètics i de mobilitat, claus per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) i de la contaminació de l’aire. Només es destinaran 8,6 milions a desenvolupar polítiques d’autosuficiència energètica. No s’albira deixar de ser dependents dels combustibles fòssils; ara en som en un 97%. Persisteix la promoció del vehicle privat: es destinaran 446,3 milions a l’ampliació de carreteres, pagament de peatges ‘a l’ombra’ i 46,8 milions a Circuits de Catalunya, SL. En canvi, no hi ha cap partida per unir el tramvia per la Diagonal. Respecte a la fiscalitat ambiental, els pressupostos plantegen dos impostos recaptatoris sense incidència en el canvi de model de mobilitat ni energètic. Donen suport a sectors d’altes emissions i impactes socioambientals com són la promoció turística, amb 155,9 milions, i la potenciació de la xarxa de ports i d’aeroports, amb 54,2 milions.
Naiara Fernández: “Les promeses climàtiques queden en paraules buides”
Portaveu de la plataforma Fridays for Future Barcelona
Des de Fridays for Future creiem que els pressupostos de la Generalitat no fan més que remarcar la línia que el Govern ha estat dibuixant els últims mesos després de la declaració d’emergència climàtica. Les seves promeses climàtiques queden en paraules buides pel fet de no atorgar el pressupost necessari en la matèria. La falta de compromís de la Generalitat amb les persones queda patent quan, davant d’una crisi social de les magnituds que estem patint, els pressupostos continuen sent els mateixos, sense una mirada social que posi al centre la vida de les persones. Així doncs, la baixada d’emissions queda a l’aire mentre se segueix pressionant la ciutadania amb impostos al trànsit rodat contaminant i es continua amb el pensament d’individualització de les solucions sense assenyalar les empreses que realment més contribueixen al problema, a més de promocionar l’ampliació d’infraestructures fòssils com l’aeroport amb noves rutes aèries. Hi ha una falta de compromís amb la transició energètica i amb els diversos problemes que causarà el canvi climàtic arreu del territori, sense partides pressupostàries per a la mitigació dels efectes o per prevenir-los. En definitiva, el Govern segueix apostant per un creixement il·limitat, de l’economia, del turisme i, per tant, de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
FEMINISMES I LGTBI
Maria de la Fuente: “La necessitat de gastar en les cures i en el sosteniment de la vida ha augmentat de manera exponencial”
Consultora en polítiques d’igualtat i directora de l’Observatori IQ
Després de tres anys sense pressupostos i deu anys de congelació de la major part de les partides socials, la precarització dels serveis de benestar (salut i dependència especialment) s’ha fet evident amb la crisi de la Covid-19 d’una manera tràgica. Ja sabíem abans del coronavirus que posar perspectiva de gènere als pressupostos de la Generalitat implica donar major prioritat a la responsabilitat pública de la cura (això és, l’atenció a persones en situació de dependència, l’educació, la sanitat, l’atenció a la infància, principalment). Sabíem que el menysteniment econòmic d’aquests serveis, d’aquests treballs, es tradueix en un empitjorament de les condicions de vida de les dones, majoritàries entre les persones treballadores (especialment les d’entitats i empreses en què s’externalitzen aquests serveis), i també com a usuàries (malaltes, residents) i com a persones en qui, quan els serveis públics fallen, sol recaure una sobrecàrrega de treball dins les llars, sigui gratuït o en condicions de pobresa i sense drets, especialment quan són d’origen estranger o estan en situació administrativa irregular. Altres millores necessàries en els pressupostos tenien a veure amb el fet de donar una resposta de dimensions reals a les violències masclistes, un problema molt més estès del que es vol admetre; també calia adaptar i ampliar les mesures antiexclusió per lluitar contra la feminització de la pobresa (per exemple: ampliant la cobertura de la renda mínima d’inserció).
Amb una mirada anterior a la Covid-19, el projecte de pressupost semblava contenir algunes millores en aquestes direccions (amb el gran oblit d’un major esforç en l’impuls i el control de l’aplicació real dels plans de les empreses per a l’eliminació de les desigualtats de gènere del seu personal). Però, avui, la necessitat de gastar en les cures i en el sosteniment de la vida ha augmentat de manera exponencial, al ritme del virus i del confinament, i no sabem encara fins a quin punt. Així doncs, si una cosa sabem, és que aquest no és el pressupost que necessitarem per al 2020. Però seria un mal major l’alternativa: seguir utilitzant com a base un pressupost de fa tres anys, amb 3.000 milions d’euros menys i sense la nova capacitat recaptatòria prevista en aquest projecte (i que afavoreix també la igualtat de gènere). El més important i complicat serà fiscalitzar, un cop passat aquest pressupost, si el Govern dedicarà els nous recursos públics a prioritzar les cures, no solament de manera reactiva, sinó en el marc d’un gir que afavoreixi la igualtat social i la igualtat de gènere. I ben aviat serà el moment d’avaluar i pensar en com revertir els models de gestió dels serveis de cura que hi han introduït el benefici econòmic, que els aboquen a la precarietat i provoquen un gran malestar social.
Isabel Muntané: “Exigim més recursos per a les polítiques de gènere”
Periodista, codirectora del Màster de Gènere i Comunicació (UAB) i membre de la cooperativa Almena Feminista
Les polítiques de dones no recuperen el nivell de despesa anterior a l’època de les retallades i es continua mantenint una obscuritat al voltant del total de despesa que fa difícil pensar que la lluita per la igualtat i en contra de les violències masclistes pugui ser una de les prioritats d’aquest Govern. La dotació assignada a l’Institut Català de les Dones (ICD) és de 10,6 milions d’euros, molt per sota dels 12,2 milions d’euros amb què comptava el 2008. Ens diran que aquestes polítiques són transversals, i és cert, però no les podem identificar monetàriament. No tots els departaments les exposen clarament, i de la memòria explicativa i per programes del pressupost és impossible extreure’n la quantitat de recursos que es destinaran des dels diferents departaments a la promoció de la igualtat i a l’erradicació de les violències masclistes. Aquest panorama dificulta el retiment de comptes de l’acció de Govern en aquesta matèria i també fa difícil creure que l’ICD pot ser una institució referent en la lluita feminista i defensar una política capdavantera davant la falta de transparència i la descoordinació que la distribució de competències entre departaments genera.
Si voleu, podeu consultar el manifest ‘Pressupostos 2020: exigim més recursos per a les polítiques d’igualtat de gènere‘, acordat per una seixantena de feministes diverses que exigeixen més recursos per a les polítiques d’igualtat de gènere.
Eugeni Rodríguez: “Els drets LGTBI no són gratis: requereixen una inversió important que no s’ha fet”
President de l’Observatori contra l’Homofòbia
En les polítiques LGTBI hi ha dues vies que s’haurien d’implementar econòmicament. Una és el desplegament de la Llei 11/2014, un deute històric que mai no s’ha prioritzat. Aquests anys hi ha hagut un increment d’agressions al col·lectiu LGTBI, que requereixen realment un pressupost que es tradueixi en persones i en mitjans. En tot el territori, caldria que hi hagués una atenció permanent especialitzada i específica com diu la llei: que durant les 24 hores qualsevol persona LGTBI a Catalunya pogués tenir atenció específica. Mentre això no es pot implementar, cal donar el suport adequat a les organitzacions que estem fent aquest servei. També caldria tenir en compte que hi ha hagut un augment de l’extrema dreta a Catalunya que comporta un perill cap als grups minoritaris com les persones LGTBI, que estem més exposades. Caldria disposar d’una partida per a la prevenció, la seguretat i l’atenció, campanyes que facin entendre als xavals que surten a agredir-nos que això no es pot fer. Amb el tema LGTBI hi ha molt discurs i bona voluntat, però mai no s’ha traduït en una inversió contundent. Els drets LGTBI no són ni poden ser gratis, i requereixen una inversió important que fins ara no s’ha fet.
ECONOMIA, DEUTE, FISCALITAT
Sergi Cutillas: “S’hauran de fer modificacions pressupostàries per establir rendes bàsiques”
Economista i investigador a Ekona
Pressupostos: L’augment de progressivitat fiscal i el focus social més gran de l’actual pressupost són positius, però insuficients atesa la nova situació. Era exagerat dir que s’augmenta la despesa en milers de milions, ja que respecte al darrer pressupost executat la despesa augmenta moderadament. Per descomptat necessitarem un esforç molt major per combatre el mal que farà el confinament en la població amb rendes més baixes. Per tant, s’hauran de fer modificacions pressupostàries per establir rendes bàsiques, de suport a l’habitatge, per comprar aliments, etc. Sabem que els ingressos fiscals baixaran per culpa de la mala situació econòmica i, per tant, els dèficits es disparan. Si s’arriba a un acord europeu, aquests dèficits haurien de poder finançar-se sense por. Si no és així el govern de l’Estat i els autonòmics haurien de forçar els bancs a comprar el seu deute i pressionar el BCE perquè garanteixi l’estabilitat financera a l’estat. Cal afrontar aquest repte sense quedar-nos ancorats en l’austeritat. Si no ho fem així, tindrem un problema de descomposició social i desigualtat sense precedents.
Govern: El Govern català té un marge d’acció econòmica petit, però dins les possibilitats que té els esforços redistributius no han sigut suficients. La taxa de risc de pobresa després de transferències socials era abans de la crisi de la Covid-19 del 21,3% (Idescat) i ara es dispararà. La situació és greu. L’agenda política centrada en el procés i la composició del Govern que fa que hi hagi una contínua lluita interna l’han portat a ser poc valent en la definició de prioritats de política pública. En aquest sentit, la deriva demagògica de Presidència em sembla molt perillosa. Respecte a la Conselleria d’Economia, tot i que expressa un compromís amb la igualtat d’oportunitats, atesa la situació actual ha de ser molt més ambiciosa en la progressivitat fiscal i el replantejament de prioritats en la despesa corrent.
