Crític Cerca
Investigació

Els negocis de Florentino Pérez amb la Generalitat i l’Ajuntament, al descobert

CRÍTIC ha tingut accés a les 2.627 adjudicacions de les dues administracions catalanes principals a les empreses del grup ACS: 755 milions d'euros en 10 anys

26/01/2020 | 19:00

Només entre el 2009 i el 2019, el grup ACS ha ingressat gairebé 755 milions d’euros gràcies als 2.628 contractes que li han adjudicat la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. CRÍTIC, a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública, ha tingut accés per primer cop a la xifra global del que ingressen les empreses de Florentino Pérez de les dues principals administracions públiques catalanes. El president actual del Reial Madrid fa caixa sobretot amb la construcció, els serveis a les persones o el manteniment, entre d’altres. En paral·lel, però, l’enorme imperi empresarial ha protagonitzat polèmiques com el monumental fiasco del Castor, el fet de comptar amb més d’un centenar de filials en paradisos fiscals o fer negocis amb dictadures com l’Aràbia Saudita. Podeu navegar per tots els contractes en aquesta taula interactiva elaborada a partir de les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC.

El 1983 feia un any de l’arribada de Felipe González a La Moncloa, Jordi Pujol n’acumulava tres al capdavant de la Generalitat i Pasqual Maragall en sumava un com a alcalde de Barcelona, després de rellevar Narcís Serra, que se n’havia anat a Madrid per convertir-se en ministre de Defensa. La democràcia espanyola feia encara les primeres passes després de quatre dècades de dictadura. En aquest context va produir-se una operació empresarial, que seria l’origen del que avui és un enorme grup corporatiu, de dimensió global. Aquell 1983, un grup d’enginyers va aconseguir el control de la catalana Construccions Padrós, que estava en fallida. L’empresa començaria a créixer amb adquisicions i fusions, el 1997 passaria a anomenar-se Actividades de Construcción y Servicios (ACS) i avui factura prop de 40.000 milions d’euros i agrupa centenars de societats. La història del que actualment és un dels grans grups mundials de construcció i serveis va lligada a la del seu president i accionista principal, Florentino Pérez, que també és el sempitern president del Reial Madrid.

ACS és un conglomerat que toca un munt de sectors empresarials, però bona part del seu negoci (36.659 milions el 2018) prové de les adjudicacions de les administracions públiques, també de les catalanes. Només entre el 2009 i el 2019, el hòlding ha obtingut 1.927 contractes de la Generalitat, que li han permès facturar més de 563 milions d’euros. En el mateix període, l’Ajuntament de Barcelona li ha adjudicat 700 contractes, que s’han traduït en uns ingressos de 183,7 milions. Per tant, en la darrera dècada, entre les dues administracions catalanes de major pressupost han pagat prop de 750 milions (746,7 per ser exactes) a l’empori encapçalat per Pérez. En tots els casos es tracta de xifres sense IVA. Els contractes es concreten en un total de 17 empreses del grup ACS, així com desenes d’unions temporals d’empreses (UTE) on participen les societats de Florentino.

Clece: més de 1.200 contractes de la Generalitat en 10 anys

En el cas de la Generalitat, més de la meitat dels contractes (1.195) van ser per a Clece, un gegant dels serveis fundat el 1992 i que des del 2003 forma part del grup. Entre altres activitats, es dedica a la neteja, la restauració, l’atenció a les persones grans, els serveis socials, la jardineria i l’enllumenat. Els prop de 1.200 contractes rebuts de la Generalitat entre el 2009 i el 2019 li han suposat ingressar gairebé 225 milions d’euros. L’Ajuntament, per la seva part, li ha concedit 85 contractes en els 10 anys, que sumen més de 71,5 milions. En total, per tant, l’empresa acumula contractes de les dues administracions que superen els 296 milions.

Els dos més elevats corresponen al consistori i fan referència a dues de les zones del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de la ciutat, que va rebre Clece el 2009 —amb el socialista Jordi Hereu a l’alcaldia— per 24,3 i 18 milions d’euros, respectivament. Altres contractes importants són els 22,7 milions pel servei de restauració dels hospitals Joan XXIII de Tarragona i Verge de la Cinta —concedit el 2012 a través d’una unió temporal d’empreses (UTE)—; els gairebé 17 milions del contracte del mateix 2012 per al servei de neteja de diversos centres escolars de Barcelona; els 11,7 milions per la neteja de l’àrea general de l’Hospital de la Vall d’Hebron (2010) o els gairebé 7,5 milions per la neteja “i altres serveis complementaris” de l’Hospital de Bellvitge (2013).

La segona filial d’ACS que més diners ha ingressat de la Generalitat i de l’Ajuntament en la darrera dècada és Multiserveis Ndavant, amb gairebé 154,6 milions, provinents de 148 contractes de la Generalitat (130,8 M€) i 38 del consistori (23,8 M€). Les adjudicacions més importants del Govern autonòmic són el servei de neteja dels centres d’atenció primària i del centre corporatiu de l’Institut Català de la Salut, per 37,7 milions; el mateix servei a l’Hospital de la Vall d’Hebron (25,4 milions, el 2016), un contracte amb el mateix encàrrec en centres escolars (12,9 M€, el 2016) i un altre per a la neteja, la recollida de residus, la bugaderia i la distribució de roba als centres del Consorci Sanitari Integral, valorat en 9,9 milions i corresponent al 2017. En el cas de l’Ajuntament, les adjudicacions principals són de neteja, per exemple, de la gerència d’Ecologia Urbana (5,3 milions) o dels edificis municipals de Ciutat Vella (4,7 M€).

El president d’ACS, Florentino Pérez, el conseller delegat d’Atlantia, Giovanni Castellucci, i el president de Hochtief, Marcelino Verdes, a la presentació de l’acord per a l’adquisició d’Abertis / ROGER PI DE CABANES – ACN

Obres, manteniment, enllumenat, serveis…

En tercera posició apareix Imesapi, una societat que ofereix serveis d’enginyeria, manteniment industrial, construcció o mobilitat, entre d’altres. En total, suma 80,6 milions, repartits en 537 contractes. En aquest cas, el major contractista és l’Ajuntament de Barcelona, amb 517 encàrrecs (64,2 milions d’euros), mentre que a la Generalitat li corresponen una vintena, que suposen 16,4 milions. En el cas del consistori, els contractes més voluminosos corresponen a la instal·lació i conservació de l’enllumenat públic (15,8 M€ pel període 2010-2013 o 5,1 pel trienni 2009-2011) o al manteniment d’edificis, mentre que en el cas de la Generalitat destaquen adjudicacions per obres relatives a l’ampliació de l’Escola Acàcies (4,3 milions) o la conservació i el manteniment de l’obra civil als túnels de Vallvidrera (3,5 M€).

La constructora Dragados, fundada el 1941, va passar a formar part del grup ACS el 2002, quan el conglomerat de Florentino Pérez se’n va convertir en l’accionista de referència després de pagar uns 900 milions al Santander per quedar-se el seu 23,5% del capital. Posteriorment va aconseguir el control total de la companyia, que avui és un dels actius principals del hòlding. Entre la Generalitat i l’Ajuntament, Dragados ha ingressat més de 85 milions entre el 2009 i el 2019, gràcies a 45 contractes. La majoria (43 i 78,5 M€) corresponen a l’executiu català, que, entre d’altres, li ha adjudicat la construcció d’habitatges a Barcelona per més de 5 milions, obres a l’edifici A del campus Diagonal-Besòs per 7,7 M€ o els treballs d’eixamplament de l’andana de l’estació de Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat. L’Ajuntament, en canvi, l’ha contractat per fer l’aparcament del mercat dels Encants, per més de 3,1 milions.

El rànquing el completen Vías y Construcciones, amb gairebé 49,5 milions, i Cobra, amb contractes que superen els 46. La primera és una societat sorgida el 1928 que va passar a ACS el 1997. Està especialitzada en la construcció ferroviària i en la de carreteres. El gruix dels ingressos li arriba de la Generalitat (64 contractes i més de 41 milions), amb obres com la remodelació de l’Institut Escola Trinitat Nova (Barcelona), la reforma i l’ampliació de l’Escola Ignasi Iglesias o la construcció d’un CEIP a Riudoms (Baix Camp). Pel que fa a l’Ajuntament, li ha concedit quatre contractes, que sumen gairebé 8,5 milions, per projectes com l’adequació ferroviària de l’estació de Sants (4,3 M€).

El Grup Cobra està especialitzat en feines d’enginyeria i va sorgir el 1944; va incorporar-se a ACS el 1989, quan encara no tenia aquest nom. L’any passat va facturar més de 3.400 milions i entre la Generalitat i l’Ajuntament li han adjudicat 182 contractes en el període 2009-2019. El gruix (148) correspon al Govern català, que li ha aportat 43,5 milions, mentre que el consistori es queda en menys de 2,8. Els contractes més importants són les obres de perllongament de la línia de Ferrocarrils a Sabadell (7,2 milions el 2016) i els treballs de reconversió de la residència per a gent gran de Sant Llorenç Savall (6,3 milions el 2010).

Altres empreses d’ACS amb contractes importants són el Grup Integra, que ocupa sobretot treballadors amb diversitat funcional i ha rebut gairebé 10 milions de la Generalitat gràcies a 51 contractes; SICE Tecnología y Sistemas, amb 166 adjudicacions del Govern i prop de 8,6 milions; la constructora TECSA, amb 5,6 milions gràcies als 20 contractes de la Generalitat, o Accent Social, amb gairebé 6 milions de tres contractes de l’Ajuntament, el més important dels quals és de 4,5 M€ per la gestió de l’equipament integral de la Meridiana.

Del fracàs polític… a tenir 1.800 milions d’euros

Nascut a Madrid el 1947, Florentino Pérez és enginyer de camins, canals i ports i, si avui gaudeix sobretot d’una presència aclaparadora als mitjans de comunicació, és gràcies a la presidència del Reial Madrid. Va arribar al càrrec el 2000 i s’hi va mantenir fins al febrer del 2006, quan va dimitir. En va recuperar la presidència al juny del 2009 i s’hi ha mantingut des d’aleshores. En l’àmbit professional, va arrencar la seva trajectòria a l’empresa privada, però el 1976 va passar a l’Administració pública, primer com a delegat de Sanejament i Medi Ambient de l’Ajuntament de Madrid. Posteriorment passaria al Govern espanyol, com a subdirector general del Ministeri d’Indústria i Energia, director general d’Infraestructures del Transport del Ministeri de Transports i president de l’Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), pertanyent al Ministeri d’Agricultura. En aquella època estava vinculat a la UCD, el partit d’Adolfo Suárez.

El 1983 passen dos fets fonamentals en la trajectòria de Pérez. D’una banda, deixa l’Administració pública i es converteix en un dels accionistes principals de Construccions Padrós, l’embrió de la futura ACS. En paral·lel, serà un dels puntals del Partit Reformista Democràtic (PRD), la nova formació de centredreta presidida per l’advocat Antonio Garrigues Walker i amb l’impuls clar de Miquel Roca, aleshores número dos de CiU, només per sota de Jordi Pujol. Pérez era el secretari general d’una formació que va estavellar-se a les urnes i en les eleccions espanyoles del 1986 va obtenir menys de 200.000 vots (menys de l’1% del total), sense obtenir-hi representació. Roca, però, va salvar els mobles com a cap de cartell de CiU a Catalunya, on el PRD no va presentar-se, amb 18 diputats i més d’un milió de sufragis. Des d’aquella època, Pérez i Roca mantenen una estreta relació, fins al punt que l’advocat català és membre del Consell d’Administració d’ACS des del 2003, càrrec pel qual va embutxacar-se 120.000 euros durant el 2018.

El fracàs de l’anomenada Operació Reformista no va afectar l’escalada empresarial de Pérez. Després de ser el primer executiu de Construccions Padrós, el 1993 va convertir-se en president d’ACS i, progressivament, va convertir-se en l’accionista de referència del grup, del qual avui controla el 12,52% a través de la societat Inversiones Vesan. Altres accionistes importants són BlackRock, el fons d’inversió més gran del món, que en té el 3,01%, i el Norges Bank, l’entitat que gestiona l’enorme fons sobirà d’inversió de Noruega, amb el 2,74%. Pel que fa a la remuneració, amb el pas dels anys, Pérez ha acumulat una fortuna monumental, que, segons la revista ‘Forbes’, superaria els 1.800 milions d’euros. Només l’any passat va cobrar 6,76 milions pels seus càrrecs al grup.

Els escàndols d’ACS

La història d’ACS no és, precisament, impecable i el grup ha protagonitzat alguns escàndols i ha portat a terme actuacions qüestionables. Per exemple, és la companyia que lidera el rànquing de sancions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), amb més de 97,5 milions en multes corresponents a quatre expedients resolts des del 2015. Només el 2019, el grup va rebre sis multes, per un import total de 61,1 milions. Entre les sancions, n’hi ha pel fet de formar part de l’anomenat càrtel de l’AVE, mitjançant el qual es manipulaven centenars de licitacions vinculades a l’expansió de l’alta velocitat ferroviària a l’Estat.

ACS també és darrere del fiasco monumental del magatzem de gas Castor, ubicat davant la costa de les Terres de l’Ebre i del nord de Castelló, ja que controlava l’empresa concessionària del projecte, Escal UGS. El projecte no va arribar a estar mai operatiu perquè les injeccions de gas inicials van provocar un seguit de terratrèmols que van derivar en el seu abandonament. Ara bé, l’empresa s’havia garantit via contracte cobrar els seus serveis (més de 1.300 milions) amb independència que funcionés o no el projecte, un cost que pagaran durant dècades els consumidors a través de la factura del gas. El periodista Jordi Marsal, autor del llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’, va documentar que, a més a més, ACS havia inflat el marge de benefici industrial del 5% al 17% sense cap tipus de justificació

Des de fa uns quants anys, Oxfam Intermón s’encarrega de denunciar les pràctiques fiscals de les grans empreses que, tot i ser legals en la majoria dels casos, comporten una rebaixa en la factura impositiva gràcies a esprémer l’enginyeria fiscal. La conseqüència és rebaixar la recaptació de la hisenda pública. Un dels mecanismes habituals per fer-ho és la creació de filials en paradisos fiscals, que sovint s’utilitzen únicament per rebaixar el pagament d’impostos, però que no tenen una activitat productiva real. En el darrer informe sobre la qüestió, ‘Quién parte y reparte. La huella de la desigualdad en las empresas del Ibex 35’, detalla que ACS tenia el 2018 102 societats en paradisos fiscals, només superada pel Banc Santander.

Segons el mateix treball, també és la tercera companyia del selectiu estatal amb una major desigualtat salarial, ja que la retribució més elevada multiplica per 388 la més baixa. I, com tantes altres grans empreses, el grup tampoc no té cap inconvenient a fer negocis amb dictadures, que cometen greus vulneracions dels drets humans, com l’Aràbia Saudita. Res no fa pensar, però, que a curt termini s’aturi el creixement de l’imperi d’ACS, ni de la fortuna de Florentino Pérez. Per seguir engreixant els seus ingressos, per exemple, el 2018 va aconseguir (juntament amb la seva filial Hochtief) el control de la molt rendible Abertis, vinculada històricament a La Caixa. I el grup, més que probablement, seguirà fent negoci amb la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions catalanes.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Guillem', de Núria Cadenes, i el pròxim Dossier CRÍTIC (finals 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies