Crític Cerca
Reportatges

Qui són i quant cobren els alts càrrecs de la cultura a Catalunya

Enmig d'un panorama desolador de contractes rescindits, festivals cancel·lats i espais que es plantegen tancar per les pèrdues econòmiques, al capdavant de les principals institucions culturals de Catalunya hi ha persones que cobren sous similars als d'un conseller de la Generalitat

09/07/2020 | 06:00

La precarietat del sector cultural és un mal conegut i la crisi de la Covid-19 no ha fet més que augmentar les desigualtats d’un ecosistema heterogeni i aparentment no essencial, però que no representa ni un 3% del PIB espanyol. Teatres tancats, cinemes precintats, concerts ajornats o llibreries que obren tímidament entre guants i desinfectant dibuixen un futur incert i agònic en un dels sectors més castigats per la crisi del 2008.

“Primer la vida, després el cine”, declarava el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, per anunciar que la cultura no tindria una ajuda específica per fer front a la pandèmia. Després d’alguns giravolts, demandes i polèmiques, la Generalitat va presentar un Pla de rescat del sector cultural a través del qual destinarà al sector 31 milions d’euros en subvencions i crèdits. Tot i això, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) assegura que, d’aquest pressupost, 10 milions són en crèdits i els 21 milions restants venen d’altres línies ja existents que es reenfocaran a causa de la pandèmia.

El mateix CoNCA descriu un sector en què el 75% dels artistes cobren menys de vint-i-cinc mil euros l’any i en què un 80% dels treballadors no disposa d’ingressos estables. A això cal sumar-hi que la pandèmia ha deixat molts artistes sense ni tan sols poder accedir a la prestació d’atur per uns requisits impossibles de complir, com explicava el vicepresident de l’Acadèmia Catalana de Música. Tot i que dies després s’ha implementat una mesura extraordinària per a la prestació d’atur dels artistes participants en espectacles públics, alguns plantegen anar més enllà i proposen una renda bàsica universal per garantir vides dignes per als treballadors de la cultura.

De moment, però, enmig d’un panorama desolador de contractes rescindits, festivals cancel·lats, expedients de regulació temporal d’ocupació, falsos autònoms o espais que es plantegen tancar per les pèrdues econòmiques derivades de la limitació d’aforament dels locals, alguns dels alts càrrecs de les principals institucions culturals de Catalunya cobren sous similars als d’un conseller de la Generalitat.

A CRÍTIC hem seleccionat els dotze alts càrrecs públics del sector cultural que més ingressos perceben:

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, conversant amb alguns periodistes / PERE FRANCESCH – ACN

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura

Mariàngela Vilallonga (Girona, 1952) cobra 117.827,70 euros cada any de l’erari públic com a consellera del Departament de Cultura de la Generalitat. Bona part de la seva trajectòria està vinculada a la universitat. És doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, des de la seva creació l’any 2004. Vilallonga també és vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015 i ha format part del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011). Ha estat guardonada amb el Premio Nazionale per l’Ambiente Gianfranco Merli (2009), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2016) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2018). És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

El director del Liceu, Valentí Oviedo, compareix per explicar la cancel·lació de funcions l'11 de març / MAR VILA – ACN

Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu

Valentí Oviedo és, de tots els directors d’equipaments culturals públics, el que cobra més, 120.000  euros bruts l’any (més un 20% de variable en funció de l’acompliment dels objectius que estableix la Comissió Executiva amb relació al pla d’activitats i el pressupost de cada temporada), fins i tot més que la mateixa consellera. Oviedo (Manresa, 1977) és llicenciat en Administració d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), MBA per l’IE i PDD per l’IESE. La seva carrera professional dins l’àmbit cultural comença l’any 2008 dirigint fins al 2013 l’empresa municipal Manresana d’Equipaments Escènics, encarregada de la gestió del Teatre Kursaal i el Teatre Conservatori de Manresa. Entre el 2013 i 2016 va ser gerent del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra OBC. El càrrec el va ocupar fins al juliol del 2016, quan va ser nomenat gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). És director general del Gran Teatre del Liceu des de maig de 2018.

El director del TNC, Xavier Albertí, en la presentació de la temporada 2019-20 / PAU CORTINA – ACN

Xavier Albertí, director artístic del TNC

Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962) és músic, compositor i director d’escena i cobra 115.454,56 euros anuals per dirigir el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), càrrec que ocupa des del 2012, quan Sergi Belbel en va dimitir. És titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins a 1999 va dirigir el Festival Grec de Barcelona, i des del 2004 i fins al 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Va ser director de serveis culturals de l’Institut del Teatre de Barcelona, on també ha estat docent i coordinador pedagògic del Conservatori Superior de Dansa. També ha impartit classes a l’Obrador de la Sala Beckett, l’Obrador d’Estiu a Argelaguer, la Universitat d’Estiu Menéndez Pelayo, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida. Ha treballat com a guionista, director teatral i compositor de sardanes.

El director del MNAC, Pepe Serra, en roda de premsa el 23 de gener passat / PAU CORTINA – ACN

Pepe Serra, director del MNAC

Josep Serra i Villalba (Barcelona, 1969), nebot de Narcís Serra, més conegut com a Pepe Serra, és un historiador de l’art, comissari artístic i professor de museologia i dirigeix el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des del 2011 amb un sou actual de 105.286,59 euros anuals. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en art contemporani. Abans de dirigir el MNAC, va ser director del Museu Picasso. Anteriorment, entre els anys 1996 i 2000, va treballar al MACBA com a coordinador responsable d’exposicions i com a responsable de patrocinis. Més endavant, va col·laborar amb altres institucions com el Museu Arqueològic de Catalunya o la Fundació Folch, fins que l’abril de 2002 va començar a treballar com a responsable de serveis culturals i com a coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya. Un dels seus projectes més destacats d’aquesta època és la museïtzació de l’edifici de la Pedrera. Entre juliol del 2005 i octubre de 2006, va treballar per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on va ocupar el càrrec de subdirector general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural, des d’on va impulsar el Programa de gestió de les infraestructures culturals. Per dirigir el MNAC, va guanyar un concurs d’entre disset aspirants, després de la marxa de Maite Ocaña.

El director del MACBA, Ferran Barenblit, durant la presentació del programa del museu per al 2020 / PAU CORTINA – ACN

Ferran Barenblit, director del MACBA

Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), que guanya 101.000 euros anuals per dirigir el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona (1991) i Museologia a la New York University (1995). Durant els anys 1994 i 1996 va ser assistent curatorial a The New Museum, Nova York, on va treballar directament amb la seva directora, Marcia Tucker. Entre 1996-1998 i 2000-2001 va ser comissari de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, on va organitzar una quinzena d’exposicions al voltant de temes com el cos, l’abjecció i l’alteritat. Entre 2002 i 2008 Barenblit va ser director del Centre d’Art Santa Mònica, però, després d’una polèmica dimissió l’any 2008 per “incompatibilitat” amb el projecte de Vicenç Altaió, va marxar a Móstoles a dirigir el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo fins a l’any 2015.

La directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, el 2018 / PERE FRANCESCH – ACN

Iolanda Batallé, directora de l’Institut Ramon Llull

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971), directora des de 2018 de l’Institut Ramon Llull, encarregat de promocionar la cultura catalana arreu del món, té un sou de 95.219,10 euros bruts l’any. També és professora, periodista, editora i escriptora. Llicenciada en Filologia Anglesa i en Ciències de la Informació, formada també en direcció d’empreses, ha desenvolupat la seva activitat professional a diversos països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Com a periodista ha treballat per a l”Avui, el ‘Diari de Girona’ o RAC1. També va ser directora de l’Editorial La Galera, orientada al llibre infantil i juvenil. El 2015 va impulsar les editorials Rata i Catedral, destinades al públic adult. L’any 2013 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb ‘Faré tot el que tu vulguis’.

El director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, davant la façana de la seu de Montjuïc / PAU CORTINA – ACN

Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure

Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976) és titulat superior en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i postgraduat en Disseny de Projectes Culturals per la Universitat de Barcelona. L’any 2005 es forma a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra i Martin Crimp. El mateix any és escollit per al projecte BAT de Lluís Pasqual al Bilbao Arriaga Teatroa i el 2006 forma part de la plataforma Factoria Escènica Internacional, impulsada per Carme Portaceli. Del 2010 al 2012 treballa com a ajudant de direcció amb Lluís Pasqual al Piccolo Teatro di Milano i del 2015 al 2017 forma part de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure amb Lluís Pasqual, de nou, al capdavant. Martel també és docent de teatre a Florència, a la Scuola di Formazione del Mestiere dell’Attore L’Oltrarno, dirigida per Pierfrancesco Favino. Martel cobra 88.000 euros anuals del Teatre Lliure, una quantitat molt més baixa que la del seu predecessor, Lluís Pasqual, que va dimitir uns mesos abans amb la polèmica de fons d’acusacions d’assetjament laboral. Pasqual cobrava, de mitjana, 223.657 euros anuals, segons va publicar el diari ‘Ara‘, el doble que la consellera de Cultura. Per a Martel, el sou de Pasqual era “contradictori i èticament reprovable” però no “il·legal”, segons explicava al mateix diari, i destacava que el problema real era el pressupost de les arts escèniques: “són ínfims, irrisoris, i no es pot continuar així”, deia.

La directora del CCCB, Judit Carrera / ANNA ACHON

Judit Carrera, directora general del CCCB

Judit Carrera (Barcelona, 1974) és llicenciada en Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va obtenir un Diploma d’Estudis Avançats a l’Escola Doctoral de l’Institut d’Études Politiques-Sciences Po de París. A París, va treballar a l’oficina de prospectiva de la UNESCO, i posteriorment ho va fer al Centre UNESCO de Catalunya, al Fòrum 2004 i al Departament de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona. Abans de ser la primera dona a dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), càrrec pel qual cobra 86.334 euros l’any, ha estat la cap de debats i educació de la mateixa institució, quan hi havia Vicenç Villatoro a la direcció. Ha col·laborat amb entitats com ara la Fundació Open Society, la Fundació Rolex, la British Academy, la London School of Economics, la xarxa europea Time to Talk, el Collège d’Études Mondiales de París, el Círculo de Bellas Artes de Madrid, ICREA o el PEN Català. Ha estat membre del Consell de Cultura de Barcelona (2011-2016) i del jurat del Premi Ciutat de Barcelona d’assaig en diverses ocasions.

Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes / NORMA VIDAL – ACN

Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes

Oriol Ponsatí-Murlà (Barcelona, 1978) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor lector de filosofia antiga. Des del 2019, és director de la Institució de les Lletres Catalanes, ens adscrit al Departament de Cultura i del qual cobra 85.636,36 euros anuals. L’any 2017 va comissariar l’Any Bertrana, que commemorava el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del naixement de la seva filla Aurora Bertrana. Ha estat col·laborador a ‘El Punt’, la ‘Revista de Girona’, ‘El País’, ‘La Vanguardia’, l”Ara’, ‘La República’ i altres mitjans de comunicació. En la seva faceta d’editor, va fundar i dirigir Edicions de la Ela Geminada, i va traduir obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche o Italo Calvino. Com a rapsode i músic, destaquen les seves interpretacions maratonianes. Per exemple, l’any 2009 va fer la primera execució en solitari a l’Estat de l’obra per a piano ‘Vexations’, d’Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda, i l’any 2014 va fer la lectura íntegra i seguida, de 15 hores de durada, de ‘L’Odissea’, d’Homer, en traducció de Carles Riba, al Festival Poesia i +.

Josep Manuel Rueda, director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural / AINA MARTÍ – ACN

Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Josep Manuel Rueda és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (especialitat d’arqueologia). Des de 1989 fins a l’any 1998 ha estat secretari i president de l’Associació de Museòlegs de Girona, president de la Junta Gestora de l’Associació Arqueòlegs de Catalunya i vocal de la primera Junta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. El filòsof va ser cap de l’Àrea de Difusió i Explotació (actual Servei de Museus), director del Museu d’Art de Girona durant sis anys, del 2001 al 2007, director del Museu Etnològic del Montseny i director de l’Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies. Entre 2008 va ser subdirector de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Actualment, cobra 85.741,06 euros per dirigir l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat.

El director de l'ICEC, Miquel Curanta, exposant les línies d'actuació de l'ens per a aquest 2020 / PAU CORTINA – ACN

Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals

Miquel Curanta (Pals, 1977) és llicenciat en Comunicació Audiovisual (Escola de Gestió Empresarial de Girona), postgraduat en Gestió i Estratègia en Social Media (ESIC Business School) i màster en Direcció de Màrqueting i Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya). Des del 2018 dirigeix l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura, amb un sou de 85.739,32 euros l’any, després que Xavier Díaz, un director que va entrar amb Santi Vila de conseller, plegués per motius personals. Entre 2008 i 2018, Curanta fou el director del Club TR3SC. Anteriorment, entre altres responsabilitats, havia estat soci fundador de la productora Creativa Audiovisual (2006-2008), cap de l’àrea de música del TR3SC (2006), productor i creatiu publicitari a la Cadena SER (2002-2006), sotscap tècnic i cap d’emissions a Ona Catalana (2000-2002), i locutor de les emissores del Grup Flaix (1998-2000) i de la Cadena SER a Girona (1996-2000).

El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, durant la presentació de la programació 2020 / MAR VILA – ACN

Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso

Emmanuel Guigon (Besançon,1959) és museòleg i doctor en Història de l’Art Contemporani per la Universitat de la Sorbona (França), especialista en avantguardes històriques, surrealisme, art espanyol modern i contemporani i art europeu de postguerra. Abans de ser director del Museu Picasso de Barcelona, on té un sou de 84.840 euros l’any, havia estat director delegat responsable dels museus de la ciutat francesa de Besançon. També ha treballat com a director i conservador en cap del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg (França), així com de conservador en cap de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Guigon, amb doble nacionalitat, francesa i espanyola, és membre associat del Consejo de Gestión de la UFR de Estudios Ibéricos y Latinoamericanos, París l – Sorbonne; del Centre André Chastel, Laboratoire de Recherches sur le Patrimoine Français et l’Histoire de l’Art Occidental; de l’AICA (Association lnternationale des Critiques d’Art), secció francesa; del Comitè Tècnic del FRAC Alsàcia, i del Consell d’Administració de la Société des Amis de Paul Éluard. Té la distinció de Cavaller de l’Orde de les Palmes Acadèmiques i la de Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres, concedides pel Ministeri de Cultura del Govern francès.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies