Crític Cerca
Reportatges

Qui són i a què es dediquen els 11 multimilionaris més polèmics d’Europa?

L'informe 'Know your Billionaires!' denuncia el paper dels superrics amb més poder polític i econòmic d'Europa després de mesos d'investigació de la xarxa ENCO i de vuit mitjans de comunicació, entre els quals 'La Marea'.

29/06/2020 | 06:00

* Una versió original (tot i que no exactament el mateix) de l’article va aparèixer a la revista ‘La Marea’ al mes de febrer. Llegiu aquí el text publicat originalment en castellà.

“Actualment, els multimilionaris posseeixen més riquesa que 4.600 milions de persones (el 60% de la població mundial). Mentrestant, aproximadament 735 milions de persones continuen vivint en la pobresa extrema.” Aquestes dades fetes públiques per Intermón Oxfam alerten de la desigualtat creixent entre pobres i rics a tot el món: mentre cada dia 10.000 persones perden la vida pel fet de no poder pagar l’atenció mèdica, els 22 homes més rics del món tenen més riquesa que totes les dones del continent africà. El creixement del PIB europeu s’estima enguany en l’1,1%. Aquesta xifra és tramposa, ja que la major part del ‘pastís’ se la reparteix una mínima part de la població que acumula quantitats ingents de diners mentre es ven a la resta de la ciutadania que el creixement econòmic es reparteix igual entre tots.

Davant d’aquesta realitat, l’informe ‘Know your Billionaires!’ denuncia el paper dels 11 superrics amb més poder polític i econòmic d’Europa després de mesos d’investigació periodística de la Xarxa Europea d’Observatoris Corporatius (ENCO) i de vuit mitjans de comunicació, entre els quals l’espanyol ‘La Marea‘. L’estudi ‘Know your Billionaires!’ retrata i dona a conèixer una realitat sovint oculta: qui són, què fan i d’on prové la fortuna dels grans milionaris europeus i, a més, denuncia el paper polític i la influència sobre els mitjans de comunicació d’aquestes 11 figures clau en la vida econòmica del continent.

“La història de com van acumular tanta riquesa sovint també és la història de molts dels mals dels nostres sistemes econòmics i socials. Una història de privilegis fiscals, financerització i distribució de dividends, gran dependència de subsidis públics i licitacions, estructures corporatives secretes, danys ambientals o sous i condicions de treball deficients”, expliquen des d’ENCO. Emma Avilés, membre del grup Cas Castor i una de les coordinadores de l’informe, afirma a ‘La Marea’ que aquest és el resultat d'”un treball col·lectiu en xarxa, fruit de la investigació dels seus membres sobre el poder corporatiu i les persones que porten el timó de grans transnacionals. Creiem important analitzar qui són, com construeixen la seva riquesa i com els podem enfrontar”.

Si bé s’ha dedicat molta més atenció als superrics dels Estats Units, de la Xina o fins i tot de Rússia, Europa també té un nombre creixent de multimilionaris. L’informe ‘Know your Billionaires!’ analitza personatges que estan vinculats a algunes de les corporacions empresarials més grans d’Europa, com poden ser les companyies BMW, Ferrero, LVMH, ACS o Ineos. La majoria d’ells provenen de la part occidental del continent, encara que hi ha un nombre creixent de multimilionaris de l’Europa de l’Est, que ara inverteixen cada vegada més en països com França o Alemanya.

S’ha parlat molt del paper polític i de la influència dels multimilionaris als Estats Units, començant pel president actual, Donald Trump, però no es parla gaire dels superrics d’Europa i de com també exerceixen una influència política i mediàtica considerable i creixent. Conreen connexions estretes amb líders i funcionaris polítics, gasten grans quantitats de diners en activitats de ‘lobby’, financen partits polítics (principalment de tall conservador o d’extrema dreta), són amos dels mitjans de comunicació o hi influeixen… i de vegades decideixen entrar en política ells mateixos, com el primer ministre txec actual, el multimilionari Andrej Babiš.

CRÍTIC tradueix al català per primer cop aquesta investigació europea sobre 11 dels milionaris més polèmics del continent.

Florentino Pérez, en un acte com a president del Reial Madrid / INSTITUTO CERVANTES DE TOKIO

Florentino Pérez (Espanya)

Nascut a Madrid el 1947, Florentino Pérez és enginyer de camins, canals i ports i, si avui gaudeix sobretot d’una presència aclaparadora als mitjans de comunicació, és gràcies a la presidència del Reial Madrid, que ha tingut en dos períodes (2000-2006 i 2009 fins ara). En l’àmbit professional, va arrencar la seva trajectòria a l’empresa privada, però el 1976 va passar a l’Administració pública, amb diferents càrrecs tècnics tant a l’Ajuntament de Madrid com en tres ministeris del Govern espanyol (Indústria i Energia, Transports i Agricultura). En aquella època era molt jove i estava vinculat a la UCD, el partit d’Adolfo Suárez.

El 1983 passen dos fets fonamentals en la seva trajectòria: d’una banda, deixa l’Administració i es converteix en un dels accionistes principals de Construccions Padrós, l’embrió de la futura ACS. Alhora, és un dels puntals del Partit Reformista Democràtic (PRD), una formació de centredreta impulsada per Antonio Garrigues Walker i Miquel Roca, aleshores número dos de CiU, per sota de Jordi Pujol. Pérez va ser-ne el secretari general, però el nou partit va estavellar-se a les urnes el 1986, en què va obtenir menys de 200.000 vots (no arribava a l’1%), i cap representació al Congrés. Des d’aquella època, Pérez i Roca mantenen una estreta relació, fins al punt que l’advocat català és membre del Consell d’Administració d’ACS des del 2003.

El fracàs de l’anomenada ‘Operació Reformista’ no va afectar l’escalada empresarial de Florentino. El 1993 va convertir-se en president d’ACS i, més endavant, en l’accionista de referència del grup, del qual avui controla el 12,52% a través de la societat Inversiones Vesan. Al capdavant d’ACS, Pérez ha acumulat una fortuna monumental, que, segons la revista ‘Forbes’, s’acosta als 2.000 milions d’euros.

La història d’ACS no és, precisament, impecable, i el grup ha protagonitzat alguns escàndols i ha portat a terme actuacions qüestionables. Per exemple, és la companyia que lidera el rànquing de sancions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), amb més de 97,5 milions en multes corresponents a quatre expedients resolts des del 2015. ACS també és darrere del fiasco monumental del magatzem de gas Castor, que ha costat a l’Estat 1.300 milions d’euros en indemnitzacions, cost que pagaran durant dècades els consumidors a través de la factura del gas. Com passa amb tantes altres grans empreses, el grup presidit per Florentino Pérez tampoc no té cap inconvenient a fer negocis amb dictadures, que cometen greus vulneracions dels drets humans, com és el cas de l’Aràbia Saudita.

‘La Marea’ ha participat en aquest informe elaborant un perfil de Florentino Pérez, president del grup constructor ACS i del Reial Madrid, la novena persona més rica d’Espanya, segons ‘Forbes’, amb una fortuna estimada en 2.000 milions d’euros. A CRÍTIC fa poques setmanes que vam fer un extens perfil de Florentino Pérez, elaborat per Marc Font.

Jim Ratcliffe, a la dreta, després de signar un acord amb una companyia xinesa de petrolis l'any 2011 / CREATIVE COMMONS

Jim Ratcliffe (Regne Unit)

Si llegeixes una biografia qualsevol de Jim Ratcliffe, et trobaràs amb la història d’un noi de Manchester que va treballar de valent i va ser tan intel·ligent que es va convertir en l’home més ric de la Gran Bretanya. És la història clàssica de la meritocràcia capitalista: si tots treballéssim prou, també podríem ser multimilionaris. No obstant això, segons l’informe, la seva enorme riquesa s’ha basat en una combinació de ‘lobby’ agressiu, inversions d’alt risc, indústries altament contaminants, evasió d’impostos i destrucció de sindicats.

Christoph Blocher, al Festival Nacional de Suïssa del 2010 / PAKEHA

Christoph Blocher (Suïssa)

En les últimes dècades, Christoph Blocher s’ha convertit en una figura central en la política suïssa. Gairebé ningú no ha modelat tant el país com el multimilionari de la Gold Coast de Zuric. En només uns quants anys, ha convertit el Partit Popular Suís (SVP), d’extrema dreta, en la força política dominant al país, utilitzant la seva magnífica mansió Herrliberg com a teló de fons per a esdeveniments grandiloqüents. En l’àmbit empresarial, la seva fortuna és deguda a la companyia de la indústria química EMS-Chemie Corporation.

Giovanni Ferrero, a la seu del seu hòlding empresarial de l'alimentació / FERRERO

La família Ferrero i la família Agnelli (Itàlia)

Al seu país natal, Ferrero —la companyia que elabora els famosos bombons de nom idèntic— és el model de l’empresa italiana, familiar, innovadora i orgullosa de les seves tradicions. Giovanni Ferrero, el germà menor de Pietro, és, com el seu pare abans que ell, l’home més ric d’Itàlia. Des del 2018, posseeix dos terços de la companyia, 19.000 milions d’euros aproximadament, la qual cosa significa més de 550.000 vegades el salari mitjà d’Itàlia. Això el situa en el lloc 47è dels més rics del món.

La família Agnelli és una altra de les veritables institucions econòmiques d’Itàlia. Asseguts al comandament de Fiat, el principal gegant industrial d’Itàlia, durant 120 anys, exerceixen una influència considerable sobre la situació econòmica, política i social, i fins i tot cultural, d’aquell país però també de tot Europa. A més, la família controla el club de futbol Juventus de Torí.

Albert Frère, a la dreta, amb l'aleshores ministre de Finances Nicolas Sarkozy el 2004 / ETIENNE ANSOTTE – BELGA

Albert Frère (Bèlgica)

Era l’home més ric de Bèlgica fins que va morir al desembre del 2018 a l’edat de 92 anys. Com a accionista clau a Total, Engie, Lafarge i Pernod Ricard, va estar vinculat estretament a les principals empreses franceses i a polítics francesos com ara Nicolas Sarkozy. La seva carrera és un resum perfecte de la història econòmica recent: una història de companyies cada vegada més subjectes a les demandes del món financer i a la cobdícia il·limitada dels seus accionistes, de governs que eliminen les polítiques industrials i obren el camp a empresaris sense escrúpols que operen en un món on els drets humans i les preocupacions ambientals sempre ocupen el segon lloc davant dels interessos comercials.

Iskandar Safa / Foto: PRIVINVEST GROUP

Iskandar Safa (França-Líban)

Entre els multimilionaris francesos que posseeixen certs mitjans de comunicació al país, hi ha noms molt coneguts i d’altres que ho són menys. En aquest segon grup es troba Iskandar Safa, un dels homes més rics de França, propietari del setmanari conservador d’extrema dreta ‘Valeurs Actuelles’. El 2019 també va intentar adquirir el diari regional ‘Nice-Matin’, però a la fi es va retirar de les negociacions. Iskandar Safa posseeix diverses drassanes a França, a Alemanya i a Abu Dhabi, on es construeixen iots de luxe i petites embarcacions navals.

Stefan Quandt, la seva mare, Joana Quandt (ara ja morta), i Susanne Klatten / BMW BLOG

Susanne Klatten i Stefan Quandt (Alemanya)

Són Susanne Klatten i Stefan Quandt els empresaris més exitosos d’Alemanya? El 2018, les seves participacions en el grup automobilístic BMW (el 20% i el 25%, respectivament) els van reportar més de 1.000 milions d’euros en dividends, una suma que també van rebre el 2017 i el 2016. La història de la riquesa de Klatten i de Quandt comença amb la fàbrica tèxtil de la família Draeger, que va obtenir enormes guanys provinents de diverses fonts: de la Primera Guerra Mundial, de l’especulació amb companyies adquirides durant períodes d’hiperinflació… El 1933, el seu avi Günter Quandt es va unir a l’NSDAP —el partit nazi—, i va aconseguir que augmentés encara més la riquesa de la família. Günter Quandt va estar involucrat en el treball forçat de 50.000 treballadors i va adquirir companyies sota el règim nazi gràcies a l”aryanization’, és a dir, l’expulsió forçosa dels jueus de la vida empresarial.

A la dreta, l'empresari hongarès Lőrinc Mészáros / DIO GYULIA

Lőrinc Mészáros (Hongria)

Mészáros és una de les persones més riques i influents d’Hongria. Va ser alcalde i membre del consell local de Felcsút, el poble natal del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que hi conserva una casa de cap de setmana, i amb qui Lőrinc Mészáros manté una amistat forjada en aquells anys d’infantesa. Aquest antic instal·lador de canonades de gas i d’aigua és ara més ric que la reina d’Anglaterra, que l’autora dels llibres de Harry Potter, J. K. Rowling, o que el futbolista Cristiano Ronaldo. No obstant això, segons els autors de l’estudi, es troba àmpliament assumit que el seu èxit comercial miraculós és fruit del resultat d’aquesta amistat especial més que una conseqüència de les seves decisions brillants i del seu talent.

Andrej Babiš, en la seva etapa de primer ministre txec / PIXABAY

Andrej Babiš (República Txeca)

Igual que la majoria de les persones superriques que formen una nova classe dominant en els països europeus postsoviètics, la història d’Andrej Babiš comença fins i tot abans de les revolucions del 1989. Babiš, aspirant a alt directiu d’una empresa industrial estatal, va utilitzar els seus antecedents en una família comunista privilegiada per obtenir una feina molt inusual per a aquella època. Posteriorment, es va convertir en home de negocis gràcies a l’adquisició d’un negoci estratègic per a la indústria agroquímica txecoslovaca. Des del 2017 és el primer ministre de la República Txeca i controla algun dels principals mitjans de comunicació d’aquell país.

* Una versió original (tot i que no exactament igual) d’aquest article va aparèixer a la revista ‘La Marea’ al mes de febrer passat. Llegiu aquí el text publicat originalment en castellà.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies