Crític Cerca
Novetats sobre Crític

Els 10 articles sobre feminisme més llegits del curs a CRÍTIC

20/08/2019 | 07:56

Els debats entorn al moviment feminista, la violència masclista o les desigualtats de gènere han tornat a encapçalar alguns dels articles més llegits d’aquest mitjà al llarg de tot el curs. El feminisme, un dels eixos temàtics prioritari de CRÍTIC, en ha portat a posar el focus en la relació entre feminisme i canvi climàtic amb l’antropòloga Yayo Herrero; a denunciar els mites que banalitzen la violència masclista i que poden tenir conseqüències funestes; a escoltar veus que aporten una mirada feminista des del món periodístic (Cristina Fallaràs) i cultural (Paula Bonet); a reflexionar sobre l’androcentrisme dels patis escolars o a reivindicar la prolífica literatura feminista i escrita per dones que ha vist la llum aquest 2019, entre altres qüestions.

Aquests són els continguts sobre feminisme que més han interessat als lectors i lectores de CRÍTIC des del passat mes de setembre fins ara.

1. Yayo Herrero: “Per posar la vida de totes i tots al centre, cal una redistribució radical de la riquesa”

Yayo Herrero (Madrid, 1965) és enginyera agrícola, antropòloga i un referent de l’ecofeminisme a Europa. El lligam entre el medi ambient i el feminisme és una de les seves reivindicacions principals perquè és el que ajuda a entendre com “la subordinació de les dones en les societats patriarcals, el deteriorament de la natura o la invisibilitat dels processos naturals en les societats capitalistes tenen arrels comunes”. L’antropologa té clara la solució: “posar la vida al centre” per oposar-se a “un sistema que té com a causes majors el progrés, el creixement econòmic, l’avenç imparable del coneixement i que relega el treball de sosteniment quotidià de la vida a llocs subordinats i amagats a les llars”. En la conversa completa amb Joan Carbonell, Herrero també parla de decreixement, món urbà i, en general, sobre el desastre planetari que estem vivint/patint.

2. Vint-i-quatre mites falsos que banalitzen la violència quotidiana contra les dones

El 25 de novembre es commemora anualment el Dia Internacional per l’Erradicació de les Violències contra les Dones. Però les violències quotidianes que pateixen no sempre són visibles. Dones de totes les edats, procedències i professions conviuen amb el menyspreu, l’insult o el judici per part dels homes. CRÍTIC va elaborar, amb el suport de la productora Funky Monkey, un vídeo on 13 dones reproduien fins a 24 frases masclistes que poden esdevenir el germen dels feminicidis. El vídeo, en el qual parlen, entre altres, Bel Olid, Mònica Planas, Txell Bonet, Miriam Hatibi o Carla Vall, anava acompanyat d’un reportatge amb dades que fan palès els diversos àmbits on les dones pateixen violència estructural.

3. Cristina Fallaràs: “El feminisme ha de ser anticapitalista, antiracista i antireligiós”

Cristina Fallarás (Saragossa, 1968) és periodista i escriptora. S’ha convertit en una de les feministes espanyoles amb més projecció. L’any passat va ser la impulsora de la campanya “Cuéntalo”, que va aconseguir que en deu dies tres milions de dones expliquessin les vexacions sofertes a les mans del masclisme. Per la Fallaràs hi ha tres grans lluites: “Hi ha feminisme, hi ha lluita antiracista, hi ha lluita de classes” i això és com s’entrecreuen entre elles: “El feminisme ha de ser anticapitalista per definició perquè el capitalisme és patriarcal i ha de ser antiracista perquè hi ha una solidaritat transnacional i antiracista transversal que cap moviment té”. Una conversa amb Antoni Trobat on la periodista també parla dels anys que ha viscut a Barcelona, del procés independentista i de la crisi econòmica que la va acabar desnonant.

4. Bea i Noelia Jiménez: El dia que vam fer el pas de denunciar el nostre pare

Aquest és el text que van llegir públicament les dues germanes Jiménez Giménez el passat 25-N a Sant Joan les Fonts en record de la seva mare, assassinada pel seu pare. És un dels 22 feminicidis que van tenir lloc l’any passat als Països Catalans. Al text que van fer arribar a CRÍTIC, les germanes es demanen perquè la jutgessa només va oferir-los una ordre d’allunyament “tot i haver presentat proves que tenia 300 litres de gasolina a les seves mans” i de no tenir en compte les diverses amenaces que l’home els va llençar abans de l’assassinat. I després del fatal succés, les preguntes sense resposta sobre el funcionament de la justícia: “Què us havia fet la nostra mare perquè la necessitéssiu tenir tan controlada? I què no havia fet el nostre pare perquè no el controléssiu?”

5. I si l’agressor és company de militància?

Ha passat sovint en els moviments socials els darrers anys: una dona denuncia una agressió masclista d’un company. Tot i que els col·lectius són propers al feminisme, no sol ser fàcil gestionar aquestes denúncies i treballar-les en el grup. Entre les principals conclusions que extreu la periodista i autora del reportatge, Maite Asensio, després de parlar amb col·lectius i expertes en violència masclista és que les organitzacions “han de donar més importància a les agressions i comportaments patriarcals interns. I se’ls ha d’atorgar una dimensió política, perquè avui dia no tenen aquest enfocament generalitzat”. No us perdeu el reportatge complet!

6. No se n’ha parlat prou… ni dels patis futbolcèntrics ni de Natividad Yarza

Un dels reptes de CRÍTIC és posar el focus sobre aquells temes que considerem rellevants però que sembla que no tenen prou ressò mediàtic. Aquest curs hem vehiculat alguns d’aquests temes a través de la secció ‘No se n’ha parlat prou’ que ha escrit en Sergi Picazo (i que té una rèplica radiofònica a RAC1). Entre els temes que més lectures han tingut hi ha hagut aquest article sobre la distribució dels patis escolars. Segon un informe el 80% dels patis d’escola a tot Catalunya eren FUTBOL-CÈNTRICS, és a dir, patis que tenen una pista de futbol gran al centre i això ho condiciona tot: sovint el que passa és que els NENS -habitualment, són nens, encara que les nenes cada cop juguin més a futbol- juguen a pilota ocupant la major part de l’espai… i aleshores queda una mica d’espai perquè les NENES -majoritàriament, les nenes- juguin a altres coses als petits marges de la pista.

Natividad Yarza va ser la primera alcaldessa elegida per sufragi universal a Catalunya i a l’Estat. I d’això, tampoc se n’ha parlat prou, com escriu Sergi Picazo en aquest altre article. La seva història és força desconeguda. A les eleccions del 14 de gener del 1934, Yarza va encapçalar la candidatura d’ERC de Bellprat, un petit municipi de l’Anoia. Va vèncer en les eleccions locals de Bellprat per només cinc vots de diferència respecte al candidat de la Lliga, el partit conservador catalanista, i amb 60 anys es va convertir en la primera alcaldessa democràtica del país. La cosa va ser considerada taaaaan important, que l’aleshores ja president de Catalunya, Lluís Companys, la va rebre a Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume. Però fins fa gairebé un any, Yarza no tenia cap carrer a Catalunya… Recuperem la seva figura!

7. Tot el que volies saber sobre la vaga del 8-M

El moviment feminista a Catalunya va donar un cop fort sobre la taula el 8 de març del 2018, amb la convocatòria d’una vaga que va comptar amb mobilitzacions massives que es van succeir arreu del territori. Aquell 8-M va suposar un punt d’inflexió que no s’explicaria sense el precedent de les feministes dels anys setanta, les sufragistes, les sindicalistes, i moltes altres dones que durant dècades han teixit les bases organitzatives d’aquest moviment. El 8-M de 2019 es va convocar de nou una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil i a CRÍTIC vam explicar qui estava convocat a la vaga, les raons per secundar-la i els principals objectius d’una nova jornada mobilitzadora en aquest reportatge de Laura Aznar i Laia Soldevila.

8. Paula Bonet: “Les dones ens hem despertat en massa, estem cabrejades i hem entès la força que ens dóna estar juntes”

La pintora i escriptora Paula Bonet ha publicat enguany el seu darrer llibre, ‘Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión‘ (Literatura Random House, 2018), on parla d’un tema que s’ha mantingut en silenci fins fa molt poc: els avortaments espontanis. Aprofitant aquest tema, Queralt Castillo l’entrevista per parlar sobre l’impacte que ha tingut el llibre, sobre la seva trajectòria pictòrica, sobre feminisme i sobre el món de l’art, tan precaritzat. Bonet destaca la sororitat que ha suposat que el feminisme s’estengui socialment: “Les dones ens estem estimant més que mai, la sororitat és real, s’olora i es palpa. Estem fent una feina molt important per al nostre gènere”, diu la pintora que té clar quin ha de ser el paper dels homes en tot això: “Han de callar, escoltar-nos i creure’ns”.

9. Lectures imprescindibles per entendre el moviment feminista i les seves reivindicacions

“El feminisme és moda… i que duri!”, exclamava fa poc l’escriptora Maria Àngels Cabré. Certament, la paraula ‘feminisme’ ha entrat en el nostre vocabulari i en les converses quotidianes sense gairebé adonar-nos-en. El sector editorial, conscient d’aquest auge, l’ha sabut aprofitar per impulsar novetats editorials i reedicions per donar un cos teòric al concepte estrella. El passat Sant Jordi, CRÍTIC va aprofitar per parlar amb autores, editores i llibreteres per saber quines són les 12 novetats editorials feministes que han vist la llum els darrers mesos i que ens convé tenir a les nostres prestatgeries. De Virginie Despentes a Mona Chollet, passant per Ariadna Oltra, Aina Torres o les internacionals Rebecca Traister i Shaina Joy Machlus. Bona lectura!

10. I què passa quan les dones arribem als 70 anys?

El TOP 10 d’articles sobre feminisme d’aquest curs el tanca una reflexió de la sociòloga Marina Subirats que fa una reflexió necessària sobre les dones de la tercera edat, un col·lectiu que no aconsegueix ser focus mediàtic, com subratlla ella mateixa: “invisibles com a dones, en el món laboral i com a ciutadanes”. La sociòloga, a més, també denuncia que les pensions que cobren les dones “són, de mitjana, molt inferiors a les que cobren els homes, perquè hem treballat menys anys, hem cotitzat menys, hem tingut salaris més baixos”. I malgrat tot, “no tot ens és advers en aquesta etapa; cal tenir-ho clar. Guanyem una llibertat única en la vida; la llibertat de ser per a nosaltres mateixes, per gaudir del nostre temps, per fer-ne el que vulguem!”, diu Subirats. El text sencer no té pèrdua!

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació